Era el 1902 quan per les Festes de la Marededéu de la Mercè a Barcelona, la Federación Gimnástica Española organitzava un concurs de castells anomenat “Concurs de Xiquets”.(1) Era la primera vegada des dels inicis dels castells de Valls que es duia a terme aquesta primera competició. Només hi varen participar les dues colles vallenques. Aquesta primera edició la va guanyar la Colla Vella dels Xiquets de Valls.
El segon concurs que es realitzaria novament seria el del 1932 a Tarragona, a la plaça de braus, concurs que també el guanyaria la Colla Vella.
Però resulta que entremig, l'any 1923 se’n faria un a Valls. Seria per la Festa Major de Sant Joan. Un concurs que no resultaria tan popular donat la “decadència castellera”.
Aquest concurs s’hauria realitzat pel fet de revifar les colles vallenques que estaven a les acaballes. Faltava ben poc per a la seva desaparició total.
Per què els castells dels Xiquets de Valls havien tocat fons?
Sense entrar a profunditzar direm què, en aquests últims anys, havia despertat entre el jovent l’esport i altres inquietuds. Aparegué la sardana, l’excursionisme amb el "Grup Alpí Vallenc" i el "Grup Montagut". S’anava organitzant la "Secció de Muntanya de l’Associació d’Alumnes i ex alumnes de l’Escola del Treball". Hi havia el "Club Velocipedista de Valls", també el futbol amb dos clubs el "Valls Deportiu" i “l’Atlètic Vallenc". També el tennis feia acte de presència amb el club d’aquesta ciutat el "Sporting Lawa-Tennis Club", la boxa, el bar, el music-hall, el cabaret, la rumba, el bacarrat, la cobra. També els « Pomells de Joventut» nuclis de nois i de noies. N’hi havia de petits, de deu a tretze o catorze anys; de jovenets de quinze a divuit i fins de divuit a vint. La missió de "Els Pomells de Joventut" no era res més que portar a terme una obra cívica socio-cultural, (2) etc
La societat benestant es decantava cap a l’esport i la cultura. Fer castells quedava relegat a la classe humil. L’Ajuntament, però, no feia res per conservar els castells. L’Ajuntament de Valls no tenia pressupost pels castells ni per St. Joan ni per Sta. Úrsula.
Eren els comerciants i particulars vallencs els que llogaven les colles o colla per fer festa. La ciutat de Valls sense castells per la festa Major era com si no en fes.
Des de St. Joan del 1922 fins el St. Joan del 1923, la Colla Vella havia restat desfeta. L'única que actuava durant aquell temps era la seva rival la Colla Nova.
Resulta que la Sessió del Ple Municipal del 12 de juny de 1923, la Comissió de Festes de l’Ajuntament presentaria un pressupost per un total de 1840 ptes. per tots els actes festius per ser aprovat incloent-hi els castells.
L’Ajuntament l’acceptaria. Contractaria la Colla Nova (Joves Xiquets de Valls) que era la que estava en actiu. Fet extraordinari per què des del 1918, inauguració de la Primera Biblioteca Popular de Catalunya, el Consistori no havia llogat cap colla. Enguany, per fomentar els castells, una subscripció popular faria ressorgir la Colla Vella. Feia més de sis anys que les dues colles vallenques no actuaven juntes. Per aquest fet s’hauria organitzat una espècie de Concurs de Castells i de Gegants per tal de competir entre elles i recuperar l’afecció als castells. De premi no n’hi havia, ja què, econòmicament, les dues colles vallenques tenien assegurada l’economia per la seva participació.
(1)
Inauguració de la primera Biblioteca Popular de Catalunya. Colla Nova dels Xiquets de Valls.
La Crónica de Valls (*), una vegada passades les festes: "durante las pasadas fiestas de San Juan se ha iniciado en esta ciudad un proyecto que de todas maneras hemos de aplaudir, tal es el de crear una entidad para el fomento dels castells. Al efecto se crearan premios en metálico de alguna importancia (en principio se calcula que de 1000 ptas. cada año) para la colla o colles que levanten determinadas torres. El importe de este premio ha de ser, claro está, sin perjuicio del precio de ajuste que acuerde el Ayuntamiento.
Apenas lanzada esta idea, han sido muchas las personas aficionadas a dicho deporte, o amigas de conservar las costumbres locales que se han ofrecido a contribuir pecuniáriamente a su realización."
Les normes del “Concurs de Castells” serien que les rondes simultànies establiria que no començaria la propera fins que les colles haguessin completat o caure el castell repetidament.
Enguany serà festa major els dies 23 24 i 25 de juny. El dia 25 serà festa per haver-ho sol.licitat les fabriques i comerços a l’Ajuntament.
Passant per alt la sortida de Completes del 23 al vespre, només direm que les dues colles davant d’una nombrosa concurrència de vallencs aixecarien ambdues el Pilar de 4 caminant, el tres de sis, quatre de sis, dos de sis (que a la primera vegada caigué tant a una colla com a l’altra) i el pilar de 4.
L’endemà, dia 24, Sant Joan
(2)
Dos tresos de set alhora, per la Colla Vella, carregat i per la Colla Nova, descarregat.
L'exhibició començaria amb un tres de set, emocionant al poble al veure ambdues torres aixecades alhora i tan altes i tan fortes. Però la dissort féu que la Colla Vella li caigués el castell quan hom menys ho esperava, doncs ja s’estava desfent, sofriria el contratemps. Dita Colla continuaria fent el quatre de set que també els caigué, amb un cop de geni començaren novament per el tres de set no tenint tampoc èxit, aquest fet motivà que fessin el pilar de quatre, donant per acabada la seva actuació. Cal dir el poc afortunats que foren els castellers de la Colla Vella i més tenint en compte que no els falta art ni força com ho demostraren en fer aquell esplèndid tres de set; la causa de la mala fortuna no pot reconèixer altre justificant que el restar desfeta algun temps aquesta Colla de Castellers. Si ells perseveren tornaran a assolir aquells passats èxits que els acreditaren de bons castellers.
La Colla NOVA, tot seguit i, després que la Vella acabés el seu repertori i en solitari, va descarregar el 4de7, 2de6 i Pde5 aixecat per baix que caigué quan ja quasi estava fet, finalitzant amb el Pde5. Foren molt aplaudits.
La Colla Nova acabava de guanyar el Concurs entre les colles vallenques.
El vilanoví Xavier Güell i Cendra (3) ens aporta un comentari d’un text vilafranquí de l’any 1926 on manifesta que la Colla Vella no havia pogut vèncer la Colla NOVA ni una sola vegada des que falta el cap de Colla Isidre de Rabassó (mort el 31.12.1918). És a dir, durant 9 anys: del 1918 al 1927.
El dia 25, l’endemà de St. Joan, novament al migdia a la plaça del Blat, la Colla NOVA, la colla contractada per l’Ajuntament actuaria en solitari. Van fer el 3de6 i el 4de6 amb el Pde4almig. Foren fortament aplaudits.(4). Els castells de vuit pisos havien desaparegut.
Com hem vist, l’actuació de la Colla Nova era de les més reeixides durant aquella època i en altres exhibicions asseguraria la seva hegemonia. La Colla Nova va cobrar 650 ptes. de l’Ajuntament de Valls. De la Colla Vella no hi ha constància.
El carlí i acèrrim de la Colla Vella el Sr. Francesc Gazo Fargas,(5) féu un article titulat: El fracàs de la meva colla, on fa menció de l’actuació de la seva colla, la que avui articulem: 1923, i la del 23 d’octubre de 1932, dues dates d’abans de la guerra de Franco on va fracassar en tots els castells intentats. En l’actuació del 1932 sortiria de la plaça del Blat havent fet només el pilar de cinc.
En qualsevol cas, aquest Segon Concurs de Castells (i de Gegants) hauria estat motivat per despertar novament l’afecció als castells, perquè no anessin cap a la davallada fatal. Com hem dit més amunt, els castells havien quedat relegats a la classe humil, ja que el jovent, que són els que fan els castells, miraven cap un altre costat.
Sigui com sigui, aquest Concurs de Castells i de Gegants, després del primer del 1902, el del 1923 seria el Segon que es portés a terme. Eren les beceroles dels Concursos. El tercer, el del 1932 a Tarragona, ja es prendrien mesures per reglamentar-lo, ja que hi participarien més de dues colles. Per tant, el del 1923, s’hauria de tenir en compte alhora de parlar dels Concursos de Castells. La decadència tocaria fons l’any 1927.
Ara, les fotografies que insertem, que durant molt de temps estaven situades al 1918, creiem haver-les de documentar al 1923, l'endemà de Sant Joan. Aquest dia, cada any es fa homenatge a la patrona de Valls La Verge del LLadó (la copatrona, actualment) on pràcticament es fan actes religiosos.
El Sr. Jep Martí de Arxiu Municipal de Valls (2016) ens va comunicar, com així ho hem comprovat, que els gegants que surten a les fotografies van estrenar la vestimenta per la Candelera del 1921. (6). Per tant impossible que les fotografies fossin del 1918. Quadren perfectament el 1923.
Donat que era la colla que actuava més aquests anys i saben que el 1921 per St. Joan no hi va haver-hi castells ni per Sta. Úrsula; que el 1922 es va contractar només la Colla Vella; el 1923 van actuar les dues colles i el 1925 i 1926 no hi va haver-hi castells. Podríem situar aquestes fotografies a l'endemà de la Festa Major de St. Joan del 1923 perquè només hi va actuar una colla sola.
Aquest dia hi varen participar els Gegants i els Castells, veiem-ho:
"A les deu del matí es dirigiren formant una comitiva precedida pels Gegants í Castells i acompanyada d'una banda de música, la Clerecia de S. Joan i l'Ajuntament integrat per l'Alcalde Sr. Casas, els concellers Srs. Gazo, Vallvé. Casas R., Caylà i Queralt, el Secretari Sr. Colom i els obrers de la Candela Srs. Coll i Cosidó, a la església de la Mare de Déu del Lladó per tal d'honorar a la excelsa Compatrona de la ciutat. Estant el temple bellament iliuminat s'hi celebrà uu solemne Ofici, cantant la orquestra una bonica Missa. Feu un apropiat sermó el Rnd. Pau Figuerola, qui cantà les excelsituds de Maria i parlà de !a necessitat que tenim els homes de recórrer a Eila. Aquell santuari es veié curull de fidels que volgueren així retre homenatge a la Verge Immaculada en sa hislòrica imatge de! Lladó.
Retornats clero i autoritats a sos punts d'origen s'aixecaren Castells per la colla nova (que era la contractada per l'Ajuntament) a la plaça del Blat; feren el tres de sis, i quatre de sis amb el pila de quatre al mig. Foren fortament aplaudits peis molts veins que es congregaren allí. Durant toia la tarda els Gegants i Castells actuant per nostres carrers donaren al poble la sensació de continuar-se de ferm la festa major". (7)
(3)
Fotografia cedida per Juanita Fàbregas, la seva filla. Foto Pere Català Pic
En aquest fotografia hi veiem el cap de colla Antón Fàbregas Galofré (a) Fill de l'Escolà, amb armilla i gorra i un xiquet al seu damunt, amb els grallers Els Romeas, del Vendrell i alguns castellers que son de Vilafranca com els Marinetes, els dos nois que porten la faixa clara un damunt l'altra a la dreta de la fotografia.
Aquí tenim al cap de colla Anton Fàbregas Galofré
(4)
Canalla de la Colla Nova dels Xiquets de Valls. Foto Pere Català Pic
Les festes havien acabat com s'esperaven.
.
Font documental:
Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a:
jclif@elcasteller.cat
