MOTS PRINCIPALS
DEL LÈXIC CASTELLER
USATS A VALLS

 

El vocabulari casteller vallenc és diferent en algunes ocasions a la resta de poblacions castelleres del segle XIX com del XX. Els cronistes no vallencs quan narrant els castells ho fan utilitzant noves paraules. En l’actualitat els presentadors de programes de temàtica castellera, tant de ràdio com de televisió, utilitzen un nou vocabulari.

El poble de Valls sempre ha tingut una forma diferent d’expressar el fet casteller a través dels mots mantenint un vocabulari i expressions pròpies. Era natural que fos així, la música del Toc de Castells i el vocabulari casteller van néixer plegats en el moment del naixement de les colles vallenques.

S’ha escrit molt i s’escriu i es parla de castells, però la persona forana de la ciutat de Valls utilitza expressions i paraules diferents per explicar el mateix significat, fins i tot, noves. Per exemple, el mot “tronc”. A Valls, el mot “tronc” no s’ha utilitzat mai. Observem com aquesta paraula vol significar la part del castell que va entre els baixos i el “pom de dalt” «...el tronc està fort o està un pèl obert, el tronc aguantarà bé...» A Valls diem: « el castell està fort, o el castell està un pèl obert, o el castell no aguantarà».  Dels “vents” en diem “daus”. De “l’acotxador” en diem “aixecador”, perquè? Per què li diuen "acotxador", perquè el veuen ajupit o acotxat? Creiem que haurien de saber el motiu del qual ha de ser aixecador i no acotxador encara que l’aixecador no es posi dret damunt dels dosos. Fent un petit preàmbul sobre el tema direm que la figura de l’aixecador era per aixecar l’anxaneta que havia pujat per damunt de les seves espatlles i aleshores, es posava dret: dosos drets, aixecador dret, anxaneta dret. Per motius de seguretat en el moment que s’hauria assolit el castell de nou pisos, l’aixecador ja no s’aixecaria i l’anxaneta es posaria dret damunt de la seva esquena tot fent l’aleta. A partir d’aquesta nova posició, l’aixecador, ja no s’aixecaria més. Aquest fet, però, no hauria de ser motiu per  canviar-li el mot.

Els cronistes del segle XIX i alguns del segle XX i XXI no vallencs quan parlen del "quatre de vuit amb el pilar de sis al mig", diuen: el quatre de vuit amb l’agulla. És a dir, del “pilar” en diuen “agulla”.

No cal dir que, el segle XIX tradueixen a l’espanyol: el cuatro de ocho con aguja, en lloc de con el pilar de seis en medio, o el tres de nueve comunes, en lloc de folre o el tres de nueve límpios, en lloc de net.

Sobre el mot Enxaneta s’hauria de recuperar el nom original tal com està documentat: "Anxaneta". Veiem-ho:

Aquesta primícia és inèdita descoberta per qui subscriu i publicada al setmanari El Pati l’any 2006 amb el títol: «Josep Batet Llobera (a)Casteller. L'artífex de la Colla dels Menestrals» Observem com el mot està en plural “de las Anxanetas”. És la primera referència escrita de la paraula abans del 1827, perquè el mateix 1827 surt una altra vegada.

El vallenc Pere Català Roca, en el seu article a la revista Cultura, març 1949 titulat: Que significa, de origen, la palabra “anxaneta”? manifesta obertament la seva postura argumental inclinant-se per la paraula “anxaneta” i no “enxaneta”.

Nosaltres aportem una nou document. Hem localitzat un vallenc amb el renom "anchana” Es tracta de Jaume Fusté (a) Anchana. “Anxaneta” és el diminutiu “d’Anxana”i " Anchana" significa "alçada". "Anxaneta", alçadeta.

Recordarem que en el segle XIX tant s'escrivia en ch com en X.

 

x.

Anem al vocabulari casteller.

-Afluixar -Cedir, no apretar tant. Agafar cames o peus: -Aguantar les cames o peus d’algun casteller.

-Agafar faixa -Subjectar amb els braços oberts en semicercle, la cintura de dues crosses i oprimint amb el cos.

-Aguantaespardenyes -És aquell casteller o castellera que no té cap paper determinat a la colla. Acostuma ser un pare o una mare castellera que vigila o controla el calçat dels que pugen.

-Agulla -Són els castellers que es posen a l’interior del castell al mig dels baixos amb els avantbraços creuats agafant els genolls del segon. També en el dos de vuit amb folre els que van al segon pis i al mig del castell també són. agulles.

--

-Aixecador  -És el xiquet o xiqueta que es posa sobre els “dosos”, i és el penúltim del castell. És col·loca de quatre grapes: els peus descansen a les espatlles d’un dels dosos i les mans sobre les espatlles de l’altra dos. La figura de l’aixecador durant el segle XIX i part del XX ha tingut diverses posicions damunt dels dosos. Inicialment s’ajupia i es posava dret damunt d'ells tot aixecant l’anxaneta. Amb el pilar d’un sol casteller, el que està a sota l’anxaneta, també se l’anomena aixecador. Actualment, l'aixecador, posa un peu i la mà a un dos i l'altre peu i l'altra mà a l'altre dos tot quedant eixarrancat.

-Aixecat per baix, castell -És aquell que es comença pujant el castell pels pisos superiors. Es col·loca l’aixecador sobre els “dosos” que tenen  a terra i s’aixeca a força de braços. Després els quarts o els qui els toqui, es van col·locant ajupits sota els dosos i els altres dessota aquests i així successivament, pujant finalment l’anxaneta. Els primers castells documentats i aixecats per baix eren alçats empezando por la cúspide, és a dir, amb l’anxaneta col·locat al cim.

-Aleta, fer l’ -És el moviment que fa l’anxaneta un cop ha arribat a dalt de tot del castell un cop eixarrancat damunt l’aixecador i els peus damunt dels dosos. Consisteix en aixecar el braç dret cap el cel tot indicant que el castell està carregat. El començament dels castells fer l’aleta consistia en aixecar els braços en forma de creu i fer-los moure amunt i avall com si fossin les ales d’un ocell.

-Amunt! -Ordre que dóna el cap de colla als seus castellers alhora de construir el castell.

-Anxaneta -És el xiquet o xiqueta que corona el castell o un  pilar.

-Baix:-Casteller que està sota de tot i sosté tot el pes del castell.

-Baixat per baix: -Castell que és descarregat començant pel pis de baixos com si la terra se’l mengés.

-Baixos:-Castellers que estan sota de tot i sostenen tot el pes del castell. Els qui estan damunt d’ells s’anomenen, segons, terços, quarts, quints, etc. fins els dosos.

-Brut o net, castell -Els castells són nets o bruts segons sigui la manera de pujar-los.  S’entén brut o net als castells, bàsicament, de nou pisos d’alçada. Un castell brut és un castell realitzat amb folre. Un castell net, sense folre. També s'entent el castell "net" els castells realitzats sense cordó (o pinya).

-

-Caiguda: -És quan per defecte de forma de l’estructura castellera se’n va en orris.

-Canalla:-Són els xiquets i xiquetes més petits de la colla.

-Cap de Colla:–És el dirigent d’una agrupació castellera. El màxim responsable i el que disposa els llocs que cada casteller/a ha d’ocupar. No fa masses anys quan les colles castelleres no estaven estructurades com a “entitats”, el cap de colla, a més,  era qui administrava els cabals. Aquí l'Anton Fàbregas Galofré "Fill de l'Escolà"

-Carregar el castell -És l’acte de coronar el castell quan l’anxaneta fa l’aleta.

-Carro gros -Renom del castell conegut com el quatre de vuit.

-Cassola -És el conjunt que formen, al peu del castell, els baixos, les crosses i les agulles.

-Castell -Qualsevol tipus de construcció humana exceptuant el pilar, construcció d’un sol individu per pis.

-Castell amb el pilar al mig:-És aquell castell que dins a la seva estructura s’hi ha posat un pilar.

-

-Casteller -És aquella persona que pertany a una colla castellera.

Josep Batet Llobera (a) Casteller, el primer cap de colla des dels inicis dels castells de Valls. L'única persona coneguda amb el renom del "Casteller" en tot el segle XIX. Cap de Colla de la Joves Xiquets de Valls.

-Casteller de corbata -És aquella persona que no intervé directament en l’execució del castell i que té arrelada l’afecció castellera.

-Catedral dels castells: -Denominació assignada al castell de cinc de vuit.

-Colla -El conjunt de castellers que obeeixen a un cap. Des què les colles castelleres són, també, entitats, els càrrecs queden repartits: El President, responsable de l’entitat castellera, administrar contractar exhibicions castelleres, etc. i el Cap de Colla, responsable de les construccions humanes. En els seus inicis -la primera Colla- va ser el Partido de Menestrales.e Menestrals.

-Cordó -(no pinya) -És un nombre de castellers indeterminats que estan al terra a l’alçada dels baixos i que donen suport a aquests i al pis. També serveix de matalàs en cas de caiguda del castell.

-Crosses -Són els castellers que posen les seves espatlles sota els braços dels baixos o als segons en cas del castell amb folre.

-Dau -Casteller que se situa entre les dues crosses, agafant faixa, per impedir que es deformi el peu del castell.

-Descarregar un castell -Acte de desfer el castell sense caure després d’haver-lo carregat.

-Desfer un castell -Acte d’interrompre el procés de carregar el castell i baixar-lo sense caure o no.

-Desquadrat -Els baixos no han estat ben posicionats en el moment de dibuixar o prendre mides exactes. El castell no puja gens quadrat.

-Donar pit -El casteller que conforme el cordó i que està immediatament darrera d’un altre casteller apretant amb el pit contra aquest últim per tal de no enfonsar-se el castell pel pes d’aquest. La Colla Joves Xiquets de Valls té el lema: Dóna’m pit i el situa a l'esquena de les camisetes castelleres.

-Dosos: -Els dosos són exclusius dels castells que no són pilars. S’anomenen amb aquest nom, perquè ni que sigui un castell de tres o quatre castellers d’ample, solament són dos els que pugen per sostenir l’aixecador.

-Empassat -És el casteller que marxa d’una colla per anar a una altra.

-Enfaixar-se -Posar-se la faixa un casteller.

-Enfilar-se:-És quan un casteller està pujant al castell.

-Enfonsar-se un castell -És quan en un castell el cordó no fa la suficient força, perquè l’estructura s’aguanti i acaba per ensorrar-se, com si la terra se’l mengés.

-Enlairar un castell -Fer un castell o aixecar un castell. No en el sentit d’un castell aixecat per baix.

-Escaleta -Casteller del cordó o del folre que s’ajup momentàniament per facilitar l’ascens dels membres al castell.

-Estructura -Distribució dels castellers per fabricar un castell de tres persones per pis o quatre persones per pis, etc.

-Fer la figuereta: -Consisteix a posar-se l’anxaneta o un altre casteller dels pisos superiors de cap per avall i peus per amunt a dalt del castell.

-Fer el llevat de taula -És anar per les cases a l’hora de dinar a recollir diners pels castellers.

-Fer llenya: -Vol dir caure un castell abans o després d’estar carregat.

-Finet, pujar -Es refereix a la canalla que puja al castell i al pilar. És enfilar-se amb molta suavitat sense provocar oscil·lacions ni moviment bruscos.

Finet i pel mig: -Expressió que utilitza el cap de colla per donar ordres a la canalleta perquè pugin amb molta suavitat.

-Folre -És un segon cordó més petit del que està a terra i que dóna suport al pis de segons i als terços en un castell de nou pisos o superior així com en els pilars de set pisos o superiors. El castell diferenciat és el 2de8 pisos, que pot ser amb folre o sense folre. També es diu i es deia forro, brut o comunes.

-Folre, sense -És aquell castell de nou pisos que no té el suport del segon cordó. En el 2de8 pisos tampoc té aquest segon suport, El pilar de set pisos pot ser sense folre. També es diu i es deia sense forro, net o limpio.

-Girar el pilar: -Virar, el pilar a la dreta o a l’esquerra o als dos costats, el segon tot aguantant el pilar.

-Home del darrera: -Casteller que se situa darrere del baix per impedir que aquest es tiri enrere.

-Intent desmuntat -És el castell donat com a vàlid, però es desmunta abans de ser carregat.

-Lateral -Casteller que subjecte lateralment les cames del casteller que està al pis superior.

-Manilles -És un tercer cordó molt més petit del que està al segon pis i que dóna suport al pis de terços i quarts. És natural al pilar de 8 pisos. Últimament s’ha incorporat al 2de9fm, al 3de10fm i 4de10fm

-Mare dels castells -Denominació que s'assigna al tres de nou net o sense folre.

-Matar la balançada: -Es diu del moviment que fan principalment els terços o els quarts per equilibrar el balandreig que ve de dalt.

-Net -És el castell que es fa sense cordó. També és un castell net quan els castells o pilars que hi acostuma anar un folre o forro no hi és. Per exemple el quatre de nou amb folre passa al quatre de nou net .També es diu i es deia sense forro o límpio.

-Parat, un castell -És aquell castell o pilar que no té cap mena de moviment ni oscil·lació important.

-Pare dels castells -Denominació assignada al tres de vuit.

-Peu d’un castell:-És la base o cordó, principalment el nucli central.

-Pilaner--Casteller que té un cert do especial per aguantar el balandreig del pilar.

-Pilar: -És el castell que sols té un home per pis i pot ser de quatre, cinc, sis, set i vuit homes d’alçada.

-Pilar amb una mà: -És el pilar en què el segon aguanta amb una sola mà el terç.

-Pilar al balcó -És fer caminar el pilar des del lloc on actua la colla fins el balcó de les autoritats i descarregar-lo pujant-lo pel mateix balcó. Els castellers són pujats a través d’una faixa castellera.

-Pilar sense aguantar:-El segon no aguanta gens al terç i es posa les mans en ansa.

-Pilar sense cap mà -Des del segon fins l’anxaneta els pilaners no se subjecten amb les mans del que té a damunt seu .

-Pilar tot de casats:-És aquell pilar des del baix fins l’anxaneta que són tots casats o tenen edat per ser-ho. Exemple: El 1876 la Colla Nova dels Xiquets de Valls ara Joves Xiquets de Valls per Sta.Tecla a Tarragona va fer el tres de set tot de casats. L’anxaneta era l’excap de colla en Ramon Ribé Targa (a) Chón, de 50 anys.

-Pollegó -Aquest mot s’ha utilitzat només amb el cinc de set on hi havia dues parelles de dosos completament separats l’un de l’altra i l’anxaneta havia de pujar i baixar per una parella de dosos, traspassar a l’altra parella de dosos, pujar novament, fer l’aleta i tornar a baixar ja fins a baix del castell. Aquests dosos separats amb l’aixecador i anxaneta prenien el nom de pollegons.

-Pom de dalt -Part del castell format per dosos, aixecador i anxaneta.

-Posar una fita -És portar el pilar fins a una distància on encara no hagi arribat ningú.

-Puntal -Casteller considerat imprescindible perquè pugui fer-se el castell.

Puntals -Castellers que se situen al segon pis per aguantar les cames dels terços. És més petit que un folre i que les manilles.

-Quadrar un castell -És el procés d’iniciar la construcció d’un castell on els baixos se situen a una distància i angle apropiats entre ells. Normalment el quadre el cap de colla. Aquí veiem al cap de colla Ramon Barrufet (a) Blanco.

-Quart: -Casteller que ocupa el quart pis d’un castell.

-Quint -Casteller que ocupa el cinquè pis d’un castell.

-Rebrincada -És una batzegada. És un canvi brusc en l’equilibri del castell.

-Recular -Fer-se enrere quan està pujant al castell.

-Refilar, la gralla: -És una nota més aguda que les altres i més sostinguda que fa la gralla quan l’anxaneta fa l’aleta. Aquí Els Romeas, del Vendrell.

-Reforçar -Fer més fort el castell. Exemple: reforçar un equip de futbol, fixar un nou jugador per aquell lloc concret de l’equip mentre l’altra en seria el suplent. Amb els castells, canviar un casteller més potent o més tècnic per un altre en el pis que convingui per fer el castell més fort i més segur.

-Remenar -És quan es produeixen alteracions en el castell.

-Rengla -Pilar del mig d’un castell d’estructura de tres o cinc castellers per pis.

-Segon -Casteller que ocupa el segon pis del castell.

-Segona aleta:-És en el castell de cinc pilars quan l’anxaneta fa l’aleta damunt dels dos pilars una vegada hagi fet la primera en els tres pilars.

-Servar peus -Agafar peus.

-Sisè -Casteller que ocupa el pis de sisens del castell.

-Soca -Peu o base del castell.

-Sostre -Límit dels castells pel que fa a l’alçada.

-Terç -Casteller que ocupa el tercer pis del castell.

-Torre -Durant bona part del segle XIX, el mot “torre” era sinònim de “castells”.

-Tremolar -Vol dir que el castell és molt bellugadís.

-Trencar-se -El castell s’ha partit pel mig i ha caigut.

-Xiquet-Xiqueta -Mots que s'apliquen per anomenar els nens i les nenes de Valls i comarques de Tarragona.

-Xiquets de Valls -Nom amb el qual són conegudes popularment les colles castelleres vallenques: Colla Joves Xiquets de Valls, Colla Vella dels Xiquets de Valls. Nom que immortalitzà el músic Josep Anselm Clavé.

-Xurricada -S’aplica quan un castell cau.

---------------------------------------------------

 

Existeixen molts més mots de temàtica castellera. Si el lector veu convenient revisar-los ho podran fer en els llibres que detallem en l’apartat Bibliografia. Nosaltres hem recollit les paraules més genuinament vallenques.

El vocabulari vallenc envers les construccions humanes és la següent:

Pilar de cinc o de sis aixecats per baix (no aixecat per sota)

Dos de set o de vuit (no torre de set o de vuit)

Quatre de set o de vuit amb el pilar de cinc o de sis al mig (no amb l’agulla)

Tres de set o de vuit amb el pilar de cinc o de sis al mig (no amb l’agulla)

Cinc de set o cinc de vuit amb el pilar de cinc o de sis al mig (no amb l’agulla)

Tres de set o de vuit aixecats per baix (no aixecat per sota)

Tres de set aixecat i baixat per baix (no aixecat i baixat per sota)

Dos de sis aixecat i baixat per baix (no aixecat i baixat per sota)

La denominació de la resta d’estructures humanes és la mateixa en tot l’àmbit casteller.

 

Font documental:

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

Joan Climent Ferré