Article publicat als setmanaris El Pati i El Vallenc el 30.10.1998, ta mbé al setmanari vilafranquí El 3deVuit el dia 9 i 16.07.1999 i a la revista Foc Nou núm. 58 del 1998, amb el títol,

Els orígens de la colla castellera anomenada JOVES XIQUETS DE VALLS" i ara ampliat.

 

Aquest artícle l'hem titulat:

La Represa de la "Colla" el 1970

-després de 6 anys d'inactivitat-

 

                    Hem confeccionat aquest escrit per a tota l’afició castellera, ja que hi ha molta gent que desconeix els inicis com a agrupació castellera i, més concretament, amb el nom actual.

 

Hi ha  castellers de  colles no vallenques que també ens han demanat  una narració explicant com va sorgir  la colla anomenada JOVES XIQUETS DE VALLS i per quin motiu s’utilitza el nom de “Joves”. Fora de Valls només saben que van aparèixer l’any 1971 i res més, però tenen interès a saber altres coses. Això ve donat pel fet que hem estat explicant, amb caràcter divulgatiu i durant tota la temporada, els nostres orígens des dels inicis dels castells als locals d’algunes colles castelleres. A més, el passat mes de desembre vàrem parlar sobre aquests orígens a l'estatge social de la Colla  i  pels castellers.

És curiós observar que aquesta agrupació castellera sempre que ha intentat fer coses per a Valls i, evidentment, per la colla, no ha trobat mai el camí pla sempre ha trobat dificultats des del començament fins a l’actualitat. Els dos últims exemples: el nom per a una plaça de recent construcció i el pastís pel que fa a la història dels castells que algú  no vol compartir. La forma: desacreditar el contrari i negant-ho tot i, sempre, posant pals a les rodes. I qui són aquests personatges? Doncs, l’altra colla local. I si ho voleu comprovar només cal que fullegeu La Veu de la Colla Vella. En les activitats que fa aquella agrupació fora de les actuacions castelleres la Joves no s’hi posa. Sempre s’ha pensat que el públic en general ja jutjarà. El que passa és que el ciutadà calla per desconeixença del tema.

Però, en aquesta ocasió sí que aprofitarem l’avinentesa per respondre l’últim paràgraf de l’escrit que el Sr. Francesc Piñas Brucart (Colla Vella) publica a la revista de la seva colla (núm. 68, juny de 1998) sobre el tema que ens ocupa. Entre altres coses,  diu que la Colla Joves s’ha despertat després de 27 anys. També menciona el nom de Ramon Barrufet i Fàbregas, cap de Colla que morí el novembre de 1949, personatge que utilitza per fer referència a les declaracions que consten al Món Casteller (vol. II, pàg. 217).  D'entrada ja l'erra, perquè, primer,  són 28 anys i no 27 i,  segon,  no és el cap de Colla esmentat sinó que és el seu nét, en Ramon Barrufet i Figueras, l’any 1971. Sobre els altres paràgrafs no val la pena comentar-los.

Com que pràcticament estem a les portes del segle XXI i  la llibertat d´expressió és un fet, cosa que no passava als anys 70, ni 71, ni 72..., creiem que val més tard que mai poder dir les coses pel seu nom sense tenir por de possibles represàlies, ni coaccions, ni descrèdit i, a  més,  sense fer ciència-ficció ni  crear una història feta a mida.

Hem d’informar abans que res que els noms de colla que van apareixent no corresponen a colles diferents sinó que sempre estem parlant de la mateixa. Els canvis obeeixen a fets politicosocials de cada època.Tots els noms que ha tingut des dels inicis dels castells del segle passat són: Colla Menestrals; Colla La Roser; Colla Nova; Colla Xiquets de Valls (unificada), anomenada més tard Colla La Muxerra, i Colla Joves Xiquets de Valls. La Colla La Muxerra popularment també era coneguda com la Colla Nova. Hem de dir que dins el període, sobretot, de la Colla Nova, hi va haver un temps que, popularment, s’esmentava el cap de Colla; és a dir: Colla Nova del Querido, Colla Nova de l’Escolà, Colla Nova del Blanco, etc. Seguint aquesta tònica, avui diríem la Colla Joves de l’Isaac, o Colla Joves del Basco  o La Colla Joves del Quico Fabra , etc.

Com un fet  excepcional direm que el nom de “La Muxerra” era un nom  de la  Vella autèntica del segle passat. Que avui sigui el nom precedent de la Colla Joves Xiquets de Valls és un tema per a  una altra ocasió. Anticipem, però, que ve imposat pel Patronat dels Xiquets de Valls, el 19 de març de 1947 i no triat pels castellers. El mateix cas que el nom de "Joves", nom aprovat per l'Ajuntament i acceptat "per força" pels castellers.

Ramon Barrufet i Figueras és nét d’en Ramon Barrufet i Fàbregas, el Blanco, conegut Cap de Colla de la Colla Nova a partir del 1930 de la Colla Xiquets de Valls (unificada) i de la Muxerra. Fou, doncs, una època de tres canvis de nom: Nova, del 1876 al 1939 (amb l’excepció del 1927-1929, en què fou la Colla Xiquets de Valls, unificada); el gener de 1939 i fins al març de 1947 que torna el nom de Colla Xiquets de Valls (unificada).El mateix mes del 1947 serà anomenada Colla La Muxerra  fins al 1971. També explicarem perquè es van fer els comentaris que apareixen al llibre Món Casteller (vol. II) que hem esmentat més amunt.

Han passat molts anys d’ençà d’aquell 1970, any en què  Valls va perdre la supremacia castellera. Avui hi ha molta gent, sobretot la nova generació, que no sap què va passar aquell any 1970 i el següent, 1971. Molta gent de Valls i de fora vila vinculada al món casteller tampoc no està assabentada. Però els més grans encara ho viuen i encara ho tenen molt present principalment els reorganitzadors de la colla. Potser s’ha trigat massa temps a explicar-ho, però val més tard que mai.

                      
La majoria creu o es pensa que la Colla Joves Xiquets de Valls va partir de zero, és a dir, que quatre “arreplegats” que volien fer castells van crear una colla castellera i ja està; mires endarrere i no hi ha res.

Abans de tot,  però, hem d’intentar fer un esforç i situar-nos a l’època que ens tocà viure, el 1970-1971. No és vàlid veure-ho des de l’òptica actual.

Què passava en el terreny polític? Doncs que, sense saber-ho estàvem a les acaballes de la dictadura del general Franco, el qual ens deixaria per sempre més el 1975. Els  ajuntaments eren franquistes; no hi havia llibertat d’expressió; no podies fer reunions on hi hagués més de quatre persones; etc. I la societat? Era l’època dels Beatles, dels Rollings, feia poc temps dels fets del maig del 68, etc; estàvem en plena època hippy i la gent tenia ganes de no se sabia ben bé què. Alguna cosa  estava canviant en aquella societat.

Feia 6 anys que a Valls hi havia una sola colla castellera que en aquells moments representava la ciutat en pugna amb els Nens del Vendrell. Un 27 de setembre de 1970 es va realitzar el VI Concurs de Castells a Tarragona. Es va fer molta propaganda perquè els vallencs participessin al concurs fent costat a la Colla Vella-Rabassó (no eren “dels Xiquets de Valls”; això va venir després, el desembre de 1970), encara que la premsa de l’època els hi feia constar el nom genèric. Era una forma de fer vallenquisme a través d’aquesta colla. Molta gent hi vaparticipar però el fracàs fou estrepitós. A aquell concurs se l’anomenà “el Concurs dels Pilars”. Els Nens del Vendrell el van guanyar. La ciutat de Valls perdia la supremacia castellera i alguna cosa més. El vallenquisme restava adolorit i ferit en el seu orgull. (Creiem que aquest vallenquisme, però, estava mal entès. No era això).

Com diu l’Isaac Rubio i Ruiz, casteller de la Colla que ha hagut de soportar tres noms a la seva camisa com Colla Xiquets de Valls (unificada), la Muxerra i cap de colla dels Joves Xiquets de Valls: “A la plaça de braus de Tarragona del 1970 ens vàrem trobar un grup d‘amics i allí ja vam parlar que si a Valls no ens movíem una mica, el nostre poble perdria tota la seva força dins del món casteller. Un dia ens vàrem trobar al Pati el Josep M. Urquia, el Cinto Fontanillas i jo mateix, i ja em van dir que comptaven amb mi per engegar una comissió que tirés endavant la idea. En formaven part el  Ramon Barrufet i Figueras, l’Andreu Montserrat (Colla La Muxerra), el Jaume Borràs, el Josep M. Urquia (Colla La Muxerra), el Cinto, el Gili, l’Antoni Sánchez (un traspassat que ara va amb la Vella), el Joan Rafí, el Ramon Barrabeig, etc. Els castellers de la Muxerra serien la base de la Colla Joves. Això va ser el motiu perquè el jovent de l’època anés a veure els castellers de la Muxerra (la “colla” havia deixat d’actuar per Santa Úrsula del 1964) per tal d’animar-los i tornar a sortir. I així va ser.

L'impuls i l’energia de la gent jove van ser suficients per motivar els castellers de La Muxerra i per poder tornar engegar i fondre’s els homes de més edat i experiència amb el jovent d’aquells moments.

 

L'Andreu Montserrat, casteller que fou de la Muxerra i cap de Colla dels Joves Xiquets de Valls, diu: Vaig creure que el millor moment per animar molts castellers a formar la colla seria després del Concurs de Castells de Tarragona, l’any 1970. Em va agradar molt que s’integressin  amb nosaltres fills de castellers, com és el cas d’en Cinto Fontanillas, que mai havia anat als castells. De gent com en Cisco Sánchez, en Jaumet, en Vallvé, que venien de famílies castelleres. Els Barrufets, l’Urquia, el Peris i molts altres ja venien de la Muxerra. Gràcies a la gent més gran i malgrat que diguessin que ens farien plegar i malgrat les travetes, que ens en feren moltes, vàrem tirar endavant.

Josep M. Urquia i Benaiges, casteller que va anar amb la Muxerra i, ara, amb els Joves Xiquets de Valls, diu: Després del Concurs de Tarragona de l’any 70, en què la Colla del Vendrell va amarar la Vella, a la tertúlia del Bar Orient (lloc on actualment hi ha una òptica al Pati a la cantonada del carrer de Jaume Mercadé), on ens trobàvem molts amics per parlar de castells, vàrem començar a pensar a engegar una nova colla que ens donés la possibilitat de tornar a la plaça. Érem, entre altres, l’Andreu, el Barrufet, el Cinto, el Vallvé i jo, i primer que res vàrem anar a trobar el Ton Serra, el Parés, el Liron, el Llorenç i alguns altres veterans de la Muxerra i els exposàrem la idea que teníem, i això va ser el principi de la Joves.

Després d’haver fet molts contactes es reuniren en un esmorzar a la Fonda Bou (avui hi ha una adrogueria que fa cantonada entre el carrer Miralbosc i la muralla de Sant Antoni), on convocaren molts castellers de la Muxerra i jovent d’aquells moments. Hi va anar una seixantena de persones. Això era l’11 d’octubre de 1970. D’aquest esmorzar en va decidir reemprendre la colla castellera que avui es diu Joves Xiquets de Valls.

Evidentment, tots els castellers de la Muxerra no hi van anar, uns perquè ja eren massa grans, altres per la por del moment (possibles boicots als  comerços o negocis, cosa que ja havia succeït en plena època d’actuació de la Muxerra) i  alguns perquè abans ja se n’havien anat a l’altra colla vallenca. D’altres si van afegir més tard. Un dels carismàtics de la Muxerra fou l’Eusebio Domingo (a)  de la Gallineta, un traspassat que anà a la Vella i, més tard, en seria el seu cap de Colla.

Per no allargar-nos no apuntarem tots els castellers de la Muxerra que s’hi varen incorporar novament però, si cal, ho farem en un posterior escrit (que trobareu en aquesta web). Hem de dir que dins de la Muxerra també hi havia castellers provinents de  la Colla amb els noms anteriors de Nova i de la Vella.  Direm que el que va ser molts anys cap de Colla d’aquesta agrupació, en Llorenç Fabra i Español (a) Llorençó, prou conegut per l’afició castellera, també si va incorporar. Es formà una junta tècnica, dirigida per Isaac Rubio i Ruiz el primer any.

Es va constituir una junta per tal de gestionar la sortida de la colla actual. Hi havia Ramon Barrufet i Figueras, Josep M. Vallvé Rius,  Jacint Fontanillas i Subielos i  Isaac Rubio i Ruiz. Eren els que, principalment, feien les gestions davant l’Ajuntament i altres organismes.

Anem a pams. En primer lloc calia anar a l’Ajuntament per informar-lo que s’havia constituït una nova colla castellera el dia 11.10.1970 o, dit d’una altra manera, una colla castellera que pensaven anomenar “Xiquets de Valls”, perquè l’altra era la Colla Vella-Rabassó. El permís per actuar li va ésser denegat perquè a Valls ja n’hi havia prou amb una sola colla. A causa de la insistència es va convocar una reunió a l’Ajuntament amb elements de l’altra colla i afeccionats als castells. Els primers, però, per intentar que ens fusionessin tots en una sola agrupació: a la Colla Vella. Però en varen sortir tal com hi varen entrar.

Ramon Barrufet i Figueras diu: Vàrem proposar el nom de Xiquets de Valls perquè l’altra no ho era.  L’Ajuntament ens ho va acceptar i no va tenir cap inconvenient que a Valls hi hagués una altra colla castellera. Més tard, però, ens van dir que havíem de posar un nom al davant d’aquesta denominació. Nosaltres vam pensar que el nom proposat ja era bo ja que no el tenia ningú en propietat; per tant, semblava bé. A més, el nom aglutinava tots els antics castellers, i un altre nom històric, pels temps que corrien (any 1970), feia respecte. Avui seria diferent. Vàrem tenir tota l’oposició possible per part de la colla contrària i  per part del Consistori vallenc. La Colla sortí sense nom propi el 2 de febrer del 1971 i l’Ajuntament no ens deixà actuar a la plaça del Blat, per les pressions rebudes de l’altra colla. Vàrem actuar al Pati, sense ser reconeguts i sense cobrar. Vàrem fer altres actuacions pels carrers de la ciutat. Al setmanari Juventud (núm.1449, del 5.12.1970), la Junta de la Colla va fer pública una nota que deia, entre altres coses: “(...) Se agradece al Sr. Alcalde la gentileza que ha tenido con los castells, al intentar reunir a los dirigentes de las collas para negociar su fusión”. La reunió no es va portar a terme.

Fem memòria històrica. El nom de Colla Xiquets de Valls ja va existir després de la Guerra Civil (1936-1939) ja que l’alcalde Juan Cusidó, carlí, va proposar a un dels antics caps de Colla,  Ramon Barrufet i Fàbregas (àlies) el Blanco, que organitzés una colla a corre-cuita amb els castellers que quedaven d’una i altra colla, per tal de celebrar la fi de la Guerra Civil a Valls. Aquesta colla s’anomenà Colla Xiquets de Valls. Els castellers de la Colla Nova l’anomenaven la Unificada. Els castellers de la Vella, la Barreja. Per tant, aquest nom ja s’havia utilitzat i era del tot correcte. El que passa és que a vegades falla la memòria o no, a conveniència i, per tant, per a l’Ajuntament i per a l’altra Colla local era impensable que algú se’n pogués apropiar.

Al volum II del Món Casteller (pàg. 218), hi consten unes declaracions fetes per Ramon Barrufet i Figueras, que diuen: No som “La Muxerra”, no ho som. Som els Xiquets de Valls, Colla de Joves. Per què ho va dir, això?

Ramon Barrufet i Figueras ens contesta: Les declaracions fetes en aquells moments eren molt diverses, tota vegada que havíem de trair-nos nosaltres mateixos renunciant a la veritat per tal que ens donessin el permís per sortir a actuar a les places. Vam haver de dir que no érem la Muxerra, que els castellers antics no tenien res a veure amb la colla que s’anava a formar, que no hi havia cap vincle; en aquells moments haguéssim dit el que hagués convingut. Bestieses! Com podíem dir això, quan tothom sabia que la gent que érem aleshores érem de la Muxerra? Eren moments molt difícils i l’ambient a Valls estava molt caldejat castellerament parlant. La pressió d’uns elements representatius de l’altra colla (Joan Roca Ortiga “Drogueria Roca”, Joan Mallorqui Rosanes “Titu”, Arturo Forés Babot “Arturet”, Jaime Viñes Vila “de la Sindical”, Josep Ma. Barberà “Coix” i alguns més), davant l'alcalde van ser el factor determinant perquè no volguessin de cap manera una altra colla a Valls i, menys, que actués per les Decennals de la Mare de Déu de la Candela junt amb ells. Per tant, el nom de Xiquets de Valls ja ens anava bé perquè era una forma que els vells castellers i no tan vells s’hi sentissin representats juntament amb el jovent.

(4)

Alcalde Roman Galimany Soler

L’Isaac Rubio i Ruiz, casteller de la Colla desprès de la guerra, afegeix: L'alcalde en un principi no va trobar cap problema al nom de Xiquets de Valls; tampoc va tenir cap problema que una altra colla vallenca sortís a la plaça, però sí en el sentit que l’altra colla també ho eren, perquè el nom no és propietat de ningú. Va proposar altres noms que no tinguessin res a veure amb els noms anteriors i proposà “Colla de l’Alt Camp” o “Juventud de l’Alt Camp” ja que Valls és la capital de la comarca, sense que poguéssim afegir-hi el nom de Xiquets de Valls. Nosaltres no ho vàrem acceptar de cap manera; nosaltres som Xiquets de Valls i volem ser Xiquets de Valls. L’Ajuntament només volia una sola colla i, si teníem ganes de fer castells, que anéssim a la  Vella. Es van posar totes les traves possibles, naturalment pressionats per l’altra colla local. Vàrem sortir al Pati sense nom. Nosaltres vàrem creure que les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela, el 2 de febrer de 1971, serien una bona data per fer la presentació oficial davant el públic vallenc a la plaça del Blat. No va ser possible.

Hem de tenir en compte que, al principi, vàrem aconsellar als castellers de la Muxerra que anessin incorporant-s’hi  de mica en mica, ja que al començament ja érem molts, i encara haguéssim tingut més obstacles davant l’Ajuntament i l’altra colla si haguessin vist molts castellers de la Muxerra. Amb la proposta de l’alcalde  ja no vàrem tenir opció de recuperar els noms de Nova o Muixerra.  No vàrem tenir cap subvenció i tampoc patrocinadors; hi havia manca de diners i aquests es van haver d’anar a buscar casa per casa per poder comprar les camises.

Mentrestant, enmig de tot aquest aldarull, l’altra colla local, el 17 de desembre de 1970, va aprofitar per canviar el nom de Vella-Rabassó per Vella dels Xiquets de Valls.

El diari Tele/Expréss, el dia 3 de febrer del 1971, anunciava la sortida de la Colla. Va ser el primer diari que ho va mencionar. N’extreurem un paràgraf: (...) es van oferir a la comissió de festes de l’Ajuntament i en un principi hi van trobar molta oposició. Encara tenia molta força la Colla “oficial” i en aquells moments no interessava la intromissió d’una nova formació castellera que es volia presentar senzillament amb el nom de Colla dels Xiquets de Valls. Entre divagacions que no solucionaven res, arribà el dia de la Candela i al programa oficial només s’anunciava l’actuació de la Colla Vella. La nova agrupació no es va immutar. I aquell dia va sortir al carrer perquè el poble tingués coneixement de la seva existència. La Colla era al carrer. No va ser present a la plaça del Blat. Allí, davant les autoritats, només hi actuava la Colla “oficial”. Però el poble ho va saber.

Es van descarregar diversos castells de sis i un pilar de cinc. Aquest pilar el van fer: baix, Ramon Solé Clariana l’Escolanet, de la Colla Nova o Muixerra o Joves; a segons, Cisco Sánchez, Joves; al terç,  Lluís Liron, Muixerra o Joves,  i aixecador i enxaneta, els germans Moran de l’Arboç.

(5)

En Josep M Urquia continua dient: L'èxit de la sortida de la Colla es deu al fet que va venir molta gent de la Muxerra que ja havia fet castells, els quals, junt amb els joves que s’hi van incorporar de nou van fer possible que el dia que sortíem per primera vegada ja poguéssim fer castells de sis i el pilar de cinc, i a les següents actuacions ja vam poder fer castells de set. La primera sortida fou al Pati, ja que l’Ajuntament no ens volia reconèixer com a colla –continua—perquè, senyors meus sempre es diu que tots el principis són difícils,  però el començament de la nostra colla va ser massa difícil i complicat.

Passades les Festes de la Mare de Déu de la Candela vàrem continuar amb la nostra tasca d’anar fent créixer la colla amb nova gent i amb els antics castellers que, de mica en mica, s’hi anaven incorporant.

A finals del mes de febrer de 1971 la colla encara no tenia nom. Els castellers que gestionaven l’agrupació mencionats més amunt van anar a l’Ajuntament per definir el nom que es posaria davant del de Xiquets de Valls. L'alcalde ens va dir que busquéssim noms que no tinguessin res a veure amb els noms antics per evitar més problemes dels que ja hi havia ja que l’ambient estava molt tens.

Jacint Fontanillas i Sobielos, fill  del que fou cap de Colla de la Colla Xiquets de Valls (unificada) en el període 1940-1941, Ramon Fontanillas i Serra, diu: Després de perdre el Concurs de Castells a Tarragona, el jovent afeccionat al món casteller, tant els que portaven l’herència castellera com els que s’hi varen incorporar de nou, vam començar a parlar amb la gent i castellers de la Muxerra. En un principi ens van dissuadir de tirar endavant i ens van dir que tindríem molts entrebancs, ja que ells van viure una època molt dolenta fins que els van fer plegar, ja que l'altra colla local, la Vella, es va posar en assumptes personals, tant de negocis com els econòmics; en definitiva, boicotejava la feina personal. De totes maneres, els castellers van anar venint i amb el jovent d'aquell moment vàrem tornar a reemprendre l’agrupació castellera amb tots els entrebancs i problemes que vàrem tenir per part oficial i per l’altra colla local, que no van ser pocs, vam tirar endavant amb força i empenta per poder tornar a la plaça del Blat i plantar els nostres castells com autèntics Xiquets de Valls i com hereus dels nostres avantpassats. I això gràcies a la col.laboració dels castellers i a la gent de la Muxerra, que al final de totes les dificultats va creure en la nostra iniciativa i ens van donar suport des de l’inici. I aquests castellers van ser la base de la colla castellera Joves Xiquets de Valls. En una de les reunions que teníem a ca l'Urquia, quan vivia a les escales del carrer de la Peixateria, va sortir el nom de “Joves”, perquè  els altres eren “els Vells” i, d’alguna forma, Jove i Nova significa el mateix. Un dels noms que havia sortit en aquesta mateixa reunió fou el de “Joves de la Nova Muixerra” ja que així tenies els tres noms en un de sol. No va poder ser. Aquest fet el ratifiquen Ramon Barrufet i Figueras, l'Isaac Rubio, l'Urquia... Tots els de la Junta.

Per tant, la colla, oficialment i a nivell d’Ajuntament de Valls, quedava aprovada i batejada amb el nom de JOVES XIQUETS DE VALLS.

La contracció gramatical “dels” no s´hi va incloure ja que són els JOVES XIQUETS. No depenem “dels” Xiquets de Valls; ho són.

Així començava la nova etapa amb el nom de Joves Xiquets de Valls amb la base dels castellers de la Muxerra i alguns, encara, de la Colla Nova i Vella d’abans de la guerra del 1936.

Val la pena esmentar com a exemple una frase que sempre deia el gran casteller de la Colla Nova, en Ramon Solé i Clariana (a) l´Escolanet (nat el 25.04.1912), que va anar amb la Nova, Muxerra i després amb els Joves Xiquets de Valls i avui ja no està entre nosaltres: A Valls hi ha dues colles: una és la Vella i l’altra és la meva, es digui Nova, Muxerra o Joves.

No cal dir que el color de la camisa que portarien els Joves Xiquets de Valls seria el vermell, que és el color de l’escut de la ciutat i el color que sempre havia portat la colla des que es va uniformar el 29 de juliol de 1930.
Fins aquí han parlat, i molt resumidament, cinc dels personatges que varen reorganitzar aquesta colla castellera. No ho han fet, de moment, la resta de membres de la Junta d’aquells moments, els quals també podrien aportar el seu testimoniatge. Simplement volem mostrar-vos una mica com va anar tot plegat.

Però continuem. De moment queda clar que els canvis de nom que ha sofert aquesta colla castellera des dels seus inicis han estat conseqüència dels fets politicosocials de cada època i, per tant, estem parlant de la mateixa colla. No cal dir que allò que realment fa que una colla continui són les persones, de pares a fills. Quina culpa en té un casteller de la seva línia ascendent al qual, per problemes socials i polítics, li canvien el nom del butxacó de la seva camisa? Que no continua sent la mateixa persona? O potser ha nascut cada vegada  que a la seva Colla li han canviat el nom?

La primera actuació que la colla va fer amb el nom de Joves Xiquets de Valls va ser amb motiu de la inauguració de la Casa de Cultura, al passeig dels Caputxins de Valls, dues setmanes abans de Sant Joan. Ens ho apunta en Josep M Vallvé Rius (a) Carteret.

Esmentarem a continuació i a tall d’exemple alguns dels castellers que pujaren amb la Colla Nova o Xiquets de Valls o Muxerra i que  continuaren  amb els Joves Xiquets de Valls:

El primer pilar de cinc (al Pati, el 02.02.1971). Baix: Ramon Solé Clariana, l'Escolanet (procedent de la Colla Nova, Muxerra i Joves --no va anar amb la Colla Xiquets de Valls (unificada); segon: Cisco Sánchez, Joves; terç: Lluís Liron (Muxerra i Joves); aixecador i enxaneta: els germans Moran de l'Arboç.

Primer cinc de set, descarregat (Vilafranca, Enxaneta de Plata 1971). Segons: Anton Serra;  terços: Julià Bascuñana, Porcel, Àngel Ruiz l'Angelet, Lluís Lirón, Ramon Benedicto Creus; quarts: Capel, López, Nico.  

 Primer dos de set, descarregat. Terços: Jordi Benedicto Pi i Andreu Invernon Ramos (ambdós procedents de la Muxerra).

Primer quatre de vuit, descarregat (la Bisbal del Penedès, 1975). Baixos: Salvador Bordes Salvet, Pau Granero; crosses: Ramon Solé Clariana l’Escolanet (Nova), Cristòfor Invernon, Josep Peris Montserrat (Vella); segons: Joan Llorach;  terços: Àngel Ruiz Angelet, Ramon Benedicto Creus, Joan Oliver; quarts: Francesc Capel.

Primer tres de vuit, descarregat (Valls, Santa Úrsula, 24-10-1976). Terços: Ramon Benedicto Creus, Àngel Ruiz l'Angelet, Andreu Invernon.

Primer cinc de vuit, carregat (Valls, Santa Úrsula, 1978). Baixos: Joan Oliver, Salvador Bordes Salvet; darrere el baix: Josep M. Urquia, Josep Serra; crosses: Ramon Solé l´Escolanet, Pau Granero; terços: Andreu Invernon, Àngel Ruiz l'Angelet; quarts: Ramon Benedicto Creus.

Primer cinc de vuit, descarregat del segle XX (Valls, Santa Úrsula, 1981). Baixos: Joan Oliver,  Salvador Bordes (a) Salvet.

Això només és una mostra d’algunes persones que pujaven en aquells temps, sense tenir en compte tota la gent que configurava la pinya o cordó, molts dels quals venien de la Colla Nova d’abans del 1936. Ens disculpem per endavant si ens hem deixat algú dels que pujaven. No pretenem en aquest escrit, mencionar tots els castells fets i la gent que hi pujava  Només és a tall d’exemple.

Quan la Colla, avui, diu que ha fet tants castells de... sempre s’està partint d’aquest nou inici; per això, més d’una vegada s´ha dit: “en pocs anys, proporcionalment, han fet més que la Vella”. Així doncs, si parléssim globalment, des de l´inici dels castells, seria incomptable la feina feta.

Fins pràcticament avui, la Vella sempre ha dit, amb to despectiu: “Muxerrillos, que sou uns muxerrillos!” Això vol dir castellers procedents de la Colla La Muxerra. I és veritat que són muxerrillos. El que passa és que la gent jove d’aquells moments i alguns d’ara desconeixen la història i, d’una forma o altra, s’han sentit insultats, com si es tractés d’un desprestigi.

De totes maneres, si l’altra colla vallenca utilitzava aquesta frase volia dir que  acceptaven que éren la Muxerra. Avui, el 1998, de cop i volta, per a la Colla Vella ja no són muxerrillos.

La gent gran de Valls, encara avui, moltes vegades anomena Colla Nova en comptes de Colla Joves quan parla de qualsevol tema, sigui per les loteries, per demanar informació, etc. És normal.

Repetim novament, des del començament fins avui, la Colla ha canviat el nom seguint les pautes de l’època: 
Colla de Menestrals (1813), coneguda com la Colla d’en Pep Batet. Colla La Roser (1840), coneguda com la dels Menestrals. Colla Nova dels Xiquets de Valls (1876) “la cuadrilla antingua Rosé”. Colla Xiquets de Valls (unificada)(1939):  Aquesta colla passa a anomenar-se la Muxerra el març de 1947. Sis anys sense colla, però els castellers hi eren. I, finalment, Colla Joves Xiquets de Valls.

Tothom coneix la forma d’actuar de la Colla Vella pel que fa als assumptes socials i polítics en contra de tot allò que li pugui fer ombra. Fins ara la Colla ha callat, però ja n´estan farts que la “gloriosa” Colla Vella es posi en qüestions que no li corresponen tan en aspectes divulgatius, culturals, etc. No pot explicar la Colla Joves els seus orígens? No poden aportar idees, suggeriments, propostes a la ciutat de Valls? Qui és la Colla Vella per vetar-ho tot?

Sempre s’ha dit que l’existència de la Colla Vella està documentada el 1805.(Any 2008). El 1805 ja no és vàlid, seria a partir del 1815. Només cal mirar-ho a la web de l’Ajuntament de Valls i en altres mitjans de comunicació. Segur que a la persona que es proposi de comprovar-ho li resultarà impossible. Sí, en canvi, que trobarà documentada la Colla de Pagesos. El nom de Colla Vella apareix el 1876, després de la tercera Guerra Carlina. Un altre problema de continuïtat el tenen el 1947, quan uns quants castellers de la Vella marxen de la Colla Xiquets de Valls (unificada) i la majoria d’ells es queden amb els castellers de la Nova. I en aquest cas no val a dir que molts castellers de la Vella no participaren en la barreja, sinó que ho feren després.(Veure:Conversant amb Pep de Nulles) Això també ho poden dir de la Colla Nova (informació que poden aportar, encara avui, els castellers més grans que ho van viure i també algun testimoni directe). Aquest, però, és un tema per a una altra ocasió.  El 19 de març de1947 la Colla Xiquets de Valls se li adjudica el nom de la Muxerra, amb els castellers de la Nova i de la Vella. Hem de dir, però, que de manera que anaven passant els anys alguns van marxar a l’altra colla.

Per tancar el tema “Vella”, assenyalarem els “noms de colla” que ha tingut. Des del 1815: Colla de Pagesos, Colla La Muixerra. Colla Vella: 1876. Colla Xiquets de Rabassó: (Es veu escrit a El Porvenir, 23.6.1900). Colla Vella del Gravat de Rabassó.

El 1939, després de la guerra, l'alcade obliga a juntar-se les dues colles vallenques amb el nom de Colla Xiquets de Valls. El 1945-1946 es funda una nova colla de jovent que no havia fet mai castells i el 1947 alguns castellers de la Vella d'abans de la guerra, s'integren dins la colla de jovent creada. S'apoderen de la nova colla i fan fora als fundadors de bones! maneres passant a dirigir-la els que havien entrat. Amb les seves trifulgues aconseguirien el 1948 oficialitzar el nom de Vella-Rabassó. (els noms de “Vella” i “Nova” havien estat prohibits pel Patronat dels Xiquets de Valls en el Ple del 19 de març de 1947). El desembre de 1970 aconseguien el nom de Vella dels Xiquets de Valls.

La nova colla Vella-Rabassó mai va ser acceptada pels castellers de la Vella que estaven dins la Colla Xiquets de Valls ara Muxerra, perquè eren la majoria que s'hi havien quedat. La Colla Vella actual, per tant, va néixer el 1947.

No pretenem pas desacreditar a ningú, ans al contrari. O expliquem bé la història o estem enganyant el personal.

Hi volem tornar a insistir. Quan hem dit que els Joves Xiquets de Valls han fet tal cosa, han celebrat el vint-i-cinquè aniversari, etc. estan parlant sempre des que porten el nom de Joves, que és simplement la nova etapa de la colla. La nostra intenció ha estat aclarir aquest tema per a tothom. Aquesta és la realitat. Això que hem explicat, els anys 70, 80, 90 i.., de parlar-ne, res de res. Qualsevol iniciativa que tenen avui encara, com és la proposta d’un nom per a una plaça de recent construcció al Consistori vallenc (plaça del Pilar de Set), pals a la rodes per part de la Vella, coaccionant i pressionant els regidors i a qui faci falta de la forma que saben fer-ho fins arribar a capgirar la votació inicial a favor del nom de la plaça esmentada amb votació secreta i a la denegació de la proposta.

Per què no poden parlar de temes castellers i del seu entorn sense que passi res? Per què sempre estan a l’expectativa a veure que fa la Colla Joves Xiquets de Valls, que diuen, que deixen de fer....etc?  Pensem que el que avui passa demà serà història escrita. Ens trobem a les portes del segle XXI i, encara, ens qüestionem si es pot  o no  parlar del tema a Valls.

Bé, no hem volgut fer una explicació romàntica d’allò que la Colla Joves Xiquets de Valls voldria ser; ans al contrari, ens hem limitat a exposar la difícil i pura realitat.

El que vol aquesta colla castellera anomenada JOVES XIQUETS DE VALLS és fer castells i situar l’agrupació al lloc que li correspon en la història castellera com a agrupació bicentenària i  degana com la que més, no pel nom que porta la colla sinó pel conjunt de noms que ha tingut al llarg dels anys i pels castellers que han configurat i configuren l’agrupació, seguint la tradició de pares a fills, d’amics i de parents.

Els noms que porten les colles vallenques NO signifiquen antigor.  

                                                                                                                          

 

Font documental

Qui necessiti la font documental la pot demanar a:

jclif@elcasteller.cat

 

 

Valls, 15 de juny 1998jcf