Col·laboració en el 25è aniversari de la
Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona
(1985-2010)
(1)
Com diu a la seva web: “El passat dijous 9 de desembre (2010) es va presentar, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament, el llibre 25è aniversari Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona 1985-2010. Un recull de 107 articles de persones que en algun moment d'aquest quart de segle han estat vinculades a la BHMT i que han volgut compartir experiències, investigacions o la seva particular relació amb els fons que integren el patrimoni aquí conservat.”
Efectivament, aquest dia es va dur a terme la presentació del llibre que recull una sèrie d’articles de les persones que vàrem ser convidades a col·laborar en aquesta experiència. Hi van ser presents en l’acte, molts usuaris de la Biblioteca-Hemeroteca així com alguns autors dels articles i, també, altres ciutadans allí presents.
Fotografia grup (fotos Arxiu biblioteca-hemeroteca municipal de Tarragona)
Tot seguit, passo a Incorporar el text de la meva aportació al llibre. Abans, però, recomano adquireixin l'exemplar per a la seva lectura per ser molt interessant les aportacions dels altres convidats.
És un plaer poder aportar la meva humil opinió sobre aquesta Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona, situada a l’edifici de l’Antic Ajuntament, al carrer Major, un edifici preciós i emblemàtic. Enguany que es commemora el 25è aniversari de la seva inauguració, l’any 1985, i cal felicitar a tots els responsables que van dur a terme la idea de la Biblioteca-Hemeroteca traslladant-hi la documentació que es conservava a l’Ajuntament de Tarragona.
Personalment he d’agrair al personal bibliotecari el tracte, atenció rebuda i les facilitats donades en tot moment durant la meva estada a la sala de consultes. Encara que per motius professionals no he tingut massa presència “in situ” a la Biblioteca-Hemeroteca he de dir que el temps ha estat profitós en alguns casos i no tant en altres, en funció del tema de recerca.
Ara que s’enceta una nova etapa digital podrem utilitzar bona part del fons des de casa, bàsicament la secció hemerogràfica. Aquest fet ens permetrà utilitzar el temps d’una altra manera, és a dir, no caldrà retrinxar-lo per buscar un forat, ja que disposem de vint-i-quatre hores per buscar el millor moment. La part negativa és la pèrdua de contacte amb les persones responsables. Encara que sóc amant del paper i m’agrada tenir presència als arxius, biblioteques i hemeroteques, he d’admetre que la informació digital és molt pràctica amb l’estalvi de temps que significa no haver d’anar amunt i avall. Als usuaris forans que utilitzem les biblioteques, hemeroteques i arxius històrics de Tarragona, depenent de quin tipus de recerca que fem, ens facilita la tasca i ens va molt bé.
Quant a les meves recerques, he de dir que fa molts anys que, en més o menys intensitat i sempre que el treball professional ho ha permès, he anat i vaig als arxius històrics d’arreu, biblioteques, hemeroteques, registres, etc. per a intentar buscar informació sobre el tema en què estic treballant. La curiositat de buscar les respostes d’aquelles preguntes que et fas sobre un tema que t’il·lusiona fa que no paris de remenar papers i més papers per trobar la resposta, que de vagades no apareix.
Sigui com sigui, la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona és una de les que m’ha permès trobar informació, tot i que no tota la que hom voldria, per complementar els treballs que posteriorment serien publicats als setmanaris vallencs, al setmanari vilafranquí, a la revista La Planenca (que edita l’Associació Cultural i Recreativa Col·lectiu 1714, del Pla de Sta. Maria) i a la Revista Foc Nou (que edita la Colla Joves Xiquets de Valls). Tots, evidentment, fent constar la font documental, la bibliografia,i els arxius i biblioteques consultades.
Val la pena ressaltar que a més d’utilitzar els mitjans escrits en paper, utilitzo també els mitjans cibernètics. Internet és una eina universal que arriba arreu, a qualsevol racó del món, cosa que el paper no ho permet. La tasca de divulgar la majoria dels treballs publicats ara a internet en català fa que aquests siguin vistos per molta gent. Fa poc temps que vaig obrir un web: http://www.elcasteller.cat de temàtica castellera, basat en la història dels castells humans des dels seus inicis sota la mirada politicosocial de cada època.
Al marge de tot plegat i en l’apartat d’anècdotes voldria mencionar-ne un parell que van passar a Tarragona els dies 22, 23 i 24 de setembre de 1862 durant les festes en honor a la protomàrtir Santa Tecla, patrona de la ciutat.
La primera, seguint la crònica del Diario de Tarragona del dia 23, 25 i 26 de setembre, diu:
«Ya llegaron ayer (22) a las 4 de la tarde la estrepitosa harmoniaa de las gaitas y tamboriles (...) dieron la bienvenida a los heraldos de la fiesta mayor. Eran los gigantes grandes y chicos (...) y las comparsas de D. Jacinto, Sebastiana del Castillo, Chiquets de Valls, etc. (..)
El dia 23, (...) Terminado este acto, las intrépidas "Collas" levantaron torres en la Plaza de las Coles consiguiendo ambas hacerla de nueve (...) Eren la Colla o Cuadrilla de los Menestrales (Tal com consta documentat en una Carta de l’Alcalde de Tarragona a l’Alcalde de Valls, sol·licitant que participi a les festes de Santa Tecla del 1861, diu: Ruego a Vd. se sirva emplear sus buenos oficios para que la “cuadrilla de los Menestrales “...) i la Cuadrilla de Payeses.
Entre las torres, que una de las comparsas de valencianos levantó en la parte baja de esta ciudad el miércoles (24)....un padre en el colmo del entusiasmo quiso que su hijito de unos 5 años, fuera remate de ella, y la madre no pudo resistir la emoción de ver el tierno fruto de sus entrañas, cayó desmayada. El resultado, fué satisfactorio. (...)»
Sembla inversemblant que aquest fet pogués passar, que una família entusiasta dels castells donés el seu fill (hauríem d’interpretar que no és casteller) perquè fes d’anxaneta per tal de satisfer l’entusiasme del pare i el fet d’observar com la mare del xiquet de 5 anys que pujava a dalt de tot del castell (en aquells anys es feien castells de vuit i de nou pisos) cauria desmaiada al veure el seu fillet allà dalt. Al capdavall deurien haver quedat molt satisfets ambdós donat que la proesa del seu fill va acabar bé.
La segona anècdota fou la que va ocórrer, també, el mateix dia 24 de setembre com narra el dia 25, el Diario de Tarragona:
«Terminaron ayer (24) a las once de la noche los festejos (...) Un hecho no obstante obligó al “Tribunal de la Marina” á constituirse en la playa, por haberse asfixiado uno de los que formaban las torres. Parece que sintiendo un excesivo calor fue á bañarse y fue sacado del agua casi cadáver, fue trasladado al hospital en donde sigui un tanto mejorado».
Amb l’afany de saber a quina colla vallenca pertanyia aquest casteller i qui era aquest personatge, el 26 de juliol de 2003, ens vàrem posar en contacte amb l’Archivo General de la Marina, a Viso del Marqués (Ciudad Real), després d’haver fet els passos pertinents, per tal d’esbrinar la identitat del casteller i la colla o quadrilla a què pertanyia. El resultat fou negatiu. La resposta de l’Archivo, el 4 de setembre, seria: «Sentimos comunicarle, que consultados los Instrumentos de Descripción documental del Departament de Cartagena, no consta referéncia alguna sobre el informe o sumaria relativa a los hechos acaecidos en las fiestas en honor a Santa Tecla».
No donant-ho per perdut em posaria en contacte amb els responsables de l’hospital de Santa Tecla de Tarragona per tal de fer la mateixa consulta. El resultat va ser que els documents que guardaven del segle XIX no els tenien catalogats.
Per acabar voldria dir que la Sala de la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona (BHMT) ha estat un dels llocs on m’ha permès trobar més dades sobre un personatge liberal del segle XIX que va donar com a resultat un treball titulat: Josep Antoni Baldrich i Palau (1818-1894) Primer Comandant de les Milícies Nacionals de Valls. Aquesta feina va significar rebre l’any 2004 l’accessit del XVI Premi Rodón-Giró d’Històrica Comarcal, convocat per la Fundació Ciutat de Valls.
Felicitats a l’equip de la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona per aquests 25è aniversari i que en pugui celebrar molts més.
Agraeixo molt sincerament al cap de la Biblioteca-Hemeroteca la Sra. M. Elena Virgili Bertran el fet d’haver estat un dels convidats a col·laborar en aquest llibre...
Adjunto el web de la Biblioteca-Hemeroteca Municipal de Tarragona on hi consta la presentació del llibre, les imatges i el recull de premsa:
http://www.tarragona.cat/lajuntament/conselleries/patrimoni/biblioteca-hemeroteca/25e-aniversari/presentacio-llibre
(1)Fotografia del llibre: Joan Climent
