La Mare de Déu del Lledó

patrona de la Colla

(a) Pintura obra de Català Gomis. Foto Queralt

Era a principis de gener del 1366 quan es va trobar la imatge de la Marededéu a la soca d’un lledoner en passar les tropes del Comte de Trastamara per fer la guerra al seu germà el rei de Castella Don Pedro per la finca d’en Pere Castelló. La imatge té una alçada de 95 cm. El 23 de maig de 1367, la Universitat de Valls (*) resoldria aixecar una capella a la Verge al mateix lloc on fou trobada, “comprant lo terrer a son amo en Pere Castelló.”(1) La soca del lledoner serviria de pedestal de la imatge.

(b) Imatge d'alabastre de la Verge del Lledó. Foto Queralt

La Universitat de Valls posà la imatge sota la custodia dels PP. Templaris de St. Joan de Jerusalem fins a la vinguda dels frares caputxins, al segle XVI, que la guardarien fins el segle XIX.

(c) Santuari del Lledó.

El 1725 seria beneït el Santuari actual amb grans festes i s’inaugurarien “Els Gegants”. Era el 10 de juny de 1814 quan el secretari de l’Ajuntament de Valls, Mariano Casas  comunicava el següent:  «El ayuntamiento de esta villa accediendo gustoso a los deseos de gratitud de los vecinos de esta villa para con la virgen santísima por los muchos y singulares favores que desde su liberal mano hemos recibido guardándonos particularmente de incendios en la cruel guerra contra la Francia a acordado hacer a la Virgen del Lledó su protectora, el dia 26 del corriente una solemne fiesta trasladándola de la Iglesia Parroquial donde se halla su capilla del convento de los capuchinos con un solemne oficio con música y oratoria y una solemne procesión con todo el clero secular y regular, ayuntamiento y acompañamiento del pueblo».(2) Encara que fou proclamada “protectora” en aquesta data, cal dir que el 1775 ja ho era. Veim-ho:

(d)

L’Ajuntament de Valls seria el “patrono” de la Verge  del Lledó i com hem vist en l’apartat anterior en seria la patrona dels vallencs. (L’any 1947 serà la patrona de la Colla Joves Xiquets de Valls) Els dies 23, 24, 25 i 26 de juny del 1814 se celebrarien les festes de St. Joan, el patró vallenc i de la Mare de Déu del Lledó, la patrona vallenca, «per haver tornat del cautiveri lo rey D. Ferran VII». La festa major va anar de la següent manera. «Es portà el retrat del Rei en una carrossa gornida amb los ornaments de seda de la llitera d´Agost, tirada per los minyons vistosament vestits.  S’organitzaren 16 balls populars, se feren algunes banderes, se cantà un Te-Deum i es tirà un castell de foch. Lo dia 25 tingué lloch la professó de la S. V. del Lladó. Lo 26 celebra l’Ofici diví l’Ardiaca de Tarragona, amb que es tornà la Ssma. Verge a la Iglesia dels Caputxins. Hi assistiren los pobles de Nulles, Picamoixons, Fonstcaldes y Casafort. Lo dia 27 se canta solemne aniversari per los difunts».(3) Dels 16 balls populars, un d’ells hauria estat el  Partido  (Colla) de Menestrales de Josep Batet Llobera (a) Casteller, bastint els seus castells amb pilars de persones. També hi hauria actuat el  Ball de Valencians vallenc-alcoverenc de Jaume Batet Espelt (a)  de las Anxanetas amb Salvador Batet Llobera i de l’alcoverenc Anton Claramunt (a) el Caragol (4) si és que no ho haguessin fet ja com a Partido de Labradores.

«En los primeros años del presente siglo (XX), el Ayuntamiento añadió un segundo dia a la fiesta, con la celebración de Divinos oficions en honor de la Virgen del Lledó, por la mañana y una procesión escolar y la solemnidad de repartimiento de premios a los alumnos de las escuelas públicas por la tarde. Se celebraron durante 7 o 8 años. Después cayeron en desuso. Además, todavía se levantaban castells».(5). Durant la guerra civil (1936-1939) la imatge fou sepultada al pati del Col·legi de les Germanes Carmelites de la Caritat, salvant-la així de la seva destrucció.

El 1947, la Colla La Muxerra prenia com a “patrona” a la Verge del Lledó, la patrona de la ciutat de Valls i uns anys més tard, organitzaria, per primera vegada, la seva festa “patronal” en honor a la Verge amb un “Dinar de Germanor” i amb la finalitat de celebrar-la cada any. Veiem-ho:

Era el 27 de novembre de 1955 quan la Colla castellera La MUXERRA (Joves) nom que li fou adjudicat el 1947 després d’haver-li estat prohibit continuar amb el nom de Colla Nova dels Xiquets de Valls va celebrar per “primera vegada” la festa patronal en honor a la Verge del Lledó. Aquesta primera festa patronal en honor a la Verge del Lledó constà de diversos actes com el “Dinar de Germanor”, exhibició castellera a la plaça del Blat, etc. A la plaça aixecarien un Quatre de Set especial perquè hi participaren al segon pis en Joan Monné, Ciril de Bigorra, Julià Joan i Toribi Vallès, que serien homenatjats durant el “dinar” i el pare del Cap de Colla en Llorenç Fabra Vidal, que pujà a “quarts”. Després bastiren el “Dos de Sis” i “Pilar de Cinc”.El setmanari Juventud del 3 de desembre de 1955 publicava la crònica de la jornada. Aquesta crònica és ratificada pel casteller Lluís Lirón Munuera:
              
«La Muxerra, una de las dos colles existentes, celebro su fiesta patronal,que desea dedicar cada año a la excelsa protectora de la ciudad, la Virgen del Lledó".La Muxerra asistió a la misa que se celebraba en el Santuario del Lledó, cantada por la Schola Cantorum que dirige Mosen Rué, en honor de Sta. Cecilia y al terminar se levantó unos castillos frente al Santuario. Luego visitó a los asistidos en Casa de Caridad, obsequiandoles con unas pastas, hizo lo mismo con los ancianos de las Hermanitas de los Pobres,  ofreciendoles golosinas y finalmente con los enfermos del Pio Hospital obsequiándoles tambien.En cada una de estas beneméritas casas efectuó una breve exhibición, que fue presenciada por las religiosas que cuidan de ellas y miembros de las correspondientes Juntas, en Casa de Caridad y Pio Hospital.A la una del mediodia, en la plaza de España (plaça del Blat) efectuó una breve exhibición, montando una "quatre de set" con los segons, Vallés, Julià Juan, ambdós de l´Arboç, Cirilo Bigorra i Joan Monné y a quarts con el anciano Llorençó, los que después serian homenajeados por dejar de participar de manera activa en los castillos de "vuit"; el dos de sis y el pilar de cinc, siendo muy aplaudida. Mas tarde se reunió en un almuerzo de hermandad, al que concurrieron amigos de la Colla y de los Xiquets de Valls, reuniéndose unos 140 comensales, transcurriendo en una ambiente franco y de camaraderia.Al final el Rvd. Juan Tomás, pbro., se dirigó a los presentes glosando el significado de la fiesta, siendo muy aplaudido, y pronunciaron unas sentidas palabras el "cap de colla" Lorenzo Fabra; Ramon Casas y Pedro Catalá Roca y un bello y brillante discurso del Sr. Alcalde D. José Maria Fábregas, siendo al final ovacionado, asi como aplaudidísimo en muchos instantes de su emocionado y oportuno parlamento.

(e) Al fons:Mossen Tomàs, Alcalde J.M.Fàbregas, Eugeni Cirac, Ramon Pallarés ”titanic”, Toribio Vallès, Joan Monné “Mora”.Al davant: Llorenç Fabra “jaio”, Ciril de Bigorra i l’Invernon.  (Foto Arxiu Colla Joves XdeV)

(f) Lluís Dalmau, Lluís Montserrat “Hort dels Alls”, Josep Batalla “Pep del Fèlix”, Anton Solé “Burguet”, Josep Giró Serra “Claret”. Al davant l’Invernon. Arxiu particular.

Antes de terminarse se rindió homenaje de gratitud a los veteranos "xiquets": Toribio Vallés, de l´Arboç, Cirilo de Bigorra, Julián Juan, Juan Monné y Lorenzo Fabra, entrgándoles el Sr. Alcalde, en medio de unánimes aplausos, sendos diplomas, acto que agradeciño emocionado, en nombre de todos, Toribio Vallés, y se rezó un padre nuestro, rindiéndose postumo homenaje, para el que fué experto "cap de Colla" Ramon Barrufet. Se efectuó también, una colecta, para el Asilo de S. Juan de Dios, que dio el resultado de 424 ptas., buena suma, exponente de iguales sentimientos y de caridad para el desvalido». Es reprenia, doncs, un  “dinar de germanor” que ja s’havia celebrat abans de la guerra civil, ara, amb el valor afegit d’oferir-lo a la patrona de la colla i de la ciutat de Valls, la Verge del Lledó. Aquest “Dinar de Germanor” es convertiria en l’actualitat en un “Sopar de Germanor” i l’últim dia de les festes anuals de la Colla, que inclou el mencionat "sopar", seria dedicat a la seva patrona la Verge del Lledó amb una missa al seu santuari i aixecant-li un pilar dins del temple.Tot seguit unes fotografies de l'ofrena del pilar de la Colla, digues-li Menestral, la Roser, Nova, Muxerra o Joves Xiquets de Valls, a la seva patrona la Verge del Lledó celebrat el dia 11 de desembre de 2011.

(g)

A la dreta: el President de l'Entitat Josep A. Fernàndez,al seu costat el Cap de Colla Joan Barquet i el casteller Salvador Ramon "Salvadoret"

" (h)

El rector Mossèn Fort

(i)

(j)(j)

(k)

Una representació de la Colla

 

Font Documental

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

 

18 desembre 2011jcf