Publicat a la revista La Planenca, núm. 31, primavera 2009
Un fet insòlit: 1951
Les dues colles castelleres vallenques es donen suport mútuament
És a partir del 1815 -i no del 1805 font oral (1)- quan a Valls ja hi ha dues colles de castellers. Aquestes dues colles naixerien contraposades ideològicament: liberals, els Menestrals, absolutistes, els Pagesos.
Més endavant recolçaran, els uns, als liberals i republicans, i els altes, als absolutistes i carlistes. Aquesta contraposició ideològica durarà fins els nostres dies. Actualment d’una forma més “light”, però l’essència encara existeix a Valls. Només cal observar les actituds públiques d’una i altra colla vallenca en moments concrets: una d’actitud dialogant, l’altra d’actitud totalitària.
No es tracta de fer un repàs de la història, però sí situar a les colles al seu lloc ideològic. Aquesta pertinença portarà a confrontacions castelleres des dels seus inicis. La festa major de Sant Joan a Valls del 1951 hauria estat la primera vegada que per necessitat de les dues colles es donessin suport mútuament. Un fet insòlit en la història dels castells de Valls. L’alcalde vallenc convocarà els seus caps de colla respectius per tal de convença’ls perquè es pugui portar a terma la actuació castellera. El motiu: la manca de castellers.
Abans però, ens remuntarem mig any abans, a les Fires de Sta. Úrsula 1950. Observarem només una actitud.
A les Fires de Sta. Úrsula només hi va actuar la Colla La Muxerra (Joves Xiquets de Valls), perquè acceptaria els motius donats per l’Ajuntament de Valls sobre el tema dels diners a cobrar. La Colla Vella-Rabassó no hi volgué actuar. No estaria d’acord amb la quantitat dels diners que haurien de cobrar per la seva actuació castellera. Els interessats poden revisar el setmanari Juventud del 28.10.1950.(2) Però sí que actuaven per a les entitats falangistes:
(a)
La Colla Vella actuant davant de les entitats falangistes. Sant Joan del 1950
L’Ajuntament davant les despeses que es presentaven per les Festes Decennals del 1951 va haver de reduir el pressupost pels castells.
La Muxerra descarregaria el 4de7 amb pilar al mig, el 2de7 i 3de7 per baix. Tot seguit intentaria el 4de8 (era l’única colla vallenca que el descarregava des del 1939): «Va a coronar el castillo, l’enxaneta que tiene un momento de indecisión, pasa al aixecador, saluda y inicia el descenso y cuando el aixecador empieza a bajar, el castillo se desploma. (...) pero pudo ser mejor si el "quatre de vuit" se hubiera podido descargar lo que se habria logrado sin duda si alguien no hubiera hecho los posibles para intentar conseguir que incluso no se llegara a levantar, infiltrando en los pequeños el temor o el espiritu de rebelion, diciéndoles que puesto que no "pagaban", no se prestasen a hacerlo o si no que "pagasen" (...) hubo quien después se didicase con constancia digna, a visitar a éste y a aquel de los pequeños y prometerles la tierra de "xauxa", una bicicleta o unas pesetas más o la "caseta y l’hortet" con tal que marchasen de la "colla" e ingresasen en otra, cuidó de hacer sintiesen temor para subir al de ocho, puesto que lo mas seguro -decian- era que cayesen; y todo ello, añadian, sin cobrar nada más: que pagasen si querian el de ocho.»
«El "quatre de vuit" no se deshizo como se queria ofrecer a Valls, porque ya nació medio muerto a causa de lo dicho, ¿y esto es patriotismo, amor a nuestro pueblo,...» (3)
«(...) Me hallaba yo contemplando los castillos y oí lo siguiente: "Van pel quatre de vuit, però no el faran; no cal que tingueu por; la canalla no els pujarà." Esto lo dice uno que vive en Valls (...)»
«¿Cómo sabia aquel que la canalla no subiria? ¿Quiénes eran aquellos que temian que una Colla vallense hiciesen el "quatre de vuit"? »(4)
Diversos castellers de La Muxerra, publicaven al mateix setmanari Juventud, 28.10.1950, una carta al Director, digna de ser llegida, exposant el que va passar a la plaça del Blat i del patriotisme vallenc del que alardean pero que lo pisotean y se rien en realidad.
Que el lector en tregui les seves conclusions.
Cartas al Director,
dicen...
Sr. Director de Juventud
Valls
Muy Sr. Nuestro:
Bien enterados de las condiciones según las "collas" de Xiquets de Valls debían salir en las ferias últimas, hemos oído un sin fin de comentarios y versiones muy distantes de la verdad que hemos de suponer llegaron a los oídos de los redactores de este semanario, tenido por todos o por muchos por portavoz, si no oficial, oficioso de los organismos e instituciones de la ciudad. A causa de esto, aunque lo que se decia bien a las claras se veía era cosa interesada, esperábamos algo que pusiese en claro cuales eran las condiciones que se ofrecieron a las "colles" y desvirtuase todas las versiones erróneas que se propagaban, pero vimos que estábamos completamente equivocados.
Perdone, Sr. Director, pero creemos que sufre una equivocación. A la verdad hay que servirla aunque ocasione en algún sector contriedad. Veremos ahora como relaciona la actuación de La Muxerra, en reseña objetiva, porque por todos se pudo ver y no tendrá necesidad de acudir, en información, a lo que digan otros.
Peró volviendo a lo nuestro, ya que Vd. no ha creído conveniente salir al paso de lo que se dice, con intenciones no muy claras, no opinamos hemos de ser nosotros los que substituyamos tal falta. Nos interesa, y por ello nos acogemos a su amabilidad, hablar o decir algo del patriotismo de algunos, del que alardean pero que lo pisotean y se ríen en realidad.
La actuación de La Muxerra fué buenísima; aquel "dos de set" que parecia una torre dibujada por mano maestra, no se habia visto en Valls desde que se reemprendieron los "castells" después de la guerra. Pero pudo ser aún mejor si el "quatre de vuit" se hubiera podido deshacer, e incluso si se hubiera podido cargar con mas fuerza y seguridad, lo que se habria logrado sin duda si alguien no hubiera hecho los posibles para intentar conseguir que incluso no se llegara a levantar, infiltrando en los pequeños el temor o el espíritu de rebelión, diciéndoles que puesto que no "pagaban" no se prestasen a hacerlo o si no que "pagasen". ¿Es esto patriotismo? ¿merecen éstos el apoyo y la simpatía del pueblo de los verdaderos "Xiquets"?
Y esto es verdad. Hubo quien, después de dedicarse con constancia digna de mejor causa, a visitar a este y a aquel de los pequeños y prometerles la tierra de "xauxa", una bicicleta o uns pesetas de mas o la "caseta y l'hortet" con tal que marchasen de la "colla" e ingresasen en otra, cuidó de hacer sintiesen temor para subier al de ocho, puesto que lo más seguro -decían- era que cayesen; y todo ello, añadían, sin cobrar nada más: que pagase si queria el de ocho.
El "quatre de vuit" no se deshizo como se quería ofrecer a Valls y a los forasteros amigos de nuestra ciudad, porque ya nació medio muerto a causa de lo dicho. ¿Y esto es patriotismo, amor a nuestro pueblo, a su supremacía castellera, apoyo y colaboración a sus "Xiquets" cuando se tiene quienes, aún a costa de hacerlos caer en desprestigio ante otros pueblos contricantes, trabajan para impedir al éxito de los "Xiquets" auténticos?
No dudamos que alguien nos replicará acusándonos a nosotros de haber intentado arrebatar a otros, pequeños "castellers" pero afirmamos desde ahora que nada más lejos de la verdad. Ni se ha hecho ni se nos hubiera permitido.
Esto es lo queríamos decir para que Valls sepa quiense sienten sus glorias y su fama y su prestigio, aunque de boquilla digan otra cosa.
Varios de La Muxerrra.
El castell estrella des del 1939 era el 4de8 i l'única colla vallenca que el descarregava era la Muxerra. El 1951, per Santa Úrsula, aquesta mateixa agrupació donaria un pas més carregant per dues vegades consecutives el tres de vuit.
Però, quatre mesos abans arribaria la Festa Major de St. Joan 1951.
Les dues colles vallenques no tenien suficient cordó per aixecar castells grans degut a les circumstàncies llunyanes als castells (ideologia identitària) no es van presentar la majoria de castellers per formar la pinya.
Quines podien ser les circumstàncies llunyanes als castells?
A la Colla Vella-Rabassó hi havia elements carlins, la dreta vallenca i fanàtics d'aquesta colla que xiulava a la Colla la Muxerra quan descarregava el 4de8 i aplaudien frenèticament a la seva colla quan aixecava els castells de set pisos. Només cal revisar els diaris de l’època i preguntar a la gent que ho havia viscut a la seva pell.
L'alcalde vallenc, el camarada José Maria Fábregas, coneixedor d’aquesta circumstància i del que passava a la plaça del Blat, cridaria els Caps de Colla, tot dient-los, que per aquesta ocasió deixessin de banda la rivalitat i es donessin suport mútuament davant del panorama que presentaven les colles. Seria l’única via per poder veure un castell gran, el 4de8. De totes maneres sabia que era una proposta molt arriscada, doncs els pocs castellers que hi havia a les Colles no els hi faria massa il·lusió la idea de donar-se suport. Li costaria fer-los arribar a l’acord. Sigui com sigui, ho aconseguiria.
L'acord seria que es posaria a la pinya o cordó la Colla contraria com a prevenció d'una possible caiguda d’un castell. L'estructura del castell la farien els castellers de cada colla.
No tots els castellers hi varen estar d’acord, doncs varen sentir-se ferits per les seves conviccions. Era la primera vegada en tota la història que les dues colles actuarien unides a la plaça. Havia estat, doncs, un fet anormal. D’aquesta manera es va poder descarregar el 4de8 per la Colla La Muxerra (Joves Xiquets de Valls). La Colla Vella-Rabassó. (5) intentà el 3de8.
El setmanari Juventud del 30 de juny de 1951 (6), titulava: «Nota simpática y emocionante fué la de que, por primera vez quizás en la vieja historia de los « Xiquets » las dos « colles », sin confundirse, se ayudaron mútuamente formando en los respectivos « cordons » sintiéndose, por encima de todo, vallenses y haciendo posible asi que la exhibición castellera alcanzase un clamoroso éxito con un bellísimo « dos de set », un formidable « quatre de vuit » y con esbeltos y seguros castillos como un « cinc de set », etc .
Dues maneres ben diferents d’explicar l’essència del casteller en aquesta actuació conjunta.
L'actuació:
Sortida de Completes: La Muxerra inicià la diada descarregant el 4de7amb el pilar de 5 al mig al segon intent. Descarregaria, també, el 3de7 aixecat per baix, el 5de7 amb molt poc cordó i el pilar de 5. La Colla Vella-Rabassó, 4de7, 3de7, 2de6 i Pde5.
L'endemà al migdia, dia de St. Joan, l’Alcalde demanaria a les dues colles vallenques que per aquesta ocasió deixessin de banda la rivalitat i es donessin suport mútuament.
Començaria la Colla Vella-Rabassó amb el 5de7. «Este castell fue ayudado por los castellers de La Muxerra, por el poco "cordó" que habia, ya que antes las dos collas se habiean puesto de acuerdo. Fue coronado i fuerte. Després coronarien el dos de set i el quatre de vuit. Intentarien el tres de vuit del que col·locarien els dosos, finalitzant amb dos pilars de cinc, un al balcó.»
(c) 
(d)
Colla La Muxerra Xiquets de Valls: 4de8 descarregat per St. Joan 1951 amb la col·laboració al cordó de la colla vella-rabassó. Dues fotografies del mateix castell:
La de l'esquerra, fotografia anònima. La de la dreta extreta del Món Casteller.
La Muxerra descarregaria el quatre de vuit, el tres de set per baix i intentaria el dos de set que cauria en el moment que l’anxaneta anava a creuar. Acabaria l’exhibició amb un pilar de cinc.
«Quizas por primera vez en la vieja y gloriosa història de los Xiquets de Valls, las dos collas se han ayudado. Bien, muy bien». (7)
L'actuació castellera de les colles vallenques per la Festa Major de Sant Joan de 1951 havia estat la primera vegada des dels inicis dels castells de Valls d’una actuació insòlita, una actuació contranatura. Què els hi hauria dit l’alcalde franquista José Maria Fábregas per convèncer els dos caps de colla?. Per l'època que estem parlant (postguerra civil) ja s'ho poden imaginar.
(b)
jclif@elcasteller.cat