Article publicat al setmanari El Vallenc, el 13 de novembre de 2015, núm. 1434

 

Jaume Batet, Anchaneta

 

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

Arrant del llibre de Josep Maria Rodón Barrufet, "Orígens Castellers" (1), he considerat pertinent fer un annex del llibre "Els primers castellers 1813-1851" (2), sobre Jaume Batet Espelt (a) de las Anxanetas, ja que vaig d'haver de retallar per aquí i per allà per no sobrepassar les dues-centes pàgines.

En la la pàgina 30 i 31 del llibre "Orígens Castellers" en Josep Maria Rodón identifica molt bé el personatge anomenat "Caragol", resident a Alcover, però nat al poble del Carme, prop d'Igualada.

Antoni Claramunt (a) Caragol, nat el 1764, fundà el Ball de Valencians d'Alcover, dit Moixiganga (Rodón) per les influències d'aquest Ball a Igualada. El 1788, té 24 anys.

Degut a l'àrea d'influència de l'ermita del Remei d'Alcover els vallencs que hi tenien devoció cap a la Marededéu seria determinant perquè al Ball de Valencians s'hi impliqués gent de Valls. Aquest seria el cas del vallenc Jaume Batet, de las Anxanetas. En Jaume, de 26 anys, d'edat similar a l'Anton Claramunt, s'hi relacionaria de tal manera que anys més tard portaria els seus dos fills grans Josep i Salvador Batet a participar en el Ball. Per aquest fet serà conegut al llarg del temps per aquest renom. (3)

El 1801, com ja hem explicat extensament en el llibre "Els primers Castellers", va venir a Valls el Ball de Valencians alcoverenc-vallenc a participar en les primeres decennals de la Verge de la Candela establertes el 1791, i que van ser extraordinàries. Josep i Salvador Batet tenien 7 i 9 anys respectivament.

Voldria recordar que el 1998 identificava per primera vegada a la història l'existència real i no una llegenda urbana amb noms i cognoms, els germans Batet (4) i el 2006, el nom inèdit, desconegut i documentat de Jaume Batet Espelt, el pare d'ambdós (5).

Jaume Batet Espelt va ser jornaler per compte d'altri i pagès i propietari de la finca núm. 1823.

La primera vegada que surt amb el renom "de las Anxanetas" apareix en el document que dóna entendre la compra-venda de la finca esmentada en el paràgraf anterior, com ho demostrem en el document que inserim a continuació i on es detalla el propietari antic i la composició de la finca ben detallada. Aquest document no datat és del tot probable sigui anterior al 1827 i el tipus de lletra així ho fa pensar. En qualsevol cas no farà canviar res de la història. Jaume Batet viu al Raval del Castell, núm. 124:

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

 

En el cadastre del 1827 apareix novament a la finca 1823 el nom de Jaume Batet, de las Anxanetas, amb el mínim detall del contingut de la finca:

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

 

El tema és que el pare ja feia temps que era conegut com a tal. Si el veiem registrat d'aquesta forma evidencia el fet de la seva reconeixença. Un any més tard, ja el veurem registrat diferent. Continuem...

A la pàg. 40 em preguntava, per què -mai ningú- havia parlat de l'existència de Jaume Batet Espelt, ni la font oral ni la font escrita? Per què aquest silenci?  I això que està documentat!  En realitat, no ho sabem. És que ni Francesc Ballester Castellò, ni n'Emili Morera Llaurador, ni Francesc Blasi i Vallespinosa, ni Francesc de Paula Bové i Triadú, ni Josep Aladern (a) Cosme Vidal, ni Josep Coroleu, ni Francesc Costas Jové i molts més i així anar-hi anant. Ningú en parla. Res de res.

Pel bé de tots ells, podríem deduir que ell no deuria ser una persona important dins del Ball de Valencians, és a dir, seria un ballador més, perquè el dirigent era l'Antoni Claramunt (a) Caragol. Jaume Batet seria conegut com el pare de les anxanetes per haver-los portat al Ball. Voldria recordar que antigament els xiquets eren tractats com a xiquetes quan eren infants, és a dir, ni masculí ni femení, "dels" anxanetes o "de les" anxanetes, era el mateix.

Avui aportem un nou document que no va tenir cabuda al llibre mencionat anteriorment amb la seva narració i que pertany a l'any 1828 on Jaume Batet era conegut, també, com Anchaneta. En qualsevol cas, repetim, aquest nou document no va tenir importància en el desenvolupament de la història esmentada en el llibre. Simplement situa el moment del perquè Jaume Batet serà reconegut com a tal.

A més, com ja havíem fet constar també en el llibre  és que era conegut com a  jornaler, pagès i "de las Anxanetas".

Per què aquest any és conegut en singular, Anchaneta i no en plural, de las Anxanetas?

Tot fa pensar que aquest renom aniria encaminat al fill gran, l'hereu, Salvador Batet, absolutista o reialista, defensor del rei Ferran VII. Salvador Batet, de 36 anys, anava amb la Colla o "Partido de Labradores", partidària de les "velles idees", les absolutistes. Resulta que el van tancar a la presó a Valls per haver disparat a un liberal el 1827. Després d'haver-se amagat per les muntanyes al cap de set mesos el van detenir i va ser empresonat. Poc temps després va sortir de la presó i a finals d'abril de 1828 tornava a estar tancat en una presó duríssima fins que va ser traslladat a Barcelona i, més tard, a la presó de Tarifa (Cadis) fins el 1830 aprox. Tot plegat prop de quatre anys.

Se'n va fer ressò de tot aquest enrenou. Els seus pares, en Jaume, de 68 anys i n'Antonia, la seva mare, van haver de fer mans i mànigues per sobreviure sense ell, mentre la seva esposa, la Francesca Peris, que no tenia manera de tirar endavant sense el seu marit, demanava clemència a la reina Maria Cristina (esposa de Ferran VII) per treure'l de la presó. Amb una amnistia als presos sense delictes de sang va sortir de la presó el 1830.

El pare, que havia rebut un gran disgust, es va posar malalt. A Valls d'aquest fet se n'hauria parlat, perquè, a més, la jove i la seva dona van haver de demanar almoina per la vila i contraure deutes per poder mantenir els seus tres fills com podia, tenint en compte que el quart es va morir per manca d'aliments. En Jaume Batet serà conegut aquest període, com l'Anchaneta per ser el pare d'aquell anxaneta que tenia a la presó. Així el registraven els llibres oficials en aquest moment.

Mentrestant, Josep Batet Llobera, el cabaler, de 34 anys, liberal, conegut com el Casteller, (el primer cap de colla des dels inicis dels castells de Valls el 1813 i l'única persona coneguda amb aquest sobrenom), l'altre -anxaneta- des del punt de vista del pare, estava fent castells per aquí i per allà. La Colla o "Partido de Menestrales" era partidària de les "noves idees" liberals procedents de França. És pel fet polític, entre altres raons, que els dos germans estaven enfrontats i contraposats en tot. Mentre Salvador Batet era a la presó el "Partido de Labradores" o no actuava per manca de lideratge o el cap de colla era una altra persona. No hi ha cap document que digui una cosa o l'altre. No hi ha rastre.

Salvador Batet va ser alliberat a partir del 1830 i el seu pare es morirà el 28 de maig de 1837 i serà enterrat a la fossa comuna del cementiri vallenc. Després de la seva mort, Jaume Batet, el 1838, en els registres ja serà conegut com a jornaler:

Arxiu Comarcal de l'Alt Camp

 

Per acabar voldria fer èmfasi al mot "Anchaneta" que és el diminutiu d'Anchana". Anchana vol dir alçada i Gordana vol dir amplada.(6) Són dues paraules antigues. Per tant, Anchaneta, paraula antiga, seria alçadeta, persona que està elevada a dalt d'un lloc, d'un castell potser? En les Forces d'Hèrcules venecianes de primers del segle XVIII  (Le Forze d'Ercole) el xiquet que coronava el castell era anomenat "Cimiereto" que vol dir el que està a dalt de tot, per nosaltres l'Anchaneta.

 

 

Font documental:

Qui necessiti les fonts documentals pot demanar-les a

jclif@elcasteller.cat

 

setembre 2015jcf