Publicat al setmanari El Vallenc, el 27.09.2002

 

 

 

ARA FA 100 ANYS
DEL PRIMER CONCURS DE CASTELLS CELEBRAT EL 1902 A BARCELONA
-----------------------------------------
-CONCURSO REGIONAL DE XIQUETS DE VALLS-

 

 

 

Era per les Festes de la Mare de Déu de la Mercè a Barcelona de l’any 1902 quan els organitzadors de la Festa Major varen adjudicar a la Federación Gimnàstica Española que organitzés diversos concursos esportius  entre els quals hi figurés l’elevació de castells humans.

Aquesta Federació els va titular “Concurso de Xiquets de Valls"

Qui era la Federación Gimnástica Española i com es va desenvolupar el Concurs?.

La Federación Gimnástica Española era una entitat esportiva constituïda a Madrid el 1898 i desapareguda a Barcelona el 1909. La seu social i secretaria general estava situada al carrer Sepúlveda, 175, entresol, Barcelona.  El Secretari General era en Luciano Miguel Farga.

El “Concurs” es duria a terme al Parc de la Ciutadella el dia 24 de setembre i  l’endemà 25. Hi hauria cercavila pels carrers de Barcelona amb les dues colles vallenques que són les que hi varen participar. Aixecarien castells.

La inscripció per a concursar era de 5 ptes. per Colla. (1)

El Jurat d’aquest “Concurso Regional de Xiquets de Valls”, nom oficial,  (tots sabem que el nom genèric de “Xiquets de Valls” equivaldria, aleshores, a “castells”), estava constituït per Joaquin Cebeira y Rey, Delegat i Vocal de la Federación. Luciano Miguel Farga, Secretari General i Enrique Montells, Delegat i tresorer general, també de la Federación  Gimnástica.(2)

La Colla Nova, antic nom de la Joves Xiquets de Valls, hi va participar amb 54 castellers, mentre que la Colla Vella hi va participar amb 52 castellers.

La Colla Nova dels Xiquets de Valls era dirigida per l'Isidre Mateu Vives (a) Perelló.

La Colla Vella dels Xiquets de Valls, entre Ramon Tondo o el seu pare Isidre Tondo (a) Rabassó.

A l'entrevista realitzada a la Sra. Juanita Fàbregas Rosell, neta de l'Anton de l´Escolà, el dia 14 de març de 1999 a Alió, ens digué que «si el seu avi Anton Fàbregas Mialet hagués anat al Concurs a dirigir la Colla, ella ho hauria sabut i a casa seva se n'hauria parlat durant molts anys. Continua... Per la familia que tinc i he tingut algú o altra ho hauria dit. Per tant, havia de ser el Perelló».

Mentre, La Veu de Catalunya del 14 d'agost, publicava: «Una trentena dels nostres valents torraires (Torraires de Montblanc, l'autor) han estat emparaulats per una de les colles de Valls per a formar part de la que vindrá a Barcelona per las properas festes de la Mare de Deu de la Mercé». La Colla hauria estat, en aquells moments, la Colla Vella per la seva afinitat amb els de Montblanc.

Sembla ser que l'Isidre de Rabassó va anar a Montblanc a buscar 30 castellers, dit torraires, perquè els ajudessin a aixercar el seus castells per manca de personal de la Colla Vella. És a dir, de 52 castellers que es van desplaçar a Barcelona, 30 eren de Montblanc i 22 eren de la Vella.

El Progreso Vallense, del 17 d'agost, publicitava: «Dicen de Montblanch, que han sido contratados unos 30 vecinos de aquella villa para formar parte de las Collas de Xiquets de Valls que han de concurrir a las próximas fiestas de Ntra. Sra. de la Merced, en Barcelona....Vamos, está visto, que de todas partes habrá Xiquets menos de Valls».

Bé, cada Colla havia d’aixecar cinc castells, és a dir, quatre castells i un pilar i amb la condició de no esmerçar més de mitja hora cada una d'elles per a fer -los tots.

Començà el “Concurs” a les 10 del matí.

Ara mateix, el lector observarà el temps de cada castell.

La Colla Nova (Joves Xiquets de Valls) va ser la primera en actuar. I ho va fer amb un intent de “tres de set”, «derribándose la torre al 1 minuto 30 segundos cuando estaba á la altura del cuarto». (quart pis)

 

(1)(2)

Tres de Set carregat---------------------------------------------Llenya al quart pis al descarregar-lo

La “Colla” el tornà  a intentar, «los tres pilares, formando torre de siete grupos superpuestos en 1 minuto 33 segundos  y  deshaciéndola quedando en cinco grupos en un 1 minuto 27 segundos»..

(3)

Acte seguit el “quatre de set" «los cuatro pilares de siete en 2 minutos 40 segundos, deshaciéndola en 1 m.35 seg.»                                      

(4)

El 4de7 d'esquena a la càmera

Aqui veiem el cap de colla Isidre Mateu Vives (a) Perelló, a la dreta i els Grallers, creiem, Els Romeas, del Vendrell

El “tres de sis aixecat per baix” seria el següent, «tres pilares por seis, levantada por la base, en 1 minuto 7 segundos y deshaciéndola en 43 segundos»..

(5)

(6)

3de6 aixecat per baix amb figuereta de l'aixecador

 

Després el “dos de sis”. «De dos por seis, muy bien construida, en 1 minuto 45 segundos y deshecha en 46 segundos».

 

(7)(8)

El dos de sis abans de carregar-se...................L'anxaneta sortint després de carregar el castell

(9)

L'anxaneta baixant

El “pilar de cinc” tancaria l'actuació. «Finalmente el pilar o espiga de cinco hombres en 47 segundos y deshecha en 22 segundos».

«La Colla Nova, recogió abundantes aplausos y donativos de la immensa concurréncia que presenciaba el acto».

«La Colla Vella efectuó los siguientes ejercicios de tal destreza como de singular resisténcia digna de los mas calurosos aplausos». El tres de set, «de tres pilares por siete de altura en 1 minuto 33 segundos». El tres de cinc, «de tres pilares por cinco en 1 minuto 38 segundos».

El quatre de set amb el pilar de cinc al mig, «de cuatro por siete, en 2 minutos 36 segundos, dehaciéndose la torre, quedando el pilar de cinco en 1 minuto 27 segundos y deshecha en 29 segundos».

El tres de set aixecat per baix, «levantándose por la base construyeron una torres de 3 pilares por siete, en 2 minutos 27 segundos».

Finalment aixecaren el dos de sis, «dos pilares por seis de altura en 1 minuto 27 segundo, deshaciéndose en 55 segundos». 

El pilar de cinc, tancaria l'actuació. «La espiga de uno en 1 minuto 15 segundos».

L'espectacle del país va agradar extraordinàriament al públic allí assistent que va premiar amb aplaudiments a les dues colles.

El Jurat va atorgar els premis de la següent manera:

La Colla Vella (l’autèntica, l’autor) va aconseguir el primer lloc amb un premi  de  150 ptes.

La Colla Nova va quedar en segon lloc amb un premi de 100 ptes.(3)

El temps total aconseguit per cada colla va ser el següent: Colla Vella feu els seus castells amb 11 minuts 87 segons.  La Colla Nova, amb 11 minuts 75 segons. 

En quant a la vestimenta els castellers anaven de la següent manera: «Unos 50 hombres vestidos con el clásico uniforme compuesto de calzón blanco, chaquetilla roja, faja y pañuelo á la cabeza encarnados también, formaron haz apretada, y a su alrededor unos cuantos centenares de hombres del pueblo».(4).

Com podem veure en les fotografies, les camises dels castellers són de color fosc perquè són en blanc i negre. Podem interpretar, com hem pogut observar en altres fotografies durant bona part del segle XX el fosc seria el vermell i el gris seria el rosat. Per tant, i crec que no ens equivocaríem, si diem que les camises dels castellers són vermelles. És a dir que uns portaven jaqueta curta i altres camises de color vermell. En conclusió, el clàsico uniforme. Els colors de l'escut de Valls.

En quant al mocador, que era tot vermell, no passarà a ser amb llunes blanques fins que les colles de Valls les incorporen en la seva vestimenta agafant els colors de la ciutat: vermell i blanc. Aquest fet seria pels vols del 1930.

Sobre l'actuació castellera els comentaris foren diversos. Per exemple:

«Concurrieron la Colla Nova i la Vella, las cuales levantaron con extraordinaria rapidez y consistencia sus mas atrevidos castells, en medio de estrepitosos y prolongados aplausos de la inmensa muchadumbre que asistió al acto». (5)

El Diario Oficial de Avisos de Barcelona. núm. 21, pàg. 3 del 26.09.1903 i La Vanguardia del 25.09.1902, porten la mateixa noticia: « Se presentaron la Colla Nova (Gracia) y la Vella (Valls). El premio ofrecido de 250 ptes. se dividió en dos, habiéndose adjudicado 150 ptas. a la Vella dirigida por Ramon Rabassó y 100 ptas. a la Colla Nova que dirige Ramon Tondo».

Gràcies a contrastar-la amb altres mitjans, resulta que aquesta era una noticia impossible donat que en Ramon Rabassó i Ramon Tondo eren la mateixa persona, és a dir, Ramon Tondo (a)“Gravat de Rabassó”. Per part de la Colla Nova vallenca, en aquesta època la dirigia el cap de colla l’Isidre Mateu Vives (a) “Perelló"Si fan constar la Colla Nova, de Gràcia interpretem que l'escriptor podia conèixer cares conegudes de castellers de Gràcia i aquests donessin suport a la Colla Nova de Valls per la vinculació històrica que hi havia entre les dues colles. (7)

«Tomaron parte las Collas Nova y Vella que rivalizaron en limpieza, seguridad y precisión (...) La que está fuera de duda es que todos los “castells” fueron estrepitosamente aplaudidos y que ambas collas dejaron bien sentado su pabellón».(6)

«Este fué el número predilecto del público, por “el ejercicio que más típicamente trae sello indígena”, interesando a todos los espectadores en el mas alto grado». (...) (8)
El públic barceloní, no entès en la matèria, es mirà els castells des d’una distancia respectable. No s’apropà per res al cordó de les colles.

L'endemà, a la cercavila, les colles vallenques continuarien aixecant castells pels carrers de Barcelona.

És curiós el fet d’haver celebrat aquest “Concurso Regional de Xiquets de Valls” en època de decadència castellera. La decadència no es revifaria fins l’any 1926 quan van aparèixer dues noves colles de castellers: Els Nens del Vendrell i els  Xiquets de Tarragona. Haurien de passar 30 anys per celebrar el Segon! Concurs de Castells, el 1932. Aquest es realitzaria a la Plaça de Braus de Tarragona, exceptuant el del 1923 a Valls.

Cent anys després d'aquella data els Concursos de Castells continuen...

 

 

Font documental:

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a:

jclif@elcasteller.cat

                                                                                                                     7 de juny de 2002jcf ampliat el 2003.