El 1770, a l´Arboç, Festes de la translació del Santíssim a la nova Capella. Dies 22 al 24 de gener (...)«prèviament concertats, vingueren els balls dits valencians: el del Catllar, que féu el castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina, es reputà pel millor; el de la Riera, el del Vendrell i el de Sta. Margarita i Monjos. Se'ls donà estatge en el quarter, llenya i palla per a les cambrades, corrent a son càrrec la manutenció, que la serviren els hostalers de Gornal». (1)
En Jaume Grau Enfruns va localitzar a l’Archivo General de Simancas (Valladolid) un informe efectuat per l’Alcalde mayor de Villafranca, Manuel Llorca Agulló, el 1786, on en el capítol 7 del mateix, manifesta voler prohibir els castells del Ball de Valencians: «Sobre que se estermine el uso de los castillos en los vailes de valencianos, y aun se prohiba absolutamente el uso de tales bayles». (2)
«(...)se ha cortado el abuso de andar delante de las Procesiones toda especie de bayle, y no menos el referido de Valencianos, subsiste el uso de este en esta Villa, y a mi entender en todo el Principado a título de pura diversión por las Calles a favor del vecindario.
Por pura diversión se permitió en tiempos pasados (més llunyà del 1786) y en este Principado y en Valencia el bayle dicho de Valencianos para andar delante de las Procesiones...» És a dir, es ballava el Ball de Valencians a molts indrets de Catalunya i Vilafranca tenia grup propi, Valls, no.
Vuit anys més tard, el 1794:
Part del Dietari manuscrit del Baró de Maldà, en Rafael d’Amato de Cortada i de Sentjust (1746-1818) de la Festa Major de Santa Tecla del 23 de setembre de 1794. “Calaix de Sastre”, obra de mes de 60 volums manuscrits, dipositat a l’Arxiu històric de Barcelona.(3)
És molt interessant contemplar com el Baró de Maldà diferencia el Ball de Titans, els Valencians i els castells, o sostres de gent. El Baró de Maldà escrivia i narrava fil per randa el que veia en els seus viatges. Això vol dir que els tres elements convivien junts en la mateixa època.
En qualsevol cas, primer, el Ball de Valencians és força antic i es balla arreu de Catalunya; segon, que dins el Ball de Valencians si feien castells, o sostres de gent, com queda molt clar quan a l’Arboç vingueren els balls dit valencians i feu el castell de sis sostres; i tercer, el Baró de Maldà parla de l’habilitat de castells, o sostres de gent, fora del Ball de Valencians a Tarragona.
Amb el castell, o sostres de gent, en aquest dibuix més evolucionat, observem que el pis de segon hi ha 6 persones; el terç, 5 persones; el quart pis, 4 persones, el cinquè pis, dosos; el sisè pis, l’aixecador dret després d’haver aixecat a l’anxaneta i el setè pis, l’anxaneta. És l'estructura de campana o piràmide, ampla de baix i estreta de dalt. En aquest dibuix se li ha tret la publicitat que anunciava.
En aquest altra dibuix podem observar en primer terme com el castell està format per 5 persones a terra, 4 damunt d'elles, 3 damunt d'aquestes, etc. anant disminuint. Al fons podem veure un castell de set pisos sense cordó fet de la següent manera: 5-4-3-3-2-1 i l'anxaneta que està a l'alçada dels quarts. Un pilar de cinc i un pilar de quatre.
L'estructura dels castells humans fins arribar a l'estructura actual sempre ha existit. El sol fet de pujar una persona damunt una altra amb les diferents variants estructurals ha estat una realitat al llarg de més de 3.000 anys abans de Crist (4) fins a l’actualitat. Quants grups existeixen a la península ibèrica que fan construccions humanes? I a fora d’ella? La resposta és moltíssims.
En el llibre Un Món de Muixerangues, d'Albert Alcaraz i Santonja (Ed. Ajuntament d'Algemesí, 2004), l'autor parla de les estructures humanes arreu del món. (*)
Quan Cristòfol Colon va arribar amb els seus homes a Amèrica el 1492, els indígenes el van obsequiar amb una exhibició de torres humanes. (5)
A Mèxic, els indígenes feien construccions humanes. Concretament a la conquesta de Mèxic, època de Hernán Cortés, 1553: «A España vinieron algunos con Cortés que jugaban asi de pies y muchos los vieron en la Corte (...) Ja se subian tres hombres uno sobre el otro de pies llanos en los hombros y el postrero hacia maravillas». (6) Al poble de Erongarícuaro, Mèxic, cada dia 20 de novembre se celebra una desfilada commemorativa per la Revolució Mexicana durant el qual s’aixequen torres humanes.A Itàlia, hi havia Les Forces d’Hèrcules que eren piràmides humanes fetes a Venècia i a Bolonya. També a Nàpols i Nettuno s’aixequen torretes humanes. Al Marroc també fan construccions humanes: Tetuan, Marrakech (Festival) i Oulad Sidi Ahmed Ou Moussa.
A Eslovàquia, Sokols aixecament de piràmides com els Falcons de Vilafranca.
A l'India, a Bombai, hi ha el Janmashtani-el Govinda Festival que se celebra l’aniversari de Lord Krishna. Aixequen construccions humanes i pilars. Aquí veiem amb una estructura molt diferent de les que es fan al territori català.
Té una connotació de castell, o sostres de gent, en forma de campana o piràmide.(d): Quatre sostres de gent damunt la pinya amb el pilar de quatre a dalt de tot. (Tota una proesa)
A l´Iran, segons Eugeni d´Ors, (7) «(...)únicamente tengo noticia de dos pueblos donde corren las fiestas equipos de ágiles formadores de torres humanas sostenidas en su base por solo dos pies descalzos a veces. Una primera fila de hombres de asiento enseguida a un par, dos, tres, cuatro pares de pies; y así, hasta cinco, seis, siete filas, a que da ápice un niño, para batir el brazo, en el momento triumfal, como una ala. Estos dos pueblos son Irán y Cataluña...»
A Thailandia....etc.
A la Península Ibèrica també s’aixequen o s’havien aixecat torres com el Ball de la Piràmide, Dance de Tauste, Cetina, Híjar, Muixeranga d´Algemesí, Moixiganga d’Igualada, Ball de Valencians de Vandellós, d’Arbeca i molts més...
També direm que la paraula “torre” a la primera meitat del segle XIX era sinònim de “castell”:
Torre-vulgo-Castell.
Què diferencia els “castells, o sostres de gentt” dels “castells de Valls o dels castells que fan els de Valls” a partir del 1813?
Castell fet amb pilars de persones
En el dibuix observem com en cada pis o sostre hi ha el mateix nombre de castellers, en aquest cas, tres per pis. No com les estructures que hem vist en els paràgrafs anteriors. Amb aquesta nova estructura humana el castell es podia intentar fer-lo més alt, amb menys gent i de diferents amplades, és a dir, de tres per pis, de quatre o de cinc per pis. Evidentment, això comportaria més risc i menys estabilitat. El vallenc Josep Batet Llobera (àlies) Casteller, de 18-19 anys, marxaria del Ball de Valencians vallenc-alcoverenc per crear el seu propi grup de “castellers”, no de balladors valencians, i faria la revolució amb noves estructures castellístiques degut a l’experiència que havia obtingut al llarg de la seva vida. D’aquí vindria la frase del vilafranquí Francesc de Paula Bové i Trius quan diu: «La fama dels castells de Valls ha començat...» No diu la fama dels castells a Valls, com si haguessin estat forans, sinó que ens està dient que les estructures actuals són vallenques. No són castells trasplantats a Valls sinó que són genuïns. (5)
El vallenc Francesc Ballester i Castelló ajuda a aclarir una mica més l’origen vallenc: «....l’origen dels castells que fan els Xiquets de Valls era cosa recent». També ens està dient que els castells de Valls eren diferents dels castells forans realitzats per altres col·lectius de Ball de Valencians. (6)
Per tant, conclouríem tot dient que el fet de pujar una persona damunt l’altra és fer castells amb les seves variants estructurals. En aquestes variants estructurals també hi caben els falconers. (Exemple Falcons de Vilafranca) La nova estructura vallenca ha donat en els castells caràcter propi genuïnament català, diferenciant-se definitivament d’altres construccions humanes.
L'única estructura diferent de la nostra per aixecar castells de set i vuit nivells seria les que porten a terme els Govindas de Bombai, que podríem considerar que fan estructures amb sostres de gent de forma piramidal. Però, en compte!, hi ha més grups a l'India. Hi ha dos grups: Sarvajanik Ganeshotsau Mandal d'Tadwadi i el Jai Jawan Mandal d'Goregaon, que han fet estructures piramidals de 9 pisos d'alçada.
(e)
El castell de 3de10 amb folre i manilles descarregat pels Minyons de Terrasa l'any 2002, és el més alt que s'ha aconseguit el segle XX i XXI. El 2015 el van acompanyar amb el 4de10 amb folre i manilles, castell inèdit fins el moment. El primer descarregat en la història dels castells que fan els de Valls.
L'estètica dels castells amb folres i manilles no deixa de semblar-se amb els castells o sostres de gent, per la quantitat de persones que hi pugen al segon pis mentre que el tercer sostre ja disminueix el nombre d'elles i al quart sostre apareix el castell de un, de dos, de tres persones o quatre per pis.
Acabem amb un pilar de sis fet pels thailandesos el 25 d’abril de 2008 al mig del carrer mentre passen cotxes i motos pel costat i el poc públic no hi presta massa atenció. En aquesta fotografia l'enxaneta està asseguda damunt les espatlles del quint i ara manca que s'aixequi de peus i saludi..
És natural de la seva cultura aixecar pilars? (f)
El 1956 el pintor Salvador Dalí saludava als Xiquets de Valls, Colla La Muxerra (Joves Xiquets de Valls) :
«Xiquets de Valls, vosaltres sou com Egipte, però com Egipte al revés.
Egipte aixecà piràmides de pedra morta a la mort.
I vosaltres aixequeu piràmides vives al cel».
P.S:
(*) Un fet que es repeteix massa sovint i no resolt per molts autors, escriptors, narradors, periodistes actuals dels mitjans de comunicació, etc. de temàtica castellera és que, encara al segle XXI, situen a la Colla Joves Xiquets de Valls com a colla fundada a l'any 1970 quan en realitat es l'any de la seva REPRESA després de 6 anys d'inactivitat.
Des d'aquest web faig extensiu a tothom que la Colla Joves Xiquets de Valls està fundada el 1813 com a colla castellera i com a Ball de Valencians el 1801.
Font documental:
Qui necessiti la font documental la pot demanar a:
jclif@elcasteller.cat
maig 2009jcf
modificat el febrer de 2016
(a)
