Escrit publicat a la revista La Planenca núm. 34 hivern 2009 que edita la Associació Cultural i Recreativa. Col·lectiu 1714, El Pla de Santa Maria

 

 

El Foc Nou, un cabaret, un café de cambreres

o un Ball-Taxi

 

El carrer d’en Gassó és un dels carrers més antics d’aleshores vila de Valls. Ja en el segle XIX es trobava un edifici situat en aquest indret que donava a la Muralla del Castell, antic camí del Garrofer.

Seria el primer terç del segle XX quan aquest edifici agafaria fama, sobretot, pel que passava al primer pis o sia a planta baixa del carrer d’en Gassó on hi havia una entrada i el primer pis, una altra entrada, on s’accedia des de la Muralla del Castell per on es pujava per un ram d’escales. Aquest lloc era conegut com “Foc Nou”.

Era en l’època de la II República quan “Foc Nou” havia tingut més èxit, era un lloc per passar-s’ho bé, per distreure’s i per gaudir de bona companyia. L’advocat Ferran Casas, amb un vocabulari exquisit, descriu perfectament en el seu llibre Valls, a sol i serena, que edita l’Institut d’Estudis Vallencs el que succeïa en el seu interior . Veiem-ho:

 

Document facilitat per Jordi Giné

El “Foc Nou” ja no era un –cabaret- ni un –cafè de cambreres-, ja que es considerava desfasat, fora de temps, sinó un –Ball-Taxi-.

Quan entraves, ja éreu al –Saló-, una estança més que regular amb quatre columnes que feien d’aguant al cel ras del trespol; l’espai que deixaven servia de pista per ballar. A l’entorn, taules amb tamborets i cadires, i a un costat un billar i al davant la barra del bar. La llum brillava estudiadament somorta, tamisada. I a les parets, una exuberant, una frondosa vegetació del Tròpic al volt d’unes figures sense roba –és clar, hi fa tanta calor!-, entre les quals es barallaven furiosament les pinzellades del verd amb les del negre i del vermell.

Cada ball, vint cèntims. Sempre a punt, assegudes als tamborets de la –barra-, fingint que bevien algun licor, sis o set noies (les taxi-girls) que tothom tractava amb diferència com a senyoretes. Feia d’orquestra una gramola de les que llavors s’estilaven.

El ball s’obria capeltard. De sis a nou era freqüentat per estudiants i per dependents de banc o de comerç entre els setze i els dinou anys. De deu a dotze, per homes de vint a trenta. De dotze a dues s’hi presentaven els hereus –mosques virolades-, aquells que l’endemà poden –o podien- dormir fins que la son digués prou. Als dissabtes, s’hi atrevia més d’un obrer. Pagesos, gairebé cap. En general, la clientela restava integrada per la petita burgesia. I per cada solter, hi badoquejaven tres casats.

El “Foc Nou” un dia plegà. Molts pits, molts llavis de solteres i de casades degueren exhalar un sospir d’alleujament, mentre els assidus els devia quedar, com a record, el regust agredolç, propi dels instants riallosos, dels quals hom té la sospita que no tornaran mai més.

Probablement, algú veia el “Foc Nou” com un –antre de perdició- (...) la gent, començava a estar curada d’espants.

-------------------

.

Molta gent gran i no tant gran encara se’n recorden d’aquest local. Després d’haver parlat amb algunes persones de Valls, cada una d’elles explicava coses força interessants, anècdotes pròpies d’aquests ambients frívols que creiem no entrar en detalls.

De què se’n feu d’aquest local? Doncs, hauria estat adquirit per l’empresa privada on els últims anys s’hi havia establert la Cooperativa de Calçat que regentava el Sr. Vericat. Quan aquest plegà seria adquirit per l’Entitat Colla Joves Xiquets de Valls, on també havia comprat l’edifici del seu costat. Era el 13 de juny de 1982 quan s’inauguraria l’estatge social després de deu anys d’esforços.

Quan l’entitat Colla Joves Xiquets de Valls creà la seva pròpia revista d’informació castellera se li posà el nom de “Foc Nou” en remembrança al que fou aquest local històric.

 

Interior del local,antic Foc Nou, el ball-taxi (foto Paquita Trenchs, Arxiu CJXV)

Les quatre columnes de ferro que cita en Ferran Casas, encara es conserven en un altre indret de l’edifici, ja que es va d’haver de remodelar aquell espai per a la Sala d’assaig coberta.
           

PS: Hem intentat buscar algunes fotografies antigues de l’interior del local “Foc Nou” i fins avui no n’ha aparegut cap.

 

Font documental

Qui necessiti la font documental pot demanar-la a:

jclif@elcasteller.cat

 

Joan Climent Ferré