Qui era en Francesc Ballester i Castelló?
En Francesc Ballester i Castelló era un vallenc nascut el 1865 i traspassat el 1950. D’ofici farmacèutic i doctorat en farmàcia, biòleg, etc. .Persona senzilla i de tracte amable.
Aficionat als castells humans el 1920 va publicar el treball titulat Els Xiquets de Valls dins a Quaderns d’Estudi, acabat el setembre de 1917 i el 1950tornà a publicar un altre treball amb el mateix títol al diari Acció Catòlica, de Vilafranca quan l’havia escrit el gener de 1949.
Arxiu Municipal de Valls.
Entrem en matèria:
Primer, Ballester el 1917 va fer saber al món que el 1801 a Valls es feren castells. Va ser aquesta data on els Xiquets ballen per primera vegada i els varen fer la Colla dels Pagesos. No cita en lloc d’on treu la informació, en conseqüència, font oral. D’entrada creiem que es precipita fent aquesta afirmació, perquè com observarem tot seguit la Colla de Pagesos vallenca no existia pas.
Si la font oral fos bona podríem deduir que no era una colla castellera era una colla de Ball de Valencians. I si aquesta colla va fer castells haurien estat construïts amb una estructura diferent de la que coneixem actualment.
Voldríem ressaltar que el sol fet de pujar una persona damunt l’altra ja era fer castells i les diverses estructures que existien com castells o sostres de gent, castell diferent número de persones en cada pis, castells de forma piramidal o de campana, de un “monte sobre otro monte”, fets per altres grups forans, etc. tot era fer castells. Aquest Ball de Valencians era la primera colla on hi participaven vallencs. És clar que era una –colla de pagesos- perquè, gairebé, els seus components eren pagesos i jornalers, siguin d’Alcover o de Valls. Recordem que el gruix de la societat era pagesa i jornalera per compte d’altri.
Cal afegir el comentari del vallenc Juan Vives Surià quan diu que: «el origen remoto solo podemos afirmar llanamente que, desde tiempos lejanos, siempre se han levantado castillos humanos de una manera desconocida para nosotros».(1)
Resulta doncs, que per les Festes Decennals de la Verge de la Candela del dia 2 de febrer de 1801 a Valls es varen fer unes festes extraordinàries, perquè eren les primeres decennals. Per aquest motiu es va contractar una Colla de Ball de Valencians forana degut a què la vila vallenca no n’existia cap. Gràcies a l’alcoverenc i regidor de l’Ajuntament de Valls Miquel Tell va contractar el mencionat ball. El vallenc Jaume Batet Espelt (àlies) de las Anxanetas, (personatge descobert per qui subscriu) participaria al Ball de Valencians alcoverenc-vallenc on, a més, hi participarien els seus dos fills Josep, de 7 anys i Salvador Batet, de 9 anys respectivament. Ambdós anxanetes.
Segon, Ballester el 1917 parla que “el 1805 ja es troben a Valls dues colles de castellers: la dels pagesos i la dels menestrals, integrades per treballadors del camp i obrers industrials respectivament.” (fa un punt i a part) I continua dient, “dos germans anomenats Batet (Pep i Salvador) eren l’ànima de la colla dels pagesos, (interpretem què, segons ell, hauria estat la colla que actuà el 1801) i per raons d’entre ells el Pep se’n passà a la colla dels menestrals i des de llavors són conegudes les colles amb els noms de colla del Pep i colla del Salvador, tots dos eren terços del pilar de cinc”.
Com observarem tot seguit, Ballester, 32 anys després, el 1949, continua dient que “el 1805 a Valls es troben dues colles, la del Pep i la del Salvador, els germans que es dividiren i havien sigut l’anima de la primera colla, algun temps després varen nomenar-se dels pagesos i dels menestrals”.
Analitzem les dues notícies: primer, afirma que el 1805 ja es troben dues colles de castellers a Valls, la dels menestrals i la dels pagesos o la del Pep i la del Salvador Batet. Impossible!!!
Primer, els dos germans no arribaven a tenir 11 i 13 anys respectivament.
Segon, que ambdós eren l’ànima de la colla dels Pagesos. Com podien ser l’ànima de la colla dels pagesos quan tenien 7 i 9 anys respectivament?
Tercer, el 1949 no parla que el 1801 hi ha la colla dels pagesos, ara diu, la primera colla. Per què ho manifesta d’aquesta manera o per què ho rectifica? Potser per què el 1917 hauria tingut alguna pressió política o social a favor de la Colla dels Pagesos i passats 32 anys ja se sentia més lliure per dir el que no sabia? Les persones i èpoques ja eren diferents amb la república i la guerra civil pel mig. En canvi l’historiador Francesc Puigjaner i Gual (1833-1882), l’autor de la Historia de la Villa de Valls, escrita fins el 1856, del tema ni en parla, perquè parteix el seu origen el 1814. Si Ballester hagués fet l’arbre genealògic dels germans Batet, de ben segur que la seva narrativa hauria estat una altra, per lògica, per coherència, per sentit comú i per matemàtiques, doncs, els números no li haurien quadrat. Uns nens d’11 i 13 anys no podien ser caps de colla ni l’ànima de la mateixa als 7 i 9 anys.
Per ajudar al lector li direm que Salvador Batet va néixer el 25 de desembre de 1791 i Josep Batet, el 22 de novembre de 1793. (aportacions de l’autor) Ara a fer números.
Arxiu municipal de Valls
El vallenc Francesc Costas i Jové (1891-1988) administrador del Banc de Valls entre altres, el 1969 manifesta sobre Francesc Ballester: “No diu el Dr. Ballester d’on va treure aquestes dades, que bé podrien ésser, com ha ocorregut altres, cops, producte exclusivament de la fantasia d’algú i recollides a l’atzar com a cosa certa”.(2)
El vendrellenc Pere Ferrando, en el seu treball subtitulat: Josep Batet Compte, un testimoni de gran veracitat (1i2) publicat el 2007, segons el seu criteri, manifesta que l’informador es en Josep Batet Compte, emblanquinador, net d’en Salvador Batet.
Nosaltres opinem que per reafirmar el que diu Ballester, què com hem copsat no està segur de res, i seguint la tesi d’en Ferrando, s’hauria pogut informar també de més gent com la del graller Joan Batet Galofré, o del fill d’aquest, Joan Batet Tondo o d’en Magí Batet Galofré, entre altres, perquè el 1917 encara vivien tots ells. O només es va refiar d’un de sol? Potser els dubtes no els haguera tingut i la lectura hauria estat una altra?
En qualsevol cas, Francesc Ballester reconeix que «després de totes les dades recollides, de totes les investigacions realitzades, amb l’escorcoll curós de papers i documents, he deduït que els castells no van ésser coneguts a Valls fins als darrers del segle XVIII o primers del XIX”.(3) Per tant, reconeix que va investigar i no va trobar res. Va deduir que els castells són de finals del XVIII o de primers del segle XIX i ja està.
Continua “...m’esperava una altra cosa. Confesso que vaig sentir-me fortament decepcionat, després de saber, casi del cert, que l’origen dels castells, que fan els Xiquets de Valls era cosa recent. Jo hauria volgut, per ells, la patina que sols donen els segles, la ranció que dona el temps.... més tingui de rendir-me a la realitat i acceptar les coses tal com són».(4)
Com hem comprovat les dades que aporta en Francesc Ballester Castelló no quadren. Per tant, hauríem de refer-ho tot una mica:
-El 1801 no existeix cap colla castellera vallenca, hi ha la Colla del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc dirigida per Anton Claramunt (àlies) el Caragol amb -les anxanetes- Josep i Salvador Batet de 7 i 9 anys respectivament i amb el vallenc Jaume Batet Espelt (àlies) de las Anxanetas.
-El 1805 encara no existeixen les dues colles castelleres de Valls perquè els dos germans Batet tenen 11 i 13 anys i no poden ser caps de colla.
-El 1813, hi ha el cisma del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc i la fundació de la Colla d’en Pep Batet (Colla de Menestrals) als 19 anys.
-El 1814, primera actuació castellera davant del rei dels liberals Ferran VII, el Desitjat, a la plaça del Pati, davant el Castell de l’Arquebisbat per part de Josep Batet Llobera, als 20 anys.
-I és realment el 1815 (i no el 1805) quan encaixen totes les dades globals i quan ambdós tenen 21 i 23 anys respectivament i son l’ànima de les colles de Menestrals i de Pagesos. No oblidem que el 18 de juliol de 1819 es documenta ja la primera actuació castellera en competència.entre les dues colles vallenques amb assassinats inclosos. Podria ser que la primera dualitat fos el 1819 i no el 1815? Podria ser que Salvador Batet no hagués transformat la colla del Ball de Valencians amb colla castellera fins més enllà del 1815 ja que la nota diu: por aquellos dias... referint-se al 1819?
El tarragoní Emili Morera Llauradó (1846-1919) dins la Geografia General de Catalunya, el 1911, narra quan van començar els castells, «la fama dels castells de Valls ha començat en lo segle XIX quan en los primer terç dels segle XIX varen dividir-se los castells en dues colles, una vegada conclosa la agremiació forçosa (1813, l’autor) després de l’establiment del nou organisme polític (1812 l’autor) prenent los aficionats com un ofici la tasca de fer castells..»”
Aquest fet també el defensa el vilafranquí Francesc de Paula Bové (1876-1950) a El Penedès, el 1926, a més hi afegeix, «poc després de la guerra de la independència» o sia, a Valls els últims francesos van marxar a primers del 1813. És a partir d’ara quan la Colla del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc patirà el cisma entre els seus balladors, marxarant Josep Batet Llobera i els seus i fundaran una colla castellera.
El vallenc Francesc Puigjaner i Gual (1833-1882) en la seva Historia de la Villa de Valls escrita fins el 1856 i publicada el 1881, diu sobre el 1814 que «ese año data o tiene origen la costumbre de las torres, castells o Xiquets de Valls, que tanta celebridad han adquirido mas tarde i de los cuales hablaremos –detalladamente- al ocuparnos de las costumbres de los vallenses». Si diu –detalladamente-, entenem que Puigjaner n’estava assabentat. Llàstima que va morir abans de poder-ho narrar i tot el que sabia s’ho emportaria a la tomba. Aquesta informació la rep directament de la mà de l’alcalde de Valls Aniceto Baldrich i Veciana (1783-1857) perquè van coincidir en el temps, moment en que hi havia en Josep Batet Llobera (àlies) Casteller.
L’alcoverenc Josep Aladern (a) Cosme Vidal (1869-1918), escriu a Costums Típiques de la ciutat de Valls el 1905 i recrimina a Puigjaner que callés sobre l’origen dels castells. Creiem interpretar què el que volia dir Cosme Vidal és que no expliqués fil par randa el que sabia. Caram! Què no se’n va assabentar que Puigjaner és va morir sense tenir temps de detallar-ho?
Per altra banda, com és possible que Francesc Ballester no fes cas de la Història de Valls de Francesc Puigjaner, amb el valor afegit què, ambdós, també varen coincidir en el temps? I això que hi passa per damunt de la data 1814 en el seus articles del 1917 i del 1949.
També podríem entrar en el tema de la identificació documental de Pep de Batet i Salvador de Batet. Per què, fins fa poc temps, ningú s’ha molestat en buscar aquests dos personatges per clarificar si van ser realitat o ficció? Per què Ballester no els identifica amb noms i cognoms? Si ho hagués fet moltes coses les hauria canviat. Aquesta última pregunta també és vàlida per l’Emili Morera que va ser la primera persona que els va anomenar per escrit .
Una altra qüestió imperdonable. Per què la tradició oral omet l’existència del vallenc Jaume Batet Espelt (àlies) de las Anxanetas? Com és que Francesc Ballester no el fa aparèixer en els seus dos treballs? Com és que mai cap llibre, mai cap article, mai ningú n’havia parlat d’ell? Com és que el qui subscriu és la primera persona que descobreix aquest personatge i la identitat dels germans Batet totalment documentats després de 180 anys? No el podia haver localitzat Ballester abans que nosaltres? No li va donar la importància que es merexia o es merexien? O realment, el 1917, no convenia explicar-ho tot perquè l’ambient o la política així ho requeria? Ballester va voler beneficiar a una colla en concret? Ballester podia haver estat presionat per algú o alguns? Per què manifesta que el 1801 hi ha la Colla dels Pagesos sense comprovar-ho? Com diu Pere Ferrando, l’informador era el net de Salvador Batet, de la Colla dels Pagesos. Per tant, diem que és possible que aquest Batet tirés cap a casa. Deixem-ho aquí. Que el lector utilitzi el seu propi criteri. En qualsevol cas, Jaume Batet Espelt (àlies) de las Anxanetas és el gran desconegut de la història dels castells humans i és el pare de Josep Batet Llobera (àlies) Casteller i de Salvador Batet Llobera. I és a través dels seus fills que s’originarà la formació de les dues colles vallenques.
Per altra banda, i després de tot plegat, ara la quadratura numèrica està clara. El 1814 és la primera actuació castellera no de Ball de Valencians, portada a terme per la Colla d’en Pep Batet o “Partido de Menestrales”. Josep Batet Llobera tenia 20 anys i era partidari de les idees liberals i, per tant, seguidor, en aquells moments, del rei Ferran VII el Desitjat pels liberals. Mentre Salvador Batet i el seu Ball de Valencians alcoverenc-vallenc no participaria per homenatjar al rei dels liberals, perquè era partidari de les idees absolutistes.
És a partir del 1815, com hem dit anteriorment, serà el moment què la vila de Valls tindrà dues colles de castellers en competència i no el 1805, tot això amb permís de -poc abans del 1819. Hi ha un error oral de 10 anys de diferència. No oblidem, però, la data del 18 de juliol de 1819 on sí es documenta la primera actuació en competència com hem expressat anteriorment.
Qui en vulgui saber més i amb detall històric que es dirigeixi al llibre Els primers castellers (1813-1851) Josep Batet, àlies Casteller i la Colla de Menestral de Valls, editat per Farell Editors, el 1813. (www.farelleditors.cat)
Aquí veiem a Francesc Ballester traient el cap pel mig del 5de7 a l’antiga de la Colla Nova dels Xiquets de Valls (actual Joves Xiquets de Valls) amb barret i barba blanca durant les Festes Decennals de la Verge de la Candela del 1931. (Foto Pere Català Pic a Món Casteller, de Rafael Dalmau Editors)
Per què la majoria de gent que escriu de castells agafen com a referent a Francesc Ballester quan tot és font oral no gens fiable i contradictori en els seus dos treballs sobre els castells i no a Francesc Puigjaner, que és el primer documentat de tots i de fons directes, com també a l’Emili Morera Llauradó, que és el primer que cita a Pep de Batet i Salvador de Batet?
Per què diversos autors parteixen de Ballester i cada un d’ells va citant l’obra de l’autor anterior sense anar més enllà i anant perpetuant l’error d’inici sense que fins ara algú hagi agafat les regnes de la investigació per arribar al fons de la qüestió? Per què els seguidors de Ballester no han fet cap pas per anar més enllà o s’han dedicat a destruir als que si ho han fet?
L’amic vendrellenc Pere Ferrando (1963-) demostra no estar d’acord amb el que diu Francesc Puigjaner el 1856 quan diu «...el 1814 data o tiene origen la costumbre de las torres, castells o Xiquets de Valls...»
El 10 d’abril de 2011 em va comunicar per correu que «Fer néixer els castells a Valls el 1813 o 1814 és un daltabaix que no beneficia ningú, ni a les Colles ni a la Ciutat, sense tenir-ne cap necessitat, ja que tothom hi estarà d’acord amb la transcendència d’aquesta data del 1801, a par que dóna més antigor i solera».
La meva resposta va ser la següent: “No estic d’acord amb el que manifestes i això que sóc de Valls i hauria de callar... El que no puc acceptar és donar una data perquè doni més antigor i solera ni perquè la data 1813 beneficiï a ningú. No m’agrada falsejar les dades per donar més prestigi. Si els castells són més “recents” del 1801 són més recents i si no ho són no ho són, no passa res”.
“...Sóc de Valls i no vull fer la història més antiga de la que és. Pensa que Ballester ja li va saber greu que fossin tant recents i a mi també. A qui volem enganyar Pere? Saps que passa, que aquesta data infundada (1801) s’ha fet córrer tant lleugerament que ara tothom se la creu”...
El llibre anomenat anteriorment, “Els primers castellers....” desfà amb arguments i documents tot el mite dels començaments dels castells amb l’existència de Jaume Batet Espelt (a) de las Anxanetas i la història dels seus dos fills Josep Batet Llobera (àlies) Casteller i Salvador Batet, i més...Evidentment, no és cap llibre dogmàtic, és un estudi profund i documentat.
Per acabar, no pretenem pas desacreditar la figura de Francesc Ballester i Castelló, una persona culta i que ens mereix tots els respectes. A més ha fet diversos treballs no solament de castells. Cal dir que ha estat un referent de la castellística humana fins el dia d’avui. És un dels primers que han escrit sobre els castells refiant-se de la font oral sense arribar a investigar el temps necessari com ha dit en els paràgrafs anteriors. Cas contrari, si tota la font documental que consta en el llibre “Els primers castellers.....”, l’hagués trobat, de ben segur que en el segon article escrit el 1949 l’hagués narrat d’una altra manera i el llibre que acabem de mencionar no hauria existit.
Ps:
Aquest article el podem considerar com un suport al “llibre” citat ja que clarifica i ajuda a entendre més alguns fets de l’època que estem parlant.
Font documental:
Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a
jclif@elcasteller.cat
o mencionar la pàgina web.
5 de maig de 2014jcf
