La Mancomunitat va dur a terme una important tasca de creació d'infraestructures com les de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils i telèfon, beneficència, cultura i sanitat.
Per la part que ens pertoca ens fixarem en "cultura".
La Mancomunitat va voler modernitzar tant l'educació com l'economia catalana. Entre altres afers, però va crear una xarxa de biblioteques populars per ajudar a culturitzar el país. Pensem que el 40% de la població catalana era analfabeta. Durant els anys que va durar la Mancomunitat es van obrir les primeres biblioteques populars com les de Valls, Sallent, Olot, etc.
La població de Valls va ser una d'elles. Va tenir interès en tenir una Biblioteca. Es va treballar de tal manera que la ciutat aconseguiria ser la primera en tenir-ne una. Així fou.
Valls celebrava les Fires del Bestiar i de Santa Úrsula durant els dies 21, 22, 23 i 24 d'octubre quan es va aprofitar per posar la primera pedra de la Biblioteca Popular.
Va ser, doncs, el dilluns 23 d'octubre de 1916. Per tal de què fos un acte solemne l'Ajuntament de Valls amb el seu alcalde Josep Magriñà i Martí al capdavant convidarien a moltíssimes personalitats. Entre elles, l'Eugeni d'Ors i Rovira, del Consell de Pedagogia i Lluís Planas i Calvet, arquitecte de la Mancomunitat i autor del projecte de la Biblioteca. Aquests, que arribarien a Valls en tren a la tarda del dia anterior, visitarien als autors de la primera pedra ornamentada, la dels vallencs n'Anselm Nogues Garcia, escultor i Cèsar Martinell, arquitecte.
.
.
..
..
Josep Magriñà Eugeni d'Ors Lluís Planas Anselm Nogues Cèsar Martinell
Arribat el moment, Valls, estava plena de gent per tal de viure l'efemèride. Reunides les autoritats a l'Ajuntament a les 11h del matí van començar a desfilar cap el final del Passeig dels Caputxins al terreny on s'ha de col·locar la primera pedra ornamentada. En el solar s'hi havia aixecat un cadafal adornat amb banderes catalanes. Una gran gernació omplia tot l'espai.
Foto Pere Català Pic (a)
L'acte va començar amb la firma de I'acta: «Excel·lentíssim Ajuntament de Valls. Vint-i-tres d'octubre de mil noucents setze. Col·locació de la primera pedra de I'edifici destinat a Biblioteca popular, la primera de les que ha de bastir la Mancomunitat de Catalunya. Autor del projecte: I'arquitecte Lluís Planas. Lloc de I'emplaçament: Passeig de Pi i Margall, abans de Caputxins, en terreny donat gratuïtament pel notari, fill de Valls, en Francesc Dasca i Boada. Fa entrega del terreny, en nom del Municipi, l'alcalde en Josep Magriñá.
Josep Mestres i Miquel
Posa la primera pedra el diputat provincial per aquest districte, Conseller de la Mancomunitat, en Josep Mestres. Assisteix a I'acte per delegació de I'esmentat Consell, el president de l'obra de Biblioteques populars, n'Eugeni d'Ors.
La primera pedra
El diari ABC es feia ressó de la col·locació de la primera pedra de la futura Biblioteca popular de Valls. Foto Braguli
"La solemnitat de la col·locació de la primera pedra se celebra amb assistència de les autoritats i representacions de les entitats corporatives i dels xiquets i xiquetes de les escoles públiques i privades d'aquesta ciutat. Es fa festa grossa. Ballen els gegants, es fan castells, toquen les musiques, es tira tronada. El poble està de joia". Signen l'acta els següents: L'Alcalde, Josep Magriñà; Tinent Alcalde, Indaleci Castells, Eugeni d'Ors, de l'Institut d'Estudis Catalans, Lluís Planas, arquitecte i moltíssimes persones i entitats.
Els castells
Tot seguit vindrien els parlaments i s'acabaria l'acte retornant tota la comitiva a l'Ajuntament de Valls. Un cop allí començaria l'actuació a les 12 del migdia, amb les dues colles dels Xiquets de Valls, la Colla Nova i la Colla Vella. La crònica del diari va dir el següent:
"Heus aquí un dels números més atraients i simpàtics de les festes. Des de les festes en homenatge de l'il·lustre patrici D. Andreu A. Comerma (Festa Major de St. Joan,1914, l'autor ) que no havíem vist castells. El nostre Ajuntament, amb molt bon acord, al confeccionar el programa de les festes, considerant que en elles hi devia estar representat lo més típic de les costums de nostre poble, va llogar a les dues colles de xiquets per a que aixequessin els seus castells famosos, signe de la fortalesa de nostre poble, motiu d'admiració constant per a una raça forta i vigorosa, i noble executòria per a tots quants som fills d'aquesta terra generosa. Ademés, quan a últims del mes d'agost van visitar el solar destinat a Biblioteca l'eminent publicista D. Eugeni d'Ors i l'arquitecte D. Lluís Planas, autor del projecte, van manifestar vius desitjos de veure els nostres castells. I la comissió organitzadora, tant per a donar un fort relleu a les festes, com per a complaure als il·lustres hostes, va acordar que s'aixequessin castells.
El nostre poble, aquests dies a la plaça del Blat, vibrava intensament. Quan l'anxaneta coronava un castell la multitut exclatava en un sorollós aplaudiment. I a fé que bé s'ho mereixen els braus castellers! Nosaltres tot contemplant aquell quatre de set amb el pilà al mig, recordàrem aquells temps famosos del tres de nou i del dos de vuit. Els nostres xiquets amb una mica mes d'entrenament en les festes, avui arribarien a fer-lo el dos de vuit. Temps enrera, durant l'any se'n feien quatre o cinc vegades de castells: avui passen mesos i anys sense que les nostres multituts puguin contemplar castells; més, féu que per la Candela i per Sant Joan i per Santa Úrsula se aixequin castells, ja veureu¡ com els nostres Xiquets ens faran reviure aquelles diades heroiques en que's feia el tres de nou i el quatre de nou amb el pilà al mig". (...) (1) Sobre aquest últim castell ja en vàrem parlar en l'article "Vilanova veu el primer 4de9 amb el pilar de 7 al mig el 1860" al www.elcasteller.cat
El dissabte 21, Santa Úrsula, els castells que es varen bastir van ser el tres de set, dos de sis, quatre de set amb el pilar de cinc al mig, dos de sis aixecat per baix i el Pde5. I el dilluns 23, van fer castells, també, i el que va cridar l'atenció va ser el Pde5 que es va fer tant sòlid como una roca aguantant-se durant molts minuts. No sabem quins castells van aixecar cada colla. (2)
Com veurem més avall la Colla Nova va cobrar de l'Ajuntament 100 ptes. més que la Vella. Seria plausible pensar que hauria estat per haver fet el 4de7 amb el pilar de 5 al mig, doncs feia anys que el castell no es veia i el comentarista en fa una especial menció.
Els castells del diari l'ABC de Madrid deurien ser els corresponents al dia 23 d'octubre. Doncs es veu un dos de sis de la Colla Nova i un quatre de set de la Colla Vella.
Dins la decadència castellera que es trobaven les colles (1885-1926) cal dir què déu n'hi do els castells que es varen aconseguir. Havia estat un ressorgiment imprevist.
En qualsevol cas observem en els rebuts el que va cobrar cada colla:
La Colla Nova: «Sírvanse satisfacer de los fondos que obran en su poder la cantidad de 250 ptas. a D. Jaime Monné por asistencia de los Xiquets de Valls en las Fiestas de Santa Úrsula y colocación de la "primera" piedra del edificio de la Biblioteca Popular, Valls a 11 de noviembre de 1916. El alcalde Magriñà, p.o. Juan Llagostera». (3)
.
.El cap de Colla era l'Anton Fàbregas Mialet (a) Anton de l'Escolà, de 59 anys d'edat. Ho va ser durant el període 1903 al 1927.
La Colla Vella; (....)a Isidro Tondo (a) Rabassó, la cantidad de 150 ptas. (...) (4)
..
El cap de Colla era l'Isidre Tondo Ballart (a) Isidre de Rabassó, de 74 anys d'edat. Ho va ser durant el període 1876 al 1918.
L'actuació castellera s'havia acabat prop de les dues de la tarda i tothom a dinar. Les festes de Santa Úrsula continuarien, però a tres quarts de sis de tarda l'Eugeni d'Ors i Lluís Planas marxarien cap a Barcelona amb la presència de l'Alcalde Magriñà, regidors, representants i altres entitats i particulars.
Van cobrir la notícia diversos mitjans de la premsa tan espanyola com catalana.
----------------------
1918, sístesi de la efemèride.
(b)
(c)
(d)
La Biblioteca es «de líneas sencillas, sobrias, quizás algo frias, de un estilo Luís XVI esquemático. Un pórtico sostenido por dos columnas da entrada al edificio, sobre cuya puerta hay una reproducción en barro esmaltado de una Madona de Andrea della Robbia.»
(d1)
La Madona de Andrea della Robbia
Havien passat 1 any i vuit mesos d'aquell 23 d'octubre de 1916 quan la Biblioteca Popular de Valls seria una realitat. I seria el 23 de juny de 1918 quan s'inauguraria el dia abans de la Festa Major.
«Con motivo de la inauguracion de la Biblioteca Popular costeada por la Mancomunidad de Cataluña, en la ciudad de Valls, durante los dias 23,24 y 25 del corriente, celebrara dicha poblacion varios festejos, entre los cuales figuras funciones religiosas, conciertos, iluminaciones, Xiquets de Valls, partidos de foo-ball, etc.» (5)
Havia arribat el dia.
«A las 11 y media de la mañana de las Casas Consistoriales salio la Comitiva Oficial para dirigirse a Inaugurar la Nueva Biblioteca. Iba precedida por los gigantes y los Xiquets de Valls....(...)”(6)
A las doce, apenas llegado a la Casa de la Ciudad, el presidente de la Mancomunidad, señor Puig y Cadafalch que hizo el viaje en auto desde Barcelona a Valls en compañía de su familia, se puso en marcha la comitiva inaugural. Precedidos de los gigantes y de los castells, que marchaban al son de sus respectivas dulzainas,etc. etc.» (7)
Josep Puig i Cadafalch
La comitiva estava encapçalada pel president de la Mancomunitat Catalana Sr. Josep Puig i Cadafalch,, l'alcalde de Valls, Sr. Josep Magriñà, consellers de la Mancomunitat Srs. Josep Mestres i Anselm Guasch, el director d'Instrucció pública de la Mancomunitat Sr. Eugeni d'Ors, el senador Sr. Albert Dasca, el donador del terreny on està instal·lada la Biblioteca i moltes altres autoritats polítiques, eclesiàstiques i diversos convidats.
Arribats a la Biblioteca se situaren a l'entrada de l'edifici ocupant la presidència el Sr. Puig i Cadafalch, mentre la resta estaven asseguts al seu davant. Diversos actes s'anaven succeint davant del president fins que arribarien els parlaments.
(e)
(f)
Un detall: Veiem un càmera gravant un rotlle de pel·lícula. Al final de l'article en parlarem.
Els Castells
Acabats els parlaments de rigor es bastiren els castells per la Colla Nova dels Xiquets de Valls (actual Colla Joves Xiquets de Valls). La Colla situada davant de la Biblioteca i davant del Santuari del LLadó, allà al mig començaren a aixecar el 4de7 i el Pde5. L'espai era ple de gom a gom com es pot observar en aquestes fotografies.
(g).
(h)
(i)
Acabada l'exhibició, la comitiva va desfilar passeig dels Caputxins avall cap el carrer de la Cort fins arribar a la plaça del Blat seguida d'una gran gernació de gent on s'aixecarien alguns castells com el que veiem a la fotografia de Pere Català Pic feta des de dins l'Ajuntament:
(j)
Com diu Món Casteller, pag. 291 vol.I, aquest castell es va bastir el dia 23 de juny amb motiu de la inauguració de la Biblioteca Popular de Valls. Quin castell és? Té tots els números de ser el tres de sis aixecat per baix. Observant els castellers, els que estan a la pinya, tenen els braços alçats i en prou feines toquen el castell, i el segon de l'esquerra encara s'està posant bé. Altres amb gorra estan mirant a la base del castell. L'anxaneta que està damunt del terç està esperant ordres del cap de colla. El veiem mirant cap a baix fins i tot amb el peu dret una mica aixecat. No sabem si a punt d'arrancar per coronar el castell o aguantant-se perquè el castell està trontollant per l'aixecada tot aguantant l'equilibri.
El segon a l'esquerra de la fotografia que porta gorra és Josep Maria Guasch Magriñà. (Francesc Montserrat Retamal a "Un cap de colla, tapat" dins el blog El Racó de la Colla Nova).
Tot seguit vindria el banquet pels convidats a l'Hotel París. I després de dinar, a les cinc de la tarda, l'Eugeni d'Ors i altres marxarien cap a Barcelona en tren i el president de la Mancomunitat Josep Puig i Cadafalch marxaria més tard, també en tren, en direcció a Montblanc.
----
L'endemà, 24 de juny, Festa Major de Sant Joan.El dia es va aixecar amb els oficis divins a l'arxiprestal de Sant Joan. A la sortida, la Colla Nova aixecà els seus castells davant l'Ajuntament de Valls de la mà del cap de colla l'Anton Fàbregas Mialet (a) l'Anton de l'Escolà per manar els castells. Era la Colla que havia estat contractada per l'ajuntament vallenc. Foren bastits el tres de set, el quatre de set, el dos de sis i el pilar de cinc.... i el pilar de cinc aixecat per baix. Aquest últim castell el fa constar el director del diari La Crònica de Valls, Sr. Indaleci Castells, fent la ressenya a la sessió municipal de l'ajuntament.
Com diu la premsa: « A la salida, los castells (vol dir la Colla Nova dels Xiquets de Valls, l'autor) en la plaza del Blat, levantaron el tres y el quatre de set, el dos de sis y el pilá de cinc. Claro está que estas torres comparadas con las que veíamos treinta años atrás, (el tres de nou, el dos de vuit y el pilá de set) no son gran cosa. Pero, mientras no degeneren más, todavía pueden verse, todavía son castells: hay que conservarlos. Y si el vecindario y el Ayuntamiento ejercieran sobre las colles una acción estimulante y protectora, es seguro que veríamos pronto el castell de vuit, acaso más bello por lo limpio, que el de nou, Al fin y al cabo la mayor dificultad estriba hoy en la falta de entrenamiento de las enxanetes, y esto se corrige con la práctica y el uso». (8)
Com observem, el comentarista fa menció de la decadència castellera, de com els castells havien perdut alçada, dels nou als set pisos. Sembla que té la solució tot dient que el problema és la manca d'entrenament. Hem de dir que no tot era l'entrenament, que sí, ho era, però la realitat és que s'entrenava poc, també s'havia perdut afició a fer castells, perquè el jovent es dedicava a altres coses, com l'esport, la sardana, el tennis, etc. tot el nou que havia aparegut a finals del segle XIX i principis del XX.
Ara bé, cal dir que la revifalla castellera no tardarà massa temps en arribar, mancaran vuit anys.
..
El 6 de juliol l'Ajuntament entregava els diners al cap de colla Anton Fàbregas « por asistencia de los Xiquets de Valls a la Festa Major de Valls...650 pts.» Recollia l'import per compte d'ell, Joan Pujol, conserge de l'ajuntament. (9)
A la tarda hi hagué la tradicional processó com és de costum, però degut a la inauguració de la làpida del general Andreu A. Comerma només hi van concórrer una dotzena d'assistents amb atxes.
Al vallenc General Andreu Avel-lí Comerma
(k)
Aprofitant l'avinentesa de la inauguració de la primera Biblioteca Popular de Catalunya, a les quatre de la tarda, es duia a terme el descobriment d'una làpida dedicada al vallenc Andreu A. Comerma i Batalla. Aquest va ser General d'Enginyers de l'Armada, Acadèmic de la de Ciències, membre de la Societat espanyola d'Història Natural, de la Geogràfica de Madrid i de l'Institut d'arquitectes navals anglesos. Cavaller de l'Ordre espanyola de Sant Hermenegild i de la francesa la Legió d'honor. Tot un personatge polifacètic.
«Al ocurrir en 1917 la muerte del ilustre general, inspector de ingenieros navales, D. Andrés A. Comerma y Batalla, la ciudad del Ferrol acordó la colocación de una lápida en la casa donde habia fallecido el sabio. A la vez, el teniente de alcalde de Valls, D. Indalecio Castells, propuso y el Ayuntamiento acordó, la colocación de otra lápida en la casa donde habia nacido el ilustre vállense.» (10)
La sortida de la comitiva de la Casa de la Vila precedida pels gegants i per la Colla Nova. Estava formada per les mateixes corporacions i entitats que havien estat a la inauguració de la Biblioteca, va anar al número 40 del carrer Baldrich, ara carrer de la Cort, núm. 38, on va néixer l'il·lustre general Andreu Avel·lí Comerma.
El secretari de l'ajuntament Sr. Colom va llegir la Memòria on es detallava els antecedents de la solemnitat.
L'alcalde Josep Magriñà va pronunciar unes paraules en honor al general. Tot seguit es féu el descobriment de la làpida obra del també vallenc l'escultor Anselm Nogues.
..
(k1 i k2)
(k3)
Actualment és el núm. 38 del carrer de la Cort.
En aquests moments la Colla Nova dels Xiquets de Valls alçava els seus castells. Aquí veiem un 4de6, i la gent de la primera línia de la fotografia mirant cap a la placa d'en Comerma. Aquesta casa està situada molt aprop del Centre de Lectura on hi veiem el balcó ple de gent amb la bandera espanyola penjada a la barana. Observem, també, els gegants de Valls al darrera del castell.
(m)
Un 4de6 al carrer Baldrich, núm. 40. Cal dir que aquest cognom correspon al planenc Gabriel Baldrich i Palau.
L'acte havia finalitzat.
---------------------------
Havien passat els anys i el 1968 es van celebrar els 50 anys de la inauguració de la Biblioteca Popular.
(m1)
Al llarg del temps la Biblioteca Popular de Valls va acabant tancant portes. Havia quedat petita. Davant seu s'havia alçat un nou edifici, la nova Biblioteca pública. Va estar molts anys tancada i sense saber quin us donar-li. Davant la deixadesa, l'edifici es va anant deteriorant fins que va caldre una restauració definitiva i profunda.
El 2010 la Biblioteca Popular de Valls obria les portes, ara però, en un altre format i us. Ja no seria una biblioteca seria una altra cosa. En qualsevol cas, calia salvaguardar l'edifici centenari. Es va fer festa grossa amb la col·laboració de les dues colles castelleres de Valls.
(n)
Aquí veiem un pilar de cinc de la Colla Joves Xiquets de Valls.
Avui, mes de febrer de 2018, fèiem aquesta fotografia per demostrar l'estat de salut de l'exterior de l'edifici després dels seus 100 anys i constatar que la ceràmica de la Madona de Andrea della Robbia no hi figura. Cal observar que la porta era amb curvatura i ara és rectilínia.
(o)
Esperem arribar el 23 de juny de 2018 per celebrar el centenari de la Biblioteca i poder fer-lo constar en aquest article sintetitzat.
------
P.S.
«La empresa del Teatro Principal, de acuerdo con la casa Pathé, ha tenido la feliz idea de impresionar una película de las próximas fiestas. Algunos de los actos que se celebren, especialmente la ceremonia de la bendición de la Biblioteca, y la erección de los castells, figurarán en la Revista Pathé. Nuestro aplauso a la empresa del Principal». (11)
Com hem anunciat més amunt donada la importància de la inauguració de la primera Biblioteca Popular de Catalunya, la casa Pathé Frères, francesa, va confirmar que faria acte de presència a Valls per tal d'enregistrar les imatges corresponents a les festes. Fetes les respectives investigacions no hem localitzat cap pel·lícula sobre les mateixes, plausiblement perduda. Com a propaganda alguns fragments del documental figurarien a la seva revista: Pathé Revista.
Detall de la fotografia principal de Pere Català Pic
El càmera de la Pathé fent la feina.
«Esta noche (28 de juny 1918) en el teatro Principal se proyectará la película que la casa Pathé, por encargo de la empresa de dicho Cine, ha impresionado en esta ciudad durante las fiestas. Todo Valls ha de verla.» (12)
..01-08-1918
Hem de manifestar que la Filmoteca de Catalunya hi tenen dipositada "la Pathe Revista" dels anys 1917 al 1919. Hem revisat els números que tenen: 1 de juny de 1918, 1 d'agost de 1918, 1 de setembre de 1918, 1 d'octubre de 1918 i salten al 1 de febrer de 1919. D'aquests números cap parla de la Biblioteca Popular i les seves festes. Ara bé, manca el 1 de juliol de 1918. Podria estar aquí els petits fragments de la festa? Si apareix actualitzarem aquest apartat.
------------------------
foto Roser Giner
La Biblioteca Popular de Valls vestida per la efemèride.
Ha arribat el 23 de juny de 2018, cent anys després, vigilia de la Festa Major de Sant Joan, a Valls. Amb la presència del President de la Generalitat Sr. Quim Torra es va dur a terme els actes del centenari de la inauguració de la primera Biblioteca Popular de Catalunya a Valls.
foto Roser Giner
Les Corals Cor Audite, Espinavessa, Aroma Vallenca, Suite Cor, Cors Alegres, Terpsícore, donàven l'inici dels actes amb El Cant de la Senyera.
foto Roser Giner
La Marina Blàvia, directora de la Biblioteca Carles Cardó, entre altres, va fer una glossa dels cents anys de la Biblioteca.
Hi van participar la Colla Joves Xiquets de Valls, la Colla Vella de Valls, els gegants i el grup de Ministers Bufalodre. A més del músic Jordi Jubany.
---------
Fotos Roser Giner
El President Quim Torra va fer referència als valors de la Mancomunitat de Catalunya y d'en Prat de la Riba, entre altres.
foto Roser Giner
Obsequi de la Colla Joves Xiquets de Valls al President de la Generalitat Quim Torra, amb l'anxaneta Olaguer.
Foto Roser Giner.
Des de l'exili el President Carles Puigdemont va intervenir a través d'un missatge en el qual també posava en relleu el paper de la Mancomunitat.
L'alcalde de Valls, Sr. Albert Batet, també es va referir a la importància de la Biblioteca per projectar la cultura.
I el president de la Diputació de Tarragona, Sr Josep Poblet, va posar èmfasi al paper que tenen les bibliotecàries i el llegat de la Mancomunitat.
foto Roser Giner
L'acte es donava per acabat. S'hi van concentrar centenars de persones per tal de celebrar la festa cultural.
Font documental:
Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a
jclif@elcasteller.cat
febrer de 2018-juliol2018jcf
(*)
(**)
