El Casteller
.cat

 

 

Inici

personatges

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Conversant amb Joan Vallès Figueras

 

 

  (a)  

Era el dilluns dia 6 de maig 2002, quan el casteller Lluís Lirón i un servidor ens traslladàrem a l’Arboç a casa del casteller i actor de teatre Joan Vallès Figueras.

 

 

(b)

Toribio i Eduard Vallès, de l'Arboç amb la Colla La Muxerra o Nova (Joves Xiquets de Valls)

 

Fill del casteller l’Eduard Vallès, en Joan  molt amablement i en una conversa distesa parlàrem de castells  sobretot de la postguerra civil espanyola. En Joan Vallès ens explicà que ell també començà a fer castells de petitet de la mà del seu pare.

El tema començà parlant del Concurs del Vendrell que s’efectuà l’any 1945, concretament el dia 14 d’octubre, per Sta. Teresa: «El Blanco, que era el cap de colla de la Colla Xiquets de Valls, unificada, no va dirigir l’actuació perquè tingué de formar part del Jurat en lloc de l’Alcalde de Valls. El Blanco passà la batuta a Ramon Fontanillas Serra. El “quatre de vuit” que va fer la “Colla” el va dissenyar  ell mateix uns quants dies abans. Aquest castell ja venia dibuixat  de Valls. A segons del castell hi pujà “Claret” que feia poc temps que havia sortit de la presó, gràcies a l’Alcalde Fàbregas i altre gent. En Nolla, el tintorer, ja començava a rondinar. Per Sta. Úrsula del mateix any, crec que en Nolla pujà a segons del “quatre de vuit” en lloc de Cirilo de Bigorra, i també el vam descarregar.

Era per la festa major de l’Arboç del 1946 que Pau de Parés ja volia marxar perquè no estava d’acord amb el “Blanco”. Aquest any va ser l’any de les raons.

Quan el 1947 la Colla Xiquets de Valls pren el nom de La Muxerra, tots els castellers que hi havia de la Vella i Nova d’abans de la guerra continuaren a l’agrupació. Hi ha pocs castellers que marxaren per ingressar a una colla plena de jovent que ja  existia feia mesos i marxen, perquè amb el “Blanco” no hi tenien cabuda i no els feia pujar. El cap de colla tenia, més o menys, els castellers que pujaven bastant fixos.

I en Claret?

«Ja que parlàvem d’en “Claret” (Josep Giro Serra) que era un dels de la Vella, es quedà per sempre. Tots els capdavanters de la Vella s’hi havien quedat i ell també. A més estava agraït amb la gent que el va treure de la  presó i no tenia cap motiu per marxar. Mai anà a l’altra colla. A més el meu pare l'Eduard i el meu oncle en Toribi Vallés, que tenien molta representació dins a la Vella, foren dels que van influir perquè els castellers d’aquesta colla es quedessin. Aquella colla que s’havia creat plena de jovent  i que Pau de Parés i Nolla s‘hi ficaren més tard, per a molts de nosaltres no hi teníem cap confiança. A més durarien quatre dies. Tots els castellers de l’Arboç d’abans i després de la guerra que  formaven part de la Colla, el 1947 quan hi va haver el canvi de nom, ens quedàrem tots  i no en marxà cap.

Per què posaren el nom de Muxerra?

Per què posaren el nom de Muxerra? doncs senzillament per acontentar als castellers de la Vella i era una forma més perquè no marxessin.

Nosaltres li preguntem a en Joan Vallès.....Per què no posaren Colla La Roser, ja que no era ni Nova ni Vella?
La seva contesta fou clara:  Qui sabia aleshores la història dels castells? Quatre persones? Pensem que en aquelles èpoques la gent no ho sabia tot això. La història castellera estava a les portes. Per tant els castellers de la Colla Nova no van dir res i ho van acceptar. No vol dir que algú n’estigués assabentat. A més la gent en aquell temps no volia problemes.

Per St. Josep del 47 ja vam fer el quatre de vuit i per St. Joan a Valls, també. El meu pare l’Eduard Vallès va fer per primera vegada el quatre de vuit a segons, quan sempre havia anat al terç. El meu pare debutà a segons amb el dos de set que es va fer a Montserrat, per les festes de l’Entronització de la Mare de Déu”. Quan com he dit abans, ell era un terç.

 

 

(c)

Joan Vallès amb el seu pare Eduard cara a cara

 

 

Sabem que també havies pujat als castells, que ens pots dir?

Joan Vallès ens contestà: Jo  havia pujat per primera vegada a Vilafranca el 1942 als quatre de sis i el 1943 al cinc de set a l’Arboç a dosos als 10 anys junt amb l’Angel Batet. Vaig fer també el tres i quatre de set. Això durà fins els 13 o 14 anys. Per motius familiars ho vaig tenir que deixar».


Agraïm molt sincerament la seva atenció dispensada i ens disposem a marxar. 

 

 

Fotografies:
(a) fotografia realitzada per Joan Climent Ferré
(b,c) fotografies cedides per Joan Vallès Figueras


7 de maig de 2002jcf