Publicat a la revista Foc Nou núm.72, desembre 2003

Ramon Barrufet Fàbregas “El Blanco”

El mític Cap de Colla
                                                                                                                                                            

 

La Família

(a)

Ramon Barrufet Martí, Ramon Barrufet Galofré, Ramon Barrufet Fàbregas (a) Blanco

RAMON BARRUFET I FÀBREGAS conegut com “El Blanco” nasqué a  Valls, el 22.09.1882. Li fou padrí de bateig i oncle n’Anton Fàbregas Mialet (a) “L’Anton de l’Escolà”. Fill de Ramon Barrufet Martí i de Josepha Fàbregas Mialet, ambdós vallencs. Tingué tres germans més, la Maria, nascuda el 1885; la Teresa, al 1888 i el Pere, nat el 1892.

El seu pare Ramon Barrufet Martí i Anton Climent Domingo, de 53 anys d’edat, (1) rebesavi del qui subscriu aquest article formaren part de la Milícia Nacional de Valls a la 2ª Cia. 4ª Esquadra de veterans el dia 1 de setembre de 1875, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1875 a Catalunya). La missió principal de la milícia vallenca era el sosteniment de l’ordre i defensa de la Vila de Valls contra els atacs dels carlins tant els de dins com els de fora de Valls. (2)

El fill de Ramon Barrufet Martí en Ramon Barrufet Fàbregas (a) “El Blanco” es va casar amb l’Emília Galofré Casellas. Tingueren la Pepita, la Rosa, en Ramon Barrufet Galofré i l’Emília.

La Pepita és soltera, la Rosa és casada amb Sebastià Gistau. Ramon Barrufet Galofré casat amb Carme Figueras Vidal, tenen dos fills, el Ramon casat amb Ma Candela Garcia Poblet té dues filles, i en Pere, solter.  El tercer fill, en Josep Ma Barrufet Figueras, morí als 10 dies de néixer. L’última l’Emília Barrufet Galofrè es casà amb Josep Ma Rodón Calvet.Tenen dos fills, el Josep Maria i la Montserrat. El primer casat amb n’Antonia Caparrós Loso i la segona amb Josep Martí Sanromà dels quals també tenen descendència.

Tots exceptuant  a  Ramon Barrufet Martí conformen  una nissaga castellera ja que han estat i són castellers de la Colla Joves Xiquets de Valls.

 

El Casteller i Cap de Colla

(b)

Anton Fàbregas Mialet (a) “L’Anton de l’Escolà” era casteller juntament amb “l’Isidre de Rabassó” de la Colla Vella. Degut a les desavinences entre ells dos, la Colla Vella es va dividir en dues seccions. La Colla del Rabassó i la Colla de l’Escolà. Aquest fet consta  al 1895.

(c)

És aleshores quan en Ramon Barrufet i Fàbregas, de 13 anys, començà de la mà del seu oncle l’Anton Fàbregas Mialet  a pujar els castells amb la seva colla creada feia poc: La  “Colla de l’Escolà”. En Ramon “El Blanco” pujà a dosos al quatre de vuit i al pom de dalt entre  altres castells.

Set anys després, “La Colla de l’Escolà” i la “Colla Nova dels Xiquets de Valls”, nom antic de la Joves Xiquets de Valls, dirigida per l’Isidre Mateu Vives (àlies) "Perelló", s’ajunten a l’any 1902 aproximadament, i probablement després del 1r. Concurs de Castells celebrat a Barcelona, “El Blanco” continua a l’agrupació. La Colla passa a ser coneguda com la “Colla Nova de l’Escolà” pel seu cap de colla, ja que en aquells temps, i no fa massa, la “colla” era coneguda pel qui la dirigia. Per exemple “La Colla Nova del Querido o la Colla Nova del Perelló”.

Fou per St. Joan de 1930 quan la família “Escolà” es retira de la direcció de l’agrupació. En substitució d’ells és proclamat  Ramon Barrufet i Fàbregas dirigent Colla de la Nova dels Xiquets de Valls o de la Colla Nova del Blanco. En aquells moments tenia 48 anys d’edat.

“El Blanco” era una persona intel·ligent, tenia capacitat de direcció, era estimat per tothom i constant en la preparació perfecta dels seus castellers que en poc temps i amb la seva veterania i dons, aconseguí que la Colla NOVA DELS XIQUETS DE VALLS tingués una etapa gloriosa castellerament parlant, fama i prestigi. Aquesta “Colla” NOVA DELS XIQUETS DE VALLS avui alguns dels seus castellers encara formen part de l’agrupació amb el nom actual de JOVES XIQUETS DE VALLS.

(d)

Ramon Barrufet (a) el Blanco agafant l'enxaneta del pilar portat al balcó del Centre de Lectura de Valls

Com a Cap de Colla, abans de la guerra civil espanyola guanya el III Concurs de Castells celebrat a Tarragona el 1933. És la primera Colla  a descarregar el primer “quatre de vuit” de la Renaixença Castellera a Vilafranca el 1933 per Sant Fèlix i l’endemà del St. Fèlix del 1934 carrega el “pilar de sis” i carregaria per dues vegades el primer “tres de vuit” del segle XX a Torredembarra, un al 1934 i l’altre al 1935.  Inclús el 19 de juliol de 1936 la Colla es desplaçà amb dos autocars a Barcelona per actuar en la Inauguració dels jocs esportius internacionals i  amb ganes de descarregar el tres de vuit ja que estava a l’abast. L’actuació no es va portar a terme; acabava de començar la Guerra Civil. La tornada cap a Valls fou delirant. Abans, però, s’estava fent passos per actuar a París. No hi va haver temps per contractar l’actuació. Tot això succeí durant els anys de la Segona República. Aquells anys era considerada l’única colla de vuit consolidada i que liderava el món casteller.

(e)

La “Colla” s’adherí a la República de Francesc Macià aconseguida per sufragi universal o pel vot popular a les urnes.  Per aquesta pertinença a la República, la Colla  era coneguda com “la colla republicana” i com “els liberals de la Colla Nova”. Aquest fet més endavant i després de la guerra civil ho pagaria car, doncs no es podria recuperar  mai més al nom de “Nova” per haver estat vinculat a les esquerres.

(f)

(g)

Ramon Barrufet Fàbregas “El Blanco” no en tenia prou. Després de la mencionada guerra civil  l’alcalde franquista Joan Cusidó Calvet obligaria a través d’un ban a concentrar tots els castellers que hi havia tot just acabada aquella baralla per tal de celebrar l’entrada a Valls dels nacionals. Aniria a buscar a Ramon Barrufet Fàbregas per tal d’aixecar castells el 22 de gener del 1939. Seria aleshores quan crearia la “Colla Xiquets de Valls” amb els castellers de la Colla Nova i Vella (l’autèntica, no l’actual). “El Blanco” no descansaria fins recuperar novament el “quatre de vuit” i el “dos de set” i també el “cinc de set”, el màxim exponent en aquells temps.

Des d’aleshores fins el 1949, any de la seva mor, aquella “Colla Xiquets de Valls” unificada, per St. Josep del 1947 se l’anomenaria La Muxerra, que és l’actual Colla Joves Xiquets de Valls, coneguda popularment com els “muixerrillos” i també com Colla Nova.

(h)

Ramon Barrufet Fàbregas dirigint un castell

El Blanco morí el dia 3 de novembre de 1949 a l’edat de 67 anys víctima d’una greu i sobtada malaltia que des de finals d’agost  arrossegava.

L'enterrament va constituir una impressionant manifestació de sentiment i un exponent clar de com s’estimava la tasca que el finit havia desenvolupat en vida, pel prestigi i la fama dels Xiquets de Valls pels que sentia una il·lusió i, fins i tot, obsessió enorme.

Precedien el fèretre, que fou portat a l‘esquena per diversos castellers de la Colla La Muxerra (o Joves Xiquets de Valls), de la que era cap el traspassat, el clergue de la ciutat. Al voltant de la caixa, portant atxes, formaven altres castellers. Tres d‘aquests petits portaven una corona del Patronat dels Xiquets de Valls i de la Colla, i d’altres de l’Arboç eren portadors d’altra corona amb dedicatòria dels castellers d’aquests municipi tan fidels i compenetrats amb Valls.

En el cap de dol familiar anava el fill del difunt, Ramon Barrufet. Seguia després, la Colla La Muxerra amb la camisa encarnada (vermella) i amb un llaç negre; una nodrida representació de la Colla Vella amb els seus dirigents al capdavant; representants dels Nens del Vendrell i un nombre extraordinari com poques vegades vist de vallencs i comarcans.

El pas del seguici fúnebre fou presenciat també per molta gent. En arribar al cementiri, i davant la porta, la Muxerra va oferir el seu pòstum homenatge al que havia estat la seva ànima i director, aixecant en mig d’un silencia impressionant, un esvelt i ferm pilar de cinc, deixant caure l’enxaneta, coronat ja el pilar, sobre el fèretre unes flors, blanques i encarnades, colors de la colla i de la ciutat,(el subratllat és nostre) resultant l’acte d’una emotivitat suma.  Molts no van poder contenir les seves llàgrimes. (3)

L’arbocenc Josep Soler Ribé en l’article titulat “Un pilar de cinc simbòlic” publicat a Fe i Vida, el novembre de 1949 diu: «(...) Arreu de Catalunya i especialment en les comarques penedesenques, era familiar el nom del “Blanco”. Tanmateix en la preparació dels castells difícils era una garantia d‘èxit la seva encertada direcció. Ja no veurem mai més aquella blanca testa lleugerament coberta per un colorit mocador, al voltant d’un quatre de vuit i amb les mans inquietes donant ordres bo i mirant enlaire cor-près per l’esperit i il·lusió».

Tots els que foren els seus lleials l‘acompanyaren a la seva darrera estada. En el moment de dipositar el fèretre al cementiri, un pilar de cinc s’aixecava enmig de la multitud, símbol perenne continuïtat, l’esperit de la raça que restava en peu, pensament solemne de fidelitat, en homenatge pòstum al mestre. ¡Bella pensada!. El castell de comiat del gran amic. Moments d’aquells d’emoció intensíssims. Les cartes colrades d‘aquells homes fornits i alegres, tant conegudes per nosaltres fa tants anys, es transformaren en rostre de dolor i els seus ull negats amb llàgrimes, ploraven la pèrdua de l’amic de sempre, mentre  les blanques mans de l‘enxaneta, des del cim del castell –com si fos un àngel a mig camí del cel- deixava caure pausament unes flors, glòria de records inoblidables, damunt les despulles mortals de l’home abnegat i generós, que en vida fou un vallenc soca-rel i un excel·lent cap de colla dels “Xiquets de Valls”.

Ramon Barrufet Fàbregas “El Blanco” fou Cap de Colla en els períodes següents:
                1930-1938 amb la Colla Nova dels Xiquets de Valls (Colla de Menestrals, l'antiga Roser)
                1939-1947 amb la Colla Xiquets de Valls, unificada, que ell creà amb els castells de la seva Colla i de la Vella (l’autèntica, no l’actual) exceptuant el 1940 i part del 1941.
                1947-1949 amb la mateixa Colla ara amb el nom de La Muxerra.

Recordarem que “El Blanco” va ser vicepresident del Patronat dels Xiquets de Valls creat per St. Joan del 1946. El motiu de la formació d’aquest Patronat va ser la de protegir els castellers vallencs, una assegurança d’accidents per a ells, fer propaganda castellera, aconseguir l’adhesió de les dues colles castelleres (La Colla Xiquets de Valls i la “nueva colla de castellers” creada a finals del 1945), dels afeccionats, de tothom qui volgués, etc. S’acordà que l’uniforme de la Colla seria els colors de l’escut de Valls, és dir, camisa vermella i pantalons blancs amb mocador vermell amb llunes blanques, l’escut de la ciutat a la camisa.

(i) Pere Rico Escribano, excap de colla

Un any més tard, per St. Josep del 1947, es ratificà els colors de la Colla, vermell i blanc que ja el 1930 portava l’agrupació i s’acceptà el nom de “La Muxerra” a aquella Colla que des del 1939 venia actuant, és a dir, amb caràcter retroactiu. És a dir, del 1939 fins a l’actualitat. La Colla però era coneguda com la Colla Nova (nom prohibit després de la guerra) en referència al nom que portava abans del conflicte bèl·lic, popularment per un sector del poble “muxerrillos”. Avui hi ha més d’una persona que encara anomena a la Colla, Colla Nova, tant dins a Valls com a fora de la ciutat. Fet que dóna molt més prestigi a la històrica Colla  Joves Xiquets de Valls.

La  descendència castellera de Ramon Barrufet Fàbregas i la seva família continua en l’actualitat i formen part  de la Colla; l’agrupació castellera que porta amb orgull els colors de la ciutat de Valls i que mai se'ls ha canviat.

                                              

Font documental

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

 

octubre 2003jcf