Part del seu contingut, que aquí traslladem, és de plena actualitat quan parla de la ciutat de Valls després de setanta-tres anys d'aquell 1951.
El escritor y su ambiente.
... continua l'entrevistador:
¿Y de Don Indalecio Castells y Don Francisco Blasi Vallespinosa y el Dr. Don Francisco Ballester? ¿Qué opina Vd. de ellos?
(-Indaleci Castells Ollé, vallenc, 1864-1930. Cronista, professor, alcalde de Valls, fundador de diversos setmanaris com La Crónica de Valls, entre altres.
-Francesc Blasi i Vallespinosa, vallenc, 1872-1951. Industrial, fotògraf, escriptor, etc. un home polifacètic. El 1894 passà a residir a Barcelona fins a la seva mort sense perdre el contacte amb la seva vila natal.
-Francesc Ballester Castelló, vallenc, 1865-1950. Doctor en farmàcia, professor, alcalde de Valls, ha publicat diversos treballs, etc.)
-Resposta de Ferran Casas:
-Blasi Vallespinosa fué un hombre de una discreción absoluta. Ha de agradecérsele. Escribió lo que podia escribir y nada mas.
-Indalecio Castells y el Dr. Ballester Castelló fueron dos hombres, estupendamente dotados, por naturaleza, peró fallidos. Les ahogó el ambiente de Valls. No supieron reaccionar.
-¿Nos quiere explicar esto?
-Resposta de Ferran Casas:
-Es, casi, una teoría. Se la voy a explicar. ¿Puede -me pregunto yo- un escritor, un científico, un artista, residir en una ciudad pequeña? Y respondo: sí; peró a condición de que viva a espaldas de esta ciudad. Si se deja captar por la mediocridad ambiental se hundirá sin remedio. A la consiguiente pérdida de tiempo, se verá obligado a dispersar su espíritu en trabajos secundarios; gestiones intranscendentes; discusiones ociosas; cabildeos estúpidos. En toda ciudad pequeña, surgen una serie de aficionados, personas amantes del arte y de la cultura. Éstas son las llamadas a ocuparse en mantener esa exigua (reduïda) vida cultural. Peró, si, un dia, en esta pequeña ciudad, nace un hombre que tenga algo que decir y sepa decirlo, éste, no tiene mas remedio, si quiere legar una obra mas o menos densa, que encerrarse en su torre de marfil y vivir, en espíritu, tan alejado de las manifestaciones culturales que le rodean como si viviera en las antípodas. Esta es mi opinión y los jóvenes harian bién de tenerla presente.
-Indalecio castells y el Dr. Ballester Castelló, como, años antes, D. Ignacio Ferrer, fueron víctimas de este "cariño" a Valls, consistentes en quemar la flor de su inteligencia en los tiquis-miquis locales y que luego, naturalmente, nadie agradece.
-Pero ¿no se corre el peligro que el escritor, el artista, el científico, si no se relacionan con nadie, muera de consunción (de cansament)?
-Resposta de Ferran Casas:
-No. En toda preocupación artistica, científica o literaria hay siempre que distinguir cuando existe un problema de vanidad de cuando existe un problema de vocación. El que sienta esa vocación, está mejor solo, de cara al mundo, que no debatiéndose entre un piélago (un mar) de minucias pueblerinas. Estas -que, por otra parte, pueden ser muy respetables - deben ser atendidas por hombres de menor enjundia. (de menor importància)...continua...
Aquesta és la seva veritat davant les dificultats i reconeixement d'alguns vallencs quan se'ls ha preguntat per ells i el seu ambient. Repetim el que hem dit al començament, després de setante tres anys, el que manifesta l'advocat i escriptor Ferran Casas Mercadé té plena vigència.
En una altre entrevista a la Revista Cultura realitzada per un tal Jordi a Ferran Casas Mercadé acaba dient: L'escriptor només es fa d'una manera: llegint i escrivint.
De l'advocat i escriptor Ferran Casas Mercadé, seguint les informacions orals facilitades pel casteller Anton Vilanova Mateu (a) Pebroter (nat el 1917 a Valls), en una entrevista efectuada per qui subscriu el 1998, menciona a Ferran Casas tot dient: Amb naltros també venia l’abogat Casas que era dels nostres, Ferran Casas era dels nostres. (De la Colla Nova dels Xiquets de Valls els anys de la república, els anys trenta del segle XX) Continua... Aquesta informació amb el temps s’ha anat perdent i això ho havíem d’haver dit...
Un tros d'entrevista efectuada per qui subscriu l'1 de setembre de 1998 al casteller Anton Vilanova Mateu (a) Pebroter, quan parla dels Català, fotògrafs, i de l'advocat Ferran Casas Mercadé.
Valls, 30 de novembre de 2024 jcf.