El Casteller
.cat

 

 

 

 

Inici

articles

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

Link "el casteller.cat"

Publicat a la Revista Foc Nou, 2008 i la Revista La Planenca, núm.29, tardor 2008

 

 

Ara que es parla de la recuperació de la

“Memòria històrica”


                                                                                                         

 

 Des del punt de vista casteller nosaltres també tenim coses a dir sobre el tema i cal recordar i no oblidar d’on ve la Colla Joves Xiquets de Valls, en quin costat polític està o ha estat, etc. És el que dóna identitat i no es pot pas esborrar.

El que hem de dir parteix de finals de segle XVIII quan a Valls hi havia dos bàndols polítics, Pandilla Alta, partidaris de les NOVES idees liberals procedents de la Revolució Francesa del 1789 i la Pandilla Baixa, partidaris de les VELLES idees absolutistes (les que es portaven a tot Europa), conservadores, retrògrades i més tard, idees carlines. Amb el primer grup hi estava vinculada la Colla o Partit de Menestrals i en el segon grup, la Colla o Partit de Pagesos. Aquestes idees al 1876 esdevindrien els noms de les colles vallenques: Colla Nova, la de les noves idees, Colla Vella la de les velles idees. Els noms no indiquen antigor.         

          (a)

Citarem uns exemples:

A l'any 1931 Valls tenia 11.196 habitants. Hi hauria les primeres eleccions democràtiques del segle XX a Catalunya i a Espanya. Sense entrar en el fons, el 12 d’abril guanyaven les esquerres. La segona República acabava d’arribar. El rei borbó Alfons XIII tingué que emigrar cap a l’estranger.

El 14 d'abril el President Francesc Macià proclamava la República Catalana en el sí, de la República Federal Espanyola.

La reacció de Madrid no es faria esperar. La instauració d'un projecte federal no entrava en els seus plans. Tres dies després de la proclama, el 17 d'abril, arribarien tres ministres de Madrid per negociar amb Macià per forçar que la idea del federalisme no anava amb els espanyols oferint, en canvi, un govern  de la Generalitat en substitució de la República Catalana. Aquí acabaria la idea de la independència de la nostra nació i aconseguir ser un Estat.


 

(b) Proclamació de la República a Valls.

 

Abans, però, Valls volia celebrar la victòria de la República. L'alcalde era en Josep Magriñà. El dia 19 d'abril seria el dia escollit per a celebrar l'efemèride fent castells. Es convidaria a les dues colles vallenques, però només hi assistiria la Colla Nova o Joves Xiquets de Valls. La Colla Vella no hi va voler participar. Aixecarien castells de sis i pilar de cinc. Durant tota la tarda aixecarien també castells davant diverses societats.(1)

Transcrivim part del que va ocórrer aquell dia.  El setmanari Lluita, 1931, començava així:

(c)


           «Els liberalíssims Xiquets de Valls de la Colla NOVA, volgueren celebrar la festa de la República.... Recorregueren els principals carrers de la població acompanyats de les banderes republicana i catalana (...) Quan es preparaven per aixecar els castells a la plaça una conferència telefònica anunciava una caravana d’autos en el que hi anaven ex presos pels fets de Jaca que passarien per la nostra ciutat cap a Reus. L'alcalde ho anuncià a la plaça i s'organitzà una manifestació que es dirigí a l'entrada de la població, a la carretera del Vendrell, acompanyats dels Xiquets i de les Gralles. Pocs moments després arribaren en quatre autos i un autobús els ex presos polítics i alguns familiars. Sense baixar dels autos, el Capità Sediles rebé la salutació dels republicans amb entusiastes crits de visca la república i de Catalunya i als Xiquets de Valls.

La Colla Nova (Joves XdeV) aixecà un pilar de quatre i el tres de sis en mig de frenètics aplaudiments. En fer l’aleta les gralles tocà la Marsellesa. Després de vísques a la llibertat, la Colla i l’Ajuntament retornaren a la Plaça».

Els Xiquets portaven una banda republicana regal de Francesc Carreras.

Un altre fet puntual i d'identitat fou quan la Colla Nova s'oferí per actuar a l'Arboç, veiem-ho:                                       


           


 

 

 

 

 

 

 

 

(d) Ramon Fontanillas Serra ................. .........(e) Francesc Fàbregas Galofré................ ....................(f) Joan Bta. Pairot Fàbra

 

Abans del 12 de juliol del 1931 tres dirigents de la Colla Nova es van adreçar a l’Alcalde de l’Arboç oferint la intervenció de la seva Colla de cara a la Festa Major. Eren en Ramon Fontanillas Serra, Francesc Fàbregas Galofrè i Joan Bta. Pairot Fabra:

«Els comunicaven que la Colla Nova era l'única que lluità amb braó i coratge per los esdeveniments de la República, tant es així que un dels a baix  (J.Bta.Pairot) forma part de l’Ajuntament d’aquesta ciutat....» (aviat serà el proper alcalde republicà de Valls)

La Colla actuaria el 23 i 24 d'agost a l'Arboç. Signaria el contracte el cap de Colla “El Blanco”.(2)

L'any 1932 se celebraria el Primer aniversari de la República. L'alcalde Josep Magriñà invitaria a les dues colles vallenques. La Colla Nova (Joves) es presentaria amb bona organització i la Vella es presentaria com si fes molt temps que no hagués fet castells. La dreta vallenca diria que fou una festa freda que posà en evidència que el poble no està identificat amb els governants. La Crònica de Valls afegiria que de bon matí tot respirava fredor i la major indiferència davant la festa. Aquests comentaris indicaven que la dreta estava descontenta d’haver perdut a les urnes i ho pairia molt malament. Sempre ho havia aconseguit amb  les armes.

Anem al 14 d'abril de 1933. Fixem-nos bé, s'escau amb “Divendres Sant”.

En el Llibre d'Actes de l'Ajuntament de Valls del 10 d'abril amb la presència de l'alcalde Joan Bta. Pairot Fabra i regidors diu:

«...una instància signada per set representants d’altres entitats catòliques de la ciutat, relatiu a les festes a celebrar el 14 d’abril, siguin traslladades al 15 o 16 d’aquest mes. S’alega incompatibilitat de celebrar aquelles festes en la data del segon aniversari de l’adveniment del règim, per quant s’escau en “divendres sant”, creient que pot ser motiu de conflictes». (El tema "divendres sant, està desenvolupat al Quadern del Casteller n. 6). Cal dir que la Diada se celebraria igualment. Al migdia hi hauria castells i  per la tarda funcions religioses.

Actuaria només la Colla Nova dels Xiquets de Valls. La Vella no va voler sortir.

Aquesta actuació va tenir conseqüències posteriors. A partir de la Guerra Civil, la Colla Nova, ja mai més es podrà tornar a dir “Nova” per causa de la seva posició política. Alguns aficionats es canviaren de Colla en tots dos sentits i la premsa conservadora no esmentaria l’actuació.(3)

En una entrevista feta el 8 de gener de 2000, pel qui subscriu, al Sr. Joan Guinovart Escarré, carlí, casteller de la Colla Vella actual, avui jubilat, comentant el tema ens digué: «En aquell temps hi havia a Valls el Centre del Carlisme. Agrupació Social Tradicionalista, conegut aquest local com els “marianos”, avui estaria al Cinema Nou, del Carrer d’en Bosc. Aquest dia 14 d’abril va caure en divendres sant i era impensable fer castells. L’agrupació carlista, va pagar als castellers de la Colla Vella perquè no sortissin a fer castells. Con ja saps, em deia, els castellers sempre han cobrat alguna cosa, fins fa poc. Aquest va ser un dels motius de pes, perquè la Colla Vella no actués aquell dia».

«...la Colla Nova, la colla republicana, que el dia 14 d’abril festa de l’adveniment de la nostra República ens donà la gran sorpresa bastint uns castells que jamai no els havíem vist a la plaça de Valls...... La causa de la Vella, tothom ho sap....»(4)

El març de 1933 neix la CEDA (Confederación española de derechas autónomas) presidida per l’ultradretà José Maria Gil Robles.

(g)

Jose Maria Gil Robles

L'entrada de tres ministres de la CEDA al govern espanyol, l'octubre de 1934, va provocar la reacció de les esquerres (...) A Catalunya, el 6 d'octubre, el President Lluís Companys va proclamar l'Estat Català i es va proclamar defensor de la república en perill.  

Els militars de la mà del General Batet posarien fi a la rebel·lia dels catalans empresonant els consistoris republicans i d'esquerres així com el Govern de la Generalitat, posant a Lluís Companys a la presó: «Su fidelidad a la República marcó trágicamente su biografía. Como máxima autoridad militar de Catalunya, se encargó de desactivar la proclamación por parte de Lluís Companys del Estat Català en 1934» Va seguir les ordres de Madrid. (la Vanguardia, 18.2.2017) Dos anys després serà detingut per no recolçar el -cop d'estat- de Franco. I el 18 de febrer de 1937 el Dictador el feria afusellar.

(h)(i)

                 Domènech Batet Mestres                                                                    Companys i el seu govern a la presó

 

A Valls, l'alcalde Victorià Casaprima i els regidors republicans i d'esquerres varen ser detinguts i posats a la presó a Barcelona. No serà fins els primers mesos del 1936 quan seran posats en llibertat.


(j)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Victorià Casaprima, alcalde republicà de Valls

L’ajuntament s’havia quedat sense consistori. El març del 1935 hi hauria Sessió extraordinària a l’Ajuntament vallenc. Entre altres punts sortiria el nou alcalde entre els regidors feixistes. Per votació secreta fou escollit Luis Clols Rabassó, de la CEDA vallenca. Dins la Confederación Española de Derechas Autónomas vallenca hi havia com a capdavanters Luis i Francisco Clols Rabassó. El primer hauria estat alcalde abans de la guerra, el qual convidaria a la Colla Vella al meeting de València. El segon hauria estat alcalde després de la guerra i padrí de la Colla Vella.

(k) (k2)

                           Luis Clols Rabassó, Alcalde i de la CEDA      Francisco Clols Rabassó, Alcalde i del Movimiento el 1961

Per acabar-ho d'adobar veurem com la Colla Vella participa en el míting de la CEDA a València:

....el proper diumenge dia 30 de juny de 1935 tindrà lloc a Valencia importants actes de propaganda organitzat per la Dreta Regional Valenciana, organització política component de la CEDA (partit ultradretà). A aquests actes que se celebraren simultàniament al camp de futbol i a la plaça de braus d’aquella capital, hi prendran part els prestigiosos dirigents de dretes, Sr. Gil Robles i Lucia, ministre de la guerra i comunicacions, respectivament. De la nostra ciutat i pobles de la comarca assistiran a aquests importants actes moltes persones i joves, els quals faran el viatge en un  tren especial de 700 places com a mínim, que ha organitzat Acció Popular Catalana (CEDA) de la nostra ciutat....(5)

(k3)

Cèsar Martinell, cap local de la CEDA

Important acte celebrat el passat diumenge en la qual assistiren nombrosos vallencs. De la nostra ciutat hi assistí una nodrida representació presidida pels Srs. Cèsar Martinell i Lluís Clols, cap local de la CEDA i alcalde de la nostra ciutat, i el Sr. Eduardo Oller, cap comarcal de la CEDA, feu el viatge amb auto.

(L)

 

A l’acte cedista de Mestalla una de les personalitats de la presidencia va demanar un visca per a la representacio catalana!!! (6)

...L'ovació fou imponent, delirant, monstruosa, els visques, els mocadors, els barrets en l'aire, els Xiquets de Valls també en l'aire, el poble d'empeus, les aclamacions a l'orador duraren més de mitja hora...

   Es va donar el visca i els Xiquets de Valls varen fer uns castells humans meravellosos. Tothom coneix els castells dels Xiquets de Valls:  són uns castells que s'aixequen molt depressa, però que cauen amb la mateixa facilitat. (7)

L'exhibicio dels Xiquets de Valls es pot dir que fou el resum de l'acte. (8)

Com diu Josep M Rodón Barrufet a l'opuscle "La Renaixença castellera": «El menys important foren els castells fets (encara que dit sigui de pas no foren massa lluïts) i l'afer s'enllestí amb un intent de quatre de set, que va rexir en una segona prova, dos de sis i pilar de cinc. L'apartat anecdòtic es plè, i algú va tenir la feliç idea de fer dir pels altaveus que allò que veien els valencians era el "dificil Quatre de vuit", explicant als companys de la colla que com el públic no hi entent també s'ho creurien».

Per tot aquest afer, els dirigents de la "Colla Nova" de castells van fer arribar al setmanari TREBALL n. 109, 20.7.1935 la nota que part important reproduïm:

«El periòdic local “Butlletí n.1 d’Acció popular de Valls (CEDA) sembla que tingui intereses en voler fer creure que la Colla Nova no va anar a València  per l'assumpte econòmic, doncs, repetim una vegada més que no es res d'això, puix varem contestar que no ens convenia assistir-hi i res més, si no és així que diguin quina quantitat varem demanar que segurament tindran que pensar-hi...»

El més increïble és el que ve a continuació. Passada la guerra de Franco, resulta que el "Patronat dels Xiquets de Valls" va enviar a l'Alcalde de València, el 25 de febrer de 1951, una oferta per actuar la Colla La Muxerra per les “falles”.

«...Nos permitimos ofrecerle una exhibición de los Xiquets de Valls a efectuar por la “Colla” LA MUXERRA campeona del último concurso celebrado y de cuantos hasta el momento que han tenido lugar.
            Creemos que esta exhibición seria del agrado de todos y que seria además un número destacadamente popular. Para llevarla a cabo, por nuestra parte, estaríamos dispuestos a reducir al mínimo los gastos de desplazamientos.
            Ya actuaron en esa, en el campo de deportes del Valencia cuando se hizo, antes del G.M., un míting de la CEDA y precisamente fue la misma “colla” dejando gratísima impresión. (Aquí el Sr. Cirac, menteix, ja que no fou aquesta Colla sino l'antiga Colla Vella a l'any 1935 qui efectuà aquella actuació per l'extrema dreta. Suposem que diria això perquè fos llogada la Colla)
            Con la consideración mas distinguida le saluda muy attamente.               Firmado: E.Cirac----Secretario."

Van tornar la carta contestant al darrera de la mateixa: “Lamentamos no poder incluirlos. Otro año”.(9)

És a dir, que referent a la Colla La Muxerra el Sr. Cirac explica als valencians, tot fent els hi veure que aquesta colla era la mateixa que va actuar l’any 1935 (la autèntica Vella) en el míting de la CEDA, ¡Quina cara! Tot s’hi val. El fet que a dins l’agrupació castellera hi hagués molts castellers de l'autèntica colla vella no li donava cap dret d'utilitzar la Colla La Muxerra com si fos una colla de dretes. El Sr. Cirac sabia que la Muxerra era la colla del Movimiento per la força no per voluntat pròpia dels seus castellers. El Sr. Cirac sabia que el poble anomenava a la Colla popularment Colla Nova i sempre ho havia estat fins el dia d'avui. De ben segur que el missatge llançat als valencians, que eren del mateix color polític, l’únic que hi havia, és clar! era de convença'ls perquè lloguessin aquesta agrupació castellera. Si no hagués estat així, per què havia de disfressar la veritat?

Acabem. Hem vist, ràpidament, com les colles estaven polititzades i sempre ho han estat, agradi o no, és la història i no es pot canviar encara que hi hagi algú que li molesti o perquè s'hi vegi al·ludit.

Després de la guerra civil començada per Franco, tot es va capgirar. La dreta ho va destrossar tot volguen amagar i esclafar la gent d'esquerres tal com van fer amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Van pensar que unificant les dues colles vallenques en una de sola se sol·lucionava tot. La van ben bé c......i no ho van aconseguir.

Ep! els castellers que no van marxar a l'exili van haver d'aixecar la mà, no dir ni piu i ha creure o sinó a la presó o afusellats. Aquests dins la Colla La Muxerra ara Colla Joves Xiquets de Valls, els antics Menestrals.

Actualment la Colla Vella dels Xiquets de Valls vol considerar-se la colla més antiga perquè el nom hi ha ho diu tot i no cal explicar res, quan no és veritat (10) i no l'interessa anar més enllà perquè sap que ho te perdut. I, a més, nega la seva història per no acceptar que era una colla absolutista, carlina, simpatitzava amb la CEDA,  amb el franquisme dels poders factics vallencs etc.  i, avui, no queda bé ser de dretes. Parlem de Colla no de persones. Fa tot el posible per negar que les colles vallenques han estat i estan polititzades, només cal observar certes actituts públiques.

«Pels seus fets els coneixereu» Evangeli segons Mateu 7:20

 

 

Ps:

Carta del Partit Carlí de Catalunya al Paratido Carlista de Euskal erria el dia 3 de gener de 2007,(11) ara fa quatre dies:

Queridos compañeros,
Os ruego una oración y un recuerdo por el alma de Joan Guinovart i Escarré que ayer 2 de Enero del 2007 nos dejó en su ciudad natal de Valls.


       Joan fue, durante toda su vida, un ejemplo de carlista y vallense ejemplar. Siendo aún un chaval, acompañó a Tomàs Caylà en los difíciles momentos del 19 de julio de 1936 en Barcelona y compartió con él los amargos momentos de la derrota y persecución. Precisamente, su hermano Francesc fue asesinado por haber participado como requeté en el frustrado alzamiento en Tarragona tras haber pasado por el barco-prisión Rio Segre. Tras la guerra, consecuente con su ser carlista, su antifranquismo le llevó a pisar la cárcel y tener todo tipo de problemas con las autoridades franquistas. En 1957 se presentó a las elecciones municipales por el Tercio Familiar, desbancando por goleada a la candidatura oficial franquista. Fue un activo impulsor de l’Assemblea de Catalunya en Valls, muchas de las reuniones de la cual se hicieron en su casa. En los setenta supo asimilar y asumir la clarificación ideológica del Partido Carlista, y, como no podía ser de otra forma en él, en el Montejurra del 76, como se puede ver en numerosas imágenes, tanto él como sus hijos no dudaron un momento en blandir sus bastones para defender nuestra Sagrada Montaña de los mercenarios y matones que pretendían hollarla. Gracias a él hemos podido conocer mejor la vida e ideas de Tomàs Caylà en su libro “Tomàs Caylà, un home de la terra”. Toda esta vida en servicio del Carlismo se vió recompensada al serle impuesta por Don Carlos Hugo la medalla de la Legitimidad Proscripta. Como buen vallense era miembro activo de la Colla Vella del Xiquets de Valls –la colla dels carlins-, y, tal y como le recomendara Caylà en sus últimos momentos, siempre ha profesado una gran fe, una fe íntima y sencilla, alejada de estridencias y boatos.

 

Font documental:

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a:

jclif@elcasteller.cat


3 de març de 2008jcf