El President de l'Entitat Sr. Marc Miquel i en Pere Català Roca
El passat 9 de desembre de 2006, la Colla Joves Xiquets de Valls celebrà l’anual Dinar de Germanor. Enguany, però, se celebrà per primera vegada el Sopar de Germanor, en substitució del “Dinar”, on, entre altres actes de l’agrupació, es rendí homenatge a un vallenc de cap a peus, resident a Barcelona i amb el cor a la ciutat de Valls. Fou en Pere Català Roca. En Pere Català Roca va ser homenatjat per la seva tasca en la vessant castellera, ja que per les altres vessants ja hauria estat homenatjat anteriorment per altres col·lectius o entitats. Durant al llarg de la seva vida escrigué molts llibres, articles a diaris i revistes, que al llarg dels anys ha anat publicant de temàtica diversa. A més, fou l’artífex de l’obra el “Món Casteller” que publicà en dos volums l’any 1980 en el que portà la direcció i la redacció, obra que encara avui continua sent, en molts aspectes, un referent a la història dels castells.
A més, a l’homenatge, es feu incís a la seva primera participació en el primer Dinar de Germanor que la Colla va dur a terme després de la guerra de Franco. Era el 27 de novembre de 1955, ara fa 51 anys, quan la Colla, que portava el nom de Muxerra el realitzà.
Els dirigents de la Colla havien observat en aquella època que hi mancava un acte social important. Es va tenir l’enginy de “recuperar” el “Dinar de Germanor” que ja en temps de la II República s’havia celebrat a la Fonda Univers Bou de Valls, fonda que actualment no existeix.
En aquell primer “Dinar de Germanor” hi assistí en Pere Català Roca que, aleshores, tenia 32 anys d’edat. També hi assistiren Mossèn Tomàs, prevere, el Cap de Colla Llorenç Fabra Español “Llorençó”, Ramon Casas i l’alcalde vallenc Josep Maria Fàbregas. En acabar el “Dinar” els mencionats anteriorment pronunciaren unes paraules.
Abans al Santuari de la Verge del Lledó, patrona de la Colla i de la ciutat, s'havia celebrat la missa amb la participació de l’Schola Cantorum, dirigida per Mossèn Rué i en honor a Sta. Cecília. La Colla aixecaria castells davant el Santuari. Evidentment es feren altres actes que en aquest cas no mencionarem. Commemorant aquell primer “Dinar de Germanor” de 1955, sent la primera Colla que el portava a terme, la Junta actual de l’agrupació castellera per tal de celebrar els 51 aniversari d’aquell dinar, el passat dia 9 de desembre de 2006, es va retre homenatge de gratitud al Pere Català Roca, persona molt estimada i preuada per tothom, tornava estar entre la Colla una vegada més. Es va aprofitar l’avinentesa per a felicitar-lo, ja que el dia abans havia complert 83 anys d’edat. Se li dedicà unes frases castelleres, sent, però la millor, culturalment parlant, la seva: “La cultura catalana ha donat amb els castells la sardana vertical”.
Per tal de celebrar aquesta efemèride i davant de l’alcaldessa de Valls Sra. Dolors Batalla i altres autoritats presents a l’acte i, també, davant de tots els castellers i castellers, simpatitzants i amics i, del Cap de Colla, Pere Rico, el President de la Colla, Marc Miquel feu entrega a Pere Català Roca la Medalla d’Or de l’Entitat Colla Joves Xiquets de Valls.
Amb aquesta distinció protocol·lària es tancava un dels apartats dels actes que es van dur a terme en aquest primer “Sopar de Germanor” 2006.
L'entitat Colla Joves Xiquets de Valls enviava als mitjans de comunicació aquest resum i es publicava al setmanari el Pati el dia 26 de gener de 2007.
Narrem a continuació l’acte a Pere Català Roca. Aquest és un capítol dels actes que formaven part del sopar de germanor. Va ser presentat per qui subscriu aquest article.
Bona nit,
Castellers, castelleres, senyors, senyores, xiquets, xiquetes, autoritats totes...Era un 8 de desembre de 1923, tal dia com ahir, ara fa 83 anys, va néixer a Valls un personatge singular, que, com diria el nostre amic Jordi Paris, (benvingut Jordi) que és el Director del Museu de Valls i del Museu Casteller Nacional de Catalunya, un personatge difícil d’enquadrar en un únic vessant ja que té una personalitat polièdrica.
Avui està entre nosaltres i ens acompanya en aquest “Sopar de Germanor” el nostre amic i apreciat Pere Català Roca.
Qui no coneix al Pere Català Roca. El Pere Català, fotògraf, el Pere Català historiador, el Pere Català, amant dels castells dels Xiquets de Valls, el Pere Català, excursionista, el Pere Català divulgador de la nostra cultura arreu, el Pere Català amic i Ciutadà d’Honor del poble de l’Alguer, el Pere Català impulsor del Museu Casteller Nacional de Catalunya el 1975 i membre del Comitè Assessor i ho és des d’aquella primera Junta establerta l’any 1978.
És el Pere Català Roca que ha publicat infinitat d’articles, perquè com historiador ha volgut saber sempre més i més aportant, al capdavall, informacions inèdites. Tant era així, que la frase del filòsof grec Heràclit, “allò que no s’agita es corromp” el motivaria. Ha publicat als setmanaris, als diaris, revistes, com Destino, Tele/Estel, Cultura, Toc de Gralla, Fe i Vida, l’Aleta, Ateneu, Castillos de España, Butlletí de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, Butlletí de l’Agrupació Excursionista Pedraforca, etc.Diaris com: El Diari de Barcelona, el Noticiero Universal, l’Avui, el Correu Catalan, el Correo de Mallorca, etc.Llibres, infinitat. Des del 1957 fins ara mateix el 2003, a més de realitzar diverses traduccions d’autors estrangers. És que no acabaríem mai i de ben segur, que ens deixaríem moltes i més coses al tinter. Actualment hauríem de suplir la paraula tinter per ordinador.Podríem considerar al Pere, un “tot terreny” de la cultura catalana i un personatge polifacètic.L’altre dia parlant amb en Pere per telèfon, entre altres afers, em digué que el divendres vinent, és a dir, ahir, compliria 83 anys. Podríem aprofitar l’avinentesa per a felicitar-lo en nom de tots i perquè pugui fer molts anys més.
Pere, per molts anys.
A més, ens congratula moltíssim el fet de coincidir el seu aniversari amb l’homenatge que la Colla Joves Xiquets de Valls li ofereix.
Fa poc temps, concretament el 2003, l’Institut d’Estudis Vallencs li va retre un homenatge per la tasca realitzada al llarg de la seva vida, dedicant-li un número monogràfic de la publicació “Quaderns de Vilaniu”.Durant molts anys ha rebut moltíssims reconeixements: títols honorífics i diplomes. A més l’any 1985 rebé la Creu de St. Jordi de la Generalitat de Catalunya.La Colla Joves Xiquets de Valls, la colla pretèrita, la colla antiga anomenada ara fa un parell de segles, Partit de Menestrals, vol homenatjar a Pere Català per la seva tasca en la vessant castellera, i pels llibres, articles i més articles als diaris i revistes, que ha escrit, a més de la direcció i redacció de la seva gran obra que són els dos volums titulats “Món Casteller”, publicats el 1980 per Dalmau Editors, obra que encara avui, continua sent, en molts aspectes, un referent a la història castellera.Com a gran afeccionat que és dels castells en general i dels Xiquets de Valls en particular, li voldríem dedicar una frase, que de ben segur coneix i que contesta la pregunta, què són els castells?
La resposta és del vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa: Els castells humans són arriscats exercicis gimnàstics. No hi ha cap emoció plàstica feta pel poble que l’iguali ni a Catalunya ni a fora d’ella.
Però, deixem dir, Pere, que la millor frase castellera culturalment parlant és la teva, diu així: La Cultura catalana ha donat amb els castells la sardana vertical.
Enguany fa 51 anys que es va recuperar el “Dinar de Germanor” com a cloenda de final de temporada de la nostra agrupació castellera.Creiem que si fem una mica de memòria, Pere, recordaràs aquest dinar.Era exactament el 27 de novembre de 1955 quan la Junta de la Colla volgué obsequiar a tots els castellers i simpatitzants amb aquest acte de germania.No hem trobat constància que cap altra agrupació castellera ho hagués celebrat anteriorment. Per tant, era la Primera Colla de castellers que ho portava a terme.Però, deixa’ns fer una petita introducció per situar a la Colla en el seu context abans d’arribar al 1955.
Quan l’any 1947 s’oficialitzava la Colla amb el nom nou de Muxerra, començarien a succeir una seria de fets molt importants pel nostre col·lectiu:
Primer: Es ratificaria el color de la camisa i pantalons dels castellers: Distintivo: camisa encarnada y pantalones blancos, los colores de la ciudad de Valls. Colors que, quan les colles s’uniformaren, la nostra Colla quan portava el nom de Nova dels Xiquets de Valls, el juliol del 1930, ja havia escollit aquests mateixos colors d’identitat vallenca i fins avui mai ha deixat de portar-los. Un cronista de Tarragona escrigué a la Crónica de Valls dels anys 30 sobre els colors de la Colla, i des del seu punt de vista extern, digué que, el color vermell és el color de la lluita i de l’entusiasme.
Segon: Per les Festes d’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, el maig del 1947, la Colla seria convidada a participar-hi. Actuaria a la plaça del Monestir després d’haver fet una ofrena a la Moreneta. Entre altres, la Colla oferiria el Banderí de l'agrupació. Era l’emblema en aquells anys. Era un nou identificatiu de la Colla. En aquest banderí, que encara existeix, hi ha un dibuix d’un “dos de set” i al fons el Santuari de la Mare de Déu del Lledó amb la seva imatge.
Tercer: L’agrupació castellera prenia a la Verge del Lledó, patrona de Valls, com la Patrona de la Colla.
I quart: A final de temporada del 1947 s’editaria el primer butlletí de tema casteller realitzat per una colla castellera; avui en diríem “la revista de la Colla”. Es diria “Boletin de Información de la “Colla” La Muxerra”. En aquest Butlletí hi havia comentaris i resums dels castells aconseguits durant la temporada.
Per tant, seria la primera Colla castellera en tenir un mitjà informatiu propi.
Amb aquests 4 elements, els colors de Valls a la vestimenta del casteller, el banderí, la Patrona de la Colla i el Butlletí informatiu, l’agrupació assentava les bases del que volia ser i del que havia estat, i la imatge que volia donar tot i saben que el que havien perdut era el nom de “Nova” que abans de la guerra havia portat durant 63 anys.
Pocs dies després se celebraria als afores de Valls, en una masia particular un “Aplec de Germanor”, festa d’alegria, de companyonia, de bon humor, de tranquil·litat, per tal de celebrar l’efemèride esmentada anteriorment. No se’n celebraria cap més....8 anys després d’aquell Aplec de Germanor, el 1955, els dirigents de la Colla van observar que mancava un acte social important. Es va tenir l’enginy de RECUPERAR el “dinar de germanor” que ja en temps de la 2a República s’havia celebrat a la Fonda Univers Bou de Valls, fonda que avui ja no existeix. Així va ser. El 27 de novembre de 1955, la Colla celebraria “El dinar de germanor” considerat com un acte social molt important Com hem dit anteriorment, recuperat abans de la guerra civil i en honor a la Verge del Lledó, patrona de la Colla i de la ciutat de Valls. Com va anar aquell recuperat “Dinar de Germanor” d’ara fa 51 anys?
Ara ho sabrem:
La Colla La Muxerra, avui Joves Xiquets de Valls, assistiria a la missa que se celebraria al Santuari del Lledó, cantada per la Schola Cantorum dirigida Mossèn Rué, en honor a Santa Cecília, i a l’acabar, la Colla aixecaria uns castells davant el Santuari.
Després visitaria els assistits a la Casa de Caritat, obsequiant-los amb unes pastes. Varen fer el mateix a les Germanetes dels Pobres. Finalment, també obsequiaria als malalts del Pius Hospital. En cada un d’aquests llocs la Colla efectuaria una petita exhibició que seria presenciada, tant pels vellets, com pels malalts, com pel personal sanitari, religioses, etc. A la una del migdia, a la plaça d’Espanya (plaça del blat), la Colla efectuaria una altra exhibició on bastiria un quatre de set, pujant a segons, Vallès, Julià, ambdós de l’Arboç, Ciril de Bigorra i Joan Monné “Mora” i a quarts el jaio Llorençó, el pare de la nissaga dels Llorençons. Després del 4de7, bastirien el 2de6 i el pilar de cinc. En acabar es reunirien en el Dinar de Germanor, 140 comensals. També hi assistirien amics de la Colla.
Al final del “Dinar”, Pere, en Mossèn Tomàs, prevere, es dirigiria als presents glosant el significat de la festa, fet que fou molt aplaudit. Després pronunciarien unes paraules el Cap de Colla Llorenç Fabra fill, en Ramon Casas i el nostre apreciat amic, aquí present, en Pere Català Roca. Seguit d’un bonic discurs de l’Alcalde de Valls, Josep Maria Fàbregas, que seria ovacionat.
Abans d’acabar l’acte es rendiria homenatge de gratitud als veterans castellers, Toribio Vallès, Ciril de Bigorra, Julián Juan, Joan Monné i Llorenç Fabra Vidal fent entrega el Sr. Alcalde, en mig d’unànimes aplaudiments, els diplomes, acte que agrair emocionat en nom de tots, en Toribio Vallès de l’Arboç. Es rendiria un pòstum homenatge al qui fou un expert cap de colla en Ramon Barrufet.
Finalment, un col·lecta per l’asil de Sant Joan de Déu d’unes 424 ptes. donaria l’acte per acabat".
Des d’aleshores fins avui dia s’han celebrat, any rere any, amb excepció d’alguns anys de la foscor castellera. Com hem pogut observar, en aquest primer Dinar de Germanor de la represa, tot un símbol pel que representaria per la Colla i la ciutat de Valls en aquella època, Pere Català Roca ja seria convidat a tenir acte de presència. Avui aquí, 51 anys després, continuem celebrant, el “Dinar de Germanor”, no! El “Sopar de Germanor”, sopar que serveix per aglutinar el màxim de castellers, castelleres, amics i amigues, socis i simpatitzats de la nostra Colla per tal d’estar junts en l’últim acte de cada temporada castellera.
Avui commemorant aquell primer “Dinar de Germanor” en que ja hi participà el nostre amic avui aquí present Pere Català Roca, persona molt estimada i preuada per tothom, la Colla li vol retre aquest homenatge de gratitud vers a la nostra agrupació castellera tornant estar entre nosaltres una vegada més. Però no amb el “dinar de germanor” sinó amb un “Sopar de Germanor”, sent aquest el primer que la Colla celebra.
Cal agrair a Pere Català Roca, un vallenc de cap a peus, la seva forma de ser, la imatge que radia, avui diríem de “bon rollo”, la seva personalitat. Gràcies a persones com ell, que no paren en cap moment, es construeixen noves idees, són positius i creadors. Miren cap el passat per informar en el present. Divulgant la cultura catalana arreu i també la cultura vallenca amb el seu peculiar diccionari autòcton publicat ara fa uns anys a la revista Cultura vallenca.
Per tota això que hem dit i més que ens deixem. Gràcies Pere... i pel teu somriure tant peculiar...."
Tot seguit el President de la Colla Joves Xiquets de Valls, Marc Miquel, faria entrega de la Medalla d’Or de l’entitat Colla Joves Xiquets de Valls al Sr. Pere Català Roca.
Text: Joan Climent Ferré, el 9 de desembre de 2006
(a)
(b)
(c)
(d)
(e)
