IN MEMORIAM

Jacint Fontanillas Subielos (a) Cinto

Cinto Fontanillas i Joan Climent a l'any 2014

En Jacint Fontanillas fou traspassat el dia 31 de març del 2016 a l'edat de 74 anys.

Qui era en Jacint Fontanillas i Subielos, en Cinto pels amics?

Primer de tot una bona persona, de caràcter amable i contundent amb les seves idees, s'estimava molt el país i la seva Colla, gran treballador i sempre estava apunt de col·laborar amb el que fes falta.

Va nàixer a Valls un 9 de gener de 1942, de signe capricorn, signe de terra.

Casat amb la Dolors Serra tingué dos fills, la Mònica i el Sergi.

Parlem de castells?

En Cinto fou descendent d'una gran família castellera que començà amb el seu avi  patern, en Ramon Fontanillas Garcia, conegut com "Fontanillas el gran" anant amb  la Colla abans dita "Colla Nova" a primers del segle XX , feia el pilar de 5 a segons.

El seu fill Ramon Fontanillas Serra, un gran segon i un gran casteller, debutaria l'any 1920 de la mà del seu pare, fent el 1r 4de8 descarregat de la Renaixença,  també el 1r. 3de8 carregat, a més del 2de7, etc. Fou cap de colla els anys 1940 i 1941 i un dia en concret: el 14 d'octubre del 1945.  

Els nets,  Ramon  i Cinto Fontanillas Subielos també havien  pujat als castells.

El Primer, en  Ramon, va fer castells  de set durant el període en que  la Colla Nova se li va adjudicar els noms  de Xiquets de Valls, Muxerra i Joves. La seva nissaga, però, continua  a través del seu fill (besnet) Ramon Fontanillas.

El Segon, en Cinto, pels amics, que havia començat el 1970, havia fet, a segons,  el primer 5de8 del segle XX a Valls, el 1981. Faria també, el primer 4de8 amb el pilar de 6 al mig, a segons del quatre, en el Concurs de Tarragona del 1982. També faria el 4de8, el 2de8 amb folre, pilars de 5, a més de participar al darrere del baix o al darrere del segon en els castells amb folre. Quan deixà de pujar participà activament fins ara mateix al cordó i no es perdia cap sortida si podia.

Els besnets, la Mònica i el Sergi, fills d'en Cinto, també són castellers. El Sergi, gran casteller, entre altres, ha fet el 4de8.

Un valor afegit, el seu gendre, en Joan Barquet, que és un gran casteller i que,  pràcticament, ha pujat en tots els castells, continua dins la nissaga familiar.

En Jacint Fontanillas va començar anar als castells amb la Colla, ara dita, Colla Joves Xiquets de Valls, l'11 d'octubre de 1970, quan  va participar en la trobada a la Fonda Bou per reprendre les activitats de la Colla que havia deixat d'actuar després de Sta. Úrsula del 1964. En la trobada hi havia també els Barrufets, els Llorençons, l'Isaac Rubio, l'Angelet, en Bascuñana, l'Andreu Montserrat, els Urquíes, el  Carteret,  en Lluís Lirón, l'Anton Serra i així fins una seixantena de persones.

1972

Alcalde de Valls Roman Galimay, President de la Colla Jacint Fontanillas, Cap de Colla Isaac Rubio i Secretari Ramon Barrufet

 

En Cinto va ser el primer President de l'Entitat en dos períodes, el primer el 1972 i 1973 i el segon del 1996 al 1999.

Durant aquest últim període s'inaugurà la "Galeria de Caps de Colla i Presidents de l'Entitat" el 1998, una galeria on quedava reflectida tota la història de la Colla des del 1813.

L'any següent, el 1999, portava una iniciativa innovadora en el món dels castells, fer uns gegants castellers, Els Castellers d'Alçada", El Menestral,  La Roser  i El Muxarrillo. El motiu de la seva existència  fou per concórrer a les trobades geganteres i altres manifestacions  populars per tal de fer la història de la Colla visible sense fer castells.

Entre altres activitats, la preparació per a participar en l'Exposició Universal de Hannover, de l'any 2000.

Fotos Jordi Climent

En Cinto no va posar mai traves a ningú que tingués iniciativa per fer quelcom a la Colla, sempre facilitant el camí i col·laborant sempre en qualsevol tasca.

Segur que en deixem moltes, moltíssimes coses, segur. Aquest és una síntesi de la seva vida castellera.

Podem dir, doncs, que ha estat un gran casteller, una gran persona, que estimava la família castellera i la no castellera, que defensava la història de la seva colla com ningú, doncs la seva família era part d'ella i no podia pas renunciar-hi.  A més, gaudia explicant la història de la seva Colla, tota, de dalt a baix, del 1813 fins avui. No es perdia, si podia, cap xerrada castellera, sempre estava a punt de dir quelcom si era necessari i ho feia defensant sempre a la Colla quan era atacada sense arguments ni miraments.

El trobarem a faltar, si;  el Cinto era necessari dins del col·lectiu, donava antigor a la Colla, igual que altres castellers que ens han deixat últimament.

No ho diem tot d'ell, en som conscients, però la gent que el coneixia no li manca més informació, perquè ja la coneixen.

Cinto, fins sempre!
Has estat un gran casteller, un gran President i, sobretot, una gran persona.

1 d'abril de 2016jcf