Una colla creada pels vallencs afina a la Colla Nova (Joves) Xiquets de Valls
La vila de Gràcia no es va annexionar a la ciutat de Barcelona fins el 1897.
(a) En primer pla la vila de Gràcia, al fons la ciutat de Barcelona i el mar.
Era el 1876 quan tot just s’acabava la tercera guerra carlina (liberals vs carlins) la societat catalana volia esborrar aquests tres anys i escaig de guerra civil començant per celebrar les Festes de la Pau sota el regnat de Alfonso XII. Amb el rei Alfonso XII s’encetaria un període llarg d'estabilitat en la societat i una bona embranzida econòmica que portaria a la “Restauració”. A Catalunya se la nomenaria la “Febre d'or”.
Passades les cruentes lluites la classe neutra no existia. Tothom estava afiliat en un o altre partit o quan menys hi simpatitzava. Els carlins ja no tomarien a protagonitzar més guerres, intervindrien en la vida política del país com un partit d'extrema dreta, poc nombrós, que ja no seria un element pertorbador, però que aprofitaria qualsevol circumstància favorable per actuar a favor dels seus ideals. (Història de Catalunya, vol X, per Jaume Sobrequés, 1981).
A la vila de Gràcia naixeria la Cooperativa Teixidors a Mà i durant aquest període s’hi instal·larien moltes industries que donarien feina a molta mà d’obra com la Xocolata Juncosa, la impremta Ramirez i l’empresa tèxtil de l'Antoni Bargalló.
Aquest fet politicosocial implicaria, sembla ser, als castellers de la Colla Nova (Joves) dels Xiquets de Valls, liberals, ja que alguns d’ells haurien emigrat a Barcelona i altres indrets del Principal ja el 1869, amb els successos revolucionaris coneguts com la Gloriosa, quan Valls tenia 18.000 habitants, una de les viles més poblades de Catalunya (Vilafranca tenia 7.000 h. per exemple). Més tard, durant la guerra, (1872-1875/febrer 1876), i per escapolir-se dels carlins marxarien de Valls i molts d’ells anirien a viure a Gràcia. Aquest fet es veuria reflectit a la Festa Major de la Vila de Gràcia, del dia 15 d’agost del 1876, festivitat de la Mare de Déu d’Agost, on hi prendrien part una “colla de castellers” sinònim de Xiquets de Valls, compuesta casi en su totalidad de individuos que han pertenecido a las celebres comitivas del Campo de Tarragona. (1) Aquesta seria la segona tongada de jovent que hauria emigrat a Barcelona i a la seva comarca. La tercera diàspora seria motivada per la fil·loxera com veurem més endavant que comportaria la pèrdua demogràfica de la ciutat de Valls. Tot plegat, en 20 anys, dels 18.000 habitants el 1869 passaria a 12.133 el 1890, un 33% de la població vallenca.
Mentrestant, aquesta colla de castellers situada a la Vila de Gràcia començaria a realitzar actuacions castelleres d’una forma intermitent fins a primers del segle XX.
(b) Dibuix de A. M. Lairisa.
Els anys que van del 1878 al 1882 no hi ha noticies castelleres a Gràcia, que no vol dir que no ho facin en altres indrets de Barcelona, fins i tot, podria haver estat coneguda com els Xics de Barcelona. En canvi el 1883 tornem a trobar en el programa de la Festa Major la participació dels Xiquets de Valls: «recorreran tambien durante las fiestas las principales calles y plazas los Xiquets de Valls, quienes practicaran varios ejercicios gimnasticos.(3) i el 1884, los Xiquets de Valls que recorrian las calles, contribuian a aumentar la alegria y expansión». (4). Aquests Xiquets de Valls serien els Xiquets de Gràcia, que com hem dit al principi eren castellers de la Colla Nova amb gent de la població gracienca vinguda d’arreu.
Entremig, el 31 de gener de 1883, s’inaugurava el ferrocarril Valls-Vilanova a Barcelona. Aquesta línia era la gran ocasió per donar un bon impuls al comerç i la industria vallenques i tenir connectada la comarca de l’Alt Camp amb la capital del Principat.
La plaga de la fil·loxera que arrasava la vinya a tot Catalunya el 1893, arribaria també a la comarca de l’Alt Camp, el 1888 i 1889. Aquest fet, més la facilitat de desplaçament amb ferrocarril dels vallencs, perjudicaria moltíssim a la comarca, perquè entraria en una profunda decadència demogràfica que, naturalment, s’aparellaria amb la castellera. La via férrea faria que la gent es desplacés a la capital en busca de feina i al cinturó industrial rebent una gran massa d’immigració pagesa on aquesta es convertiria en obrera. Viurien principalment a la vila de Gràcia. La seva diàspora seria, també, cap a altres comarques catalanes. Com diu el vallenc Daniel Ventura i Solè (5): «No oblidem que actuar en una colla de castellers no representava grans ingressos monetaris, ja que moltes vegades havien de refiar-se del "llevat de taula", és a dir, passar el plateret pels carrers i per les cases principals de les viles on actuaven quedant a mercè de la generositat dels donants».
La vila de Gràcia, celebraria la seva Festa Major, el 14 i 15 d’agost del 1888, davant la Casa de la Vila. En una d’aquelles actuacions castelleres pels carrers i places de la vila, en aquest cas al carrer Major, avui Gran de Gràcia, resultaria que es produiria un accident totalment atípic. La colla gracienca estava aixecant un castell quan, de cop i volta, els cavalls d’una berlina es van desbocar i es van tirar sobre la construcció humana que estaven aixecant en aquells moments, una de los mas aplaudidos y arriesgados castillos. Van fer caure la construcció atropellant i ferint de gravetat a uns quants castellers entre ells, Francesc Punyent, de Barcelona, Pere Garriga, de la Pobla de Montornès, Antoni Montserrat, del Pla de Cabra, Andreu Vila i Joan Nadal, ambdós de Gràcia, amb ferides i contusions als braços, a les cames i al cap. La procedència dels castellers indicaria la composició d’aquesta Colla gracienca, afina a la Nova de Valls. (6)
Observarem a continuació com ho narrava el corresponsal de La Vanguardia, el dijous 16 d’agost:
Desgracias en Gracia , 15 d’agost de 1888
«Ayer tarde, cuando los «Xiquets de Valls» ejecutaban en la calle Mayor de Gracia uno de sus más aplaudidos y arriesgados Castillos, desembocó por la calle de la Travesera un carruaje tirado por dos caballos, que espantándose corrieron desbocados produciendo una gran confusión entre la gente, cayendo los muchachos de Valls al suelo con tan mala suerte, que dos de ellos fueron aplastados por las ruedas del coche quedando cadáveres en el acto.
Arrastrado el vehículo en vertiginosa carrera, siguió hasta la entrada del paseo donde se detuvieron los caballos, por tropezar con los postes levantados para colocar los fuegos artificiales de la noche, en cuyo sitio se produjo el cochero graves heridas, teniendo que ser trasladado al Hospital en muy mal estado. Las personas que se hallaban en el interior del coche sufrieron también fuertes contusiones, además del susto correspondiente». (7)
Interessat en saber els detalls d’aquest accident vaig intentar la recerca de localitzar documentació ,si és que n’hi havia, per poder copsar noms de castellers que hi formaven part. Em vaig dirigir a l’Arxiu Municipal de Gràcia on vaig trobar una capsa que deia que l’Ajuntament de Gràcia obria un expedient per tal d’ajudar als castellers ferits mitjançant diverses funcions de beneficència i res més: «Funciones y beneficios de los Xiquets de Valls heridos por el atropello de un coche el dia de la Fiesta Mayor». En aquest expedient no hi figurava cap nom. (8)
..............
c)1870, Revolta de les Quintes, amb el campanar de Gràcia a la Plaça de la Vila
..
(d) El Campanar actualment de Gràcia a la Plaça de la Vila.
El vallenc Lluís Baget explica el 1934 (9) que el 1890 aproximadament, «de petit féu d'anxaneta a Gràcia, on hi havia hagut una colla de castellers formada per gent del Camp de Tarragona, escampada per la fil·loxera. Encara recordo l’anècdota com si fos ara, sobre una actuació castellera a la plaça de la vila davant l’Ajuntament de Gràcia que bastint el castell, aquest caigué i jo, com anxaneta, vaig anar a parar a la font del campanà»
Fotografia on veiem els Xiquets de Gràcia, coneguts per la premsa barcelonina com els Xiquets de Valls fent un “quatre de sis amb el pilar de quatre al mig” al carrer Gran de Gràcia, antic Major de Gràcia per la Festa Major de 1893.
Com diu en J. Buch Parera (10)...la citada colla (Xiquets de Gràcia) fou formada per uns vallencs residents a Gràcia i la seva durada fou de quatre a cinc anys!!!
El 1897, la vila de Gràcia passava a pertànyer a la ciutat de Barcelona. Aquest any, com homenatge a la presència vallenca com a fundadors de la colla castellera de Gràcia, el carrer que va de la Travessera de Gràcia a la Plaça del Sol, va ser anomenat Carrer dels Xiquets de Valls.(11)
(f)
En qualsevol cas, la colla gracienca amb les seves irregulars actuacions i en el temps perduraria fins el primer quart del segle XX aproximadament.
Ara caldrà preguntar a la colla actual els “Castellers de la Vila de Gràcia”, creada el 1996, si se senten continuadors de la colla “Els Xiquets de Gràcia” o són, passats els anys, una altra colla diferent de la que hi havia a l’últim quart del segle XIX. En la seva pàgina web no ho indiquen. I el color de la camisa, perquè blau i no d’un altre color?
Font documental
(1)Diario de Tarragona, 16.8.1876 i La Imprenta, 17.8.1876
(2)La Imprenta, 16.8.1877. “Quaderns de Vilaniu, núm.30. art. ”Actuacions y projeccions dels Xiquets de Valls a les places barcelonines durant la segona meitat del segle XIX”, per Lluís Solsona i Llorens, novembre 1996
(3)El Diluvio, 12.8.1883.
(4)El Diluvio, 16.8.1884
(5)L’època de la decadència dels Xiquets de Valls, per Daniel Ventura Solé, opuscle 1982
(6)La Vanguardia, 25.9.1902
(7)La Vanguardia,16 i 17.08.1888. La Opinión, 17.8.1888. El Diluvio, 16 i 18.8.1888. Quaderns de Vilaniu núm.30. art.”Actuacions y projeccions dels Xiquets de Valls a les places barcelonines durant la segona meitat del segle XIX”, per Lluís Solsona i Llorens, novembre 1996
(8)Arxiu Municipal de Gràcia,Negociado de gobernación, Sanidad i Beneficencia, 169(234-712)1888c.85
(9)Butlletí del Club Excursionista de Gràcia “Mai Enrera” núm. 107, art. “Els “Castells” de Valls”, per Lluís Baget, pàg.21-25, febrer de 1934. -Món Casteller, pàg. 219, per Pere Català Roca. Rafael Dalmau Editors 1981.
(10 i 11)Món Casteller, pàg.220, per Pere Català Roca. Rafael Dalmau Editors 1981.
(a)Gravat extret de google-imatges.
(b)Dibuix per A.M.Lairisa.
(c)Gravat extret del llibre Fets cabdals de la història de Catalunya, de Josep M.Cadena, Ed.Galaxia Gutenberg, 1997.
(d))Fotografia de google-imatges.
(e)Any 1893, fotografia La Vanguardia.
(f)fotografia per Joan Climent Ferré
12.12.2011jcf
