1814-2014
200 anys del naixement de
Gabriel Baldrich i Palau
3r Cap de Colla dels Menestrals i mà dreta del General Prim
Gabriel Baldrich, als 35 anys.
El passat 14 de febrer, però, de fa 200 anys (1814) va néixer al Pla de Cabra, ara, El Pla de Santa Maria, Gabriel Baldrich i Palau (àlies) Bieló (1814-1885).
Qui era Gabriel Baldrich i Palau?
En Bieló, tal com era conegut popularment, va ser un personatge polifacètic i poc conegut. Fou milicià, militar, conspirador i revolucionari, alcalde del Pla de Cabra, cap de colla dels Menestrals, coneguda com La Roser , ara, Joves Xiquets de Valls, diputat, capità general, senador, entre altres. Fou protagonista de les guerres carlines del segle XIX, també protagonista de la Revolució del 1868 fent fora a la reina Isabel II, mà dreta del General Prim i Capità General de Puerto Rico i de Catalunya. Un liberal convençut que lluità acèrrimament contra els carlins.
-Com a milicià, el 1833 va sentir la necessitat d’allistar-se a les Miícies Nacionals de Valls per tal d’anar a la persecució dels carlins i defensar les viles i pobles liberals, perquè Carles Maria Isidre de Borbón, s’havia aixecat en guerra contra la reina Isabel II i perquè creia que li havia usurpat el tron d’Espanya mitjançant la Llei Sàlica ja que li corresponia a ell.
-Com a Alcalde, Gabriel Baldrich “Bieló” fou alcalde del Pla de Cabra l’any 1842 i 1843 als 28 anys d’edat, cuyo honroso cargo desempeñó.
-Com a militar, direm que va ser la mà dreta del reusenc General Joan Prim i Prats, ambdós, nascuts els 1814 i què, enguany, la ciutat de Reus li ret homenatge en els 200 anys del seu naixement. A més, conspirador i revolucionari de la mà del general reusenc. Va ascendir diversos graus militars passant per Sotstinent, Capità, 2n Comandant d’Infanteria, Tinent Coronel, etc. acabant amb el grau de Tinent General dels exèrcits espanyols.
-Com a Cap de Colla dels Menestrals, coneguda com La Roser, ara, Joves Xiquets de Valls, durant el període 1852-1854, època que estava de llicència o de reemplaçament lliure de tot afer militar, va fer, també, els grans castells nets o sense folre, com el tres de nou límpio desde los segundos, etc. en el període 1851-1853, anomenat: el meravellós trienni casteller. Comptaria amb la col·laboració del primer cap de colla de tots els temps Josep Batet Llobera (àlies) Casteller i del segon cap de colla Ramon Ribé Targa (àlies) Chón.
Gabriel Baldrich als 55 anys.
-Com a Diputat, el 1869, després de “La Gloriosa” i amb una nova constitució espayola va ser elegit Diputat per Barcelona i, més tard, Diputat al Congrés en diverses ocasions i circumscripcions.
-Com a Capità General, ho fou de moltes regions de la península ibérica. El 1870 va ser anomenat Capità General de Puerto Rico (abril 1870-setembre 1871) i va defensar amb tot el seu coratge, perquè Puerto Rico fos gobernada, principalment, pels insulars en contra dels peninsulars espanyols. Aquest fet li va significar ser expulsat de Puerto Rico pel Ministerio de Ultramar per ser considerat poc espanyol, desafecte a Espanya i a favor de la insurrecció de Puerto Rico. El 1872 va ser anomentat Capità General de Catalunya amb la missió d’esclafar els carlins.
-Com a Senador, el setembre de 1881 seria escollit Senador per Tarragona.
En diverses etapes de la seva vida va estar condecorat per diverses fets i ferit a la primera carlinada.
Gabriel Baldrich i Palau (àlies) Bieló, va ser una persona molt complerta que mirà per Catalunya i, sobretot, pels interessos de la comarca de l’Alt Camp. Sempre que tenia llicència anava a casa seva, a la casa pairal.
Vinculat a Valls on hi tenia molts bons amics i l’anima de la Colla La Roser, mercadejava a la vila vallenca. Per la seva vinculació a la vila de Valls se li va dedicar el nom d’un carrer: “Calle Baldrich”, avui, carrer de la Cort, i en honor a la seva persona.
Bieló va ser enterrat a Madrid al Cementiri Sacramental de San Lorenzo y San José, el 9 de gener de 1885.
Nínxol de Gabriel Baldrich al Cementiri de Madrid.
L’any 2014 és l’any per recordar el seu naixement, perquè no quedi en l'oblit.
Font documental:
“Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885), Vida i fets d’un liberal polifacètic”, escrit per qui subscriu i editat per Editorial Sunya el 2010.
Fotografies, col·lecció particular i Biblioteca de Catalunya.
28 de febrer de 2014
modificat el 24 de març de 2014
