Publicat a la Revista Foc Nou, núm. 71, novembre 2003
PER QUÈ LA COLLA PORTA LA CAMISA DE COLOR "VERMELL"
I NO D’UN ALTRE COLOR ?
La Colla NOVA dels Xiquets de Valls estrena camisa vermella el 29 de juliol de 1930 en l´actuació que va tenir lloc al carrer de la Cort, (Calle de Baldrich), entre la travessia del carrer de la Peixateria i el Centre de Lectura, de Valls.
Camises que ha portat la Colla des què es va uniformar: Amb el nom de Colla Nova, vermell amb rivets blancs i/o blaus per fer-la més bonica. Amb el nom de Muxerra, color vermell i amb el nom de Joves, vermell. (fotos JCF)
Abans que els castellers anessin uniformats com van a l’actualitat hi hagué una gran quantitat de formes de vestir.
 (a)
Antigament els balladors del Ball de Valencians portaven «faldellí fins damunt els genolls, calces curtes, barret de palla amb flors de paper, armilla mostrejada amb profusió de florejats, un mocador travessat damunt el pit, camalls amb cascavells i faixa de color». Com diu en Francesc Blasi i Vallespinosa(1) aquesta indumentària al llarg del temps experimentarà algunes variants.
L'escriptor vallenc Narcís Oller (2): «joves de diverses mides i nois en mànega de camisa, calça curta i calçó aplacat a la nervuda cama fins el tormell del peu que duien nu».
El vallenc Francesc Ballester i Castelló (3) explica com vestien: «anaven tots descalços, camisa i calçotets blancs, faixa negra o de color, calçó blau i mocador vermell lligat al cap. Duran uns quants anys l‘enxaneta portava, a més, un cosset de vellut blau amb botons de plata».
El vendrellenc Ramon Ramon Vidales (4) comenta: «anaven vestits amb calçotets blancs lligats al genoll i les pantorrilles cobertes amb calcilles blaves, descalços en cos de camisa arremangada de mànegues fins els colzes i mocador vermell lligat al cap, una de les quals puntes els penjava fins el clatell».
L’escriptor i polític català Valentí Almirall i Llòzer (1841-1904), persona que impulsà el moviment nacionalista al segle XIX,(5) digué: «Lo que fa antipàtichs als xiquets de Valls á molts, no es pas precisament sos exercisi de forsa y de destresa: es la manera de presentarlos. Allí hi falta, permétissens que ho diguém, la má del art. Si’ls xiquets de Valls se presentessin nets y ben vestits ab lo trajo propi de las nostras comarcas, si en sos ademants y tracte demostressin que forman part d’un poble ilustrat, darian un espectacle que’ns envejarian tots los que’l vejessin, puig fora realment envejable veure que certas comarcas de Catalunya produheixen encara gent forta y lleugera en prou número, per fer aquells castells en que hi entran mes de cent personas. Avuy demostran á un temps virilitat y rudesa: allavoras demostrarian virilitat tan sols». Hem de recordar que els castellers es desplaçaven a peu, en carro o en tartrana d’un poble a l’altre. Podrem comprendre la dificultat d’arribar-hi nets.
 (b)
En el primer Concurs de Castellers de la història dut a terme a Barcelona, concretament al Parc de la Ciutadella, l’any 1902, hi van assistir-hi les dues colles vallenques. Gràcies a les fotografies existents, naturalment en blanc i negre, podem observar que porten camisa fosca i de pisana; no podem determinar de quin color portaven la camisa, si és que la portaven de color!, els pantalons foscos i blancs: la majoria d’ells amb calçotets blancs lligats al turmell i d'altres lligats a sota el genoll.
L’alcoverenc Josep Aladern "Cosme Vidal"(6) en el seu article publicat el 1905, és a dir, tres anys després del Concurs, tampoc no ens aclareix si anaven uniformats o no i tampoc no ens aclareix el color de les camises: «calcilles blaves, calçotet, faixa, cos de camisa i mocador vermell lligat al cap». Si no fa constar el color de la camisa interpretem que anirien amb camises de treball o de feina, no camises de mudar.
Trobarem altres autors que segueixen la mateixa tònica sobre el fet de vestir dels castellers que no mencionarem.
A la renaixença castellera (1926 al 1939) apareix el costum d’uniformar-se. Cada "Colla" amb un color de camisa diferent per distingir-se entre elles. Aquest fet arribarà a ser un signe d’identitat de cada agrupació.
El 5 de febrer de 1928, la "Colla Xiquets de Valls fusionada" del 1927 al 1929 (Colla Nova i Vella juntes, recordem també que es van tornar a unificar per decret polític del 1939 al 1947 i seguiren amb el nom de Muixerra), actuà, doncs, al Masnou.«Todos los de la Colla iran uniformados con el traje típico de casteller».(7) Aquesta és la primera vegada que surt escrit que els castellers vallencs van uniformats, no vol dir però, que no hi anessin ja abans d’aquesta actuació!. Quin era el "Traje típico de casteller?
El 8 de juliol de 1928 actuen al Carrer de St. Bernat, de Vilafranca; celebren les festes de barri: La Colla Xiquets de Valls, portava una camisa vermella. (Món casteller,1928).
Observem que la primera data del 5 de febrer, al Masnou, no menciona color de camisa. La segona data 8 de juliol, a Vilafranca, constata color vermell. Per tant, el color de l’uniforme del 5 de febrer del Masnou, seria també camisa vermella.
El 1929 tornarà la dualitat Nova-Vella. La Vella estrenarà camisa vermella:
En l'article “El vestuari casteller de la renaixença: colles, camises i colors", per Salvador Arroyo i Pere Ferrando, publicat a El Punt, el 8.08.1997 i basat en altres autors diuent: -Segons el vallenc Pere Mialet...«La Colla Vella estrena camisa vermella l'agost del 1929. Ni la camisa vermella ni els calçotets blancs son peces de vestir pròpiament d'ells (...) Al capdevall, la indumentària que ara porten com un uniforme no és res de típic, sinó el producte carrincló del mal gust d’un alcalde de la passada dictadura que els feu uniformà per presentar-los al Poble Espanyol de l´exposició de Montjuïc. Ara tot allò ja ha passat i cal que tornin a l’ús de la lliure indumentària».
(c)
El 29 de juliol de 1930 per les festes de Barri del carrer de la Cort a Valls, la Colla Nova estrena camisa vermella. (Acció Comarcal, 9-8-1930).
Set dies després, el 5 d'agost de 1930 i per la Festa Major de les Neus a Vilanova era llogada la Colla Vella seguia portant la camisa de color vermell..
La premsa vilanovina després de la exhibició castellera de la Colla Vella comentaria: « Els Xiquets de Valls amb camisa vermella són faixistas rojos que emprenen la marxa sobre el cel. El menut que fa l’aleta és el Musolini de la Colla perquè puja a les espatlles de tothom»..(8)
Degut a les crítiques vilanovines sobre la camisa de la Colla Vella, aquests decidirien canviar el seu color. En Blasi i Vallespinosa diu: «La Colla Vella ha adoptat el color vermell clar». (9)
El 1931 la Vella actuaria a Vilafranca: Els Xiquets de Valls amb les seves camises roses (...)(10)
El 1932 hi ha el Concurs de Tarragona i el Diari de Tarragona del 4.10.1932 diu: «La vella de Valls, color rosa». El carlí i aficionat a la Colla Vella, Francisco Gazo Fargas (11) comenta: ...«els vaig sentir com qualsevol casteller de la rosada Colla Vella».
De totes maneres el seu cap de colla Ramon Tondo Dilla "Gravat" a l’entrevista del mes de febrer de 1934 (12), dos anys després del Concurs, matisa: «Nosaltres portem camisa vermella, calça blanca, faixa negra i espardenyes».
En Blasi i Vallespinosa, tres mesos després de l’entrevista del "Gravat" en el seu llibre que mencionem a peu de pàgina i publicat el maig de 1934,precisa els colors de cada colla vallenca: «La Colla Nova esculleix el "vermell fort" i la Vella el "vermell clar"». .Pot ser què aquest "vermell clar" sigui tant descolorit que uns el vegin d’aquest color i d’altres el confonguin amb el color rosa. Ja sabem que el color rosa s’obté de la unió del blanc i vermell.
Si això no hagués estat així en Blasi tenia temps suficient per a rectificar-ho a la segona edició del seu llibre publicat el 30 setembre de 1948, 14 anys després i no ho fa.
(d)
Arribem al gener de 1939 final de la guerra a Valls. L'Alcalde Cusidó obligarà a unir les dues colles vallenques amb el nom genèric de Colla Xiquets de Valls. Aquest nom durarà fins el març del 1947 quan es dirà La Muxerra.
Durant aquests anys els castellers de cada colla portaven la seva camisa, uns amb el color vermell fort i els altres amb el vermell clar fins que un temps més tard es van poder fer noves camises adoptant el color vermell fort.
 (e)
Quant el març del 1947 a la Colla se l’anomena La Muxerra, en el seu "Boletin informativo de la Colla" emès a final de temporada, ratifica oficialment el color de la camisa de l’agrupació: «Camisa encarnada y pantalones blancos, los colores de la ciudad». Sobre aquest punt hem de dir dues coses: primera, que aquest era el primer "Boletin" de temàtica castellera que una Colla editava per primera vegada destinada a informar als seus castellers i afeccionats i, segona, van evitar posar la paraula "rojo o roja" color de la camisa per la connotació que la paraula comportava en aquella època de postguerra, substituint-la pel seu sinònim "encarnada".
El gener de 1946 es crea una nova colla de castellers, tots joves i que no havien fet mai castells, encapçalada pel Pep de Nulles i Ramon Tondo Serra, -cosí de qui subscriu aquest article-, com a fundadors de la mateixa. Durant molt de temps aquesta Colla no va tenir nom. Eren coneguts com "la otra" o "la nueva colla de castellers", i altres variants. La premsa forana els anomenava Vella. Més endavant, i junt amb altres joves castellers es van dirigir a Ca Cañellas per a comprar la roba per fer les camises. Aquestes camises estarien confeccionades a la fàbrica de Ca Soriano. Triarien el color "rosat fort" per diferenciar-se del vermell fort de la Colla Nova o Muxerra i rosat clar de la Vella d´abans de la guerra ja que volien ser una colla totalment nova i diferenciada.(13) Sembla ser que el vermell clar que hem parlat fins ara es podia confondre amb el "rosat clar" com hem vist més amunt, o realment van canviar el color de la camisa? Aquesta Colla coneguda uns anys després com la Colla Vella-Rabassó portaria el rosat fort.
Sigui com sigui, la "Colla" digues-li Nova-Muxerra-Joves, des que es va uniformar l’any 1930 va adoptar el color "vermell fort" per la seva camisa i el blanc pels seus pantalons que són els colors de l’Escut de Valls,els colors que l’identificava amb la ciutat de Valls; no en podien ser d'altres. Color que la "Colla" mai deixaria de portar. A més, com diu el cronista del Diari de Tarragona el 4.10.1932:
El color vermell encès  que porta la Colla és el color de la lluita i de l'entusiasme.
El color rosat de la Vella:tal mirant un pom de crisantems.  Color que la Colla Vella actual no porta. Ara és el color rosat fort,  per diferenciar-se dels dos anteriors.
Sobre el mocador casteller hem de dir que originàriament era de color vermell i la utilitat principal era cobrir-se el cap per tapar els cabells i evitar el contacte amb altres castellers sobre tot a la pinya. Era una forma d’evitar infeccions capil·lars. Els vallencs quan es varen uniformar varen aprofitar el mocador vermell per afegir-li les llunes blanques sent tot el conjunt camisa, pantaló i mocador, els colors de la ciutat de Valls. Avui encara el Sr. Ramon Ollé (Lluïseta Vives), gran aficionat als castells, recorda i ratifica aquest fet. A més, conclou dient que, «avui, totes les colles castelleres duen l’essència dels Xiquets de Valls al cap a través del mocador casteller».
L'any 2013 la Colla Joves Xiquets de Valls va voler celebrar aquests més de 90 anys portant la camisa original, la vermella ribatejada blanca. Aquest fet va ser dut a terme durant l'actuació de la colla a les festes de la Mercè a Barcelona. L'actuació va constar del 3de9f, 4de9f. 5de8 i pilar de 8 amb folre i manilles.
Va finalitzar amb un pilar de cinc on tots els seus castellers van portar la primera camisa de la colla des que es va uniformar el 29 de juliol de 1930.
  fotos Jaume Guasch i Montse Ruiz.
Baix, Diego Cañamero; segon, Jaume Martí; terç, Pere Rico; aixecadora, Laia Torell; anxaneta, la Pau Pallarès.
Font documental:
Qui necessiti la font documental la pot demanar a:
 jclif@elcasteller.cat
14 d'abril de 2003jcf
Actualitat el 24 de novembre de 2013
Modificat el10.10.2023
|
