Hem recuperat una entrevista que la teníem oblidada.
1933 |
1934 |
 1971 amb l'antiga camisa
|
 1998 |
Montserrat 2002: Joan Guasch (a) Bondéu, Anton Vilanova (a) Pebroter, Salvador Trenchs (a) Romo, Joan Barquet, -Presidente de la Colla-, Lluís Lirón i Josep Sanjuan. A baix: Àngel Ruiz (a) Angelet i Cristòbal Invernon. Uns quants castellers de la Muxerra ara amb el nom Colla Joves Xiquets de Valls.
Anton Vilanova Mateu, vallenc, nat el 14 de gener de 1917 de professió pagès, casteller de la Colla Nova Xiquets de Valls des de ben jovenet i no ha deixat mai de ser-ho arribant a l’actualitat amb la mateixa Colla ara dita Joves Xiquets de Valls. Casteller d'estatura alta, cos prim i sec, i fort com un roure. Sempre ha portat la camisa vermella, pantalons blancs amb el mocador vermell amb llunes blanques, els colors de l’escut de Valls. 
Havíem parlat moltes vegades amb ell, però ara ja a l’edat de 81 anys i encara amb bona memòria, amb alguns lapsus per contextualitzar el moment que passaven les coses, ens ha explicat fets interessants.
Hem de dir que la font oral, si no la pots contrastar, sempre pot ser dubtosa. En el nostre cas, intentarem entendre el que va explicar i nosaltres afegirem informació dins d’un parèntesi. Comencem:
L'Anton Vilanova diu: -El 1929 a l’Exposició Universal de Barcelona si va anar el Gravat (Ramon Tondo Dilla (a) Gravat de Rabassó) també hi va anar la Colla Jove.
Abans del "Blanco", 
(cap de colla Ramon Barrufet Fàbregas) del 1927-1929 lles colles no es van barrejar em penso que hi havia un altra persona abans del Gravat. (Josep Maria Guasch)
No hi havia cap fusió. Abans de l’any 30 abans del Blanco no es van barrejar. (Estem parlant de quan les colles vallenques es van fusionar degut a la decadència castellera per competir els Nens del Vendrell i els Xiquets de Tarragona que acabaven de néixer. Anton Vilanova manifesta que no.)
1929 0 1930 allavorens el 31 ja va venir la república. Després em van fer pujar a dalt a quarts del 4de7, però a la plaça no hi havia pujat mai perquè era massa alt. Allavorens va passar una serie de temps que jo només anava a aguantar.
El retratista Català venia amb la nostra colla. (S'està referint al Pere Català Pic, 
Valls, 1889- Barcelona, 1971) Tenia la botiga de fotografia al carrer Baldrich (de la Cort, núm. 37). Havíem anat a Barcelona i venia amb nantrus i era de la Colla Nova. Feia fotos de la Colla Nova. Potser també n’agafava i feia retratos de la Colla Vella.
(Ara, es referirà al Francesc Catala Roca, 
el fill gran. Valls, 1922 -Barcelona,1998) Fa poc temps que es va morir aquest home, el Català, nascut aquí i es feia retratos a tots. Era en Francesc Català, era Francisco Català, lo fill gran (de Pere Català Pic, el iaiu) li havien fet fer algun castell de sis. També va venir alguna vegada a dinar amb nosaltres. Ara, ell també et podria explicar alguna cosa, ara, que viu a Barcelona. Lo "Blanco" segur que això ho deu sapiguè això del Català i potser havien anat al col·legi dels Gabriels junts. (Ramon Barrufet "el Blanco" va néixer el 1882, per tant, haurien anat junts al Col·legi dels Germans de St. Gabriel abans de la guerra civil).
Amb nosaltres també venia l’abogat Casas que era dels nostres, 
Ferran Cases era dels nostres. Aquesta informació amb el temps s’ha anat perdent i això ho havíem d’haver dit... (Ferran Casas Mercadé, Valls 1908-1988, advocat i escriptor)
(De fet, Pere Català Pic va traspassar el negoci de fotografia del carrer de la Cort, n. 37 a favor del sabadellenc Agustí Gurí, el 16 d'agost de 1932)
El 1930 amb el "Blanco" féiem castells de set. Hi pujava el pastisser la Riuets, després Paret de les Ànimes, Pere Pi, i després havia muntat un tal Josep Amatller que feia de camàlic, després, no m’en recordo més. Però, quan vam venir més cap aquí per fer el castell de vuit no podíem sortir de trobar un segon. Ah, també pujava el Titànic (Ramon Pallarès Pons) que també havia anat amb la Colla Vella. Després havia vingut un home que pasava molts quilos, però no servia. Després va venir el Joan de Mas de Mañell! que anava amb el jaio Fontanillas (Ramon de Fontanillas) i amb el Xato de ca Ribé. Després hi muntava en Cirilo de Bigorra o el sord de Panxuel o potser Panxuel pujava al 4de7 amb Paret de les Ànimes, això abans de la guerra civil. (1936-1939)
(En una altra entrevista anterior l’Anton Vilanova (a) Pebroter, va participar en el primer quatre de vuit que es descarregà a l’Arboç el 1933, a Vilafranca i en els dos primers tres de vuit carregats del segle XX, el 1934 i 1935, i el dos de set a la Torredembarra)
L’Anton Vilanova continua... Després vam fer el 3de8 a la Torredembarra. Em deien que hi muntaria jo, però allavorens van canviar per Cirilo de Bigorra, lo Xato i l’Alfonso, o Fontanilles potser, Ramon Fontanillas, i bueno, allí es va fer aquell 3de8 m’esembla que va caure. Després ja van venir les festes majors de l’Arboç, de la Bisbal, seguint lo rollo. (El 3de8 a segons van ser Ramon de Fontanillas, Alfon Magrané (a) Xato i Ciril de Bigorra)
Bueno, primer havíem anat (per anar ha assajar) aquí a baix davant de l’Hospital, un que venia ciment i li deien Carrassó. Después vam anar a la masia de Tirano (Francesc Boada) davant de ca Piñas, a la ctra. de Tarragona. Acabat, no me'n recordo si vam anar a la masia de Xamalí o al Molí Penedès. Jo tenia 16 o 17 anys. (per tant havia de ser el 1933). Estem parlant de l’època d’abans de la guerra.
Quan se va acabar la guerra ens vam ajuntar tots, perquè al poble de Valls hi hagués castells, l’alcalde era Cusidó 
(Joan Cusidó Calbet, carlí). Després va venir Fàbregas 
(Josep M Fàbregas Cisterè, del –Movimiento-) i Fàbregas era més aviat de la juventut de la colla nostra i Cusidó no se si era neutral. I al cap del temps va venir el Clols, 
(Francisco Clols Rabassó del -Movimiento i de la CEDA) el Clols era més de la Vella (Vella-Rabassó) Va ser padrí de la Colla.
Quan vam estar units es van discutir una mica lo cap de colla junt amb Batet (Àngel Batet, de Gavà). Hi havia Nolla
(Josep Nolla Batista, de Reus), el Ros de Xamalí, (Pau Pena Gavaldà) que se’n van anar a Cabra per la festa major. (Aquests van marxar de la colla unificada Xiquets de Valls) Com ells no tenien gent van arreplegar, van arreplegar gent que assajava baix el Bruch, (sota la plaça del Blat) que no tenien res a veure amb castells, però feien un 3de5 o un pilar de 4. No anaven a cap colla, eren independents. (La colla de jovent era coneguda com "La Otra")
Com que els que van marxar hi havia Pep de la Llet 
(Josep Gasque Padró) es van ajuntar. (amb la "Otra") Això ho va portar una mica la política. Els que eren de la Colla Vella, com el de l’Hort dels Alls, Pep del Fèlix 
(Josep Batalla Mallorquí) no van marxar (de la Colla unificada Xiquets de Valls) es van quedar junt amb nantrus (L'unificada ara serà coneguda com la Muxerra). Després el Pep del fèlix, lo "Blanco" seguíem tots junts i assajàvem a l’Hort dels Alls. Però abans també assajàvem a Cal Bota, al Portal Nou, a l’alçada de la casa que hi havia una botiga d’electrodomèstics i els altres a més amunt, a Ca l’Amada.
L'alcalde Fàbregas també baixava a l’Hort dels Alls a veure’ns. Un dia al carrer de la Cort ens va demanar de fer un 2de6 i el vam parar ell i jo. No hi ha fotos d’això. Jo amb el Blanco sempre li demanava poguer muntar una mica i vaig fer lo primer pilar de 5 a Reus, en una carrer estret que li deien el carrer del Carme, perquè el confiava que havia de caure. Per pujar a segons de 8 va veure que era massa alt, allavorens alló feia trontollar, allavorens va venir Ramon Fontanilles que estava molt fumut de les cames i aquí a Valls féiem el 4de7 net a Ca la Riuets. Jo sempre el feia a Valls i allavorens vam anar a les festes majors i també lo feia jo. Després més enllà vam anar a Ribes de Freser i allavorens vam anar a Barcelona i a Barcelona, es clar, los joves se van (?), allavorens el jaio Blanco diu al Pelegrí (Joan Rossell Guasch, de Llorens del Pdès) pujaràs tu, i tu vas a fer el 4de7 net, Vilanova, també. Al Pelegrí el vam haver d’agafar pel cos, perquè no s’aguantava, en canvi pels pilans era millor que jo, no vull dir una cosa per una altra, perquè els pilans els feia ell. Allavorens, ell ja va marxar que anava amb el Vendrell, que venia amb nantrus per fer els pilans de cinc. Jo els feia amb una sola mà a l’Arboç, amb van dir...Vilanova lluexa’t!!!. Fem-lo amb una sola mà, sí va,...provem-lo. El vam fer, el vam carregar i el vam descarregar.
Pilar de cinc girat. 1947, per la Festa Major de Sant Joan. El primer que es basteix després de la guerra i fet per la Muxerra.
Segon: Joan Rossell Guasch (a) Pelegrí, de Llorens del Penedes. Girant el pilar de dreta a esquerra i a l'inrevés.
Terç: Llorenç Fabra Español (a) Llorençó
Aixecadort Manel Valverde Alonso, casat amb la cosina de qui subscriu, la Teresa Tondo Serra.
Anxaneta: Lluis Lirón Munuera.
L'Anton Vilanova Mateu continua explicant: Allavorens ja es feia el castell de vuit (es refereix al quatre de vuit), després el 2de7 hi havia feina per fer-lo i allavorens vam trobar a l’Alfonso dels Monjos, alt, com a ros, amb el vell Fontanillas (Ramon Fontanillas) que després va sortir i vam fer el 2de7. El que no me’n recordo a on era. (Era a Montserrat, el 1947, Eduard Vallès era la primera vegada que pujava a segons en substitució de Ramon de Fontanillas que estava malalt i el va fer amb l’Alfonso dels Monjos a segons)
Parlant dels Llorençons,
com que necessitaven céntims, aquell home en sec anava amb una colla, en sec anava amb una altra, però després ja van quedar definitius amb aquesta colla nostra. Tots els germans amb la Muxerra.
Com que allavorens teniem a Ramon de les Mules,(Ramon Figueras) Joanet de les Mules, (Joan Figueras) que eren de Cabra, (no, del Pla de Cabra) que eren ferrers, 
el Joan que era més doble que jo per muntar els castells estava respectat. Allavorens, vam agafar aquell xiquet el Correu (Anton Vallverdú Puig) i s’entrenàvem alli al carrer amb Salvador de Muntanyès 
(Salvador Isern) Pep del Muntanyès, (Josep Isern) bueno, nantrus.
Els Vallesus venien de l’Arboç a ajudant-nos. 
El gran anava a segons i el seu germà anava al terç. (Eduard Vallès i Toribi Vallès) Després anàvem a fer castells aquí i allà.
Vam anar a Reus i el Vallès petit (Toribi Vallès) ho va acabat tot i jo li vaig haver de posar de puntetes i tenia una cama que li marxava i jo amb el cap apuntalat no li vaig deixar moure, em va dir, noi has salvat el castell!!!...
Quan el Blanco es va morir hi van posar el Fuguet 
(Anton Domingo Baldrich). Allavorens vam anar seguint, vam anar seguint fent castells i la Colla Vella tenia feina en fer castells...
________________________________________
Bé, fins aquí una mica d'història oral, una mica desordenada per manca de bona memòria, Però, interessant en el seu contingut, anomenant persones i fets.
Interessant i inèdit el fet de saber que el iaio Català Pic acompanyava sempre a la Colla Nova fins i tot, de jovenet, el seu fill Francesc Català Roca va fer castells amb la mateixa Colla. No cal dir, també, l'advocat, el vallenc Ferran Casas-Mercadé anava amb la Colla Nova i la reflexió que fa és el de no haver-ho explicat ja que amb el temps s'oblida tot.
Hem d'afegir que el seu germà el Pere Català Roca 
tenia simpatíes per la Muxerra. Cal dir que L'Any 1955, el 27 de novembre, la Colla castellera La MUXERRA, va celebrar per “primera vegada” la festa patronal en honor a la Verge del Lladó.
Mossèn Tomas, Alcalde Josep M Fàbregas Cisteré, Eugèni Cirac, Ramon Pallarès (a) Titànic, Toribi Vallès, de l'Arboç, Joan Monné (a) Mora. Davant: Ciril de Bigorra i més endavant Cristòbal Invernon.
"... Mas tarde se reunió en un almuerzo de hermandad, al que concurrieron amigos de la Colla y de los Xiquets de Valls, reuniéndose unos 140 comensales, transcurriendo en una ambiente franco y de camaraderia.
Al final del Rvd. Juan Tomás, pbro., se dirigó a los presentes glosando el significado de la fiesta, siendo muy aplaudido, y pronunciaron aunas sentidas palabras el "cap de colla" Lorenzo Fabra; Ramon Casas y Pedro Catalá Roca y un bello y brillante discurso del Sr. Alcalde D. José Maria Fábregas, siendo al final ovacionado, asi como aplaudidísimo en muchos instantes de su emocionado y oportuno parlamento".
Nota:
Pere Catala Pic, el iaiu. Valls, 14 de setembre de 1889. Defunció, 13 juliol de 1971 a Barcelona, era de la Colla Nova.
Francesc Catala Roca, Valls, 19 de mar de 1922. De petit va fer castells amb castells de sis pisos amb la Colla Nova. Tindria 8 o 9 anys. Defunció, 5 de març de 1998 a Barcelona.
El 1931, Pere Català i Pic es trasllada a Barcelona amb tota la família, al carrer del Pi, i crea l’empresa PIC, especialitzada en fototècnica publicitària. El 1932 les fotografies ja son de l'Agustí Gurí i Francesc de Blasi Vallespinosa i d'algun altre.
Pere Català Roca, Valls, el 8 de desembre de 1923. Defunció, Barcelona, 10 de febrer de 2009.
Acabem amb la Família de Cal Pebroter
Colla La Muxerra als anys 40 del segle XX al carrer dels Metges, cantonada carrer Flavià, davant de la Casa de la Família Vilanova, coneguda com a Cal Pebroter. Família castellera. A l'altra banda del carrer dels Metges hi havia Cal Fideuer, botiga de venda de pastes propietària del Sr. Miquel.
El nostre casteller el vallenc Anton Vilanova Mateu, conegut com el "Pebroter", nat el 14 de gener de 1917, ens explicà que el seu avi matern l'ANTON MATEU BOSCH (a) Pebroter, nat a Valls el 30 de desembre de 1859 i mor el 1938 durant la guerra civil a l´edat de 79 anys, em deia: Quant jo era petit (l'Anton), el meu avi i padrí l'Anton Mateu Bosch, casteller de la "Colla" LA ROSER i després amb el nom de NOVA dels Xiquets de Valls m´explicà els castells que havia fet i que la seva colla feia. Recordo que hem deia: fa molts anys quan jo era petit varem fer el "pilar de vuit" a Vallmoll. Jo feia el pilar de sis a segons. A més per la Festa de la Mare de Déu del Carme (16 d'agost), a la plaça del Carme quan entrava la processó dins l'Església, la Colla aixecava el pilar de sis i pilar de set. Era la festa Major del Barri del Carme.
A través d'aquests testimoni sabem que el "pilar de vuit amb forro i manilles" documentat fou aixecat per la Colla LA Roser, el dia 19 d'agost de 1858 a Vallmoll. El primer podria haver estat el que es va anunciar a Vilanova per St. Antoni del 1853. El seu cap de colla era Ramon Ribé Targa (a) Chón.
És del tot probable que el seu besavi, l'Anton Mateu Miquel, hagués estat casteller després de la Primera Guerra Carlina (1833-1839) de la mà del seu pare Anton Mateu Soler. Aquest últim, un pagès progressista, podria haver anat, probablement, a la Colla dels Menestrals a partir del 1814 com veurem a la família:
Arbre genealògic de Anton Vilanova Mateu (a) Pebroter
Antonio Mateu Soler, pagès (a) Pebroter
nat a Valls, el 12.05.1804
casat amb: Maria Miquel
el 14.01.1827 |
Antonio Mateu Miquel, pagès (a) Pebroter
nat a Valls, el 22.07.1828
casat amb: Antonia Bosch,
de Montbrió de la Marca, veïna de Valls, el 15.02.1857
|
Antonio Mateu Bosch, pagès (a)Pebroter
nat a Valls, el 30.12.1859
casat amb: Maria Queralt Torremader,
de Valls el16.04.1885 |
Maria Àngela Mateu Queralt, de Cal Pebroter
nada a Valls, el 15.06.1888
casada amb Enric Vilanova Mulet,
de Nulles, el 04.06.1914 a Valls.
Nat el 4.01.1887. Fill de Pau Vilanova, ferrer i de Maria Carme Mulet, de Nulles |
Enric Vilanova Mateu, conegut pel Pebroter
nat a Valls, el 12.04.1915
casat amb
Teresa Batalla Folch
el 25.03.1947.
|
Anton Vilanova Mateu, conegut pel Pebroter
nat a Valls el 18.01.1917
casat amb
Maria Teresa Bové Barril
el 28.11.1957 |
| Maria Àngels Vilanova Bové nada a Valls el 21.05.1960 |
Francesc Vilanova Bové nat a Valls l'1.12.1961 casat amb Maria Lourdes Font Aguadé. Nada el 24.05.1969 a Constantí
|
| Francesc Vilanova Font nat a Constantí el 05.12.1999 |
Per tant, tindríem a tota la família dins la Colla dels Menestrals des del 1813 amb tots els diversos noms que ha tingut fins a la Joves Xiquets de Valls, com són Menestrals-La Roser- Nova Xiquets de Valls-Unificada Xiquets de Valls-Muxerra (o Nova) i Joves Xiquets de Valls.
L'ANTON MATEU BOSCH, fou casteller que inculcà als seus nets, Enric i Anton l'afició als castells el qual, ambdós, s'incorporaren a la Colla a l'any 1929 de ben petits.
L'Anton Vilanova Mateu (a) Pebroter, renom, que com hem vist, li vindria donat per la banda de la seva mare. La nissaga continua amb en Francesc Vilanova Font.
5 de desembre de 2024jcf
