El Casteller
.cat

 

 

 

 

Inici

biografia

articles

art. sobre construccions humanes

personatges

altres agrupacions

publicacions

videos

massmedia

Josep Batet Llobera (a) Casteller

contacte

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 


Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

1848. Carpeta dels permisos que s'han concedit a diversos individus per sortir de música a les nits.

Article publicat al setmanari El Vallenc el 3 de juny de 2022

 

Situem-nos: Època: 1846-maig 1849. Segona Guerra Carlina. Guerra dels Matiners a Catalunya. És anomenada Guerra dels Matiners perquè l'entrada dels carlistes a les poblacions les duien a primeres hores de la matinada.

El govern moderat d'Isabel II a càrrec del General Ramon M. Narváez desplegaria una política centralista dictatorial. A Catalunya originaria la Segona guerra carlista desenvolupada a través de la lluita de guerrilles. Un dels motius hauria estat la protesta popular contra una sèrie de mesures adoptades pel gobierno, qüestions matrimonials i altres raons. Una prova evident serà quan s'ajuntaran amb els carlins els liberals progressistes i els republicans federals com les d'Ametller, Baliard, Gabriel Baldrich, de 32 anys, i altres. (1) per fer caure el govern de Narváez. Aquesta col·laboració serà coneguda com l'"exòtica aliança -monarcoabsolutistarepublicanaprogressista-". Una aliança contra natura, perquè entre els carlins i els altres s'odiaven a mort, però tot valia per enderrocar el govern dels moderats. Com diu la història, els republicans i progressistes s'aliarien amb el diable. No serà un camí de roses entre els seus capitostos per les seves diferencies i motius.

El setembre del 1846 començava a Solsona la segona carlinada iniciada pel canònic carlí Benet Tristany.

L'alcalde de Valls era el liberal moderat Joaquin Arnet. Tots els alcaldes actuaven com una dictadura. L'opressió dels moderats cap als liberals progressistes era evident. Tot plegat era una lluita pel poder. La vila de Valls no se n'escapava de la tensió. El 1848 la guerra carlina ja feia temps que estava encetada. A causa de la proximitat de la festa de Sant Isidre i de la Festa Major de Sant Joan i amb la necessitat de portar-les a terme, l'alcalde, de totes passades, va voler celebrar-les. Cal dir que les dues festes competien entre elles per veure qui la feia més lluïda, si la del gremi dels pagesos dit la Seixantena, creat el 1797, o la de l'Ajuntament. Per aquesta raó va concedir permisos a certes persones per anar a assajar la seva música quan ho havien sol·licitat anteriorment. Eren progressistes i algun carlí. Pel motiu de la guerra, Valls es va tornar a emmurallar com ja ho havia estat a la primera carlinada. Per les festes es tancaven les portes.

-Carpeta de los permisos que se han concedido á vários individuos para salir de música por las noches-:

-6 de mayo de 1848. Se concedió permiso a Juan Llagostera para que junto con cuatro compañeros más pudiera salir de música desde las once a las dos de la noche.

-7 de mayo de 1848. Se concedió permiso a José Fontanillas y Francisco Guasch para ir con el bayle llamado Bastonets a la procesión de San Isidro.

-10 de Mayo de 1848, se concedió permiso a Agustin Domingo y Fernando Casas para poder hacer las torres vulgo castells, en la fiesta de S. Juan.  

-31 de mayo de 1848. Se ha concedido permiso a Bartolomé Molet para que con los 6 a 8 compañeros más pueda salir de música esta noche hasta las dos de ella.

-3 de junio de 1848. Se concede permiso a Juan Llagostera para salir de música esta noche con seis compañeros más hasta las dos de ella." (2)

Era evident que l'ajuntament tenia vigilades les persones contràries a la política dels moderats. Les unes, per ser carlistes com podria ser el cas de Francisco Guasch Borrell (a) Curdó parella que tocarà més endavant amb el graller Pau Trenchs Cerdà (a) l'Esquerrig. De fet,Pau Trenchsera un carlí convençut que va lluitar a la primera guerra carlina (1833-1839). Les altres, com Agustí Domingo i Fernando Casas al costat dels liberals progressistes i republicans del Comandant Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló, futur cap de colla de La Roser, actual Colla Joves Xiquets de Valls.

Fixem-nos que les dates estan situades entre el mes de maig i primers de juny i tots els de la llista són músics. Sense la música no hi ha bastonets ni castells ni cap dansa. Per veure que el Ball de bastons portava gralles ho veiem el 1807 a Barcelona:... ilo ball de bastons portava també música de grallas. (3) A la carpeta no hi ha cap músic per poder fer les torres vulgo castells per Sant Isidre. És que no hi havia suficients castellers de la Muixerra per aixecar castells perquè estaven lluitant amb els carlins?

El percentatge de carlins que participaven en la primera guerra carlina era: de 12 a 20 anys, un 43%, de 21 als 30, un 47% i superior als 30 anys pocs. Era la mitjana dels carlins del Principat. Aquest percentatge seria vàlid per la segona i tercera carlinada. Aquestes franges d'edat són les que pertoquen als castellers.

A la carpeta, quatre grallers: José Fontanillas y Francisco Guasch, aquest últim de 40 anys, ambdós farien parella per tocar al Ball de Bastons per Sant Isidre i l'Agustí Domingo Martí, de 25 anys, i Fernando Casas Gavaldà, de 15 anys, pel Toc de Castells per Sant Joan. Sobre la resta de músics no tenim informació per saber qui són ni per qui podrien tocar.

El Francisco Guasch que tocarà pel Ball de Bastons és el graller Francisco Guasch Borrell (a) Quico de Curdó. Va néixer a Valls, l'1 de novembre de 1808, fill de Francisco Guasch, pagès i de Rosa Borrell Forticó. Aquesta última filla del també graller Isidre Borrell dit Gralla, de la Pobla de Mafumet i de Maria Forticó de Valls.

Quico de Curdó va tocar el Toc de Castells per primera vegada fent parella amb el graller Rafael Mestre Domingo (a) Barraca, de Puigpelat, nascut el 15.4.1859. Ambdós anaven a Tarragona per Santa Tecla a tocar pels castells. Devia ser a partir del 1875-76 un cop acabada la Tercera guerra carlina. La parella va durar poques Santes Tecles perquè es va desfer. (4) Abans, però, tocava a les festes majors i per altres danses tradicionals.

24 de juny de 1848. Valls. Festa Major de Sant Joan. Funcions religioses. Ara, l'alcalde era Eduardo de Toda i amb tot l'ajuntament van assistir als oficis divins. En aquests moments es podia celebrar la festa, perquè la vila estava tranquil·la i les portes tancades. Per tant, tots els elements folklòrics sortirien al carrer. Els grallers Fernando Casas i Agustí Domingo serien els que tocarien per la Colla La Roser de Josep Batet Llobera (a) Casteller.

4 d'octubre de 1848. El graller Ramon Trenchs Mateu, de 20 anys, nat a Valls el 21 de gener de 1828, s'incorpora a l'exòtica aliança al bàndol carlí. (5) És el fill del també graller Pau Trenchs Cerdà (a) l'Esquerrig.

El 14 de desembre de 1848, l'Exòtica Aliança entra a Valls. Aquest és un tema per una altra ocasió.

2 de gener de 1849. El graller Fernando Casas Gavaldà, de 15 anys, teixidor, s'incorpora a l'exòtica aliança al costat de Gabriel Baldrich, Bieló. (6)

            El 4 de febrer de 1849. El graller Agustí Domingo Martí, de 26 anys, pagès progressista, s'incorpora també a l'exòtica aliança al costat del comandant Gabriel Baldrich, Bieló. (7) Ara, quan pràcticament manquen tres mesos per acabar la guerra, ambdós, s'incorporen a la lluita armada.

El 14 de març de 1849 El Capità general de Catalunya, Manuel de la Concha, emet un ban oferint l'indult a qui es presenti abans d'un mes.

El 26 de març de 1849, l'alcalde de Valls, José Rodón demana als alcaldes de barri "una relación de los sugetos de sus respetivos barrios que se hallen en las facciones, expresando en ellas los nombres y residencia de los individuos de las familias de los que se hallen en dichas facciones, bajo inteligencia de que si al dar la relación hacen alguna ocultación incurriran en la pena de prisión y deportación fuera de Cataluña, America o presidio impuesta por el Capitán General (....) por órden del Alcalde, Jose Rodón". (8)  

El 3 d'abril, l'Ajuntament relaciona a tots el individus que s'han afegit a les files dels revels amb les seves senyes fins aquella data. Entre ells, els nostres protagonistes d'un total d'una vintena. Els anys de tots ells van dels 12 als 38 i no sabem quants d'aquests podien ser castellers.

El Butlletí Oficial de la Provincia de Tarragona del 16 d’abril de 1849, publica l’ordre del General jefe de l’exèrcit, Francisco de Mata, datada el 6 d’abril, que han de cumplir els ajuntaments de la provincia de Tarragona:

«Pueblos de residencia de las familias que por tener individuos en la facción han de cambiar de domicilio». Pel que afecta a la vila de Valls:
Distrito de Sta. Coloma, Valls, Montblanc y Vilafranca: Han d'anar a viure a la Costa, a l'Urgell o Priorat. Entre elles hi figuren Fernando Casas Gavaldà, té 15 anys, teixidor i el seu amic Agustí Domingo Martí, de 26 anys, pagès, fill de Juan Domingo, pagès. (9)

«Isidro Casas, Padre
Josefa Masgoret, Madre política (sogra)
Isidro Cases, hermano
Angela, cuñada
Bonaventura Cases, hermano
José Cases, hermano
.
Teresa Cases, hermano». (10)
Tots ells haurien de marxar de Valls més enllà de les vint hores. A Valls es feia complir l'ordre amb tot rigor.

Fernando Cases Gavaldà, per la seva condició de liberal, va participar poc temps amb els republicans i progressistes. Sabent que podia demanar l'indult es va presentar a Terrassa. Com diu el vallenc Antoni Vallespinosa i Català [1832-Londres 1887] (11) «hijo de “Isidro de la Taula”, que vivia en la esquina que da a la plaza de la Fusta (al final del carrer dels Metges). Este muchacho de unos 17 años de edad, corrió siete meses y fué probablemente el último de ellos que se presentó, llegando a Valls en el carro del ordinario de Valls a Barcelona. Parece que no estaba en buenas relaciones con su padre».

En qualsevol cas, Fernando Casas devía ser bastant astut perquè la seva família no hagués d'abandonar la vila de Valls. Per tant, per esquivar el trasllat dels seus pares hauria manifestat que estava malament amb el pare i per això va marxar de casa. Qui més qui menys se les empescava tot fent la viu-viu.

El 14 de maig de 1849 es dona per acabada la Segona guerra carlista i el 8 de juny el Gobierno de Madrid decreta una àmplia amnistia exceptuant els delictes comuns.

A partir del mes de juliol i després que Ramon Ribé Targa (a) Chón, hagués acabat el servei militar, que va fer durant la guerra, rellevarà a Josep Batet Llobera (a) Casteller, de 56 anys, al capdavant de la Colla La Roser. Però això, ara, no toca...

 

Font documental

(1) Guerrilles al Baix Llobregat. Els carrasquets del segle XVIII i els carlins i els republicants del segle XIX, per diversos autors. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986.
(2) Correspondència, s.t. 1.6.92-1848, Arxiu Comarcal de l'Alt Camp.
(3) Festes celebradas á Barcelona en los anys 1806 y 1807 per la beatificación del v. dr. Joseph Oriol, pel Baró de Maldà. Imp. Eugeni Subirana, Barcelona, 1908.
(4) Els Castells dels Xiquets de Valls, per Francesc Blasi i Vallespinosa, pàg. 51-54 Ed. Imp. Castells, 1934.
(5) 6) (7) (9) Correspondència, rebels 1849, reg. 712, ACAC
(8)Correspondència, reg. 700, ACAC
(10) Correspondència, reg. 702, ACAC
(11) Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense, anno MDCCCLXXXIV, pàg. 122, a cura de Joan Papell i Julio L. Quilez. Ed. Cossetània, 1999.

 

3 de juny de 2022