El Casteller
.cat

 

 

 

Inici

altres agrupacions

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

Ciberquadern d'història

 

 

Link "el casteller.cat"

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Publicat a la Revista La Planenca, núm. 24, 2007

 

La Colla Xiquets del Pla de Cabra

 

 

  (a)  

          

Efectivament, el Pla de Sta. Maria hauria tingut una o dues colles autòctones de castellers.

Després de la Tercera Guerra Carlina (1872-1876) la societat canviaria radicalment per tal de mirar endavant i oblidar la guerra que havia acabat. Com diu el Diari de Tarragona del 12 de març de 1876, extret del BOPT « ...corramos, sobre tan triste pasado,  el velo del olvido, cerremos esas dolorosas páginas que empeñan nuestra historia y contribuyentes todos con ánimo veronil y empeño decidido, a la prosperidad de la nación»..

L'última quart del segle XIX i aprofitant la nova societat que s’acabava d’estrenar després de la guerra, al marge de les colles vallenques, van aparèixer diverses agrupacions castelleres arreu de les comarques tradicionals i a Barcelona ciutat.


            Veiem-ho:
            Els castellers de l’Arboç
            Els Xics de Barcelona
            Els Xiquets del Pla de Cabra
            Els Xiquets de Montblanc (Torraires) Hem de dir que ja existien des de primers de segle.
            Els Xiquets del Pont d’Armentera
            Castellers del Catllar
            Xiquets de la Mercè de Tarragona
            Xiquets de Torredembarra
            Xiquets de l’Espluga de Francolí
            Família castellera de Cal Biel, de l’Espluga de Flí.
            Els castellers de Gràcia, etc. (1)

Els integrants d’aquestes colles formarien part de les agrupacions vallenques, tan abans de l’últim quart de segle com anteriorment. Quan les colles, tant la Colla Vella com la Nova, tenien actuació castellera en alguna vila o ciutat i coincidia amb la Festa Major de la població dels castellers forans que els hi donava suport, aquests es quedaven a casa per tal d’aixecar les estructures humanes  i no deixar la població sense elles.

Algunes colles acabarien per tenir grup propi com els Castellers de l’Arboç, els Torraires de Montblanc (ja tenien grup propi abans), els de Torredembarra, etc.

La Colla Nova (Joves) dels Xiquets de Valls, l’antiga Roser, i la Vella dels Xiquets de Valls comptava cada una d’elles amb un elenc de 40 castellers aproximadament. Sembla ser que haurien estat tots de Valls. Ara bé, per bastir castells de vuit i de nou pisos més els folres, s’hauria tingut en compte la col·laboració de la gent del poble on la Colla anava a actuar, és a dir, si era llogada a Vilafranca amb la gent de Vilafranca i d’altres pobles, si es desplaçava al Catllar, amb la gent del Catllar i d’altres poblacions de l’Arboç, de Tarragona, del Pla, del Pont, etc. Fins i tot, quan els Xiquets de Valls actuaven per Sant Joan o Sta. Úrsula o alguna altra data festiva a Valls, els castellers d’altres viles també s’hi desplaçaven per donar suport a cada una de les colles vallenques i així rivalitzar amb totes les armes possibles. Tant era així, que durant les actuacions entre les dues colles vallenques, els castellers s’esbatussaven i l’alcalde vallenc havia de suspendre l’actuació. Sigui com sigui, sense la població forana hauria estat impossible aixecar estructures més altes. Cal dir que aquests castellers no solament estaven al cordó sinó que, fins i tot, hi pujaven i, a més, en els pisos compromesos.

El Pla de Cabra, en aquelles èpoques, era una plaça castellera amb molta tradició ja que en la seva Festa Major del dia 15 i 16 d’agost, entre els actes religiosos i populars, hi actuaven els Xiquets de Valls amb el suport dels planencs.

  (b)  

Aquesta afecció als castells del poble del Pla hauria estat possible gràcies al planenc Gabriel Baldrich i Palau (àlies) Bieló (2), que des del juliol de 1852 al 1854 aproximadament, i a l’edat de 38 anys i solter, havia estat dirigent de la Colla dels Menestrals, La Roser, actual Colla Joves Xiquets de Valls. Hauria estat el tercer cap de Colla des dels inicis dels castells a Valls, pel darrere de Josep Batet Llobera (a) Casteller, el primer cap de colla documentat de tots els temps a Valls (3) i d’en Ramon Ribé Targa (a) Chon. Tots tres haurien dirigit les construccions de nou pisos nets durant l’època anomenada el “Meravellós Trienni Casteller” (1851-1853) expressió encertada del torrenc Lluís Solsona i Llorens.

La força i el carisma d’en Bieló vers al seu poble natal hauria estat suficient per entusiasmar a la població planenca per tal de fer-li costat i participar amb la seva colla. El perfil del casteller planenc hauria estat, el pagès petit propietari de la terra, el menestral: gent d’oficis, treballadors de fàbriques, etc. d’idees liberals no absolutistes ni carlistes. En Gabriel Baldrich i Palau era liberal, progressista, republicà enemic aferrissat dels carlins ja que lluitaria contra ells en les guerres carlines.

  (c)  

Els components de la Colla o Partido de los Menestrales, La Roser, eren partidaris de les NOVES idees liberals, progressistes, procedents de França de finals de segle XVIII i que donaven llibertat al poble. Mentre que els partidaris de la Colla o Partido de los Labradores, eren d’idees VELLES, o sigui, absolutistes, conservadores, retrògrades (4) i carlines.

Per aquest motiu, en Bieló, abans de ser cap de colla, s’hauria implicat anteriorment amb la agrupació castellera de les seves mateixes idees liberals.

Avancem en el temps....La primera data documentada d’una actuació de la Colla Xiquets del Pla de Cabra hauria estat per la Festa Major de la vila planenca el dia 15 d’agost de 1878: (5)

«El dia 15 y 16 del presente celebrará su fiesta mayor el pueblo del Plá, que á juzgar por la animación que reina en todas las clases este año se celebrará con estraordinaria é inusitada pompa; pués á mas de las solemnes funciones religiosas, por las que tanto interés se toman los planenses, habrá repetidas salvas de mortaretes, cosos, los Xiquets de la población (el remarcat és de l’autor) algun otro espectáculo mas; se darán en distintos dias tres bailes en los que tomará parte la acreditada y distinguida orquesta de San Sadurní bajo la dirección de su reputado director el Sr. Escolà, á cuyo fin se levantará un grandioso entoldado en la espaciosa plaza de la Fuente». (6).


             

  (d)  

 

La segona actuació documentada hauria estat, també, per la Festa Major, el 15 d’agost de 1879, en la que hi hauria participat, a més, de la colla Xiquets de la població planenca, les dues colles dels Xiquets del Pont d’Armentera, competint entre elles. (7).

La tercera i última actuació documentada, també, per la Festa Major planenca hauria estat el 1880 en la que actuaria, només, la Colla Xiquets de la població o sigui, del Pla de Cabra (8).

Hem de manifestar que en cap d’elles se’n cita els castells bastits.

El fet que no s’hagi localitzat cap més notícia de la colla castellera planenca no vol dir que no hagués realitzat alguna actuació més quan el ple de la Colla Nova o de la Colla Vella estarien exhibint-se en una altra població al mateix dia.

Finalment, el grup planenc acabaria les seves actuacions públiques. Els seus components participarien definitivament a cada una de les colles vallenques com sempre havien fet.

El 31 de gener de 1883 s’inauguraria el ferrocarril que sortint de Valls arribaria a Vilanova i Barcelona i viceversa. Aquells primers mesos de ferrocarril no hauria ajudat massa a la nostra comarca ja que hauria fet més profunda la decadència demogràfica a l’Alt Camp ja que molta gent emigraria cap a les comarques de Barcelona a buscar feina. Aquesta decadència afectaria, també, als castellers.

Per confirmar aquest fet, observarem tot seguit, com un casteller del Pla de Cabra, n’Antoni Montserrat, hauria estat un de tants que hauria marxat. Aniria a viure a la vila de Gràcia. Una notícia de premsa del 15 d’agost de 1888 així ho identifica:

  (e)  

«Era la festa major de Gràcia quan la Colla local de Gràcia aixecava castells al carrer Major quan, de cop, es van desbocar els cavalls d’una berlina i es van tirar sobre el castell que estaven aixecant, uno de los mas aplaudidos y arriesgados castillos. El resultat fou que feren caure la construcció humana, atropellaren i feriren de gravetat a uns quants castellers: Francesc Punyent, de Barcelona, Antoni Montserrat, del Pla de Cabra, Andreu Vila i Joan Nadal, ambdós de Gràcia, amb ferides i contusions als braços, a les cames i al cap. La procedència dels castellers indica la composició d’aquesta colla gracienca afina a la Colla Nova de Valls».(9).

Seria bo fer el seguiment genealògic del planenc Antoni Montserrat per tal de localitzar alguna vinculació familiar amb l’alcalde actual Sr. Mateu Montserrat. Abans d’acabar direm, també, que el Pla de Cabra va tenir grups de grallers com per exemple, “Els Antonos” o “els Perets Petits”(10).

Hem vist, doncs, com els avantpassats castellers planencs ja estarien vinculats castellerament parlant a cada una de les colles vallenques i en algún moment s’haurien estructurat com una colla pròpia. Els castellers de les idees NOVES, les liberals, les progressistes, les republicanes, amb la Colla Nova (Joves), la colla d’en Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló i els de les idees VELLES, les absolutistes, les conservadores, les retrògrades i les carlines, a la Colla Vella.

 

Font  documental:

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

 


                                                                      
                                                                     2 d’agost de 2007jcf