DOSSIER: LES ARRELS de la Colla Joves Xiquets de Valls

.

Si l'origen dels "castells de Valls" o "els castells que fan els de Valls" és el Ball de Valencians d'Alcover vol dir que l'origen de les colles vallenques és alcoverenc.

«Els d'Alcover vingueren a Valls i junts amb els del poble feren el pilar de cinc i el de tres que anà davant la processó»

Els origens de la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es remunten a principis del segle XIX.  És el 1801, a Valls i per les Festes Decennals de la Verge de la Candela, quan per primera vegada es balla el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc dirigit per Anton Claramunt (a) Caragol amb la col·laboració del vallenc Jaume Batet Espelt (a) de las Anxanetas. Abans d'aquesta data a Valls no hi havia cap ball de valencians autòcton. A través dels seus fills Josep Batet Llobera, de 7 anys i Salvador Batet de 9 anys, respectivament, esdevindria la formació de les dues colles vallenques.

La Colla del Pep Batet, com a colla castellera, es formaria el 1813, sorgida del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc fruit de la divisió o cisma dels seus balladors, i la de Salvador Batet a partir de -1815.

 

   (1)

Seria a partir del 1815, i no el 1805 (1805 font oral) com diu el vallenc Francesc Ballester i Castelló, quan ja es trobaria a Valls dues colles de castellers.

(2)

El nom més antic de l'agrupació apareix documentat a l’any 1819 amb el nom de PARTIDO  de MENESTRALES i  hauria estat el primer grup casteller de la vila de Valls.

(3)

 

(4)

 

Com a grup casteller sorgit del Ball de Valencians i partidaris de les idees liberals aparegudes l’últim quart del segle XVIII amb la Revolució Francesa, s'hauria fundat el 1813 per Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, “el primer  dirigent o cap de colla de tots els temps a Valls, quan tenia 19 anys. Era solter,  pagès i políticament liberal. 

La primera actuació castellera realitzada ja com una agrupació consolidada és a Valls el 3 d’abril de 1814 amb motiu de l’arribada del rei dels liberals Ferran VII el “Desitjat”. I és a Valls, també, quan el 17 de juliol de 1819 aixeca el primer castell de 8 pisos. És el primer documentat d’una agrupació castellera.Seria per tant:

LA PRIMERA COLLA CASTELLERA FUNDADA A VALLS (L'ANTIGA, la degana)

(5

)
                                             

             
Com diu la “Història de Valls” del vallenc  Fc. Puigjaner i Gual: .....el 1814 data o tiene el origen la costumbre de las torres, castells o  Xiquets de Valls, que tanta celebridad han adquirido mas tarde...

D’aquells anys de conflictes polítics (1801) a Valls i la guerra del francès pel mig (1808-1814), Josep Batet hauria estat participant amb el Ball de Valencians vallenc-alcoverenc fins el 1813.

(6)

El 1812 es proclama la Constitució de Cadis. Havien triomfat les idees liberals procedents de França en front de les idees absolutistes. El 1813, el Decret del 8.06.1813 derogava la obligació del treballador a agremiar-se. Tots aquests canvis, Josep Batet Llobera, contraposat amb les idees del seu germà Salvador (absolutista o realista) es desmarcaria del Ball de Valencians del seu pare i germà per fer quelcom diferent. Hauria aprofitat aquests moments de llibertat per fundar la seva agrupació castellera el Partido de los Menestrales, liberals, per fer no estructures de Ball de Valencians ni de castells o sostres de gent, sinó castells fets amb pilars de persones una damunt l'altra i en línia perpendicular. Vaja, una revolució. Com diu el Tt. Gral. Francisco de Copons y Navia implicat amb l'arribada del rei Ferran VII el 1814 a Catalunya: «Así que se publicó la Constitución, se habló y escribió mucho a su favor, como unas instituciones luminosas que proporcionaban al hombre el conocer sus deberes y sus derechos, lo que adornaban de ideas, á las que llamaban liberales, emanadas de una Constitución liberal: de forma que el que no manifestaba las mismas ideas, ó remotamente se opusieran á ellas, no era tenido por liberal y el resultado era ser mal visto entre toda la muchedumbre que pensaba de diferente manera...»

(7)
           
(8)

La Colla o Partido de Menestrales, el 1840, serà coneguda popularmenttcom  la Colla LA ROSER.  

 (9) 

El 1876, amb una nova Constitució espanyola i amb la nova societat que estava emergent,  la Colla o Cuadrilla antigua del Roser , la colla degana, vella, pretèrita, etc. ara dirigida per Josep Batalla Miquel (àlies) el Navarro, serà coneguda amb el nom de Colla NOVA dels XIQUETS DE VALLS,  pel fet de ser partidaria de les idees liberals, idees republicanes, etc. com ho havia estat durant tot el segle XIX en front de les “velles idees”, les absolutistes, les conservadores, les carlistes.        

La  Colla havia fet les construccions més emblemàtiques del segle XIX. Veiem una mostra:  

(10)

La primera actuació castellera realitzada ja com una agrupació consolidada és a Valls el 3 d’abril de 1814 amb motiu de l’arribada del rei dels liberals Ferran VII el “Desitjat”. I és a Valls, també, quan el 17 de juliol de 1819 aixeca el primer castell de 8 pisos. És el primer documentat d’una agrupació castellera. Més tard, s’aixecarien  els grans castells:
 

 

(11)	(12)

Vilafranca 1881?

(13,14,15,16,17) Ajuntament de Valls 1896

Situats al Segle XX

(18)

Barcelona, Parc de la Ciutadella, 1902

Valls, 1909 Celebració del Centenari de la Guerra del Francès: 1809 Batalla del Pont de Goi (19,19bis)

En aquest fotografia hi veiem el cap de colla Antón Fàbregas Galofré (a) Fill de l'Escolà, amb armilla i gorra i un xiquet al seu damunt, amb els grallers Els Romeas, del Vendrell i alguns castellers que son de Vilafranca com els Marinetes, els dos nois que porten la faixa clara un damunt l'altra a la dreta de la fotografia. (fotografia i informació: Juanita Fàbregas, la seva filla)

Canalla de la Colla Nova Xiquets de Valls (Colla Joves Xiquets de Valls)1924, Sant Joan, Festa Major de Valls (20) (21)

-------------------------

-El 1904, la "Colla" fa el pilar de sis a Vilafranca i a Barcelona.

Segon:          Agustí de l´Angeló (pare de l´entrevistat)
Terç:              Jaime del Querido
Quart:             Pau de l´Angeló (fill)
Quint :            creu recordar,  « Llorençó »Llorenç Fabra Vidal.
Anxaneta :    el fill de « L´isidre de Granots »En el pilar de sis de Barcelona hi pujaren tots els mateixos menys al pis del terç que hi pujà l´Anton Sanromà, “el Trenca-Avellanes”.Té un parent que es diu Francisco Sanroma (a)Trencavellanes. (Font: Lluís Solsona de la mà del casteller Pau de l'Angeló)

 

-L'Any 1932, Valls, diumenge 30 d'octubre al Camp d'esports de  la Xamora “Casinet”

1=Marc Esteve Saperas “Coni”, 2=Ramon de Fontanillas Serra, 3=...., 4=Joan de Fontanillas, 5=Anton Vilanova “Pebroter petit”, 6=Pep Muntañès, 8=Jaume de Pairot, 9=Llorenç Fabra Vidal,pare, 10=Pepito Fabra, 11=Llorenç Fabra, 12=Ramon Solé Clariana “l’Escolanet”, 13=Joan Monné “Mora”, 14=Anton Domingo Baldrich “Fuguet”, 14bis:Salvador Bordas “Salvet”, 15=Massà, 16=Ramon Pallarès “Titànic”, 17=Ramon Benedicto Fabra “jaio Creus”, 18=Esteve Fabra Vidal “Estevet”, 19=Francesc Vilanova “Pabroter gran”, 20=Ramon Odina “Pigadet”, 21=Xato de Reus, 22=Ramon Figueras “Les Mules”, 23=Agustí Vallverdú “Correuet”, 24=Roc Cartañà, 25=Salvador Rius, 26=Joan Figueras “Les Mules”, 27=Fermí Pradies, 28=Pere Pi, 29=Joan Segalà ”Piñero del Milà”, 30=Els Astons, del Vendrell, grallers. (Font: Ramon Barrufet Galofrè, Ramon i Pere Barrufet Figueras i Joan Guasch “Bondéu”)

---------------

El primer 4 de 8 de la Renaixença castellera

(22)

El 31 d’agost de 1933,  descarrega e l primer quatre de vuit de la Renaixença a Vilafranca.

Baixos:  Josep Madurell (a) Cuverenc. Lluís Batalla (a) Arnau, Lluís Robusté (a) Tresons, Emeteri  Fàbregas (a) Escolà.
Segons:  Ramon Fontanillas, Alfons Magrané, Julià Suau, de l’Arboç, Joan Segalà (a) Peñero, del Milà.
Terços: Felip Figuerola (a) Mateuet,  Joan Fontanillas,  Jaume Pairot, Anton Domingo (a) Fuguet,
Quarts: Josep Isern i Salvador Isern (a) Montañesos, Llorenç Fabra (a) Llorençó 1r., Joan Figueras (a) Mules 1r.
Quints: Llorenç Fabra (a) Llorençó (Pare), Pere Fabra (a) Llorençó,2n., Fermí Pradies,  Salvador Rius.
Dosos: Ramon Figueras (a) Les Mules 2n., Manuel Odina (a) Pigat.
Aixecador: Agustí Vallverdú (a) Correuet.   Anxaneta:  Pepito Fabra (a) Llorençó 3r.                             

                

Concurs de Tarragona 1933

La alineació del Quatre de Vuit del Concur sera el seguent

:Baixos: Pere Pi, Lluis Robusté, Ramon Cavallé i Lluis Batalla.
Segons: Ramon Fontanillas, Alfons Magrané, Julià Suau, de l´Arboç, Joan Segalà.
Terços: Joan Fontanillas, Felip Figuerola "Felip de Matauet", Jaume Pairot i Antoni Domingo "Fuguet"
Quarts: Josep Isern, Salvador Isern, Joan Figueras "Les Mules", Llorenç Fabra "Llorençó"
Quints: Llorenç Fabra, Fermí Pradia, Salvador Rius i Peret Fabra.
Dosos: Ramon Figueras "Les Mules" i Manuel Odina "Pigadet".
Aixecador: Agustí Vallverdú
Anxaneta:  Llorençó, petit.

1=Felip Figuerola “Felip de Mateuet”, 2=Pau del Beco, 3=Francesc Vilanova “Pebroté”. 4=Joan Segalà,”Piñero del Milà”, 5=Julià Suau, de l’Arboç, 6=Joan Figueres “Les Mules”, 7=Fermí Pradies, 8=......, 9=Ramon Figueras “Les Mules”, 10=Albert Batet Riello, 11=Agustí Vallverdú “Correuet”, 12=Pepito Fabra “Llorençó”, 13=Salvador Isern “Muntanyès gran”, 14=Francesc Boada “Tirano”, 15=Manel Odina “Pigadet”, 16=Roc Cartañà, 17=Marc Esteve Saperas “Coni”, 18=Xato de Reus, 19=......, 20=......, 21=Pare de Fermí Pradies, 22=Rafael de Migó, oncle de Rafael Migó(Vella actual), 23=...., 24=Anton Vilanova “Pabroté petit”, 25=Jaume de Pairot, 26=Llorenç Fabra Español “Llorençó”, 27=Anton Domingo Baldrich “Fuguet”, 28=Joan de Fontanillas, 29=Peret Fabra “Llorençó”, 30=Salvador Rius, 31=Anton Esteve, nebot del “Coni”, 32=Conrado Mateu, 33=Llorenç Fabra Vidal, pare dels “Llorençons”, 34=Ramon de Fontanillas, 35=Salvador Bordes, “Salvet” pare, 36=Ramon Solé Clariana “Escolanet”, 37=Emili Català “Emili de Carnota”, 38=Esteve Fabra Vidal “Estevet”, 39=Plana, 40=...Treballa al Gas, 41=Vallverdú, pare del Correuet, 42=Agustí Barrufet, cosí-germà de Ramon Barrufet “Blanco”, 43=Badia, tirador de pes, 44=Carboné, de Reus, 45=Ramon Pallarés “Titànic”, 46= Lluís Robusté “Cap Blanc”, 47=Ramon Sans “Sereno de Llauna”, 48=Pep Isern “Muntanyès petit”, 49=joan Monné “Mora”, 50=Mariné, germà dels diaris, 51=Ciril de Bigorra, 52=Serrador de cal Titànic, 53=Joan Trenchs Casellas "Romo",  54=Casat del Milà, 55=Pere Mariné Mateu “Peret de Mariné”, 56=Pere Pi. (Font: Ramon Barrufet Galofré,  Ramon i Pere Barrufet Figueras, Joan Guasch “Bondéu” i Paquita Trenchs)

 

(23) -----------------------------------(23.1 i 23.2)

Guanya el II Concurs de Castells a Tarragona el 23 de setembre de 1933.

 

(24)La postal porta l’inscripció: Colla Nova. Campiona de Catalunya amb el pilar de sis.  Foto A. Gurí.  Collecció particular.

Carrega el pilar de sis a Vilafranca el 31 d’agost del 1934.

Baix:      Josep Isern ”Muntanyès petit ”                                                                
Segon: Alfons Magrané “El xato”,                                                                 
Terç:       Salvador Pons “Xeroviu, també Xerrembec” del Vendrell      
Quart:     Ramón Figueres “Muletes”                                                                            
Aixecador:            Manel Odina “pigadet”                                                                    
Anxaneta:             Pepito Fabra “Llorençó”

 

(25) PRIMER “Tres de Vuit” del Segle XX, hi pujaren:

Segons:                    Ramon Fontanilles Serra,  Alfons Magrané “El  Xato” i Ciril de Bigorra
Terços:                     Jaume Pairot, Joan Mora i Antón Domingo “Fuguet”     
Quarts:                      Ramón Solé, Josep Isern i Salvador Isern       
Quints:                      Salvador Rius, Daniel Fabregas i Pere Fabra       

Dosos:                 Ramon Figueras i Manuel Odina                            
Aixecador:           Vallverdú “El xic del correu”
Anxaneta:             Pepito Fabra “Llorançó”.

Carrega el primer tres de vuit el 4 de setembre de 1934 del segle XXi el torna a carregar el 1935 i el mateix dia a Torredembarra. L'any 1936 hi va haver la intenció de descarregar-lo també a Torredembarra. No va poder ser, havia començat la Guerra de Franco (juliol 1936-1939)

Guanyà el Concurs de castells a Vilafranca del 1935.                                                                                                      
           

(26)

Acabada la Guerra civil espanyola (1936-1939) l’Alcalde franquista i carlí Sr. Juan Cusidó Calbet, ordena, baix un ban sancionador, unificar les dues colles vallenques el 22 de gener del 1939 amb el nom de Colla XIQUETS DE VALLS.

(27)

Una de les poques fotografiesdel 39. Vilafranca per St Fèlix

(27bis)

Tres de set bastit a la Plaça del Pati del Castell de Valls el 1939

La "Colla" guanyaria ex aequo el Concurs de Valls el 1941 i guanya el del Vendrell el 1945. El 19 de març de 1947 a la "Colla" se li dóna el nom de LA MUXERRA dels XIQUETS DE VALLS amb caràcter retroactiu al 1939 i guanya el Concurs de Reus el 1948 i, ex aequo, al Concurs  de Tarragona del 1952.

1951, Fires de Santa Úrsula, Valls

 

(28)

(29)

3de8 carregat, diumenge21-10-1951 .............3de8 carregat, dilluns 22.10.1951

Mentrestant, per les Fires de Santa Úrsula a Valls, la "Colla" el dia 21 d'octubre de 1951 carregaria novament el Tres de Vuit. Amb ganes de descarregar-lo, l'endemà dia 22 el tornaria a intentar. Per massa espera de l'aixecador en baixar del castell un cop carregat, les forces minvaren caient tota l'estructura. L'enxaneta, però, ja feia estona que havia baixat del castell. (font oral de Lluís Lirón) El setmanari Juventud, núm. 457, 27.10.1951 deia: «Por primera vez  LA MUXERRA, (nou nom de la Colla Joves Xiquets de Valls) intentó el tres de vuit, que desde los años 1934 y 1935 no habia vuelto a levantar ni intentar».

Doncs  bé, el “Tres de vuit” es va intentar i es va “carregar” sense fer l'aleta. Els castellers que el varen fer són:

Baixos:          Josep Maria, Joan Pujol i Àngel Iglesias
Segons:         Ramon Pallarès, Joan Monné i Eduard Vallès
Terços:         Joan Coll, Antoni Domingo(Cap de Colla), Llorenç Fabra
Quarts:          Josep Isern, Salvador Rius i Jordi Fabra
Quints:           Isaac Rubio, Alfons Sànchez i Diego Invernon
Dosos:          Lluis Lirón i  Francesc Valverde
Aixecador:    Rafael Porcel          
Anxaneta:     Llorenç Invernon.”Nico”
           
Després de  l’actuació de Sta. Úrsula, a Valls,  l’octubre de 1964, la Colla deixarà d'actuar per problemes socials a Valls i per manca de renovació. Serà l'11 d'ctubre de 1970 quan la "Colla" reprendrà l’activitat amb els castellers de sempre més el jovent que s'hi afegiria amb ganes de fer castells. Més endavant, el 1971, a la "Colla" se la convidaria a canviar el nom que portava pel de Colla (de) JOVES XIQUETS DE VALLS

Els canvis de nom obeeixen a fets político-socials de cada època.
 La primera agrupació castellera des dels inicis dels castells a Valls

L’any 1980 vénen els grans castells: L’agrupació tornarà ser proclamada campiona del concurs de castells que es convoca bianual a la plaça de toros de Tarragona. Posteriorment, repetiria victòria els anys 1988, 1990  i 1992. Aquell darrer any descarregaria el tres de nou amb folre, el quatre de nou amb folre i el cinc de vuit, tot aconseguint la que fins aleshores havia estat la millor actuació del segle.
La Colla aconseguiria grans fites castelleres: el primer cinc de vuit descarregat aquest segle XX (Santa.Úrsula 1981); el primer quatre de vuit amb el pilar de sis al mig carregat, segons les Bases del Concurs de Tarragona del 1982 també aquest segle; el primer tres de nou amb folre descarregat  aquesta centúria (Santa Úrsula 1986); el primer pilar de sis descarregat per una colla vallenca (Santa Teresa, el Vendrell, 1988), excepte el 1904 (decadència castellera); el primer dos de nou amb folre i manilles carregat, igualment, per una colla local (Santa Teresa, el Vendrell, 1994); per Santa Úrsula del 1994  carregava novament el dos de nou.....; el primer pilar de set amb folre carregat, fet per una colla local a Valls, a la plaça sense nom, el 19 d’octubre de 1997. Una setmana després, per Sta .Úrsula es tornava a carregar aquest pilar.  L’any 1998 per Santa. Teresa, al Vendrell, aconseguiria descarregar el quatre de vuit amb el pilar de sis al mig; descarregaria el pilar de sis, el primer del segle XX a la Plaça del Blat de Valls; aconseguiria  també carregar per Santa Úrsula a Valls un gran castell: el cinc de nou amb folre. El 1999, per Sant Joan a Valls, la Colla descarregaria el pilar de set amb folre. Un castell mític, el quatre de nou sense folre, havia estat  carregat a Valls per la Diada de Santa Úrsula, el 24 d’octubre del 1999. Aquest hauria estat el primer "quatre de nou" documentat fet a Valls des dels inicis dels castells de valls (segle XIX).Un quatre de nou, que varen fer els nostres avis amb el nom de Colla “NOVA”, havia estat carregat al Catllar, el 19 d´agost del 1881. Per Sant Joan, el  24 de juny del 2000, a Valls, la Colla tornaria a carregar el mític  quatre de nou net (el segon de la història a Valls), que,  juntament amb el  tres de nou amb folre  i el cinc de vuit, suposaria la  millor actuació de la colla del segle XX.  La Bisbal del Panadès, 15 d’agost,  la colla tornaria a repetir l’actuació de St. Joan. (Havia estat el tercer quatre de nou net ). Per fi, per St. Fèlix del 2000 a Vilafranca del Penedès es descarregaria  aquest mític castell. Havia estat el primer quatre de nou sense folre descarregat i  documentat des dels inicis dels castells de Valls. El 15 d'octubre del 2000, descarregaria al Vendrell el dos de nou amb folre i manilles. Segle XXI:La Colla tornaria a “descarregar”, també a Vilafranca el Quatre de Nou net. Havia estat el segon de la història documentada. Per Sta. Úrsula a Valls, el quatre de nou sense folre, només seria carregat amb la desil·lusió de no descarregar-lo. Per les fires de  “Sta. Úrsula 2004” es carregaria el “Dos de Vuit net”. L’últim documentat aixecat i descarregat per la Colla havia estat el 1881 per Sta.Tecla a Tarragona.  A més s’intentaria per segona vegada des de l’any 2000, el Tres de Nou net, que col·locats sisens,cauria. Arribats al 30 d’agost de 2008 a Vilafranca, la Colla descarregaria per primera vegada en tot el seu historial al Cinc de Nou amb folre, i el tornaria a descarregar el mateix any per la Fira de Sta. Úrsula, 26 d’octubre. El dia 9 de novembre de 2008 a l’Arboç, la Colla recuperava el castell Dotze de Set, castell que havia estat fet el 21.10.1879 per la Colla.  En la mateixa diada carregaria per primera vegada el Tres de Vuit amb el pilar de sis al mig i descarregaria el Cinc de Vuit. (Veure amb més detalla “Fitxa Tècnica de la Colla”).etc.

  

(30)	(31)
(32)	(33)

     rreu

La Colla castellera JOVES XIQUETS DE VALLS ha actuat en moltes capitals i ciutats de l’estat espanyol (a Mallorca, a Madrid, Saragossa, Castelló de la Plana, Talavera de la Reina, Algemesí, etc.) i ha efectuat sortides a diversos països d’Europa com  Andorra la Vella, Bre (Bèlgica), Venècia (Itàlia), Lió (França), Mouscron (Bèlgica), Montecarlo (Mònaco), Expo2000-Hannover (Alemanya). A Hannover, la Colla va ser convidada per representar folklòricament el continent europeu amb motiu de l’obertura de l’exposició universal. Thalin (Letonia), etc. A la Catalunya Nord ha actuat a Vernet dels Banys, etc. 

(34 i 35)

Reconeguda oficialment per institucions i entitats, cal remarcar la concessió a l’esmentada colla de la Medalla d’Or de la Ciutat de Valls i la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l’any 1993.

La Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es va convertir en entitat l’any  1976.  

(36)

(37)

La vida d’aquests anys de la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es pot continuar consultant a la revista Foc Nou que edita l’entitat des de l’any 1983 i que s’ha convertit en el seu portaveu.

A més, gaudeix de local social de propietat (1981) i disposa de l’himne de la colla (1986).
                                              
Actualment la Colla JOVES XIQUETS DE VALLS es manté dins el privilegiat grup de les colles de nou.

(38)

L’entitat té, a més,  "L’ESCOLA DE GRALLERS Colla Joves Xiquets de Valls" pròpia des del 23 de juny del 1980, el qual també disposa del seu himne.

(39)

(40)

La Colla JOVES XIQUETS DE VALLS té la Galeria de Caps de Colla i Presidents de l´Entitat. Fou inaugurada oficialment pel conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Maria Pujals, el dia 12 de juny de 1998. Hi apareixen tots els Caps de Colla coneguts i documentats des dels inicis dels castells; és a dir, de la Colla dels Menestrals fins avui.  Hi són també presents tots els presidents  fins a l’actualitat.La Galeria es pot visitar tots els dies al local social, situat al carrer d’en Gassó, núm. 20, i a la Muralla del Castell, de Valls. Els dies feiners, de les 18h  a les 21 h, i els festius, durant el mateix horari, excepte si ha actuació castellera. La Colla JOVES XIQUETS DE VALLS és la primera colla castellera que té uns gegants propis anomenats -Castellers d’Alçada-. Estan formats per un casteller, una castellera i un xiquet assegut a les espatlles del casteller.

(41)

Els seus noms són: el Menestral, la Roser i
el Muxerrillo, que representen els noms que ha tingut la
agrupació al llarg de la història.
 L’acte oficial i sortida al carrer va tenir lloc el
12 de juny de 1999 a Valls. Foren batejats per l’alcalde
de la Ciutat, Sr. Jordi Castells, i apadrinats pel Gegant i la

(42)

Geganta de Valls, i pel Robafaves (gegant centenari) i la Negreta.
Amb motiu de la inauguració es varen convidar tots els xiquets i xiquetes de Valls i comarca i també  totes les escoles perquè participessin a la festa, que va finalitzar
amb  xocolata i coca.
 Els Castellers d’Alçada estan registrats oficialment al Departament de Cultura Popular i   Tradicional de la Generalitat de Catalunya i també a la Coordinadora de Colles Geganteres de les Comarques Meridionals.

 

Nom de la  Colla:       JOVES XIQUETS DE VALLS

Any fundació:              L’any 1801 com a Ball de Valencians i com a grup casteller (No de Ball de Valencians) hauria estat fundat durant el 1813 per Josep Batet Llobera (a) Casteller, pagès i solter, als 19 anys d’edat, amb el nom de PARTIDO DE MENESTRALES, aprofitant la vinculació política del partit liberal de finals del segle XVIII amb el nom de “Pandilla Alta”.

              Hauria estat, doncs, el “grup casteller” més antic de la ciutat de Vall

Des que la Colla es va uniformar el  29 de juliol de 1930 porta el  color vermell per a la camisa,

      Per posar-vos en contacte amb l’agrupació castellera, cal adreçar-se:

Carrer d´en Gassó, 20
i Muralla del Castell, 40-42              Tel.   0034. 977.60.55.61              
Apartat de Correus, 96                    Fax.  0034. 977.60.93.91
43800-VALLS   (Alt Camp)              Http://www.collajoves.org

Http:/www.colladegana.cat
        
                                                        E-mail: collajoves@ collajoves.org
                                                        Cif.: G43100635

Font documental

Font documental:

Qui necessiti la font documental la pot demanar a:

jclif@elcasteller.cat

grafies Jordi

modificat el novembre de 2015jcf