El Casteller
.cat

 

 

 

Inici

articles

 

 

Premi periodístic
Joan Ventura Solé

creat per la Colla Joves Xiquets de Valls,
la colla liberal-republicana-progressista

 

Premi Isidre de Rabassó
 creat per la Colla Vella,
 la colla carlina

 

ciberquadern d'història

 

 

Link "el casteller.cat"

Publicat a la Revista Foc Nou, 2008

Per què els noms de Colla Nova i Colla Vella el 1876?
Els noms signifiquen antigor?

                                                                                               

 

Els noms no signifiquen antigor ja que la Colla dels Menestrals hauria estat la primera agrupació castellera a Valls creada per Josep Batet Llobera (àlies) el Casteller (1) mentre que la Colla dels Pagesos hauria aparegut més endavant..

Amb el títol de “La Colla antigua La Roser” començarà ben aviat una sèrie d’articles que publicarem al setmanari El Pati del que n’extraiem uns paràgrafs. En  aquest article explicarem per què les colles vallenques varen adaptar els noms de Colla Nova (Joves Xiquets de Valls) i Colla Vella el 1876 quan no tenien necessitat de fer-ho, ja que abans d’aquesta data la Colla Nova era coneguda com la Colla La Roser, la dels menestrals i la Colla Vella, la Colla dels pagesos La Muixerra.


(a)

Hem de dir que la Colla Nova, desprès del canvi de nom era anomenada pels mitjans escrits com  “Cuadrilla antigua del Rosé


(b)

fent referència al seu passat, que és el mateix dir la Cuadrilla decana del Rosé, la Cuadrilla vieja del Rosé. El redactor del Diari de Tarragona en els seus articles incloïa la paraula “antigua” quan no tenia necessitat de fer-ho. A més la notícia comunicava qui portava la Colla en aquests moments: El Navarro, Josep Batalla Miquel. Fins aleshores el cap de colla era Ramon Ribé Targa (àlies) el Chón.

La Colla dels Pagesos, La Muixerra, carlina, el 1876 canviaria de nom pel de Colla Vella. L'Isidre Tondo Ballart, l’únic dirigent conegut abans de la última guerra carlina, havia nascut a Valls, el 18.04.1842, a les 4h de la tarda i mor el 30.12.1918 als 76 anys. Era el petit de set germans. Isidre Tondo Ballart (àlies) Isidro de Rabassó,aferrissat carlí, era un gran casteller i hauria estat dirigent després de sortir de la presó de Tarragona a partir del juny de 1874 als 32 anys d’edat.                                              

(c)

Dirigent fins el 1918 (durant 44 anys) seria el cap de colla de més anomenada i seria lògic que fos així ,encara que en algun moment manà en Fèlix Fàbregas i el seu fill el Gravat, ja que en aquest mateix període a la Colla Nova havien passat quatre Caps de Colla. En Rabassó afincat al bàndol carlí tenia clara la posició política de la seva agrupació castellera. Per aquest fet hi estava involucat.

(d)

Només un fill, el petit de set germans, continuaria amb la colla del seu pare. Era en Ramon Tondo Dilla “el gravatt”.

La fotografia que adjuntem correspon a un nét, fill de Joan Tondo Dilla. És en Joan Tondo Arnau, nat a Valls, el 5 de març de 1892. El veiem vestit de carlí i no fou casteller.

El 22 de juny de 1876, dos dies abans de la Festa Major de St. Joan, fou aprovada pel Senat la nova Constitució espanyola per 130 vots contra 11. El President del Govern seria Antonio Cánovas del Castillo, del Partit Liberal Conservador, i com a monarca Alfons XII. Els principals components de la societat s’integrarien el nou règim i només quedarien al marge els carlins i el moviment obrer. El moviment obrer desil·lusionats pel fracàs de la revolució del 68 ingressarien a les files de l’anarquisme. (2)

A partir de la Festa Major de St. Joan a Valls hauria estat el moment polític i social de nomenar les colles castelleres amb un nou nom. La pregunta podria haver estat, per què? No hauria estat el mateix continuar, l’una amb el nom de La Roser i l’altra amb el nom de la Muixerra? Quina necessitat hi havia de canviar?

La necessitat hauria estat el fet de voler modernitzar les agrupacions vallenques després de la guerra carlina (1872-1875/6) i passar pàgina. La nova societat, la nova situació i la nova etapa política del país amb la Constitució aprovada abans de la Festa Major de St. Joan de Valls donaria pas a què les agrupacions vallenques s’adaptessin als nous temps. Aquest fet comportaria, sense necessitat de fer-ho, a canviar els noms. Els noms serien els que caracteritzarien a cada una d’elles, els que donaven identitat: les idees polítiques, les Noves idees i les Velles idees.

És a dir, les idees ajudarien a donar el nom a les dues agrupacions vallenques. Si no hagués estat amb aquesta base, la Colla La Roser podia haver pres el nom de Colla Vella per ser més antiga que la Colla Muixerra, i aquesta prendre el nom de Colla Nova. 

Una vegada havien passat les cruentes lluites a principis del 1876 la classe neutra no existia. Tothom estava afiliat en un o altre partit o al menys hi simpatitzava. Era la transformació de la societat catalana i espanyola, era la nova societat, era l’època coneguda com “la Restauració o la febre d'or”.

Com diu Joaquin Prats a España Siglo XIX (1834-1898), del grup Anaya 1991: «La Restauración seria un largo período de consolidación de la nueva sociedad liberal-capitalista». 

El Diari de Tarragona, 8.1.1876: «Ha llegado el caso de esclarecer las ideas y de llamar las cosas por su nombre».

El BOPT inserta una nota al Diari de Tarragona, 12.3.1876: «Corramos sobre tan triste pasado el velo del olvido, cerremos esas dolorosas páginas que empañan nuestra historia y contribuyamos todos con ánimo varonil y empeño decidido, a la prosperidad de la nación».   

Per  observar un exemple de modernització, El Vendrell, el gener de 1876, i en motiu dels carnavals del mes de febrer que s’acostaven, la joventut vendrellenca en competència formarien dues societats contraposades per fer balls de màscares, una dita La Nova i l’altra dita La Vella. Durant l’any anirien col·laborant i organitzant balls de societat en els Salons del Tívoli i del Teatre i també a la festa major, rivalitzant qui ho feia millor. (3)

De ben segur, que els noms no tenien res a veure amb l’antigó i menys en aquests cas, doncs eren joves que creaven aquestes societats d’esbarjo amb la finalitat d'augmentar l'animació del poble de la que normalment hi havia. Per a ells eren noms contraposats: nova-vella, blanc-negre, cara-creu, etc.

També podem observar com els Torraires de Montblanc, degut als enfrontaments en el sí de la colla es va partir en dues anomenat-se, una La Colla Nova dels Torraires de Montblanc i l’altra, la Colla Vella dels Torraires de Montblanc. Ni una ni l'altra era més nova ni més vella.

Aquest tarannà es realitzaria en diverses contrades i Valls no podia ser menys. Aplicarien els noms de Nova i Vella, a la Colla La Roser i La Muixerra, respectivament, donant imatge de modernitat, aplicant-se cada una d’elles el nou nom per la seva manera de ser: Les idees noves i les idees velles.

La Colla antigua o decana o lejana o vieja o pretérita La Roser s’adaptaria al nou moment polític i social amb l’aportació de nous castellers simpatitzants o vinculats als partits polítics vallencs amb canvi de caps de colla.

(f)

És a dir, la Colla continuaria amb les NOVES IDEES liberals, republicanes, com havia estat des dels inicis polítics de la Pandilla Altapartidarios de las nuevas ideas. Aquests partidaris eren els que formarien part de la fundació de la colla castellera Partido de Menestrales.

La Colla dels pagesos, La Muixerra, no li tocaria més remei que fer el mateix. Els seus castellers haurien figurat al partit carlí, el partit que després de la guerra el govern espanyol el legalitzaria, passant a ser un partit d’extrema dreta. Continuaria, doncs, amb les VELLES IDEES, les absolutistes, les conservadores o retrògrades i carlines, les idees d’extrema dreta. Com aquella gent vinculada al bàndol polític de la Pandilla Baixa, partidaris de les idees moderades i retrògrades, les velles idees.

Pels carlins, portar el nom de Vella en seria un prestigi no un menyspreu, d’aquesta forma es desmarcaria políticament de la colla contrincant. Així desapareixia el nom Muixerra que en aquells moments, Muixerra, era un desprestigi i un “malnom” per haver perdut la guerra. Recordem que la Confraria de la Muixerra vilafranquina era carlina. A més, el nom no era pròpiament vallenc sinó batejat pels vilafranquins el 1840.

(g)

El tarragoní n’Emili Morera Llauradó, en la Geografia General de Catalunya, quadern, núm.180, publicat a la Crònica de Valls, 20.05.1911, quan parla de la vila de Valls sobre els castells diu: A la segona (ha de dir, tercera) guerra civil quedà dissolta la colla de “La Roser” donant tan sols alguna fe de vida la colla de “La Muixera” empró després de la guerra va reorganitzar-se “La Roser” nomenant-la “Colla Nova” coneixent-se l’altra per “Colla Vellaamb tendències liberals la primera i carlistes la segona....(3) Podem observar que en Morera no aclareix el motiu  perquè varen canviar els noms les dues agrupacions vallenques. Una vertadera llàstima, doncs el que explica en Morera ho publica el 1911. Tant sols havien transcorregut 35 anys dels canvis de nom. Hauria pogut narrà molt bé el perquè de tot plegat i, a més, amb perspectiva. Ens preguntem si en l’època que ho publicà (1911) era convenient relatar els detalls del que havia succeït o calia passar pàgina. O és que políticament era inviable? No ha hagut cap més autor d’aquella època que parlés del tema.

No ens enfilarem amb masses detalls. És el 1840 quan la Colla o Partido de Menestrales i la Colla o Partido de Labradores són llogades a Vilafranca del Penedès per les Confraries vilafranquines La Roser i la Muixerra. El vilafranquí Jaume Grau Enfruns (4) ens explica:

"La Confraria del Roser estava integrada per fadrins de la vila i el seu extracte social era de procedència de la menestralia vilafranquina, de caire liberal.

La Confraria del Bon Jesús La Muixerra hi predominava la classe bullangosa (revoltosa, agitada). En el segle XVIII estava integrada per fadrins forasters fills d’Espanya. És a dir, que la Muixerra estaria lligada en els seus orígens a les forces d’ocupació de l’absolutisme borbònic. Amb els anys la Muixerra es decantaria cap el carlisme."

La Colla o Partit de Menestrals quan anava llogada a Vilafranca per la Confraria del Roser, era anomenada la Colla La Roser.

La Colla o Partit de Pagesos que era llogada per la Confraria La Muixerra, també seria anomenada com la Colla La Muixerra. Les vinculacions polítiques de les Confraries envers a les Colles vallenques era motiu suficient perquè cada una d’elles llogués a la seva preferida.

A Vilafranca aquesta rivalitat política entre les dues Confraries era causa de disputes i discòrdies. Exactament igual passaria a Valls entre les dues colles castelleres.
              (h)

El 1872 començaria la tercera carlinada. La Confraria La Muixerra, carlista seria arraconada i poc temps després desapareguda. El nom de Muixerra durant molts anys va ser  un “malnom” pels vilafranquins amb l’afegitó d’haver perdut la guerra. En quant a la Verge del Roser encara es venera a Vilafranca.

Passat la guerra el 1876 les dues Confraries vilafranquines encara subsistien. Segons el Labriego del 18 d’abril de 1882 «..se trata de celebrar la fiesta de la Virgen del Rosario, añadiendo que no faltaran...Xiquets de Valls...continua dient....Tambien, si nuestros informes no mienten, los muixerristas estan ya preparandose para competir a los roseristas».

En qualsevol cas, a Valls amb la nova situació política, com arreu del país, hauria estat el moment de modernitzar les Colles passant pàgina del que havia succeït. La Colla vallenca la Muixerra hauria canviat al nom perquè ja no tindria sentit de conservar-lo. Primer, perquè el nom no era propi i perquè era un malnom i un desprestigi pels vilafranquins i el carlí Isidre Tondo Ballart ho sabia.

 

.
(i)


La Colla La Roser també hauria canviat el seu nom quan no hauria hagut motiu per fer-ho, perquè la Confraria vilafranquina La Roser encara continuaria en actiu durant molts anys i amb prestigi.


            (j)

La diferència és què des d’aleshores la Colla Nova seria coneguda com la Colla Nova del Roser, tot recordant quan se la nomenava “la Cuadrilla antiga del Roser” fent referència a l’antigor de l’agrupació. La premsa recordaria al llarg dels anys el pont de connexió dels noms que ha tingut la colla castellera. 

La Colla Vella, partidaris de les velles idees (absolutistes, retrògrades, carlistes), abandonaria el malnom de Muixerra perquè ja no quedava bé mantenir-lo, més aviat els hauria perjudicat. En canvi, com hem dit anteriorment, la Colla Nova, partidaris de les noves idees (liberals, progressistes, republicanes), quan no tenia necessitat d’abandonar el nom de La Roser, també ho faria.

En qualsevol cas, els noms de Nova o Vella no tenen la importància que se li ha volgut donar ja que els noms no signifiquen “antigor”. La Colla antiga La Roser no és NOVA com a idea de“recent” i la Colla La Muixerra no és VELLA com a idea “d’antigor o degà.. Són les idees les que donarien nom a les Colles.

Al llarg dels anys la Colla Nova serà coneguda com la Colla Nova del Roser.

(k)

També com «aquella Colla que primitivament portava el nom de La Roser» en l’època de la II República. Mentre, que el nom de Colla Vella la mencionaran com l’antiga Colla Vella en referència al seu cap de colla “Isidre de Rabassó” (1876) i no com la Colla antiga La Muixerra.

 

(i)

 

        (m)

Quan l’alcoverenc, Cosme Vidal (a) Josep Aladern, escriu el conte “L’amo del pilar de cinc” i el publica dins el llibre “La gent del Llamp” el 1903 (5), i fa referència a la Colla Nova, l’anomena.....La Colla nova, la dels menestrals,.....(com observem en la fotografia). En Josep Aladern no tenia cap necessitat d’inserir –menestrals- tot dient: La Colla nova, també feia el seu pilar.... Si ho fà és per donar-li antigó tot –recordant- que és s aquella colla primitiva que existia ja a primers del segle XIX. De la Colla Vella, l’anomena per aquest nom i res més.

La Colla Joves Xiquets de Valls abans de que fos coneguda amb aquest nom, el 1939, i després de la guerra de Franco, el Patronat dels Xiquets de Valls amb l’alcalde Josep Maria Fàbregas al capdavant, havia prohibit els noms de Nova i Vella (per ser la Nova, la colla republicana i la Vella, la colla de la Ceda i carlina) així evitar la confrontació política. És el 1947 quan passa a ser nomenada Colla La Muxerra pel règim franquista nom no escullit pels castellers.

(n)

Pregunta: no hauria estat lògic que si no es podia posar Nova es digués Colla La Roser nom que li pertocaria? Afirmativament, però el nom també era d’esquerres: liberal, republicà.

El règim hauria posat Muxerra per ser un nom de dretes. Era el color polític de la dictadura de Franco. Tot una contradicció per a la Colla.

Hi ha alguns testimonis de fons orals! que manifesten que es posà aquest nom per la quantitat de castellers de la Colla Vella d'abans de la guerra que estaven amb la Colla Nova. Hauria estat la manera de contentar-los. D'acord !!  i els castellers de la Colla Nova no tenien res a dir o no podien dir ni piu?

La política, doncs, acabaria marcant per sempre més la ideologia de les colles vallenques amb els mots actuals: esquerres i dretes.

------

 

Per completar aquest article podeu consultar els dos treballs següents:

-Josep Batet Llobera (a) Casteller. L'artífex de la Colla de Menestrals-, publicat l'any 2006 i -La Colla antiga La Roser- publicat l'any 2009, respectivament. Ambdós al setmanari El Pati, de Valls.

També el llibre: Els primers castellers 1813-1851, Josep Batet (àlies) Casteller i la Colla de Menestrals de Valls, per qui subscriu, Farell Editors 2013.

 

Font documental

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a:

jclif@elcasteller.cat

            


10 febrer 2008jcf

actualitzat el 2013