En Lluís Solsona i Llorens, torrenc de naixement, el dia 10 de març de 2011 va ser traspassat a l’edat de 83 anys rebent sepultura al cementiri de La Torredembarra.
Nascut el 19 de maig de 1927 ben aviat s’aficionaria als castells. Havia estat un casteller sense camisa durant tota la vida, però portant-la dins al seu cor. Vivia, ja feia alguns anys, a Barcelona i sempre que podia es desplaçava a veure castells a les places castelleres. Al marge de la seva professió, s’havia dedicat a la investigació o recerca de la història castellera, havent aportat documents inèdits i recollint notes de premsa bàsicament del segle XIX.
En Lluís Solsona fou el genuí de la frase “El meravellós trienni casteller 1851-1853” que s’ha immortalitzat. La frase venia a tomb quan parlava de mitjans del segle XIX on s’havien aixecat els primers castells de nou pisos nets. Havia començat la primera època d’or dels castells humans.
En Lluís Solsona havia estat vinculat durant anys a la Colla Joves Xiquets de Valls on hi participaria activament col·laborant a la revista Foc Nou que edita la Colla, publicant els seus articles de temàtica castellera.
Fruit d’aquesta aportació i de la seva vida dedicada als castells, Lluís Solsona seria distingit amb el VIIè Premi periodístic de temàtica castellera “Joan Ventura Solé”, que també edita la Colla Joves Xiquets de Valls anualment, premi que li seria entregat en el decurs de la Nit de Premis de Valls de l'any 2002.
Lluís Solsona, Vidua de Joan Ventura i president CJXV, Joan Barquet
Havia participat, també, en xerrades i conferències al local de la Colla Joves Xiquets de Valls, així com també en el Pregó de Festes de final de temporada que l’entitat havia preparat anticipadament.
En Lluís, com tothom sap, havia publicat dos llibres: « La Festa Major de Torredembarra 1849-1950 segons la premsa», l’any 2005 i « Geni Casteller», articles de recerca històrica castellera, publicat el 2010.
En l’àmbit de la poesia, publicaria tres llibrets dedicats als Romanços castellers: el primer l’any 2000, el segon el 2002 i el tercer el 2009 d’una gran qualitat històrica i de diversos temes.En els seus “Romanços castellers” havia dedicat 3 versos a la Colla Joves Xiquets de Valls: “El Quatre de Nou net de la plaça del Blat”i ”El Dos de Vuit net de la Joves, carregat per Santa Úrsula”, i “Les llàgrimes de l’Anton de l’Escolà”, al marge d’altres versos dedicats a les dues colles vallenques alhora. En Lluís Solsona era un enamorat de La Torredembarra. D’en Lluís destacaríem també, el seu sentiment i orgull de demostrar, i sempre que podia, que Torredembarra, desprès de Tarragona i Valls, havia estat la plaça que veiè els primers castells de nou pisos, com els Tresos de Nou nets, el 1852 i 1853, s ent una plaça important durant tot el segle XIX.
Del segle XX, en Lluís Solsona sempre que podia treia pit tot dient que el seu poble, La Torredembarra, i de la mà del mític cap de colla en Ramon Barrufet, El Blanco, de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, havia carregat per dues vegades el primers tresos de vuit del segle XX, l’any 1934 i 1935, consecutivament, durant la festa major de Sta. Rosalia. I per què Torredembarra i no a Valls? Doncs perquè el Blanco hi tenia molts amics i se sentia com a casa.
Tant és així que després de la Guerra Civil (1936-1939), el Blanco, descarregaria el primer 4de8 de la postguerra, també, a Torredembarra.
En Lluís havia estat President d’Honor de la Colla Nois de la Torre i el passat mes d’octubre del 2010 havia participat en una taula rodona tot parlant sobre el 25è aniversari dels Nois de la Torre i de la història dels castells a Torredembarra juntament amb un servidor convidat a participar entre altres. Des de la mirada vallenca i, concretament, de la Colla Joves Xiquets de Valls, al Lluís Solsona se’l trobarà a faltar. En Lluís Solsona i Llorens venia a Valls per Sant Joan i per Santa Úrsula, i sempre que podia, passant per l’estatge social per a saludar els seus amics i donar-los tota la sort del món abans de començar l’exhibició que s’estaria a punt de realitzar a la plaça del Blat. Tot un detall de cavallerositat, de savoi fair i d’amistat.
Lluís Solsona, el nostre amic... per sempre més. En pau descansi....
La Colla Joves Xiquets de Valls dóna el condol a la seva esposa, al seu fill i a la resta de la seva família.
15 de març de 2011jcf.
P.S:
Part d'aquest text fou emès per la ràdio Ona LaTorre, de Torredembarra, el dia 15 de març, dins el programa dedicat als castells dirigit per Salvador Cañellas, en homenatge al seu fill predilecte.
Fotografies de la família menys la tercera i la cinquena (Lluís Solsona i Joan Climent,Lluis Solsola amb la Vda. J.Ventura i Sr. Bafquet, 'en el premi "Joan Ventura Solé" el 2002) per Paquita Trenchs, Arxiu Colla Joves Xiquets de Valls. La quarta fotografia de Marc Lladó.
