18 de juliol de 1819

primer castell de 3 pilars de vuit pisos

Efectivament, era el matí del diumenge 18 de juliol de 1819 quan la Colla de Menestrals va alçar per primera vegada el 3 pilars de 8.

Com diu el document: «En aquellos dias hubo un bayle que llaman de valencianos, y que habia dos partidos, Partido de Menestrales y Partido de Labradores en hacer torres ó castillos, y cual de ellos lo haria mas alto, y que el Sr. Bayle Antonio Grau, batlle del 1817 al 1819, temiendo que no hubiesen riñas, mandó que no hiciesen castillos por la tarde del domingo diez y ocho de julio, de cuyas cabezas principales de estos partidos (caps de colla, l'autor) no tienen noticia alguna. Y el Sr. Bayle mandó suspender las torres, ó castillos porqué fué público en esta Villa que los Menestrales que baylaban, hicieron la torre de ocho estadiosy que los Labradores danzantes, se empeñaron con el mayor conato, en que les habian de igualar, como en efecto lo lograron por la mañana del mismo domingo diez y ocho; y este crehido el Sr. Bayle viendo que ya estaban igualados los partidos (colles), observando que todavia no estaban sosegados, les privó la continuación de dichas torres por la tarde".»

El "Partido de Menestrales" era dirigit per Josep Batet Llobera, conegut més endavant pel renom del "Casteller",l'única persona coneguda amb aquest sobrenom en tot el segle XIX. Cap altre casteller serà reconegut tant popularment com oficialment com a "Casteller". Ell va crear la colla el 1813, és el primer cap de colla de la història dels "castells de Valls". Per contrapartida, el "Ball de Valencians alcoverenc-vallenc", el ball d'on va marxar en Pep Batet per fundar la seva colla, serà modificat i conegut més tard com a "Partido de Labradores", al cap davant hi aniria Salvador Batet Llobera.

El primer grup, vinculat al bàndol polític de la "Pandilla Alta", partidari de les NOVES idees liberals procedents de França i el segon grup,vinculat a la "Pandilla Baixa", partidari de les VELLES idees absolutistes, retrògrades i, més tard, carlines.

Aquest acarament va comportar que hi haguessin assassinats, baralles, boicots, etc. fet que ha ocorregut al llarg de la història castellera vallenca.

Tant és així que, gràcies als assassinats que hi hagué el dia després, el 19 de juliol a la nit, entre castellers de les dues colles hem pogut documentar el primer 3de8 de la història. Cal dir que és mala sort tenir que documentar els castells a través dels conflictes polítics, perquè si no hagués estat per aquest motiu no hauríem tingut la informació castellera.

«...en realidad fueron los desasosiegos que pasaban menestrales y payeses en ver cual de los dos bandos hacia la torre humana mas alta. Estos desasosiegos en el fondo eran rivalidades políticas, por ser los payeses tradicionalistas y los menestrales constitucionales.»

És a partir d'aquests moments on a Valls estarà prohibit que aixequi castells la Colla dels Menestrals per ordre de l'alcalde mentre no s'aclareixi qui va ser el causant de la mort d'un casteller de la Colla dels Pagesos. Aquesta prohibició durarà 14 anys. La prohibició comportarà l'exportació dels castells fora de la vila vallenca.

Pels qui estiguin interessats en aprofundir sobre el tema que revisin el llibre.

En qualsevol cas, els Menestrals, encara que fos per poc temps, van ser els primers en aconseguir la"torre de ocho estadios", és a dir, el castell de vuit, és a dir, els tres pilans de vuit. Encara que més tard l'altra colla els va igualar no va evitar les baralles entres els castellers de les dues colles amb un tràgic final.

 

7 de juliol de 2015

-