elcasteller.cat

L’Institut d’Estudis Vallencs va tenir l’enginy d’actualitzar la història de la vila i ciutat de Valls amb sis volums que han anat sortint a la llum progressivament des del 2003 al 2010. La primera història de Valls efectuada va ser escrita per Francesc Puigjaner i Gual el 1856, acabada per Juan Roca i publicada el 1881 amb el títol: La Historia de la Villa de Valls. Després hi hagué Una excursió per la Història de Valls, de Fidel de Moragas Rodés, publicada el 1950 Imp. Sugrañes i finalment La Història de Valls, Extractes de les Anotaciones de la Historia de Valls por un vallense anno MDCCCLXXXIV a cura de Joan Papell i Júlio L. Quílez, el 1999, per ed. Cossetània.

Una vegada consultats els 6 volums, hem d’aplaudir els autors de la mateixa, ja que s’hi han esmerçat força sabent tots ells que els volums podrien haver estat moltíssims més perquè la història donava per molt.

Ara bé, pel tema que ens ocupa, voldria destacar el tema casteller. És una llàstima que havent sortit a la llum els volums esmentats a finals del 2010, el tema casteller es podria haver contextualitzat fins a l’actualitat, ja que des que el vendrellenc Pere Ferrando i Romeu hi va posar fil a l’agulla en el seu moment, ho fa a mitges i direm per què:

Resulta que en Pere Ferrando i qui subscriu, el qual mantenim bones relacions des de fa forces anys, em va comentar que havia rebut l’encàrrec d’escriure la història dels castells dels Xiquets de Valls fet que ho vaig trobar molt bé. Una vegada enllestit l’encàrrec m’envià una còpia perquè li donés el vist i plau i fes les correccions que creiés necessàries, un pas que li vaig agrair quan no tenia necessitat de fer-ho. Així ho vaig revisar i les poques correccions, que encara guardo, varen ser enviades. Però amb l'esborrany a la mà, i tal com ha sortit publicades definitivament, resulta que no ha tocat ni una coma i ha modificat la part final. L’agost del 2010, quan encara no havia sortit publicat el volum pertinent als castells, li vaig passar un e-mail sobre unes quantes coses sobre el tema i em contestà, amb bones paraules, que no tocaria res.

La història dels castells de Valls estan emmarcats en el volum 5è, el Segle XIX, de la pàg.306 a la 320 i el Segle XX, de la pàg. 337 a la 350 del volum 6è.

Pere Ferrando es basa tota l’estona en la font oral del vallenc Francesc Ballester i Castelló (1865-1950) i no va més enllà. Crec que n’ha fet un gra massa, perquè, primer, encara que en Ballester hagués nascut el 1865, no parla de castells fins el 1917. Si hagués estat interessat pel tema, per què no ho feia quan tenia vint anys, quan tot estava molt calent? Segons Ferrando, Ballester escriu de castells recollint la font oral de la mà d’un descendent dels Batets, que era emblanquinador.

Si aquest Batet del segle XX tenia tanta memòria, per exemple, per què no explicava els caps de colla que hi havia a les dues colles de Valls els inicis dels castells? El tema de caps de colla hauria quedat resolt faria molts anys i, en canvi, no ho fa. Si que sabem tots els caps de colla dels Menestrals fins a l’actualitat, perquè qui subscriu els ha fet públic als setmanaris vallencs després d’un exhaustiu treball de recerca.També sabem els caps de colla dels Pagesos, però l’informador de Ballester no ho fa. Ara, si parlem d’anys i dates, resulta que tenia una memòria extraordinària per encertar els anys exactes que van ocórrer les coses 110 anys després.

Segon, el vallenc Francesc Costas i Jove (1891-1988) administrador del Banc de Valls, vinculat durant cinquanta-set anys a aquella entitat i home d’activitat cultural amb nou llibres i diversos treballs a la seva esquena, el 1969, manifesta sobre el treball de Francesc Ballester: -No diu el Dr. Ballester d’on va treure aquestes dades, que bé podrien ésser, com ha ocorregut altres cops, producte exclusivament de la fantasia d’algú i recollides a l’atzar com a cosa certa-.

Per tant, la font oral, en compte!!! Ferrando quan parla del 1801, en lloc de mencionar que hi havia el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc fa cas d’en Ballester dient que hi havia la Colla dels Pagesos, quan en aquestes alçades ja podem saber que no hi havia colles castelleres a Valls. N i el famós any 1805 que tothom parla i que no quadra en lloc, quan també diu, segons Ballester, insisteixo de fons orals, que ja hi havia dues colles vallenques. La data de 1805 s’ha d’esborrar del mapa, és una data que no encaixa en lloc. Si que encaixa el 1815, comparant-la amb l'any de naixement dels germans Josep i Salvador Batet. Hi ha un error de 10 anys i no passa res, es modifica i ja està.

Ballester diu: «L’afició arrelà tan profundament, que el 1805 ja es troben a Valls dues colles de castellers: la dels pagesos i la dels menestrals, integrades per treballadors del camp i obrers industrials respectivament.- Dos germans anomenats Batet eren l’ànima de la colla dels Pagesos i per raons entre ells en Pep se’n passà a la colla dels Menestrals i des de llavors són conegudes les colles amb els noms de colla del Pep i colla del Salvador (tots dos eren terços del pilar de cinc)-....-continua....Anys després...». Com podien ser el 1805 l’ànima de les colles si ambdós encara no tenien els 12 i 14 anys respectivament? En canvi si quadra el 1815 quan no tenien encara els 22 i 24 anys d'edat.

El tarragoní Emili Morera, a la seva Geografia General de Catalunya, el 1911 deia que la fama dels castells de Valls havia començat el segle XIX una vegada conclosa l'agremiació forçosa (1813), després de l’establiment del nou organisme polític (1812)...Abans no hi ha colles, només una el 1813, els Menetrals, any que hi ha el cisma entre els balladors del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc del 1801 i marxen per fundar una colla de castellers no una colla més de ball de valencians.

El 1805 la vila de Valls estava dividida en dos bàndols polítics coneguts amb el nom de Partido de Menestrales i Partido de Labradores noms provinents de Pandilla Alta i Pandilla Baixa del segle XVIII. Els primers partidaris de les noves idees liberals i els segons de les velles idees absolutistes. En Josep Batet Llobera, de renom, el Casteller, va marxar del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc per formar el seu grup casteller tant a dins del Partit de Menestrals (partit polític), o com a Partit de Menestrals (grup casteller). Al llarg dels anys, la seva figura seria coneguda com el “Casteller”, popular i oficialment, per la gesta que havia fet de ser el primer en crear una colla castellera i modificar l’estructura castellística com l'actual. Evidentment, si ets el primer en crear una colla castellera també ets el primer cap de colla. Per això els primers documents amb el renom “Casteller” apareixen el 1846 que no vol dir que ja fos batejat popularment abans d’aquesta data perquè els renoms no surten avui per demà com els bolets. A més, en Josep Batet, de 56 anys, hauria deixat la direcció de la colla el 1849, després de la segona carlinada a favor de Ramon Ribé Targa, de renom, el Chon, de 24 anys, per ser ja gran d’edat. Hauria estat, doncs, 37 anys de cap de colla. Ell va morir el 1871, sent conegut com el “casteller” fins i tot després de mort en documents del 1889.

Pere Ferrando sap que és l’únic personatge en tot el segle XIX conegut amb aquest renom: el Casteller, i no per tota la carrera de casteller, ja que només ho fou 37 anys, sinó per alguna cosa més. En el llibre no acaba de llençar-se. Tot és un invent de l’informador Batet, l’emblanquinador, i Ballester cau al parany ja que no comprova la font oral. Tots els que vindran darrera, veuran de la font de Ballester i repetiran l’error constantment. En Pep Batet, de renom el “Casteller”, és el primer cap de colla de tots els temps. No n’hi ha d’altre en tot el segle XIX.

Quan Ferrando parla del 1881 manifesta que entre altres castells es feu el tres de nou (limpio) per la Colla Nova i el quatre de nou (limpio) per la Colla Vella, com està publicat al Diario Opinión, de Tarragona. El quatre de nou limpio el dóna com a net i el tres de nou limpio el dóna amb 6 persones a dalt al folre perquè es deixa portar per una font oral. A veure, si el quatre de nou és net (limpio) el tres de nou també és net (limpio) o no? No s’aplica ambdós castells la mateixa terminologia? Per què un és diferent de l’altre? Doncs perquè ha fet cas d’alguna font oral. Ell sap prou bé que la font oral no és fiable, i d’aquest tema n’hem parlat moltes vegades. Però, donat el cas que fos veritat això dels 6 homes dalt al folre, segurament seria en una altra actuació, no la de 1881. Per tant, quedarà escrit que el tres de nou net no és va fer. Déu n’hi do.

Passant pel segle XX, quan Pere Ferrando parla del 1934, és deixa d’anomenar el pilar de sis de la renaixença carregat per la Colla Nova a Vilafranca davant de tothom, fins hi tot, la premsa en parlà i l’alcalde de Vilafranca ho ratificà per escrit, mentre si que anomena el 4de8 descarregat i els tresos de vuits carregats, tots tres els primers del segle XX, també per part de la colla mencionada:

«Vilafranca, dia 31, d’agost de 1934. La Colla Nova va carregar el pilar de sis no havent-lo arribat a descarregar; no obstant es pot considerar una nova proesa de l’esmentada Colla.
No cal dir que les felictacions es produïren abundosament. El primer en donar-los-hi fou el nostre digníssim President de Catalunya (Lluís Companys)».

« El Cap de Colla era Ramon Barrufet i la proesa (del pilar) anà a càrrec del “Xato” a segons, “Xeroviu” al terç, “Muletes” al quart, Batet al quint i “Llorençó” d´anxaneta. Ja col.locat aquest al damunt del quint, a ”pilar”, s’esfundrà». (Món Casteller, pàg. 448 article per Lluís Solsona. Ed. Dalmau Edicions)

El Temps, setmanari catalanista/conservador, el dia 1.9.1934 parlant de la Colla Nova, la colla republicana, diu: ...«A última hora ens ve l’agradable nova que ahir, divendres, la Colla Nova aixecà a Vilafranca, tot majestuós, l’esperat pilar de sis, castell que l’any passat fou molt intentat però sense poder-lo fer cap colla». (...)

Un dels testimonis és en Salvador Trenchs Lacombe, casteller que anà amb la Colla. En una conversa a l’any 1997 ens va ratificar que «el pilar es carregà amb un terç del Vendrell. L'anxaneta s’estava posant dret i no feu l’aleta».

A la Rev. Cultura, juny 1984, pàg. 21-23 titulat “Els Pilars de Sis del present segle” per Miquel Trenchs i Mestres, diu sobre el Pilar de Vilafranca, «que aquest està carregat, sense fer l’aleta».

La fotografia del "Pilar de sis" no va sortir a publicitat fins dos anys més tard, el 1936. Francesc Blasi i Vallespinosa la va publicar a la Revista Cultura núm. 86 el maig 1936 amb el títol "Els nostres castellers a Barcelona". Per què va sortir publicada dos anys més tard? Perquè com ja s’ha comprovat va servir per modificar el negatiu per demostrar que no tenia els dos peus damunt les espatlles de l’aixecador per tal de dir que no estava carregat.

El setmanari liberal/conservador/tradicionalista, La Crònica de Valls, del 7.09.1934, ratifica que «el pilar de sis fou carregat: "la Colla Nova continuant la seva victoriosa campanya ha carregat el pilar de sis i el passat dimarts a Torredembarra per admiració de tothom feu un magníficat Tres de Vuit que si bé caigué en descarregar-lo presentà totes les característiques de poder-lo descarregar un altre dia que el provin. L’anxaneta va ser en Pepitu Fabra Español “Llorençó” de 6-7 anys d’edat».

Quan parla del 1946, any que apareix una nova colla de jovent per fundar un nou grup casteller, jo li parlo d’una entrevista que vaig tenir l’any 2001 amb el seu fundador, en Josep Solé Salesas, de renom Pep de Nulles, publicada als setmanaris El Vallenc i El Pati i, de la forma que narra aquella situació, me n’adono que no se l’ha llegida, perquè no és com ho explica en el llibre. A més afegeix un nombre de components extret d’un llistat de la Vella el qual està falsejat, com diu en Pep de Nulles.

Pere Ferrando parla que la Colla Nova, ara Muxerra, es va dissoldre després de la Festa Major de l’Arboç i això no és veritat. El que va fer la colla és deixar d’actuar momentàniament, perquè els castellers s’havien fet grans i no hi havia prou jovent i el castell pasava massa, sempre pujaven els mateixos.

A primers de desembre la Colla portava a terme el dinar de germanor a l’Hotel Paris (ara el Bruc) a la plaça del Blat. Va fer una missa al Santuari de la Verge del Lladó, patrona de la Colla. Visità els centres benèfics i oferí una exhibició castellera a la plaça del Blat per a tots els vallencs. Després del dinar s’homenatjà a tres veterans castellers: Ramon Benedicto Fabre (Creus), Ramon de Fontanillas i Josep Giro (Claret).

Durant els anys 1959 i 60 la colla estava assajant nou jovent i reorganitzant-se ja que sense els petits no es podia fer castells. Quan la Colla va creure oportú va aparèixer novament per Sta. Úrsula de 1961. Pere Mialet, en una carta al Director del setmanari Juventut, manifestava el seu contentament per la reaparició de la Colla. Si aquests dos anys i escaig la colla hagués estat dissolta, com s’entén que quan surt novament per Santa Úrsula, descarreguen el 2de7, el 4de7 amb el pilar al mig, el pilar de cinc, intenten el 3de7 per baix i intenten dues vegades el 4de8? Una colla en aquella època, en dos anys, era impossible fer un 2de7 i intentar el 4de8. Els castellers que encara estan a la Colla mai van dir que la colla s’havia dissolt. Sobre el tema “Colla Joves Xiquets de Valls”, a l’any 1970, no s’atreveix a explicar-ho com cal. A més, ja que arriba a l’any 2010 mencionant a la Colla Vella de viatge cap a la Xina deixa de dir que la Colla Joves Xiquets de Valls descarregava, un any abans i per dues vegades consecutives, el cinc de nou amb folre, que creiem valia la pena fer-ho constar per la importància del castell.

Del seu treball, en conjunt, el podem donar per acceptable, ja que les coses es poden explicar amb més sinceritat i sense temor. Llàstima que ha quedat escrit en un llibre important, com és “la Història de Valls”, per sempre més, ja que és molt difícil que, tard o d’hora, se’n faci una nova versió actualitzada.

Tot això, en lloc de deixar-ho ben palès, haurem de continuar divulgant per altres indrets el món dels Xiquets de Valls. Llàstima!! Una oportunitat perduda.

Però, la història és viva, la història evoluciona, la història s’actualitza...no és fix, no és immòbil, aquesta és l’esperança. Josep Ma Recasens, exalcalde de Tarragona i Dr. Honoris Causa per la Universitat Rovira i Virgili, als 92 anys va dir: « La història no serveix de res si no es poden rectificar els errors del passat».

He de manifestar que aquest web no és un “blog” per fer-hi comentaris. Si, però, que es poden fer en l’apartat “contacte”. Aquests poden ser inserits sempre que siguint curts i respectin les bones formes i les opinions dels altres.

Assumpte: Article Web
De: “pere ferrando”
Data: Ds, Març 5,2011 5-52pm
A: jclif@tinet.cat

M'he llegit el teu article que has penjat a la teva web sobre la meva col·laboració als llibres de la Història de Valls.

Com que els meu comentaris al respecte eren molts i variats, he creat un document que te l'adjunto, amb el teu text on he intercalat aquests comentaris, escrits amb color blau i cursiva per diferenciar-los del teu text.El que passa, però, es que aquests comentaris no els puc penjar a la teva web, ja que no existeix la manera de poder-ho fer, com passa amb els blogs, que et permet dir-hi la teva i tothom ho pot veure. Penso que es una llàstima, per què si la gent participés comentant els teus treballs, s'enriquiria el debat i donaria una imatge mes oberta i participativa. En fi, aqui els tens. I si em vols comentar alguna cosa, ja saps que sempre estic disposat a escoltar aquests temes que ens apassionen.
Fins aviat
Pere Ferrando

Per no entrar en el detall dels comentaris per la seva durada en farem un esbós en general:

Sobre el vallenc Francesc Ballester i Catelló contesta que no n’ha fet un gra massa i que cal reivindicar la seva figura i la seva obra.

Sobre el vallenc Francesc Costas i Jove que critica a Ballester per les seves aportacions on no documenta les fons, en Ferrando contesta afirmatiu que aquest últim diu les fons escrites i fons orals. Sobre el tarragoní Emili Morera on manifesta que la fama dels castells ha començat el segle XIX una vegada conclosa l'agremiació forçosa (1813), no entra en el tema, però si que em critica, perquè situo el “cisma” el 1812. En aquest cas he de manifestar que modifico el 1812 per l’any 1813 fent cas a Morera. Sobre Josep Batet Llobera (a) Casteller, qüestiona que fos el primer cap de colla d’una colla castellera perquè per Ferrando el primer és el Caragol, d’Alcover. El llibre l’Ermita del Remei d’Alcover, de Jordi Roca, pàg.107 documenta sempre el Ball de Valencians d’Alcover, no parla mai d’una colla castellera. Per tant, el Caragol, és el primer cap de colla d’un Ball de Valencians no d’una colla castellera.

Sobre la resta de caps de colla, sempre he parlat de caps de colla documentats i coneguts i estant situats per ordre cronològic i si pel mig n’hi apareixen més els anirem insertant.

Sobre el llistat de castellers de la Colla Vella el Pep de Nulles ja va dir en el seu dia, que els que figuren el 1947 com reorganitzadors no ho són tots. Els creadors de la colla, no reorganitzadors, estan barrejats i s’haurien de treure uns quants que són els que van fundar la colla el 1946. És un llistat arreglat.

Ara, una sèrie de mails sobre el tema que ens ocupa: Assumpte: Volums història de Valls

De: “joan climent ferre jclif@tinet.cat
Data: Dv, Març 18, 2011
A: Pere Ferrando Romeu

Hola Pere,
Abans de dir-te res, si us plau, digue'm d'on treus la informació que dius que té en Francesc Ballester Castelló, ja que sembla que a mi aquesta informació no m'ha arribat:
Si que ho diu: d’escrits i de fonts orals. Els escrits els diu tots d’on els treu. El que no anomena son els noms i cognoms de les fonts orals. I, pel que fa a les fantasies, ja saps que s’han demostrat que no .....Tens algún llibre o documents d'ell que jo no tingui o sàpiga? Car m'agradaria saber-ho per tal de poder rectificar o no.
Gràcies
Joan

Atenent la sol·licitud de Pere Ferrando s'han eliminat els seus correus electronics sobre el tema que ens ocupa.

Assumpte: 1805
De: joan climent ferré jclif@tinet.cat
Data: Dl, Març 21, 2011 8:58 A: Pere Ferrando Romeu

Hola Pere,
Gràcies per les dades del setmanari vilafranquí Acció Catòlica, del 1950 on hi ha el treball d'en Francesc Ballester realitzat el gener de 1949, 32anys després del 1917. He de confessar que aquest article em devia passar per alt i per tant, t'ho agraixo. Jo sempre he estat i estic en predisposició d'actualitzar la història encara que faci 3 mesos que s'hagi parlat d'un tema en concret. "La història és mobible en les seves dades o errors, no és fixe".

Només et parlarè del tema de Ballester i que per mi em reafirma la teoria que l'any 1805 és un gran error oral i et diré per què. Aquest fet no té res a veure en que, amb altres dades, més o menys, Ballester s'hi hagi aproximat. No tot ha d´estar malament.Resulta que en el Quadern d'Estudi del 1917 diu: L'afició arrelà tan profundament, que el 1805, ja es troben a Valls dues colles de castellers: la dels pagesos i la dels menestrals, integrades per treballadors del camp i obrers industrials respectivaqment. (Punt i apart). Dos germans, anomenats Batet (Pep i Salvador), eren l'ànima de la colla dels pagesos, i per raons d'éntre ells el Pep se'n passà a la colla dels menestrals i des de llavors són conegudes les colles amb els noms de Colla del Pep i colla del Salvador (tots dos eren terços del pilar de cinc.) (En aquella època per ser un terç, no és com ara, seria més gran de 18 anys, jocs de nois, no de nens).

Jo, particularment, sempre t'he dit que aquests dos paràgraf van junts, fet que fa que el 1805 (font oral) no encaixi per l'edat dels dos germans, 12 i 14 anys respectivament, perquè en aquestes edats no podien ser l'ànima de les colles vallenques. Si que quadra el 1815, ambdós, tenen 21 i 23 anys respectivament.
32 anys després, Ballester fa l'escrit al setmanari vilafranquí el1949 i torna a parlar del tema i reafirma la meva teoria dels dos paràgrafs que van junts i ho escriu tot seguit amb una observació molt important: no diu quina era la colla (sinònim de "Ball de Valencians") diu: de la primera colla. Quina colla és aquesta? Aquí Ballester no és mulla. Per tant, no reafirma com ho diu el 1917, la colla dels pagesos, segurament ja ho hauria vist d'una altra forma, clarificant-l'ho. Veiem-ho:

...L'any 1805 a Valls es troben dues colles, la del Pep i la del Salvador els germans que es dividiren i havien sigut l'ànima de la primera colla, algun temps després varen nomenar-se dels pagesos i dels menestrals perqué a l'una hi havia molts pagesos i a l'altra menestrals. Fíxe't que en Ballester, 32 anys després, ja ho explica diferent i és més clarificador envers a la del 1917.

Conclusió: Com podien el 1805, els dos germans Batet de 12 i 14 anys, dividir-se de no sé quina colla quan eren menors d'edat? Per mí, aquest nova notícia reafirma que aquest fet hauria passat el 1815 o a partir d'aquest any quan tenien 22-24 anys i és quan a Valls ja es trobarien dues colles. Si no hagués estat així per què en Ballester modifica el seu primer discurs, deixant en compte l'any? L'any no el toca perquè és font oral i com que no té més dades el dóna per vàlid. (Només que hagués averiguat l'arbre genealògic dels Batet, com vaig fer jo mateix en el seu dia, de ben segur que hauria modificat quelcom.)

Ballester, és Doctor en Farmàcia, i per fer el seu estudi el 1917, sembla que el fa amb un any. Encara que digui...de totes les investigacions realitzades, amb l'escorcoll curós de papers i documents....un any no ho és suficientment per documentar-se bé perquè es deixa de revisar documents. Com és, per exemple, que jo mateix 80 o 90 anys després localitzo el pare dels Batets (Jaume Batet Espelt (a) de las Anxanetas i els seus fills, un d'ells conegut com el "casteller", no ho podia haver fet aleshores quan era tot més a tocar?

El 1801, Ball de Valencians alcoverenc-vallenc. El 1812 aprox. cisma d'aquest Ball, 19 any i 21 anys (constitucionals-absolutistes). El 1814, primera actuació castellera dels Menestrals, 1815 ja hi ha dues colles castelleres vallenques, (21-23 anys).

Acabo per no allargarme. Crec que Ballester és una de les persones que fa una primera i bona aportació al món casteller quan pràcticament no hi havia res i ningú ho havia fet abans (Emili Morera) i el seu recull és molt important perquè a partir d'ell hem anat estirant els fils de la història.

Ara bé, a partir d'aquí hem anat i anem llimant les notícies i ampliant-les fins el dia d'avui. Demà pot ser diferent.
Salutacions
Joan

Atenent la sol·licitud de Pere Ferrando s'han eliminat els seus correus electronics sobre el tema que ens ocupa

De: Joan Climent Ferré <jclif@tinet.cat>
Asunto: [Fwd: Any 1805]
Para: Pere Ferrando
Fecha: lunes, 4 de abril, 2011 10:15

Hola Pere,
Sobre el tema Ballester, aquest divendres vaig anar a l'estatge social de la Colla i vaig copsar l'opinió de diversos castellers per tal de ratificar o no, la narració i rectificació que fa Balester 32 anys després.

A més no els hi vaig donar masses explicacions perquè volia saber la seva opinió neta, és a dir, sense tenir la influència de la primera noticía (1917). Una vegada exposada les dues narracions, TOTHOM, sense cap ànim de polemitzar la noticia, es van quedar amb la segona versió (1949) perquè és l'última i l'actualitza encara que sigui uns anys més tard. I si manté la data de 1805 és perquè no tenia més informació, sino l'hauria modificat.

Una vegada, acceptada la opinió, els hi vaig afegir que si Ballester hagués fet l'arbre genealògic dels Batet, les dades no l'hi hauria quadrat. El que van estar d'acord és la de 1815, per lògica.

Sobre l'arxiu Ballester, fa algun anyet, i si no em falla la memòria, en una de les anades a l'Arxiu Municipal de Valls, vaig donar una ullada a alguna cosa que tenen d'ell. Bàsicament era sobre el tema de la seva feina del "laboratoris" ja que ell era doctor en farmàcia i les seves tesis les escrivia en un setmanari, crec que es deia El Gremial, ara no ho tinc a Barcelona, per allà el 1914 aprox. Hi vaig trobar facturació, comptabilitat, algunes cartes, sense res de castells. Vaig desistir.

Sé què, de la manera que ets tú, et quedaràs amb la primera vesió, la del 1917. Jo, en cavi, amb quedo amb la segona versió, l'actualitzada, el 1949, amb l'ajuda de les opinions ja esmentades. Sempre he cregut que allò que avui es parla o s'ha parlat o escrit, demà ja no pot ser vàlid i aquest fet és fantàstic i enriquidor perquè et reafirma o no qualsevol notícia, guerres, política, fets socials, castells, etc. Pere, aquest comentari el faig amb tot el respecte cap a tú, tens o tenim tot el dret d'acceptar l'una o l'altre opció.
A reveure
Joan

Atenent la sol·licitud de Pere Ferrando s'han eliminat els seus correus electronics sobre el tema que ens ocupa.

De: Joan Climent Ferré <jclif@tinet.cat>
Asunto: Emili Morera Llaurado
Para: "Pere Ferrando Romeu"
Fecha: lunes, 4 de abril, 2011 12:07

Hola novament, Pere,
Voldria parlar de Morera perquè ell ratifica moltes coses del que sabem avui. En la seva Geografia General de Catalunya escrita el 1911 sobre la fama que adquireixen els castells durant el segle XIX, referint-se a tot aquest enrenou, diu que va començar una vegada conclosa l'agremiació forçosa, després de l'establiment del nou organisme polític, prenen los aficionats com un ofici la tasca de fer castells....varen dividir-se los castells en dues colles......Quan es va concloure l'agremiació forçosa? doncs el 8 de juny de 1813 amb el Decret CCLXIII on es concediria l'absoluta llibertat per exercir l'ofici que hom vulgui. I l'establiment del nou organisme polític? doncs el 19 de març de 1812 amb la Constitució de Cadis foragitant l'Antic Règim.

Juan Vives Suriá situa l'acció en aquestes dates: la lucha politica entre conservadores i constitucionales ocasionó un cisma entre los comparsas del Ball de Valencians....

Per tant, els castells, referint-se a persones, es varen dividir en dos "partits" no colles, el cas és igual, perquè colles o partits són paraules sinònimes. En quin moment? doncs passat el mes de juny de 1813 perquè uns mesos després el 3 d'abril de 1814 ja hi hauria la primera actuació castellera que verifica en Francesc Puigjaner i Gual a la História de la Villa de Valls del 1881, de la font directa procedent de l'alcalde Aniceto Baldrich i Veciana ja que ambdós varen coincidir en el temps.

El que diu Morera que varen dividir-se en dues colles, es pot interpretar dient que en Josep Batet marxa del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc per fundar el seu grup propi, va emportant-se gent afina a les seves idees per fer castells no sostres de gent ni torretes de valencians, quedant l'altra colla de Ball de Valencians tal com estava.

En Francesc Ballester i Catelló, el 1949, també arriba a les mateixes conclusions. (exceptuant l'any 1805 perquè no té informació).

1801 Ball deValencians vallenc-alcoverenc (la primera colla que diu Ballester): Inici de l'afició vallenca als castells o sostres de gent. Aquest inici seria la celebració dels 200 anys de les colles vallenques, ja que els seus origens són el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc.
1813, Partit de Menestrals, sorgit del cisma del Ball de Valencians alcoverenc-vallenc del 1801.
1814, primera actuació castellera del Partit de Menestrals, davant del seu rei Ferran VII, el Desitjat, pels liberals: Josep Batet LLobera era liberal.
1815, a Valls ja hi ha dues colles que fan castells com els actuals: El Ball de Valencians de Salvador Batet, ara, convertit en Partit de Pagesos i imitant al seu germà Josep.
Començava la dualitat castellera vallenca. Quatre anys després 1819, ja es documenta els primers castells de vuit pisos. Si prestem una mica d'atenció observarem com les dades vénen correlatives i les edats dels germans Batet dins del seu context. Tot quadra.

T'he de dir que jo he modificat la data de 1812 que fins ara defensava per la de 1813.

Atenent la sol·licitud de Pere Ferrando s'han eliminat els seus correus electrònics sobre el tema que ens ocupa.

Assumpte: [Fwd: Re: Emili Morera Llaurado]
De:       Joan Climent Ferré <jclif@tinet.cat>
Data:     Dl, Abril 11, 2011 12:41 pm
A:   Pere Ferrando

Pere,
no caiguis al parany del Sr.Bofarull sobre l'any de la fam. Ell diu que no pot ser la data 1812 només perquè va ser l'any de la fam. Tu creus que aquest concepte ès suficient? Tu creus que l'any de la fam va durar 360 dies?
Tu creus que tot el 1812 va estar tot aturat perquè hi havia fam i la gent es moria de gana? Pere, això no s'ho creu ningú .

El 1812 van passar moltes coses a Valls i políticament a l'Estat també. Políticament hi hagué el canvi de règim. De l'absolutisme al constitucionalisme, el 19 de març de 1812. Les fàbriques a Valls funcionaven igualment, les transaccions comercials funcionaven també, tots els gremis tenien feina i la vida continuava amb certa normalitat, fins i tot, amb algun francès anant i venint. Veure Quadern del Casteller núm. 3.

Fixa't si hi havia certa normalitat que, fins i tot, a Catalunya i també a Espanya, se celebrarien les festes de la Jura de la Constitució a totes les viles i ciutats, i cada una d'elles, ho farien en dates diferents. A Valls se celebraria la Jura el setembre del 1812 amb il·luminàries, festes, etc. Si realment hi hagués hagut tanta fam i misèria les festes no s'haurien celebrat ja que la gent no haurien estat per la feina. Per tant, el canvi o cisma del balladors del Ball de Valencians hauria estat possible.

Ara bé, he sabut rectificar a favor del 1813 pels reonaments fundats d'Emili Morera, que poca atenció havia rebut fins ara i que concretava el moment de la "divisió". Però, fixa't amb la coherència de les dades, vénen correlatives, 1812 o 1813 no hi ha escapatòria, després 1814 actuació i 1815 dues colles.

Jo em confesso obert, i tot el que he dit o he escrit fins ara, sempre ha estat bo fins aquell moment. Tu saps que he rectificat i augmentat qualsevol dada o data en algun moment i, ara, ho torno a fer i no em cauen els anells. Sempre intentar afilar prim. Jo he escrit articles de fa 10 o 15 anys que en alguns conceptes, avui, ja han quedat obsolets. I què, passa alguna cosa? S'actualitzen i ja està. És la riquesa de la història, sigui quina sigui.
Ja ho diu la dita: Rectificar és de savis. Aquesta frase serveix per a qualsevol concepte.
A reveure
Joan

Utilitzant la terminologia de Morera diríem: "La fama de l'Orfeó Català va començar una vegada nascut el famós cantautor americà de jazz Cole Porter". Si situem l'acció i busquem quina data hauria estat aquest començament, trobarem que va ser l'any 1891. En aquest cas, el 6 de setembre. (L'Orfeó i Cole Porter)

Fwd: Re: Emili Morera Llauradó
De: Joan Climent Ferré <jclif@tinet.cat
Data: Dl, Abril 11, 2011 1:29pmA: Pere Ferrando Romeu

Em deixava una cosa important, això que dius: Fer neixer els castells a Valls el 1813 o 1814 es un daltabaix que no beneficia ningú -ni a les colles ni a la ciutat- sense tenir-ne cap nessitat, ja que tothom hi estarà d'acord amb la transcendència d'aquesta data del 1801, a part que dona més antigor i solera.

No hi estic d'acord i això que SÓC DE VALLS i hauria de callar. Els que siguin de Valls i vulguin acceptar aquest fet i callar-lo s'estan equivocant, perquè tard o d'hora ho hauran d'acceptar que aquest fet no va anar així. El que no puc acceptar és donar una data perquè doni més antigor i solera ni perquè la data 1813 beneficïi a ningú. No m'agrada falsejar les dades per donar més prestigi. Si els castells són més "recents" del 1801 són més recents i si no ho són no passa res.

Jo ja fa temps que estic dient, pedagògicament, que el 1801 és l'arrencada de l'afició vallenca a través d'un Ball de Valencians vallenc-alcoverenc i fruit de la divisió dels seus balladors, ara, el 1813 esdevindria la formació del Partit de Menestrals, seguint la resta dels balladors com a Ball de Valencians. El 1814 la primera actuació castellera davant de Ferrant VII el Desitjat pels liberals per part dels Menestrals i el 1815 ja hi ha dues colles de castellers a Valls. (Entre el 1814 i el 1815 el ball de valencians vallenc-alcoverenc s'hauria convertit en el Partit de Pagesos.)

EI que quedi clar, que si en lloc de ser els Menestrals (liberals) que haguessin actuat davant del seu rei, haguessin estat els Pagesos (absolutistes), si haguessin existit, no tindria cap inconvenient d'acceptar-ho i modificar-ho i ja està. On és el problema?

Sóc de Valls i no vull fer la història més antiga de la que és. Pensa que en Ballester ja li va saber greu que els castells que fan els de Valls siguin tant recents i a mi també. En qui volem enganyar?

SAPS QUE PASSA, QUE AQUESTA DATA "INFUNDADA" S'HA FET CÓRRER TANT LLEUGERAMENT QUE ARA TOTHOM SE LA CREU.

Un exemple recent: El Senyor Bertran, que tu coneixes, va dir a TV3 la setmana de les festes decennals, en el programa "Divendres", (tant panxo), que el 1801 hi havia la Colla dels Pagesos que feu la primera actuació castellera per les Decennals.

Saps que vaig fer immediatament? Posar-li un mail i demanar-li de quin lloc havia tret aquesta informació "tant valuosa" que eren la Colla dels Pagesos perquè tot just estava escrivint sobre el tema. Doncs, sàpigues que des de la primera setmana de febrer, i ara estem el més d'abril, no he rebut contesta i ja sé que no em contestarà mai perquè sap que va fer una "patinada". Però, almenys, que doni la cara.

M'emprenya moltíssim aquestes afirmacions televisives tant poc infundades. Almenys que es disculpin, o sempre hem de rectificar els mateixos?