El Casteller
.cat

 

 

 

 

Inici

biografia

articles

art. sobre construccions humanes

personatges

altres agrupacions

publicacions

videos

massmedia

Josep Batet Llobera (a) Casteller

contacte

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 


Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

1791, a Valls s'institueix la

Festa de la Mare de Déu de la Candela

 

Publicat el dia 10 de desembre de 2021 a la Revista Castells.
https://revistacastells.cat/2021/12/1791-a-valls-sinstitueix-la-festa-de-la-mare-de-deu-de-la-candela/?fbclid=IwAR3w8xvTKJHZitTF7koq5fedxtFimcujwXLuNwyaFrJH3rxNqqgfIBJ-TqM

i al setmanari El Vallenc el 14 de gener de 2022

El 2 de febrer de 2022 la ciutat de Valls celebrarà les Festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela. Per motius de la Covid no es van poder festejar a l'any acabat en u tal com marca la tradició. El 2021 va cumplir 230 anys de la seva fundació. Per entendre l’any 1791 ens hem de desplaçar el 1788 encara que podríem anar més enllà, però no ho farem.

6 de maig de 1788. Alcover. Aquest dia es va dur a terme una processó popular per tal de celebrar el retorn de la Verge del Remei a la seva ermita prenent-hi part el Ball de Valencians d'Alcover de la mà del cap de colla Antoni Claramunt Mensa (a) el Caragol. Hi van participar:

                       
«... primerament los Balls de la Vila, que consistia ab un de Bastonets, un de Valencians, y un de Cercolets, ab la Banderas de la Vila, después lo Ball de Valencians del Milà, seguit lo Ball de Valencians de la Masó y despues los Balls de Valencians del Raurell y lo Ball de Vells y seguit de las Miñonas de la Vila, despues las del Milà y los homens com los demes ab lo tabernacle de la Mare de Déu del Rose ab la Creu al davant, despues las onse Miñonas del Regisdors, esto es deu ab una atxa encesa y la altre ab un Pandó que feu vestir lo Regidor Decano, despues la del Regidor en orde segons, y lo Sr. Batlle, y…» (sic). (1)
                       

Fixeu-vos si n’hi havia de pobles propers a Valls que tenia un Ball de Valencians propi. Si la vila vallenca hagués tingut el seu, podem creure que no hauria participat en una festa tan solemne com va ser la de la vila d'Alcover? La població està situada a 6 km. de la capital de l'Alt Camp. Pel que fa al Ball de Valencians d’Alcover direm que en arribar a l'Ermita van fer el pilar de tres juntament amb quatre o cinc del poble.

                       

La vila de Valls tenia una especial i nodrida devoció cap a la Verge del Remei. Aquest dia s’hi van desplaçar molts vallencs.

1789. El Ball de Valencians d’Alcover fa el pilar de 4 a dalt a l’ermita del Remei. El vallenc Francesc Ballester Castelló (1865-1950) així ho fa notar a l’art. Els Xiquets de Valls, dins Quaderns d’Estudi, el 1917.

1790. Arriba a Valls D. Francisco de Zamora (1757-1812), magistrat, escriptor i viatger espanyol per fer un qüestionari a l'alcalde de Valls. (2). Entre les preguntes: 

Como se divierten los vallenses?

«La fiesta mayor hay Completas, Oficio, Procesion solemnes. (...) Salen los quatro gigantes, tarasca, águila y varias danzas del país sin número fijo.

Las diversiones públicas de Valls donde no hay fiestas de toros ni teatro, se reducen a las danzas o bailes públicos acostumbrados en la Fiesta Mayor y otras extraordinarias. Sus nombres vulgares son de Santa Fe, de Sant Bartolomé, de Moros y Cristianos, de Cavallets, de Galeras, de Damas y Vells, de Bastonets, de Valencians, de Pastorets, de Cercolets, de Moixinganga, de Gitanas, dels Diables. Romerias o concurrencias a          santuarios».

En aquesta relació no es manifesta si els balls són propis o no. Només comunica que s'acostumen a dansar per la festa major i extraordinàries.

El Ball de Bastons podia haver estat el d'Alió, el Damas y Vells, de Puigpelat, el Ball de Valencians, del Pla de Cabra o del Milà o de La Masó o d'Alcover o del Raurell... Cada poble aportava el que tenia.

I si són propis es documentava com el dia que es va edificar el Santuari del Remei d'Alcover el 1775:

«...se dió por la asistencia de 8 bailes que hicieron los vecinos de esta villa en demostración de gratitud…» (3)

Com diu la vallenca Núria Ventura (4):

«… la majoria dels balls espectaculars o representatius que trobem a Valls no en són originaris. Són balls que es van generalitzar a moltes  ciutats i pobles de Catalunya (…). Molt sovint, els balls que es veien a les places de Valls devien ser interpretats per esbarts forans que actuaven itineràriament (...). Em dol que Valls hi pugui aportar ben poca cosa (...). Hem intentat consultar l'argument, l'estructura i la datació dels balls que s'han representat a Valls, però en llur explicació mai no hi hem trobat una referència clara a la nostra ciutat».

Cal afegir que la majoria de viles i ciutats de Catalunya llogaven els balls i danses d'arreu del Principat.

Per reafirmar aquesta tesi insertarem tres premises. Primerament, el 1687 per les festes de Santa Tecla de Tarragona hi va participar.

«... el Ball de Moros i Christians de Tarragona, Santiago en deu compañs; Ball de Balencians de Brafim, Gregori Rabadà ab nou compañs; Ball despases de Sareal… amb un plegat de setze balls participants d’altres indrets de Catalunya». (5)
           
Segonament, el que diuen des del Vendrell el 28 de juliol de 1853:

«Aquest any ha estat bastant animada la festa major del Vendrell en quan a la gent que ha vingut, però es fa notar la falta de molts "Balls" que com se sap és el que imprimeix cert caràcter a les festes majors« (6).
 
Aquesta informació és interessant perquè la manca de Balls era degut a que no eren propis sinò forans.

I, tercerament, el 26 de setembre de 1861, per Sant Tecla a Tarragona:

«Apenas merece ocuparnos de la fiesta major. Fracasó el castillo de fuegos artificiales, riñeron los labradores (tarragonins) y no se pudo contratar a la colla de las torres, els Pagesos de Valls, que debía competir con la que contrataron los marinos (tarragonins) Els Menestrals de Valls. Las danzas del país fueron                insignificantes (…)» La majoria de les danses no es van llogar.

 

S’institueix la Festa de la Mare de Déu de la Candela

 

El 28 de gener de 1791, un i dos anys després de la processons d’Alcover i per iniciativa de l'alcalde de Valls, Pau Baldrich i Martí, fou instituïda una festa solemne de caràcter religiós en honor a la Mare de Déu de la Candela per la fi d'una pesta. Una festa d’acció de gràcies. El rector de l'església de Sant Joan el barceloní Jaume Cessat va estar-hi d'acord i es va fer públic davant del notari Ignasi Casas Ferrer. La Festa se celebraria el dia 2 de febrer de cada deu anys acabats en u a perpetuïtat. Les primeres festes van celebrar-se amb molta solemnitat. (7). La processó general de la tarda hi va haver l’assistència del Mag. Ayuntamiento, música, cofradías con sus estandartes, cantando de Rda. Comunidad la Salve delante del convento de Monjas Mínimas en el Patio del Castillo del Arzobispo San Olaguer.

El vallenc Eusebio Ribas Vallespinosa (1874-1959) prevere, comenta sobre el 1791:

«Probablemente habría en la población para esparcimiento los bailes ó danzas populares que estaban en uso ya el 1712, á saber: el dels cavallers -dels valencians – de las gitanes – dels bastonets – dels moros y cristians – y la     mulasa». (8)

Menciona els balls en singular i en cap cas diu que siguin vallencs.

El Ball de Valencians que esmenta és el de Reus, com veurem aviat. Resulta que el rector de l'església de Sant Joan, Jaume Cessat, el dia 7 de febrer, va pagar per la roba dels -Noys de Castells-, és a dir, pels valencians reusencs, 4 lliures 2 sous i 6 diners. Que la despesa la pagués el rector de Sant Joan va ser perquè l'alcalde Pau Baldrich i Martí ja n'havia costejat unes i què, les següents, anirien a càrrec de la comunitat de preveres. La resta d'associacions costejarien les seves pròpies despeses. Així es va fer constar davant el notari D. Ignasi Casas Ferrer, el 28 de gener de 1791. (9)

Que el rector Jaume Cessat pagués la roba dels castellers no vol dir que llogués a la colla de castellers valencians. Cessat va costejar la roba del grup o d’alguns del grup. El cost de llogar el Ball de Valencians hauria anat a càrrec de l’alcalde Pau Baldrich i la seva administració local, com es menciona en el paràgraf anterior. Si haguessin estat vallencs, que seria una de la resta d’associacions, s’haurien costejat les seves pròpies despeses. Al ser de fora, Cessat els va pagar la roba a través de Joseph Gallissà.

Què diu la nota:

Rebut del Sr. D. Jaume Cesat, Rr. de Valls, la quantitat de 4ll. 2s. 6. Dich quatre lliures dos sous y sis diners, pr. (per) roba presa en la Botiga pr. los Noys de     Castells, qe. (que) esta encarregat. Valls y Fabrer 7 de 1791. Signa: Joseph Gallissà.   (Reg. 68 Parròquia St. Joan, de Valls, 7.2.1791 ACAC)

Josep Gallissà Amat, botiguer de panyos (nat el 19 de març de 1763 a Valls), fill de Rafael Gallissà, botiguer de panyos i de Catherina Amat, de Sabadell. Padrí de bateig, l’avi Josep Gallissà, també botiguer de panyos. (Bap. 1763, pàg.350 St. Joan) Va tenir nou germans. El 1789 viu al carrer Major, núm.? de Valls. El rector Jaume Cessat va anar a la botiga més a prop de la parròquia a fer la comanda de la roba per aquells –Noys de Castells- dies abans que estiguessin contractats pel batlle o el Consistori per actuar per la Candelera. Havien d’obrar arreglats, endreçats i, sobretot, nets pel que significava aquella diada. El dia 7 de febrer, passades les festes, el botiguer de panyos Josep Gallissà va cobrar la factura de la seva mercaderia de mans del rector Cessat.

A l’arxiu de la Parròquia de Sant Joan, sèrie, factures, hi ha diversos rebuts pagats pel rector Cessat. Un exemple d’ells:

            «He rebut del Dr. Jaume Cessat Ror. de Valls, la quantitat de 1010P (?)  per un parell de sabates per Fco. Mercader. Valls, 16 de març de 1797. Signa, Josep Casasas, sabater».

Qui és aquest "Mercader"? És un pobre que està davant les portes de  l’església? És una persona necessitada que no es pot comprar ni un parell de sabates? És de Valls? És de fora i ve a demanar almoina a l’arxiprestal de Sant Joan? No hi havia suficient pobres a Valls que també venien d’arreu de la comarca. Qui és capaç d’afirmar la procedència d’aquest individu? Qui posa la mà al foc per dir que Els Noys de Castells eren de Valls?

El fet de pagar despeses no hauria de sorprendre a ningú, perquè era habitual. Passava el mateix a Vilafranca. Els administradors de la festa major de Vilafranca pagaven la roba a qui ho necessitava. Per posar uns exemples:
 
            El 1795, paga per un parell de sabates per qui vallá lo drach y per lo temborinayra, 3'76 lliures.
            El 1819, pagat pels vestits del teatro que serviren per los àngels y demés...7'10 lliures.(sic).  
            El 1840, paguen dues partides, la primera: -Paguen per 17 vestits per los diables a 5 rs. - i la segona: -Per los 20 vestits de la muxiganga a 5 rs.- No menciona si aquests balls eren autòctons o forans.
            El 1841, tornen a pagar pels vestits dels diables, 4'7 duros.
            El 1842, paguen pels vestits dels diables, 4'1 duros i pels vestits de les gitanes 16 rals. etc. (10)

Què diu l'etnògraf Ramon Violant Simorra, (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956) vivint a Reus sobre el Ball de Valencians que actuà a Valls:

                       «El nostre ball de valencians ja se'l troba citat, entre altres, en la festa de la Candelera de Valls, el 1791» (11)

En el llibre no fa menció si va venir el Ball de Valencians hombres o el Ball de Valencians nois. (11 bis) Tot fa pensar que serien els –noys– com resa la nota d’en Gallissà.

El vallenc Pere Català Roca (Valls, 1923-Barcelona, 2009) diu:

           «El nostre ball de Valencians –prossegueix Violant- ja se'l troba citat, entre altres, en la festa de la Candelera de Valls del 1791...» (12)

En aquest article parla Violant, per això, quan diu del "nostre ball de valencians" fa referència al ball de valencians de Reus.

El reusenc Josep Bargalló i Badia (1932-2015)  sobre el Ball de Valencians de Reus ho narra d'aquesta manera:

           «L’any 1791 participa, entre altres, a la festa de la Candelera de Valls, i el 1792 en les de la Mare de Déu de Misericòrdia amb motiu del seu segon centenari». (13)

El també reusenc Joan Bofarull Solé (1971) fa constar en el seu llibre la data 1791, manifestant fil per randa les paraules de Violant Simorra. (14)

En canvi, el vendrellenc Pere Ferrando Romeu (1963) ho explica tot dient:

           

           «...En aquest context apareixen les primeres festes de la Candelera del 1791, on ja hi és present, entre altres, el ball de Valencians».         

           

La seva aportació acaba aqui sense cap més detall al respecte. Extreu la noticia del Món Casteller, Vol. I, pàg. 66, segons les seves fons i no cita a Violant Simorra, cosa que pot suscitar interpretacions errònies. (15)

Per tant, queda evidenciat que el Ball de Valencians no és vallenc i si ho hagués estat, probablement no haurien contractat els de Reus. Els noys de castells són reusencs.

Algú ha posat la mà al foc sobre aquesta qüestió manifestant públicament i assegurant, a més, que el Ball de Valencians és de Valls i, afirmant que és la Colla dels Pagesos. La seva prova és que els "Noys de Castells" són vallencs i amb el "rebut" inserit més amunt ja en té suficient per fabricar tot l'argumentari. Aquest dogma de fe és una fal·làcia i un guió corrupte.

Si el Ball de Valencians dels pagesos és el que va actuar el 2 de febrer de 1791, aleshores va ser un miracle. Veiem-ho:

Primer, en el qüestionari de Francisco de Zamora de l’any anterior, només havien passat deu mesos, es manifestava que los Labradores no tienen cofadria (sic). Els  pagesos vallencs només estaven associats a una Germandat i poca cosa més. El gremi dels pagesos no existia. (16). No tenien a ningú que els representés i no tenien normes o reglaments per moure's com un gremi. Complien a les processons perquè estaven obligats a anar-hi amb el seu estendard de Sant Pere i Sant Isidre com a Germandat.

Segon, perquè el gremi dels pagesos, dit "la Seixantena", no es va crear fins al 16 de juny de 1797, 6 anys més tard, format per seixanta pagesos omnipotents i poderosos que representaven els 700 pagesos que es van agremiar i no van ser tots. (17) Els agremiats que s’hi varen adherir van pagar una pesseta de quota anual i la resta, no agremiats, que volien beneficiar-se d’aquesta protecció, pagava 2 rals d’ardits. A partir d’ara la festa de Sant Isidre, del 15 de maig, esdevindrà important per ser el patró del gremi recent creat amb les regles de com havia de funcionar. Com a Germandat ja tenien el mateix sant patró. Surtiran els Gegants a la vigilia i s’acabarà amb la processó la nit del dia del Sant. (18) Com observem per Sant Isidre, res de Ball de Valencians, només Gegants la vigilia hi processó a la nit del Sant. Si hagués existit s’hauria anunciat. A més, no van tenir ball representatiu fins al segle XIX. No ens imaginem pas que puguessin actuar per les Festes del 1791 abans de néixer.

No es pot sustentar el fet que els “Noys de Castells” siguin de Valls i que van venir els de Reus igualment. Cas contrari estaria documentat dos anys abans per les festes del Remei a Alcover i haurien participat com a capital de comarca. Recordem com ho expressa Eusebio Ribas quan esmenta la participació de les danses… “i el dels valencians” (en singular, per tant, un Ball).
 
El 1791 la vila de Valls no tenia Ball de Valencians propi i no el va tenir fins al primer terç del segle XIX. Dit d'una altra manera, els castells dels Xiquets de Valls no són originaris de l'any 1791, ni dels Valencians de Reus. Però sí que ho són del 1801, data que continua sent vigent, on actuà el Ball de Valencians d’Alcover amb la gent de Valls en les primeres decennals que van ser extraordinàries. I és a partir d'aquesta data quan els vallencs agafen l'afecció pels castells definitivament. El pilar de tres i de cinc que varen bastir el 1801 són figures originàries del Ball de Valencians.

Acabem. Pels que són aficionats a la font oral inserim uns comentaris que aporta el reusenc Joan Bofarull Solé en el seu llibre citat a la font documental, pàg. 135 (19):

«Els més vells de Reus s'exclamaven:

Si això nosaltres ja ho fèiem abans que ells! Si això els ho vam ensenyar nosaltres, que vam anar a Valls quan ells no ho sabien fer!»

Per commemorar els 230 anys de l'institució de les Festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela seria escaient convidar el Ball de Valencians de Reus per aquesta efemèride.

 

 

Font documental:

(1)(3)-L’ermita del Remei d’Alcover, per Jordi Roca Girona, pàg. 107. Ed. Centre d’Estudis Alcoverencs, 1988.
(2)(16)-Qüestionari de Francisco de Zamora, 10.04.1790.
(4)-Monografies vallenques 3. Assaig sobre folklore vallenc, per Núria Ventura Mercè.  Ed. Institut d’Estudis Vallenc, 1985.
(5)-Història dels castells, Tarragona i les comarques castelleres, per Jordi Morant i Clanxet, pàg. 26-28, Ed. Patronat Municipal de Castells, 1976.
(6)- Diario de Barcelona, 30.7.1853.
(7)-Protocols Notarials. Notari Ignasi Casas Ferrer, 28.1.1791.
(8)-Monografia de la devoción a la Virgen de la Candela, de Valls, pàg. 32, Imp. Mariana, Lleida, 1911.
 (9)-Historia de la Villa de Valls, per Francesc Puigjaner i Gual, Ed. Imp. Fco. Pellicer, 1881.
(10)-Passant comptes amb Sant Fèlix, per Antoni Ribas, Ed. Ajuntament de Vilafranca, 1999.
(11)-Etnografia de Reus i la seva comarca.  Edicions Rosa de Reus, 1955, 1959. Año de publicación: 1955, volum, pàg. 24 i el mateix títol editat el 1990 a Ed. Altafulla, pàg. 684.
(11bis) -Fons Borràs. Lligall A, 1797. Arxiu Comarcal del Baix Camp, abans Arxiu Històric de Reus.
(12)-Món Casteller, Vol. I, pàg. 66, Rafael Dalmau Ed. 1981.
(13)-Ball de Valencians de Reus- dins l'Arxiu de Dansa Tradicional Catalana.
(14)(19)-L'origen dels Castells. Anàlisi tècnica i història, pág. 134 i 135, Cossetània Ed. 2007.
(15)-Les festes de la Candela i els Xiquets de Valls: Manifestació i tradició" dins Quaderns de Vilaniu, núm. 39. Ed. IEV, 2001.
(17)-Aportació de Valls al moviment obrer del segle XIX, per Joan Ventura i Solé, Ed. ell mateix, 1977.
(18) – Confraries i Gremis de la ciutat de Valls, per M. Ester Fabra i Salvat, pàg.3-18, dins Quaderns de Vilaniu, núm. 7 de 1985 ed. IEV– Confraries i Gremis de la Ciutat de Valls II, per M.Ester Fabra i Salvat, pàg. 43-48, dins Quaderns de Vilaniu, núm. 11, 1987 IEV) (Aportació de Valls al moviment obrer del segle XIX, per Joan Ventura i Solé, pàg. 11-12, Ed. ell mateix, 1977). (“El Valls del segle XVIII i el comerciant d´aiguardents Anton Baldrich i Janer” per Francesc Olivé i Ollé, pàg.77,78,82, Edit.Ins.d´Est.Vallencs 1981)(Historia de la Villa de Valls, per Frco. Puigjaner i Gual, pàg.274-275. Ed. Imp.Pellisser, 1881)(La Seixantena, per J. Soler dins, la rev. Cultura n.105, 1954)

Joan Climent Ferré

P.S. Van passar les Festes Decennals del mes de febrer de 2022 (que no es varen fer el 2021 a causa de la pandèmia) i la Comissió de Festes de l'Ajuntament vallenc no va convidar el Ball de Valencians de Reus.

 

<