Fixeu-vos si és interessant saber que les dues colles dels Xiquets de Valls van néixer de la política i no de la festa. Tan és així que, el 1819, els castellers de la Colla de Menestrals (Colla Joves Xiquets de Valls), partidaris de les noves idees liberals procedents de França i els de la Colla de Pagesos (Colla Vella), partidaris de les velles idees absolutistes i retrògrades, van arribar a les mans causant dos assassinats. Aquest fet va succeir la nit del 19 de juliol a Valls. Un tal Juan Bofarull (a) Caballé, pagès i casat, de -genio ruidoso- i advertit en diverses ocasions perquè moderés la seva conducta, va ser assassinat. El comandant dels Mossos d'Esquadra, Pere Màrtir de Veciana, manifestava davant del cadàver: «Temps há que tu pronosticaba» (sic). Uns metres més amunt una altra mort, la de Jaime Moncunill, pagès i solter, també assassinat. Un any i mig després, el 1821, es va trobar la daga i una navalla pertanyents a la causa anterior. Tot apuntava cap a un tal Francisco Queralt que va ser pres com a sospitós. Qui era Francisco Queralt? No ho sabem. De Francisco Queralt, des del 1783 al 1803, se'n van localitzar vuit (cinc pagesos, un blanquer, un semoler i un peller). Tenien entre els 16 als 36 anys. Com va acabar tot plegat, tampoc se sap. En qualsevol cas, els germans Balcells i els seus amics, que anaven a la presó per veure'l, formarien part de la Colla de Menestrals i els dos anomenats més amunt, de la Colla de Pagesos.
El diumenge, 18 de juliol es va celebrar la festa de la Mare de Déu del Carme i les dues colles van aixecar castells. La Colla de Menestrals va ser la primera a fer el 3de8. Els Pagesos, per igualar als seus rivals, també el varen bastir. L'alcalde, sabedor de la rivalitat política d'ambdues colles i veient que la cosa s'anava escalfant, una vegada igualades, les va privar de fer més castells per evitar mals majors. Aquesta inquietud i fogositat dels seus castellers eren en el fons rivalitats polítiques. Cada grup defensava les seves idees. Unes hores després passaria el que havia de passar. Estava escrit. De Juan Bofarull, de caràcter fort, és fàcil imaginar que la seva actitud, durant l'actuació castellera, fos agressiva, provocadora i desafiant. I per tant, seria lògic pensar que ell i el seu còmplice increpessin al Queralt i a altres castellers i aquest els passés per la daga una nit d'estiu. D'aquest fet esdevingut l'alcalde de Valls impediria a les dues colles fer castells a la vila vallenca. Aquesta prohibició va durar catorze anys. Mentrestant, la Colla perjudicada, la dels Menestrals, anava a fer castells a altres indrets del país.
Valls, el 1801, va celebrar les primeres Festes Decennals de la Verge de la Candela establertes el 1791. Es va convidar el Ball de Valencians d'Alcover on hi participava el vallenc Jaume Batet Espelt (a) De las Anxanetas i dos dels seus fills, Josep i Salvador, de 7 i 9 anys.
El 1813 Josep Batet Llobera, amb 19 anys, va deixar el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc per crear el seu grup propi i realitzar altres estructures de torres humanes que són les que es veuen actualment pels indrets de Catalunya. Com que la vila de Valls, des de l'últim terç del segle XVIII, estava dividida en dos bàndols, Josep Batet, que era partidari de les idees liberals procedents de la Revolució Francesa, va donar suport al rei Ferran VII el Desitjat pels liberals. Mentre què, Salvador Batet, partidari de les idees absolutistes o retrògrades i, més tard, carlines, es va distanciar del seu germà produint una mena de competència on cada u defensava els seus ideals. Tan és així que la Colla de Josep Batet, ara Colla de Menestrals, va oferir castells al rei Ferran VII a l'arribada a Valls el 3 d'abril de 1814 procedent de Valençay, França. Mentre que Salvador Batet no ho farà per sentit comú, perquè no era partidari del sistema liberal. A partir d'aquí s'observarà al llarg del segle XIX com les dues colles es posicionaran clarament. Els Menestrals, al costat de les idees liberals, a la reina Isabel, a Joan Prim, a la República, etc. i Els Pagesos a favor del carlisme, on participaran a les tres guerres carlines donant suport a Carlos Maria Isidro de Borbón i els seus descendents.
Serà doncs a partir del 1815, o 1816, o 1817 o 1818 quan aquell Ball de Valencians, on hi havia Jaume Batet Espelt (a) De las Anxanetas i el seu fill Salvador Batet, es dissoldrà o es modificarà o es crearà un grup nou per tal d'imitar la Colla d'en Pep Batet. I és el 1819 quan arrenca aquesta competència documentada, amb assassinats inclosos, si no ho havia estat abans d'aquesta data.
Arribats al 1833, Valls, vila liberal per excel·lència, va voler celebrar la proclamació de la reina Isabel II, anomenada "la petita", com a successora al tron d'Espanya. Tenia 3 anys. Les festes, que van allargar-se tres dies, es van celebrar durant el mes d'octubre i es van fer castells. Però abans, el 2 d'octubre, els carlins s'havien aixecat contra la reina Isabel a Talavera de la Reina. Havia començat la primera carlinada. El 8 d'octubre es va crear la Milícia Nacional de Valls. Era un cos per lluitar i defensar la vila contra els carlins. Els carlins vallencs i els castellers de la Colla de Pagesos van sortir de Valls per unir-se a les files carlistes. La guerra perdurà del 1833 al 1839 i aquesta última no va fer castells, els Menestrals, sí. Aquella colla reapareixerà el 1840 després de l'amnistia del govern liberal.
Per les festes a Valls en honor a la reina Isabel (a) la Petita, hauria actuat la Colla de Menestrals dirigida per Josep Batet Llobera (a) Casteller, com un fet -excepcional- trencant així la prohibició de fer castells a Valls. És impensable empassar-se que la Colla de Pagesos, com a colla carlina, pogués oferir castells a una reina a la qual s'hi havia aixecat en peu de guerra per imposar el seu rei, Carlos Maria Isidro de Borbón.
La vila de Valls estava emmurallada. Per la seva festa major, el 24 de juny de 1834, en plena guerra carlina, es van fer castells i la Colla de Menestrals va tornar a actuar després de 14 anys de --prohibició oficial-. I si la Colla de Pagesos no hagués participat a la guerra lluitant amb els carlins, probablement, hauria actuat a Valls. Però no hi era. Com hem dit en els paràgrafs anteriors la -Quadrilla de Pagesos- apareixerà el 1840.
En qualsevol cas, les dues colles continuaran tenint conflictes politicosocials al llarg del segle XIX, XX i ...
gener 2017jcf
