Castellers de Vilafranca. Fotografia:Tjerk van der Meulen
La primera colla que l'aconsegueix a l'època moderna.
Creiem que podem titular l'article amb força veracitat. Resulta que per la Mare de Déu de les Neus, Festa Major de Vilanova de l'any 1860, hi va haver castells com passava habitualment a la vila. Hi va participar -una completísima colla de Xiquets de Valls. No està prou documentat quina colla podia haver estat. Però és força viable que fos la Colla La Roser per la vinculació i influència que tenia l'excap cap de colla Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló amb Vilanova. (1) A més, Bieló hi tenia casa i comercialitzava amb els vilatans i amics. Ara, però, era dirigida per Ramon Ribé Targa (a) Chón.
La crònica de la diada és la següent:
« La concurrencia fué immensa y al salir lleno de bote a bote la plaza mayor, y sus varias avenidas presenciando impávidos a pesar del sol caldeado que se dejaba sentir los atrevidos ejercicios dels Xiquets de Valls y las pantomimas de las demás comparsas. Enrtre los primeros llamó la atención por su novedad un castillo compuesto de veinte y nueve hombres sin contar con los que formaban la base». (2)
Fins avui, que sapiguem, no s'ha pogut determinar quin castell podria haver estat. Hem intentat cercar el castell que "llamó la atención por su novedad". Fent quadrar el nombre de castellers que indica la crònica, que són 29 sense comptar amb els baixos, ens surt el Quatre de Vuit amb el pilar de sis al mig. Però, si el situem damunt dels baixos apareix el Quatre de Nou amb el pilar de set al mig. Si havia forro aquests castellers no eren pas comptats.
Veiem la composició del castell de 29 castellers:
5 pisos 5 pisos per 4 pilars: 20 castellers
6 pis. dosos:. 2 castellers
7 pis aixecador:. 1 casteller
8 pis anxaneta: .. 1 casteller
el pilar al mig:.. 5 castellers
Total: .. 29 castellers
9 pis.............................. + el pis dels baixos
.................................= 4de9 amb el pilar de set al mig. El primer.
És clar que el castell és tota una novetat i, a més, per fer-lo necessites la completísima colla per realitzar la magna construcció, és a dir, amb forro i molt cordó: «Valls hasta ahora ha sido el pueblo privilegiado, el semillero de esta clase de artistas. Peró lo mas chocante es que los de Valls no pueden hacer un castell por entero, ni ningún otro pueblo puede lograrlo tampoco. La Riera, Tarragona, Torredembarra y algún otro pueblo prestan sus hombres hasta los terceros, como si dijeramos el primer cuerpo de la torre, y los de Valls concluyen. Sin estas circuntancias dificilmente se haria uno con toda perfección». (3)
Perquè sigui creïble aquest castell hem d'observar la qualitat de les primeres construccions, avui diríem, de gamma extra, quan van aparèixer per primera vegada:
Abans del 1850 ja es parlava de grans castells mai vistos, per tant, alts i noves estructures. Un d'ells el castell de 10 pisos aixecat a Tarragona per Santa Tecla, el 1848. Però, tres anys després apareixen de nous.
El 1851, el primer 3de9 net, limpio desde los segundos.
El 1852, No se contentaron ya con el “castillo de nueve (3de9) limpio desde los segundos”, sinó que hicieron “torres de ocho empezando por la cúspide”, ques es lo más asombroso que se puede ver i el Pde7 net, limpios y fijos, és a dir, que no caminava.
El 1853, 3de9net, limpios desde los segundos, el primer Pde8, no s'esmenta com estava fet. Si aixecaven el Pde7 net, podria ser el Pde8 amb forro o puntals. “Pilar de Set amb forro o puntals” caminant 14 passes. La Torre de 8 servant peus de tersos, sostenido con puntales los pies de terceros. El castillo de 8 (3de8) se hace empezando por la cúspide, aixecat per baix. Los cuatro pilares de 9 y los cinco pilares de 8. Éste consiste en una piramide cuadrangular que en el centro lleva una aguja o pilar desde la base a la cúspide, és a dir, el 4de8 amb el pilar de sis al mig.
Aquests tres anys són anomenats "El meravellós trienni casteller" frase ideada encertadament per Lluís Solsona.
Hem de considerar que el 1854 per les festes de St. Baldomer a Valls es va fer el 3de9 net per l'altra colla. Aquesta seria La Muixerra, carlina, mentre que els dels Trienni meravellós estarien bastits pels menestrals de la Colla La Roser, els liberals, dirigida per Ramon Ribé Targa (a) Chon, Gabriel Baldrich Palau (a) Bieló i el ja retirat Josep Batet Llobera (a) Casteller.
A partir dels anys següents els castells de nou ja serien amb folre per la dificultat de fer-los nets cada vegada i de ben segur, alguns feien llenya, i d'aquesta manera poder-los sovintejar.
El 1858, el dos pilars de 8 fm per les dues colles vallenques.
El 1859, apareix a Reus un premi de 2.000 rals i una comida quien logren formar un castillo de 10 pisos. (Va ser la forma d'animar a les colles a fer-lo novament)
i el 1860 arribem a Vilanova.
Vist com estava el panorama casteller en aquells anys i afegint el premi pel castell de 10 pisos hem de suposar, doncs, que el castell de 29 castellers més els baixos seria el 4de9 amb el pilar de set al mig i hauria estat el primer en executar-se per la seva novetat.
Per afirmar que aquest castell es va fer aportem la notícia que aclareix quin castell va ser. El descriu el setmanari vallenc Pàtria, del 27 d'octubre de 1916:
-----------------Dia de Santa Úrsula, diada de la seva compatrona. Valls, dissabte 21 d'octubre-------------------------
Hi van actuar les dues colles vallenques.
...El nostre poble, aquests dies a la plaça
del Blat, vibrava intensament. Quan l'anxaneta
coronava un castell la mullitut exclatava
en un sorollós aplaudiment. I a fé que bé
s' ho mereixen els braus castellers! Nosaltres
tot contemplant aquell quatre de set amb
el pilà al mig, recordàrem aquells temps famosos
del tres de nou i del dos de vuit. Els
nostres xiquets amb una mica mes d' entrenament
en les festes, avui arribarien a fer-lo
el dos de vuit. Temps enrera, durant l'any
se'n feien quatre o cinc vegades de castells:
avui passen mesos i anys sense que
les nostres multituts puguin contemplar castells;
més, féu que per la Candela i per Sant
Joan i per Santa Úrsula se aixequin castells,
ja veureu com els nostres Xiquets ens
faran reviure aquelles diades heroiques en
que's feia el tres de nou i el quatre de nou
amb el pilà al mig.
És molt plausible, doncs, que la Colla fos La Roser (Joves Xiquets de Valls) comandada per Ramon Ribé Targa (a) Chon, de 35 anys.
-------------------------
PS:
El Chón, fins l'any 1999, no el coneixia ningú. La història només l'anomenava per aquest renom. Cal dir que qui subscriu el va descobrir i el va publicar amb les primeres referències al setmanari El Vallenc, el 12 de novembre de 1999, aportant el nom i cognoms i fent un primerenc arbre genealògic d'ell: Ramon Ribé y Targa, fill de La Riba (Alt Camp). Va arribar a tenir tanta fama que el 1862 se'l documenta com el "Popular Chon" a la Festa de Sta. Anna, a Reus. Ell va ser cap de colla ja als 25 anys del 1849/50 al 1852 i del 1854 al 1876. La popularitat li vindria pels castells aconseguits durant el seu mandat. La popularitat no ve d'avui per demà, la popularitat es guanya, ve de tot un recorregut castellístic o també per un fet en concret. I Ramon Ribé y Targa en té molts de fets en concret. (Tema per una altra ocasió)
Font documental:
Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a
jclif@elcasteller.cat
18 de gener de 2018jcf
