|
 |
|
|---|---|---|
art. sobre construccions humanes Josep Batet Llobera (a) Casteller
Premi periodístic
Premi Isidre de Rabassó
ciberquadern d'història
|
El 1791 la Colla Vella ja feia castells abans de néixer. Va ser un miracle?
Qui subscriu l’article, i ho diu públicament, li és indiferent si una colla dels Xiquets de Valls és més antiga que l’altra encara que es porti camisa castellera o no. És com aquell periodista que per parlar del Barça no cal que sigui soci del Barça pot ser del Girona. La prova està que, en el llibre “La Colla dels Menestrals. The beginning”, pàgina de la 35 a la 41, parlo de les dues colles des dels seus inicis i no tan sols parlo de la Colla dels Pagesos que, fins i tot, aporto per primera vegada a la història un nou cap de colla dels pagesos, Josep Aubareda Murià (a) Jefe matón de los payeses. Un carlí vallenc de cap a peus defensor radical del pretendent carlista al tron d’Espanya, Carlos Luis Maria de Borbón, Carlos VI, el Conde de Montemolin. Si no hagués estat com acabo d’indicar, no m’hauria costat gents ometre aquesta informació i passar-la per alt. Doncs no ho he fet, tot el contrari, he volgut divulgar aquest nou personatge que apareix a la història castellera. Resulta que el Museu Casteller de Catalunya a Valls hi figuren les camises de les colles i, en primer lloc, apareix la de la Colla Vella amb el cartell 1791. En segon lloc, la de la Colla Joves Xiquets de Valls, el 1813.
La pregunta és, segur que és del 1791? Pere Ferrando, a la Revista Castells, del 2 de febrer de 2022 diu: avui ja podem afirmar amb total seguretat que hi ha castells el 1791 i fa pensar que seria la Colla dels Pagesos. Crec que afirmar tan rotundament que hi va haver castells per la Colla dels Pagesos quan aquesta no existia, és molt agosarat. Alexandre Cervelló en el seu últim llibre publicat el 2017 patrocinat per la Colla Vella referma la seva hipòtesi dient que hi havia Ball de Valencians vallenc i que el 1791 feien construccions humanes amb arguments poc convincents. Han posat la mà al foc sobre aquesta qüestió manifestant públicament i assegurant, a més, que el Ball de Valencians és de Valls i, afirmant que és la Colla dels Pagesos. La seva prova és que a través d’un simple document poc documentat, perquè no aclareix qui són els "Noys de Castells", manifesten que aquests són vallencs i amb el "rebut" ja en tenen prou per fabricar tot l'argumentari. Aquest dogma de fe és una fal·làcia, un guió corrupte i un engany cap el lector. Lògicament, la Colla Vella actual, probablement, es fa seva les paraules de Ferrando i Cervelló i... dit i fet, cartell penjat, tant a la seva web com en el seu autobús i al Museu Casteller de Catalunya. Què va passar el 1791 Valls: S'institueix la festa de la Mare de Déu de la Candela. Hi va actuar el Ball de Valencians de Reus
La processó general de la tarda de l’esmentat 2 de febrer, hi va haver l’assistència del “Mag. Ayuntamiento, música, cofradías con sus estandartes,cantando de Rda. Comunidad la Salve delante del convento de Monjas Mínimas en el Patio del Castillo del Arzobispo San Olaguer”.
Doncs bé, quan diu probablemente és que no està documentada la participació del folklore i no ho sap del cert. Per solucionar-ho se’n va a l’any 1712 i aplica el mateix criteri al 1791 amb una certa variació. Veiem-ho: “De unas rogativas del año 1712. Archivo de la Reverenda C. de Pbres. El 5 de maig de 1712 per motiu de haver assolit el benefici de la pluja es va retornar la Verge del Lladó al seu cambril procedent de l’església de Sant Joan. Hi van prendre part els següents balls: Ball dels Cavallets ben posats ab moltes prendes y bones robes, lo Ball de Valencians, lo Ball de les Gitanes, lo Ball de Bastonets, lo Ball de Moros y Cristians y’l Ball dels Pastors”. (sic) (33) Altres detalls que no va pensar incloure al 1791 són els gegants, (els primers gegants que tingué la vila de Valls foren del 1725) la tarasca, l’áliga, el drac, l’os, el bou. En qualsevol cas un "copiar y pegar". El mot “probablement” vol dir moltes coses; que no hi ha certesa, que és una possibilitat, se suposa, seria factible, seria creïble, etc. És un mot dubitatiu. Per tant, no serveix per afirmar que tot el que va al darrere d’aquesta paraula és veritat, i arribar a afirmar que realment tots els Balls eren vallencs és molt agosarat i allunyada de la realitat. Els qui ho afirmen ho estan fent de manera deliberada per influir en l'opinió de les persones i, a partir d’aquí, crear tot un argumentari per demostrar que Valls hi havia falsament el Ball de Valencians. D’on extreu tota aquesta informació l’Eusebio Ribas? No cita cap document escrit, ni pergamins. Tot són suposicions i especulacions atés que no es pot demostrar. El Ball de Valencians que s'esmenta és el de Reus, com veurem tot seguit. Resulta que el rector de l'església de Sant Joan, Jaume Cessat, el dia 7 de febrer, va pagar per la roba dels Noys de Castells, és a dir, pels valencians reusencs, 4 lliures 2 sous i 6 diners. Que la despesa la pagués el rector de Sant Joan va ser perquè l'alcalde Pau Baldrich i Martí ja n'havia costejat unes i les següents anirien a càrrec de la comunitat de preveres. La resta d'associacions costejarien les seves pròpies despeses. Així es va fer constar davant el notari D. Ignasi Casas Ferrer, el 28 de gener de 1791. Com va dir el vallenc Francesc Ballester Castelló [1865-1950] en el seu article Els Xiquets de Valls a la publicació Acció Catòlica, de Vilafranca, el 1949: Que el rector Jaume Cessat pagués la roba dels castellers no vol dir que llogués la colla de castellers valencians. Cessat va costejar la roba del grup o d’alguns del grup. El fet de llogar-la hauria anat a càrrec de l’alcalde Pau Baldrich i la seva administració local. Si haguessin estat vallencs, que serien la resta d’associacions, s’haurien costejat les seves pròpies despeses. Al ser forans Cessat va pagar la roba a través de Joseph Gallissà.
“Rebut del Sr. D. Jaume Cesat, Rr. de Valls, la quantitat de 4ll. 2s. 6. Dich quatre lliures dos sous y sis diners, pr. (per) roba presa en la Botiga pr. los Noys de Castells, qe. (que) esta encarregat. Valls y Fabrer 7 de 1791. Signa: Joseph Gallissà”. (Sic) Josep Gallissà Amat, nat el 19 de març de 1763 a Valls, fill de Rafael Gallissà, i de Catherina Amat, de Sabadell. El seu avi es deia també Josep Gallissà. (36) Va tenir nou germans. El 1789 viu al carrer Major, núm.?, de Valls. Tots tres del mateix ofici menestral "botiguers de draps". El rector Jaume Cessat va anar a la botiga més a prop de la parròquia a fer la comanda de la roba per aquells Noys de Castells dies abans que estiguessin contractats per actuar per la Candelera. Havien d’actuar arreglats, endreçats i, sobretot, nets pel que significava aquella Diada. El dia 7 de febrer, passades les festes, el botiguer de draps va cobrar la factura de la seva mercadería a càrrec del rector Cessat. A l’arxiu de la Parròquia de Sant Joan, a la sèrie “factures”, hi ha diversos rebuts pagats pel rector Cessat. Un exemple d’ells: “He rebut del Dr. Jaume Cessat Ror. de Valls, la quantitat de 1010P (?) per un parell de sabates per Fco. Mercader. Valls, 16 de març de 1797. Signa, Josep Casasas, sabater”. Qui és aquest Fco. Mercader? És un pobre que està davant les portes de l’església? És una persona necessitada que no es pot comprar ni un parell de sabates? És de Valls? És forà i ve a demanar almoina a l’arxiprestal de Sant Joan? No hi havia prou pobres a Valls que també venien d’arreu de la comarca?. Qui és capaç d’afirmar la procedència d’aquest individu? Qui posa la mà al foc per dir que els Noys de Castells eren de Valls? Que les despeses d’alguna vestimenta dels Noys de Castells, (el valencians reusencs) les pagués el rector de la Parròquia de Sant Joan no hauria de sorprendre a ningú. A Vilafranca passava el mateix. Se'ls pagava la roba al grup que ho necessitava. Els administradors de la festa major eren qui pagava la roba. Per posar uns exemples: L'any 1795, es paga per un parell de sabates per qui vallá lo drach y per lo temborinayra, 3'76 lliures. El 1819, pagats pels vestits del teatro que serviren per los àngels y demés...7'10 lliures. (sic) El 1840, paguen dues partides; la primera -Paguen per 17 vestits per los diables a 5 rs. – i, la segona, -Per los 20 vestits de la muxiganga a 5 rs.- No menciona si aquests balls són autòctons o forans. El 1841, tornen a pagar pels vestits dels diables, 4'7 duros. El 1842 paguen pels vestits dels diables, 4'1 duros i pels vestits de les gitanes 16 rals, etc.
“El nostre ball de valencians ja se'l troba citat, entre altres, en la festa de la Candelera de Valls, el 1791”. En el llibre no fa menció si va venir el Ball de Valencians hombres o el Ball de Valencians nois. Tot fa pensar que serien els “noys” tal com resa la nota d'en Gallissà.
“El nostre ball de Valencians -prossegueix Violant- ja se'l troba citat, entre altres, en la festa de la Candelera de Valls del 1791...”. En aquest article parla Violant Simorra, per això quan diu del "nostre ball de valencians" fa referència al ball de valencians de Reus.
“L’any 1791 participa, entre altres, a la festa de la Candelera de Valls, i el 1792 en les de la Mare de Déu de Misericòrdia amb motiu del seu segon centenari”. El també reusenc Joan Bofarull Sole (1971) fa constar en el seu llibre la data del 1791, manifestant fil per randa les paraules de Violant Simorra. En canvi, el vendrellenc Pere Ferrando Romeu en el seu article Les festes de la Candela i els Xiquets de Valls: Manifestació i tradició a Quaderns de Vilaniu, núm. 39 Ed. IEV, 2001, diu: “... En aquest context apareixen les primeres festes de la Candelera del 1791, on ja hi és present, entre altres, el ball de Valencians”. La seva aportació acaba aquí sense cap més detall al respecte". Extreu la notícia del Món Casteller, (Vol. I, pàg. 66,) anomenat anteriorment i no cita a Violant Simorra la qual cosa que pot suscitar interpretacions errònies. El reusenc Salvador Palomar a El ball de valencians a Reus, al baix Camp i el Priorat, pàg. 8. Ed. La Carrutxa el 2002, manifesta que el llibre es nodreix de les aportacions d'etnogràfiques i folklòriques que fa Violant Simorra a la seva obra de referència. De Josep Bargalló Badia diu: “... i la bona disposició per estudiar i comentar les seves recerques abans que fossin publicades”. Per tant, queda evidenciat que el Ball de Valencians no és vallenc. Els noys de castells són els reusencs. Algú ha posat la mà al foc sobre aquesta qüestió manifestant i assegurant públicament que el Ball de Valencians és de Valls i afirmant que és la Colla dels Pagesos. La seva prova és que els Noys de Castells són vallencs i amb el "rebut" inserit més amunt ja en té prou per fabricar tot l'argumentari. Considerem que aquesta afirmació o asseveració és errònia. Si realment es vol afirmar que la vila de Valls tenia un ball de Valencians, sí o sí, anem pel mal camí. De tots els balls de Valencians que van actuar a la vila vallenca durant el segle XVIII no n'hi ha cap que estigui documentat com a propi. Ara, manifestar que són propis perquè no s’indica el contrari, i sense suggerir la possibilitat que pogués ser llogat tot menystenint a Violant Simorra i a Bargalló Badia, és voler mirar cap a un altre costat. Si el Ball de Valencians dels pagesos és el que va actuar el 2 de febrer de 1791 deuria haver estat un miracle. A més, qui hauria estat el seu cap de colla dels Pagesos, cas que hagués existit? Primer, en el qüestionari de Francisco de Zamora de l’any anterior es manifestava que “los Labradores no tienen cofadria”(sic).Els pagesos vallencs només estaven associats a una Germandat i poca cosa més. El gremi dels pagesos no existia. No tenien ningú que els representés i no tenien normes o reglaments per moure's com un gremi. Complien a les processons perquè estaven obligats a anar-hi amb el seu estendard de Sant Pere i Sant Isidre com a Germandat. Segon, perquè el gremi dels pagesos, dit "la Seixantena", no es va crear fins al 16 de juny de 1797, 6 anys més tard, format per seixanta pagesos omnipotents i poderosos que representaven els 700 pagesos que es van agremiar i no van ser tots. Els agremiats que s’hi varen adherir van pagar una pesseta de quota anual i la resta, no agremiats, que volien beneficiar-se d’aquesta protecció, pagaven 2 rals d’ardits. A partir d’aquells moments la festa de Sant Isidre, del 15 de maig, esdevindrà important per ser el patró del gremi creat de poc amb les regles de com havia de funcionar. “Sortiran els Gegants a la vigília i s’acabarà amb la processó la nit del dia del Sant”. Com observem per Sant Isidre, res de Ball de Valencians, només Gegants a la vigília i processó a la nit del Sant. Si hagués existit s’hauria anunciat. A més, no van tenir ball representatiu fins al segle XIX. No ens imaginem pas que poguessin actuar per les Festes del 1791 abans de néixer. Hauria estat un miracle. Com va dir Francisco Puigjaner i Gual a la Historia de la Villa de Valls, (pàg. 274): “A últimos del siglo pasado (segle XVIII) subsistia en la villa de Valls el gremio de labradores, bajo la invocación de San Pedro y San Isidro”. A últimos de siglo és el 1797. El 1791 la vila de Valls no tenia Ball de Valencians propi i no el va tenir fins al primer terç del segle XIX. Dit d'una altra manera, els castells dels Xiquets de Valls no són originaris de l'any 1791 ni dels Valencians de Reus. Però sí que ho són del 1801, data que continua sent vigent, on actuà el Ball de Valencians d’Alcover amb la gent de Valls per les primeres decennals que van ser extraordinàries. I és a partir d'aquesta data quan els vallencs agafen l'afecció pels castells definitivament. El pilar de tres i de cinc que varen bastir el 1801 són figures originàries del Ball de Valencians. Pels aficionats a la font oral inserim uns comentaris que aporta el reusenc Joan Bofarull Solé en el seu llibre citat a la font documental, pàg. 135,: "Els més vells de Reus s'exclamaven: “Si això nosaltres ja ho fèiem abans que ells! Si això els ho vam ensenyar nosaltres, que vam anar a Valls quan ells no ho sabien fer!” Per acabar descriurem la narració que fa el pare guardià del convent dels Caputxins de Valls fra Francesc de Sant Hipòlit: “... el dia 2 de febrer del present any de 1791, es fundà la Processó de la Candela dels diners de Mn. Josep Parellada essent els marmessors els Srs. de la casa Baldrich, síndics del convent dels Caputxins. Predicà durant la Novena el Pare Bonaventura, de Girona, Caputxí. Per la tarda hi hagué Processó general amb assitència de les Comunitats, ajuntament i Gremis. Aquesta Processó es farà cada deu anys, i aquest any, per no estar feta la fundació, l'ajuntament va demanar de gràcia l'assistència de les Comunitats i d'aquí en endavant es donarien 3 lliures a cadascuna de les Comunitats religioses assistents”. El Ball de Valencians de Reus és el que va dansar a la Processó que es va realitzar a les 4 de la tarda del 2 de febrer de 1791 a Valls. El 1797 a Reus, pel trasllat de la imatge de Sant Domènec a la seva nova capella, hi van participar el Baile de Valencianos hombres, El Baile de Valencianos noys, etc. Aquest últim hauria estat el que va anar a la processó de Valls. Els Noys de Castells. (Cal dir que fer castells era fer qualsevol figura humana una damunt l'altra en diverses estructures, siguin piramidals, siguin torretes petites, siguin falcons, siguin govindas,..El 1672 hi havia la Danza del Castillo a Madrid que feia castells de tres pisos. Per tant, no només són castells les estructures que fan les colles actuals. Seria un concepte erroni)
La majoria de les persones que citem a continuació van coincidir amb la família Batet, els iniciadors de les dues colles de Valls, perquè Josep Batet Llobera (a) Casteller va morir el 1871 i Salvador Batet Llobera el 1873. Ambdós caps de colla. El primer de la Colla dels Menestrals i el segon de la Colla dels Pagesos. Per tant, si abans d'ells hi hagués hagut algú més com a cap de colla els autors que citem a continuació ho haurien manifestat tard o d'hora. Fixem-nos en el període que van viure els següents escriptors que han estudiat a fons el món casteller: Josep Pau Roca Cardús [Valls, 1817-1899], el més antic. Joan Mañé i Flaquer [Torredembarra 1823-Barcelona 1901], Francesc Puigjaner i Gual [Valls, 1834-Gràcia 1882], Josep Pin i Soler [Tarragona, 1842-Barcelona, 1927], l’Emili Morera Llauradó [Tarragona, 1846-1918], Narcís Oller Moragas [Valls, 1846-Barcelona, 1930], Francisco Gras i Elias (Reus 1850-1912), Fidel de Moragas Rodés [Valls, 1859-1951], Francesc Ballester Castelló [Valls, 1865-1950], Aureli Capmany Farrés [Barcelona 1868-1954], Francesc Blasi i Vallespinosa [Valls, 1875-Barcelona 1949], Francesc de Paula Bové i Triadú [Vilafranca, 1876-1950], Francesc Costes Jové [Valls, 1891-1988], etc. i, sobretot, l’alcalde de Valls, el liberal Aniceto Baldrich i Veciana [1783-1857] que va viure el naixement de les dues colles vallenques. Cap d’ells ha fet constar en els seus escrits que abans dels Batets hi hagués alguna persona vinculada al món casteller. Sempre han manifestat que els caps de colla més antics són Josep i Salvador Batet. A més, els documents de l’esglèsia es podien consultar a la propia Arxiprestal de Sant Joan de Valls on el rector Jaume Cessat hi portava l’administració. De ben segur que les persones citades a l’apartat anterior podien haver consultat amb permis del rector Cessat i del seu successor dels pagaments que realitzava el rector i altres afers i entre mig trobar la factura del pagament de la roba dels “Noys de Castells”. L’havien tingut a les mans sense donar-li importància, perquè no anava en la línia dels origens de les dues colles vallenques. Cas contrari ho haurien manifestat en un moment o altre i no ha estat així. Un apunt: L’alcalde de Valls l’Aniceto Baldrich, el 1791, per les Decennals, tenia 8 anys. És a dir, ja hauria vist actuar el Ball de Valencians de Valls si hagués existit des d’aleshores. No hi ha cap document d’ell on fes constar que el Ball ja circulava en aquell temps. El lector creu que tota aquesta gent culta si hagués sabut que la colla dels Pagesos ja existica el 1791 ho haurien manifestar en alguns dels seus escrits per donar més antigor a les colles vallenques? Utilitzant una paraula de l’arqueòleg Eudald Carbonell dir que aquests personatges esmentats més amunt no eren imbècils. La nostra conclusió és que el MUSEU CASTELLER DE CATALUNYA hauria de retirar l'any que consta al costat de la camisa de l'actual Colla Vella ja que és erroni i està perpetuant l'engany al visitant. Sobre el Museu en parlarem en un altre moment.
Font documental -CLIMENT FERRÉ, Joan. " La Colla dels Menestrals. The beginning". Editat per Pagès editors, dins la col·lecció Grama. 2024.
PS. Com que mossèn Eusebio Ribas manifesta que el 1712 va actuar un Ball de Valencians a Valls es podria dir que hauria estat la Colla dels Menestrals, perque tots els oficis estaven agremiats i, per tant, tindria lògica que portés el Ball. Seria la Colla degana i l'etiqueta que consta al Museu Casteller de Catalunya sobre la Colla Joves X.de V. hauria de posar 1712. Recordem que els pagesos vallencs no tenien gremi. Eren un confraria per anar a les processons i res més. Tot i així, feien castells abans de néixer com a colla? Si sense fonaments ens anem adjudicant dates per ser la colla degana de Valls vol dir que no estem fent bé la feina. Joan Climent Ferré, octubre2024
|
El 28 de gener de 1791, dos anys després de la processó d’Alcover, i per iniciativa de l'alcalde de Valls, Pau Baldrich i Martí, fou instituïda una festa solemne de caràcter religiós en honor a la Mare de Déu de la Candela per la fi d'una pesta. Una festa d’acció de gràcies. Pau Baldrich era doctor en Filosofia per la Universitat de Cervera. També Llicenciat en Història per la de Salamanca i Familiar del Tribunal de la Santa Inquisició. Una persona molt religiosa. Amb el vistiplau del rector de l'església de Sant Joan, el barceloní Jaume Cessat, es va fer públic davant del notari Ignasi Casas Ferrer. La Festa se celebraria el dia 2 de febrer de cada deu anys acabats en u a perpetuïtat. Les primeres festes es van celebrar amb molta solemnitat. 
El vallenc mossèn Eusebio Ribas Vallespinosa [1874-1959] menciona que “...probablemente habría en la población para esparcimiento los bailes ó danzas populares que estaban en uso ya el 1712, á saber: el dels cavallers – dels valencians– de las gitanes – dels bastonets – dels moros y cristians – y la mulasa”. 
Què diu l'etnògraf Ramon Violant Simorra [Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956] a Etnografia de Reus i la seva comarca, (Edicions Rosa de Reus 1955, 1959, Any de publicació: 1955 volum, pàg. 24 i el mateix títol editat el 1990 a Ed. Altafulla, pàg. 684), vivint a Reus sobre el Ball de Valencians que actuà a Valls:
El vallenc Pere Català Roca al Món Casteller (Vol. 1, pàg. 66, Rafael Dalmau, Ed. 1981), diu: 
El reusenc Josep Bargalló i Badia [1932-2015] sobre el Ball de Valencians de Reus a Ball de Valencians de Reus a l'Arxiu de Dansa Tradicional Catalana menciona: 
El vallenc Francesc Ballester Castelló a Els Xiquets de Valls, (dins Acció Catòlica del 26 d'agost de 1950), diu: “Si els castells haguessin estat coneguts el 1791 en el que el gran patrici Pau Baldrich va instituir les festes de Nostra Senyora de la Candela és indubtable que haurien actuat, més cap document d'aquella època els menciona, i es parla d'ells per primera volta, per les festes de la Candela de 1801”. Hem de suposar que els amants de les narracions de Francesc Ballester hi estaran d'acord.