Unes paraules,
Per més que volgués explicar la seva vida, segur que em deixaria moltes coses i tampoc és el cas.
Com a cosí seu, per part de la seva dona, la Teresa Tondo Serra, només tinc paraules d'agraïment i d'estima per a ell. El Manel tenia les idees clares i sabia el que volia. Era persistent. Li agradava anar a caçar i a pescar, entre altres. De petit em portava al Pont Trencat, al riu Francolí, i amb els peus dins l'aigua m'ensenyava a pescar anguiles amb una forquilla de cuina. Era un manetes, sabia fer de tot.
En Manel era el tercer de 5 germans que, juntament amb en Gumersindo, amb en Joan i amb en Paquito van ser castellers de la Colla la Muxerra, coneguda com la Colla Nova, ara Joves Xiquets de Valls. Però ell sempre deia que anava amb la "Colla del Blanco", pel seu dirigent.
En Manel va anar a quints al 4de8, també feu el 2de7 i d'aixecador al Pilar de 5.
Quan anava a casa seva em parlava de castells i sempre em deia que havia fet el primer pilar de 5 girat de la postguerra i m'ensenyava, orgullós, la fotografia d'aquell pilar. Em deia, el vam fer per Sant Joan de l'any 1947. Mira!, el segon és el "Pelegrí", de Llorenç del Pdès., el terç, és el Llorenç "Llorençó", el quart, sóc jo i l'anxaneta, el Lirón.
Un fatal accident a la fàbrica Dasca Boada el deixaria sense el braç l'esquerre. Aquí es van acabar els castells. Era ben jovenet, tenia 14 anys. Al gener de 1948 la seva Colla, la Colla del Blanco, li va oferir un homenatge fent castells al Pati, al carrer de la Cort, a la plaça del Blat, on la colla aixecaria diversos castells al seu honor.
Ara, aquell jove casteller, el 2 de febrer de 2017, ens deixava per sempre més a l'edat de 84 anys.
Text llegit amb emoció continguda a la ceremònia d'enterrament al Santuari del Lledó del dia 4 de febrer de 2017 pels lligams efectius i familiars amb el Manel.
El seu amic i cusí Joan Climent Ferré
