Tothom sap que la guerra civil espanyola la guanyà el feixisme.
A Valls el nou alcalde fou Juan Cusidó Calbet, perruquer de professió i carlí.
A Valls entren les tropes nacionals el 14 de gener de 1939 i s'acaba la guerra a la ciutat. L'alcalde per tal de celebrar l'efemèride tot correcuita va proposar a Ramon Barrufet Fàbregas "el Blanco", cap de colla de la Colla NOVA, únic dirigent que quedà després de la guerra, que organitzés una colla amb els castellers que quedaven d'una i altre agrupació vallenques. Aquesta agrupació serà coneguda com la Colla XIQUETS DE VALLS, coneguda també com la Colla Unificada o la barreja. (Ramon Tondo Dilla "Gravat", cap de colla de la Colla VELLA havia mort el 1938).
La victòria del franquisme s'havia de celebrar i serà el dia 22 de gener de 1939 quan la Colla Xiquets de Valls actuarà. Per aquest motiu l'alcalde feixista Joan Cusidó Calbet va ordenar l'Edicte que transcrivim a continuació:
"Se advierte a todos los "castellers" de las collas "Vella" i "Nova", que mañana domingo, a las ocho, tienen que comparecer al "Hort dels Alls" para colaborar a los castells que se levantarán con motivo de la fiesta que ha de de celebrarse en presencia del Excmo. Sr. General Jefe del Cuerpo del Ejército de Navarra, al Paseo de Capuchinos. Si algun "casteller" no pudiera concurrir, antes ha de manifestar los motivos a esta Alcaldia, de lo contrario incurrirá en sanciones."
Valls, a 21 de Enero de 1939, III año triumfal. (6)
Hem de dir que tots els castellers, tant d'una colla com de l'altra, no varen anar a l'Hort dels Alls, lloc de trobada, tenien els seus motius justificables per no ser-hi presents i no ser sancionats (potser cap a la presó?).
El diumenge dia 22 de gener de 1939 es varen reunir a l'Hort dels Alls els castellers que s'hi presentaren i sense assajar ni res al migdia van fer com van poder castells de sis. Era la primera actuació de la postguerra.
1934
1935
Els castellers de la Colla NOVA amb aquesta unificació no saltaven d'alegria ja que abans del conflicte bèl·lic estaven en un moment pletòric i el franquisme ho va espatllar tot. Estaven a les portes de descarregar el "tres de vuit" que ja havien carregat els anys 34 i 35 a Torredembarra. Era la primera colla que carregava aquest castell al segle XX. El 1936, diumenge 19 de juliol, la Colla Nova amb dos autocars plens de castellers i amb motiu d'unes Olimpíades que es tenien d'inaugurar estava convidada a fer castells. S'anava a intentar de fer i desfer el "tres de vuit". El primer autocar enfilà la carretera de Sants i arribà a la plaça d'Espanya i en veure com queien els obusos se'n tornà cap a casa trobar-se amb el segon autocar. Aquest últim ja no va poder entrar a Barcelona. La tornada cap a Valls fou delirant.Testimoni oral d'en Ramon Barrufet Galofré, fill del "Blanco" (7)
Per part de la Colla Vella, l'opció de la persona de Ramon Barrufet Fàbregas com a cap de colla no va agradar gaire, no veien de bons ulls que fos el dirigent de la Colla Nova.
Valls, amb la unificació de les dues colles vallenques hi perdia molt. Perdia la dualitat, la rivalitat i alguna cosa més. No va ser la millor opció per part de l'alcalde Cusidó i els seus regidors. Molts s'han preguntat si volia celebrar la victòria de la dreta, per què no recuperar les dues colles deixant de banda la política de cada una d'elles i intentar fer bons castells? No va tenir en compte que amb aquesta opció desapareixeria la dualitat en el moment d'unificar-les?
Aquesta unificació va durar vuit anys. Cada casteller portava la camisa de la seva colla.
L'any 1946: El vallenc José M. Fàbregas Cisteré feia poc temps que era el nou alcalde de la ciutat i Jefe Local del Movimiento. (Recordem que del 1939 al 1975 va ser època de dictadura franquista).
Aquest era el primer any de la història dels castells que els vallencs no dominaven plenament les construccions, el Vendrell aixecava el quatre de vuit i el dos de set molt bé. Així ho narra el torrenc Lluís Solsona i Llorens (8).
A causa de la situació externa sobre la superioritat castellera dels Nens del Vendrell, l'alcalde Josep Maria Fàbregas, gran afeccionat als castells, juntament amb el cap de colla Ramon Barrufet Fàbregas (a) Blanco, de la Colla Nova, Lluís Dalmau i Lluís Montserrat, ambdós de la Colla Vella, prengueren la iniciativa de formar un "Patronat" per protegir, fomentar i reorganitzar els castells dels Xiquets de Valls. Així fou.
El setmanari vallenc La Crónica de Valls, del 25 de maig del 1946, n. 174 diu: Está formado ya, en substancia, el "Patronato dels Xiquets de Valls", esperando solo la aceptación de algunos de sus componentes entusiastas vallenses y amigos de los Xiquets para hacerlo público (...)
El 24 de juny de 1946, per Sant Joan, quedava constituït definitivament els components del Patronat:
President: 
Luis Dalmau Solé (colla vella)
Vice-president: Ramon Barrufet Fàbregas (Blanco) (colla nova)
Tresorer: Luis Montserrat Esplugues (colla vella)
Secretari: Eugenio Cirac Fontova
Vice-secretari: Octavi Roca Miquel
Vocal: Josep Batalla Mallorqui (colla vella)
Vocal: Francesc Blasi i Vallespinosa, escriptor
Vocal: Fulgencio Sanahuja
Vocal: Vicenç Cusiner
Vocal Francesc Cases
I dos representants dels Xiquets: Ramon Fontanillas Serra (colla nova) i José Nolla Batista (colla vella)
La composició del Patronat fou acceptat pels elements de les dues formacions vallenques. (9)
S'acordà que l'uniforme seria els colors de l´Escut de Valls, vermell i blanc. La camisa vermella, pantalons blancs amb l'escut de la ciutat a la camisa i mocador vermell amb llunes blanques, els colors de la ciutat de Valls.
Una vegada constituït el Patronat dels Xiquets de Valls les actuacions de la Colla Xiquets de Valls seguien amb molts problemes interns. El problema principal era que el cap de colla, Ramón Barrufet Fàbregas (a) El Blanco, de la Colla Nova, feia pujar als seus castellers perquè hi tenia més confiança deixant a terra als castellers de la Vella. Aquest fet era normal. Segurament si el dirigent hagués estat un de la Colla Vella, com per exemple Ramon Tondo (a) Gravat, hauria fet el mateix però a l'inrevés.
Ara, arriba el punt culminant. El febrer de 1946, Ramon Tondo Serra, cusi de qui subscriu, i Josep Solé Salesas (a) Pep de Nulles acabaven de fundar una nova colla que ja funcionava feia temps i que no tenia nom.
Aquesta nova colla estava formada per jovent de l'època que no volia anar amb la colla unificada perquè es barallaven contínuament.
Pep de Nulles diu: Abans de fer la primera sortida, el 15 de setembre de 1946 a Cabra del Camp, la Colla encara no tenia nom. Un dels castellers que s'incorporà abans d'aquesta sortida fou Pau Parés Plana (a) Pau de Parés. Aquest vingué a la colla per poder pujar als castells, perquè amb l'altra no hi tenia lloc. Va Pujar a segons. Fou una persona que després col·labora molt amb aquesta nova colla. El seu fill Francisco pujà a terços.
"Pau de Parés", que era gran, va començar a manar i d'una manera o altra es va quedar amb la nostra Colla que Ramon Tondo i jo, nois de 16-17 anys, havíem creat, fent-nos fora del davant de la nova agrupació. (Veure tot el detall sencer a l'article "Conversant amb Pep de Nulles" i al Quadern del Casteller dins del www.elcasteller.cat).
"El domingo pasado,15-9-1946 algunos elementos pertenecientes a la Colla dels Xiquets de Valls y con otros jóvenes entusiastas de los mismos ¿futuros castellers? se trasladaron a Cabra levantando el tres i quatre de set, dos de sis i pilar de cinc, siendo muy aplaudidos" (10) Clar, la premsa al veure castellers grans que alguns coneixien van escriure la Colla dels Xiquets de Valls perquè no tenien nom oficial i no sabien com anomenar-los quan, a més, no va ser d'aquesta manera tot menystenint als joves entusiastes que no coneixia ningú i que eren els fundadors d'aquesta colla.
Qui eren aquests futuros castellers? En Joan Pasalaigua Coll: "Jo mateix vaig ser un d'aquests "futuros castellers". La Colla Xiquets de Valls, assajava a L'Hort dels Alls, a prop d'allà, hi havia un abeurador d'animals (estava situat a la pl. Portal Nou, cantonada Muralla del Carme amb la Ctra. de Tarragona). Darrera d'aquest abeurador vèiem com la Colla Unificada assajava i nosaltres no fèiem res més que imitar-los, però sense gens de ganes d'anar a la Colla. Jugàvem. Teníem entre 16 i 17 anys. Érem en Pep de Nulles, en Ramon Tondo Serra (cusi del qui subscriu) ell sí que hi va anar amb el "Blanco", abans d'anar a la nova colla que es formaria, Isidro Masoni, Titu Mallorqui, Benet Ibàñez, Garcia de la Creu Roja, etc. En Pau de Parés, Xaconet i el Ros de Xamalí, components de la Vella, ens van venir a buscar per integrar-nos a la colla que anaven a formar, quan nosaltres ja teníem la nostra colla. Vàrem anar als assajos que es duien a terme a Ca l'Arturet i després a la Societat dels Pagesos, a dalt a la Sala de Ball. Jo hi vaig anar poc temps, perquè no m'agradava els qui manaven de com portaven la canalla". Resulta que ja volien portar la veu cantant per damunt de Pep de Nulles i Ramon Tondo.
El gener de 1947 va actuar a Sant Joan de Déu, de Calafell "la Otra". La premsa, però, anunciava com Els Xiquets de Valls, perquè no tenia nom oficial.(11)
El 23 de gener de 1947 es va fer la presentació a la sala d'espectacles de la Societat Agrícola, coincidint amb els actes de Sant Antoni, la "colla" de "castells" recientemente constituida...(12) No tenia nom oficial era coneguda com "La Otra".
El 2 de febrer per la candelera, va fer la presentació oficial a les autoritats i al poble la nueva "colla de castellers" recientemente constituida... (13). La Colla no tenia nom. Cal dir que la Colla Unificada dels Xiquets de Valls no va actuar aquest dia.
El dia 19 de març de 1947, per Sant Josep, aprofitant el Sant de l'alcalde Josep M Fàbregas Cisteré i Jefe local del Movimiento, es va duu a terme la "Primera reunió plenaria" que celebrava el -Patronato de los Xiquets de Valls:
"El domingo pasado, a las once de la mañana, se reunió el pleno del Patronato, para conocer la marcha del mismo, su labor en el tiempo de su actuación, su balance y perspectiva económicas, y sus proyectos para la próxima temporada al objeto de conseguir la propagación de ésta manifestación vallense: los Xiquets de Valls.
Se dignó presidirla el Sr. Alcalde de la Ciudad, en quién halla eco todo lo que tiene sabor vallense, asistiendo a la misma el presidente del Patronato D. Luis Dalmau, y los Sres. Francisco Blasi Vallespinosa, D. José Batalla, D. Luis Montserrat, D. Octavio Roca, D. Ramon Barrufet, D. Ramon Fontanillas, en representación de LA MUXERRA i el secretario D. Eugenio Cirac.
Por el Secretario fue leida, en primer lugar, la Memoria, en la cual se recogen todas las actividades del Patronato, así como de la "colla" bajo su patronato. Se detallaron las actuaciones y exhibiciones de ésta, sus éxitos y sus contratiempos, por los que, Valls, cuna de los "Xiquets", vióse, aunque fuese momentáneamente superada por otra "colla" de las que han nacido en la provincia. En este orden, se señalaron los intentos de réplica efectuados en la exhibicion del 21 de octubre, cuando la bendición e inauguración del nuevo edificio del Ayuntamiento, ante las ilustres personalidades. Ecmo. Y Rvdmo.Sr. Cardenal-Arzobispo, Excelentísimos Sres. Gobernadores Civil y Militar de la Provincia, Excelentísimo Sr. Presidente de la Diputación y otras muchas, así como representantes de la prensa de Barcelona, asistentes al acto aquel, pero que por circunstancias de todo son conocidas no fue posible. Sin embargo, el amor propio vallense pudo verse, satisfecho en la actuación de la MUXERRA (nombre que ha tomado la "colla" que hasta el momento está bajo este Patronato, para distinguirla de la otra creada por Octubre del pasado año, sin tener que recurrir a nombres de vieja y de nueva, hoy además de dificil clasificar en este sentido, dadas sus composiciones y su edad o época, del pasado dia 19, festividad de S.José.
En la parte económica, (...)Se hizo constar, por último, la satisfacción del Patronato y la feliciitación del mismo a todos los componentes de la "colla".
A preguntas del Sr. Blasi,(És en Francesc Blasi i Vallespinosa, autor, entre altres, del llibre "Els Castells dels Xiquets de Valls") se le dio cuenta detallada y minuciosa de la creación de la otra "colla" que el Patronato, como se recogió en la memoria, no puede ver con desagrado siempre que ello sea en aumento de la afición y produzca los naturales deseos de superación, que serán siempre en beneficio de los "Xiquets", de su nombre y fama, haciendose constar que hasta el momento, la "colla" recientemente constituida, no habia comunicado de modo oficial su creación ni habia solicitado ingresar ni recibir el apoyo de este Patronato, a pesar de las indicaciones en este sentido efectuadas.
Entre los acuerdos que se tomaronm más importantes, figuran los siguientes:
Aceptar el nombre de "LA MUXERRA" que ha tomado la "colla" que desde 1939 viene actuando y que está bajo este Patronato.
No admitir para las "Collas" que puedan estar bajo este Patronato ninguna denominación de nueva o de vieja, consecuentes a lo expuesto y para evitar posibles rivalidades ajenas a la índole de los "Xiquets". (...) (14) És a dir, esquerres-dretes.
Doncs bé, a partir d'aquest moment la Colla XIQUETS DE VALLS serà coneguda com la Colla LA MUXERRA dels XIQUETS DE VALLS, des del 22 de gener de 1939, data de la represa castellera de la postguerra. Formada amb els castellers de la Colla Nova i castellers de l'antiga Colla Vella que s'hi quedaren. Per tant, el que fa la Sessió del Ple del 19-3-1947 no és res més que donar continuïtat a la Colla NOVA amb un nom nou. Aquest nom nou el portarà l'agrupació fins al maig del 1971. A partir d'aquesta data i també per motius polítics i socials serà coneguda amb el nom de Joves Xiquets de Valls
Camisa vermella amb el nom al butxacó, pantalons blancs, mocador vermell en llunes blanques, els colors de l'escut de Valls.
Josep Secall Duch, casteller de la Colla NOVA, avui traspassat, deia: En Toribi Vallés de l'Arboç, gran casteller de la Vella, més d'una vegada li havia sentit dir que tenia una gran estima per a Ramon Barrufet "Blanco" i que estava molt satisfet de pertànyer a la MUXERRA i content de com portava la Colla. Em sembla que la totalitat dels antics castellers de la Vella que es van quedar opinen de la mateixa manera. Eren gent que no volien raons i com que fruïen fent castells van acabar com a castellers de La MUXERRA. El seu germà Eduardo Vallès, també es quedà a la Colla.
Josep Peris Montserrat, casteller de la Vella, avui de 87 anys, ens digué ja fa tres anys: Quan la Colla Xiquets de Valls canvia el nom per LA MUXERRA, jo no vaig tenir motiu de marxar cap a l'altra colla que s'acabava de crear. Jo ja m'hi trobava bé. També si quedaren entre molts dos dirigents de l'autèntica Colla Vella, en Lluís de l'Hort dels Alls i en Pep del Fèlix.
Per què el nom de LA MUXERRA dels XIQUETS DE VALLS i no un altre?
Primerament, el Patronat va posar aquest nom perquè no se'l posés l'altra colla que s'acabava de crear. A més, Vella estava prohibit i Nova també.
Segonament, com que es van quedar la majoria dels castellers de l'autèntica Colla Vella, un altre motiu fou per contentar als que s'havien quedat. Com diu la premsa el nom de Muxerra es va posar en atenció a las gestas castelleras de nuestros antepasados. Els castellers de la Colla Nova no podien dir res, encara que els hi pertocava el nom de La Roser. Muts i a la gàbia.
Recordem el règim que vivint, estem en plena dictadura. Recordem que es van clausurar els locals polítics i sindicals; hi va haver la persecució oficial de la llengua catalana. Era prohibit editar cap llibre que no fos en llengua castellana. L'ambient de frustració feia que tothom callés, malgrat que, portes endins, molts esperaven que les coses s'arreglarien aviat. No oblidem les llistes de comunistes, de rojos i de maçons que disposaven les autoritats per mantenir el control polític, no oblidem que per fer castells l'alcalde vallenc va treure molts castellers de les presons. Que els hi tocà fer als castellers de la Colla Nova: callar, no dir ni piu i aixecar el braç dret cap endavant.
Si la Colla Xiquets de Valls s'hagués partit per la meitat o bé tots els castellers de la Vella haguessin marxat per reorganitzar la seva colla tindria sentit que se li posés MUXERRA que era el seu antic nom. Però posar aquest nom en lloc de l'antic de LA ROSER no té sentit.
Hem de dir també que a partir d'haver-hi dues colles oponents, els antics castellers de la NOVA i de l'antiga VELLA que en el seu moment no s'integraren a la colla unificada per haver al·legat algun motiu important el passat any 1939, tornarien a formar part a partir del 1947 en endavant a les respectives colles.
Hi ha una carta del Sr. Juan Vives Surià de "Cal Cirera" familia molt de dretes vinculada a la Colla Vella va fer un article al Mundo Deportivo el 8 de nov. 1947 que transcrivim un tros: "Tuvo lugar, en Valls, una interesante competición de "castells", entre la Colla Vella (el nom en aquesta època no es correcte, era la Colla de Pau de Parés, després la Colla d´en Nolla, o coneguda com "la otra colla", etc. no tenia nom fins a finals de 1948) y la otra "Colla" de Valls. Digo "otra" porqué, la verdad, no sé como apellidarla, de no llamarla "La Roser", "Colla Nova", otro nombre que no sea "Muixerra" en conformidad a las leyes que rigen los usos y costumbres de los p7uebles y a la misma historia de las "collas de Xiquets de Valls". Se le viene llamando "Muixerra", per este nombre no le pertenece, pues es el que tenia la "Vella" a mediados del sigle pasado. No quisiera que esta aclaracion, hecha en honor a la verdad, causara molestia alguna (...)"
Hem de dir que compartim la seva opinió. El nom de la Muxerra no correspon a la Colla, a més, estava vinculada al bàndol absolutista i carlista. El "nom" que li pertoca és la de LA ROSER vinculada al bàndol liberal i progressista del segle XIX, i que és l'antic nom de la Colla Nova, aquesta al costat de la república (15)
Josep Nolla 
Francisco Labadie Otermin amb Franco
Un temps abans de Sta. Úrsula del 1947, la Colla d'en Nolla, coneguda com "La Otra", abans d'estrenar el nou nom de Vella-Rabassó, el reusenc Josep Nolla Batista, tintorer de Valls, (foto) un dels principals dirigents en aquells moments, va fer mans i màniga per aconseguir el nom de "Vella". Es va entrevistar amb el governador civil de la província Sr. Francisco Labadie Otermin. El Governador els va autoritzar el nom amb l'afegitó d'un altre nom per no ser el mateix. Aquest nom fou "Rabassó" en reconeixement al suport donat de la Família Clols-Rabassó al Movimiento Nacional. L'alcalde Josep Maria Fàbregas no hi pogué fer res, Labadie era el seu superior.
Francisco Clols Rabassó, que serà l'alcalde després d'en Fàbregas, pertanyia a la C.E.D.A. d'abans de la guerra, partit d'extrema dreta. El seu germà Lluís, també.
En el Concurs de Castells, que es feu a Reus, el dia 1 de novembre de 1948, on guanyà la Colla la Muxerra, avui Joves Xiquets de Valls, la Colla d'en Nolla es presentava com la Colla Vella de Rabassó.
En aquest concus hi hagué un casteller de la Colla Vella-Rabassó que va perdre la vida. Isidro Dalmau Clarasó, que figurando al “cordó” fue accidentado en Reus. Falleció el miércoles. Fué con el “Dos de Set”, sufrió rotura de columna vertebral, deja tres hijas y viuda.
D'agut a aquest accident del casteller i per tal de poder recaptar fons per a la vídua es voler aprofitar l'ocasio per OFICIALITZAR el nom de Vella de Rabassó. (Juventud,1948)
El nom de Colla Vella-Rabassó perdurarà fins al desembre del 1970 en què canviaran el nom oficialment pel de Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Com a fet real de continuïtat de "Colla", quan la MUXERRA dels Xiquets de Valls guanya el "Concurs de Castells celebrat el dia 1 de novembre de 1948 a Reus, el setmanari vallenc Juventud 6-nov.-1948 n. 303 en lletres grans diu: "LA MUIXERRA" es capeona por quinta vez.
El primer aconseguit és el 24 de set. de 1933 a Tarragona, amb nom de NOVA dels Xiquets de Valls; el segon el 30 d'agost de 1935 a Vilafranca, amb el nom de NOVA dels Xiquets de Valls; el tercer el 26 d'octubre de 1941(exaequo) a Valls, amb el nom de XIQUETS de VALLS; el quart el 24 d'octubre de 1945 a el Vendrell, amb el nom de XIQUETS DE VALLS i el cinquè el que acabem de mencionar a Reus, amb el nom de MUXERRA dels Xiquets de Valls. Tots aquests concursos guanyats consecutivament. És a dir, pels qui dubtaven que la Muxerra no era la Colla Nova i amb castellers de la Vella inclosos quedava ben palès amb el titular del setmanari.
El 10 de desembre de 1948 Francesc Blasi i Vallespinosa escrivia a l'Eugeni Cirac tot dient: "... acaba de sortir al públic la segona edició dels Castells dels Xiquets de Valls, l'administració de la qual va a càrrec de la Llibreria Dalmau i Jover S.A. de Barcelona, al preu de 25 pessetes l'exemplar. Parlant ahir amb en Barrufet vaig indicar-li la conveniència d'enviar cent exemplars al Patronat de Valls perquè els repartís o vengués al preu indicat a benefici de l'al·ludit Patronat. Així, doncs, en complimen d'aquest oferiment, un dia pròxim entregaré a l'Agència Guardis, els cent exemplars susdits, a la disposició del Patronat en tot i per tot. Seran tramesos al vostre nom, a la casa de l'Ajuntament, seu d'aquest Patronat. Es parla de La Muixerra com a substitut de la La Muixerra. Jo no estic conforme amb la "i". Crec que el nom més adaptable per la seva senzilla fonètica i significat és La Muxerra. Caldria que hom anés d'acord i que no se'n parli més." (ACAC) Cal dir que els setmanaris escrivien el nom de les dues maneres Muixerra i Muxerra. Finalment va ser acceptat el nom oficial sense la "i".
En Blasi va ser molt astut perquè ell va intentar i va aconseguir treure la "i" del nom perquè no fos la colla carlina del segle XIX, fos una altra cosa, d'aquesta manera es distanciava del nom de dretes. Amb la seva mà esquerra va saber trampejar la situació.
En definitiva, fos com fos i tal com van anar les coses, a l'alcalde Fàbregas li va sortir tot que ni pintat. Valls tenia dues colles castelleres. L'una protegida pel Patronat amb les seves assegurances, ajudes per pagar un dia de treball, per accidents, etc. i l'altra fora del mencionat organisme que no volgué ser inclosa. No va tenir cap ajuda oficial del Patronat, però sí de l'ajuda del que serà alcalde aviat Francisco Clols RABASSÓ. Serà el padrí de la Colla. Sense voler o sí, la ciutat de Valls tenia dues colles amb els noms de dreta sota el seu règim.
La continuïtat de la "Colla NOVA" després de la guerra civil, ve per mitjà de la Colla Xiquets de Valls, com ja hem explicat més amunt. Més tard, serà coneguda amb el nou nom de "LA MUXERRA" que ratificà el Ple municipal ja esmentat, fins a arribar al nom actual de Joves Xiquets de Valls, el maig del 1971.
En els setmanaris i diaris de fora la ciutat del 1971, anunciaven que la "Colla" tant amb el nom de Muxerra o Joves Xiquets de Valls eren anomenades la "Colla NOVA dels Xiquets de Valls".
La Colla Vella actual començà el 1947 expulsant de la seva direcció als creadors de la colla sense nom per fer-se-la seva quan era coneguda com la "nueva colla de castellers", "la Otra". Després passarà a ser coneguda com la Colla de Pau de Parés, Colla d'en Nolla, Colla Vella-Rabassó i Colla Vella dels Xiquets de Valls.
Tota aquest informació es ratificada oralment pels castellers antics de la "Colla" i per les hemeroteques i arxius històrics. Qui desitgi seguir i aprofundir en el tema entreu al web www.elcasteller.cat i aneu a buscar l'arxiu "Conversant amb Pep de Nulles" i "Conversant amb Ramon Tondo" i, a dins, també el Quadern del Casteller.
jclif@elcasteller.cat