La revista Catalunya, que editen els catalans residents a Buenos Aires, publicava en el seu darrer número 64 del març del 1936 (any VI) la informació que a continuació reproduïm. Va il·lustrada amb uns dibuixos dels castells i un de Pep de Janillo que aquí reproduïm.
-Som lluny de la pàtria i l'enyorança ens porta sovint el record d'aquelles estampes populars que havien impressionat amb més força la nostra imaginació en els dies de la infantesa o de la jovenesa: els estols de barques dels pescadors, els aplecs a muntanya, els ramats llurs pastors, les festes majors, les danses típiques de cada contrada, les sardanes, les comparses, els envelats, els cants í les músiques de les diferents comarques...
Estem segurs que cap fill del Camp de Tarragona o que hi hagi viscut temporada, deixarà de guardar entre les seves recordances més punyents aquelles construccions humanes de fortitud i de traça increïbles, que fan vibrar noblement els cors d'emulació col·lectiva i d'admiració envers la força física que porten el nom gloriós de Xiquets de Valls. Ells han esdevingut indispensables a les festes majors de les ciutats i viles del Camp i del Penedès; ells agombolen a llur entorn tot el poble de cada localitat; les seves gralles i timbals omplen d'alegror 1 de gatzara els carrers i places, i pot dir-se que sense ells aquelles festes majors no ho semblarien, orfes de la seva atracció més cabdal i interessant.
Som lluny de la pàtria, i pensem moltes vegades en els Xiquets de Valls, i en parlem sovint amb la gent de Tarragona o del Penedès o d'altres comarques a on són admirats i estimats... i de la manera més impensada, ens topem un dia, en plena capital del Plata, amb un «xiquet» formidable, amb un "casteller" autèntic I mentíssim, amb un vertader heroi d'aquelles inversemblants exhibicions atlètiques, el nom del qual restarà evocat a Valls i a les contrades susdites amb l'emoció de les gestes extraordinàries i humils del poble, però que mereixeria ésser exalçat pels versos ditiràmbics d'un Píndar del segle XX. Aqueix home és el Pep de Janillo.
Son vertader nom és Josep Serra i Miret. Té 80 anys i en fa 13 que resideix a Buenos Aires. És fort i sa, àgil i bellugadis; quan parla dels «castells» els ulls 11 brillen abrivats i coratjosos; si fos a la nostra terra, encara s'hi agafaria alguna vegada a la «colla» veterana, si la veiés en perill de fallida, emportat per l'espinguet de les gralles familiars.
—Crec que pertanyeu a una casa on era tradició el culte als Xiquets i la intervenció activíssima a la «colla»
—És ben bé veritat. El meu pare havia parat força castells. Li deien el Batista de Janillo. Tots els seus fills, que eren quatre, formàvem a la Colla Vella de Valls: el Joan, el Miquel, el Magí i jo. A l'edat de 10 o 11 anys vaig començar a enfilar-m'hi, i ja ho vaig fer cada any, fins a prop dels 50.
—Quina és la vostra gesta més important com a casteller? —Fou una que va deixar llarga recordança a totes les contrades tarragonines: l'elevació del pilar de vuit.
—A on vàreu alçar-lo?
—A Altafulla, per la festa major. Feia molts anys, 30 o 40, que no s'havia aixecat. Aquell mateix dia s'havia intentat dues vegades: la primera, pel Mariano d'Altafulla, i la segona, per l'Anton de Rabassó, de Valls. Ambdues vegades havia caigut. Llavors el vam fer nosaltres i en vam reeixir. A segon hi anava el meu germà Joan; a tercer, jo; i a quart el meu germà Miquel... Fou un deliri d'entusiasme. Després vàrem repetir-lo moltes vegades a Vilafranca, a Tarragona i a Valls per la Candelera. A Tarragona el vam alçar tres o quatre vegades sense cap fallida. Jo, de segon, l'he parat sovint.
—Recordeu altres castells d'anomenada?
Prou. A Tarragona, un any, per Sant Magí, els quatre de nou, nets, sense crosses. Els va fer la nostra colla, la Colla Vella de Valls. De més antigament hom recorda el pilar de sis, que un cop alçat va pujar les escales de la Seu. Ei parava el Xacó de Creixell (pare). Però del meu temps és un castell que gairebé no s'ha fet mai més per les seves grans dificultats: els cinc pilars de nou, acoblats en dos agrupaments de tres pilars que ambdós se sostenen mutualment. Recordo haver-lo fet a Valls. A Vilafranca, un any, per la festa major, la Colla Nova va voler fer el pilar de vuit, que el parava el Jaume Morros, i va caure; després el va fer la Colla Vella, parat pel Manel de Rabassó i va sortir bé. A Constantí, el primer que va parar el pilar de sis sense mans, fou el Falet de Constantí, que havia estat capità de voluntaris.
—Quins castellers recordeu, dels que tenien més fama en aquelles contrades?
—Molts. Els coneixien arreu per la seva corpulència i el seu aguant. Us diré els més anomenats. Del Vendrell, l'Hereu Estó, l'Anton de Masborràs, l'Anton Galan, el Badori, el Bernat de la Casa Alta, el Rafel Taranat, el Rafel Matiné, el Tixero, el Peie Nassos. A Valls, el Bertran de la Riera, l'Anton, el Manel i l'Isidre de Rabassó. A Tarragona, l'Esperidion. A la Torredembarra, l'Anton de l'Escolà. A Creixell, el fill del Xacó. A l'Arboç, el Vallès, que era l'ordinari de Barcelona, i el Ramon Casarlas, que era taverner i pagès.
—I dels més antics, en recordeu alguns?
—Hom comptava que els Xiquets de Valls dataven de l'any 1700, més o menys. Dels primitius castellers només restava memòria dels Batets, i tots aquells de què encara se'n parlava al meu temps eren seixanta o vuitanta anys més vells que jo. Es deia que quan la reina Isabel 11 visità Catalunya l'havien impressionat molt els Xiquets, i havia manifestat que els creia capaços d'assaltar amb els seus castells, una fortalesa.
No eren famosos també alguns grallers, inseparables dels Xiquets de Valls?
—Ah, sí! Perquè sense bons grallers i timbalers, ens era impossible alçar els castells. Recordo que una vegada, a l'Arboç, l'alcalde era contrari de la nostra colla, i quan havíem començat a aixecar els tres de nou, va fer parar les gralles. Ens fou molt dificultós pujar i baixar ei castell sense caure. Mateix va fer després amb els quatre de nou; però, així i tot, vam sortir-ne. També recordo que les gralles que nosaltres preferíem eren les seques, a l'antiga, sense claus. Va costar-nos molt acostumar-nos a les modernes. Entre els grallers de més fama hi havia els del Vendrell, terra especial per a aqueixos músics. Faig memòria del Matrícul, el Fugots, els Trips, els Pelegrins (el pare i diversos fills); aquestos eren considerats els millors grallers de la comarca. També hi havia els Felius, els Cantats, els Perets; podríem dir-ne vertaderes dinasties de grallers. Els Perets eren de Sant Vicenç de Calders. El Ramonet de Roda era un bon graller d'aquest poble. I el Francàs era el més cèlebre timbaler del Vendrell.
—Ens podríeu relatar algunes anècdotes remarcables de la vostra vida de castellers?
—La competència entre les dues colles, la Vella i la Nova, de Valls, ocasionava contrarietats i facècies molt sovint. Un any la Colla Vella va anar ai Catllar, i en acabar els castells van agafar-nos a tots els Xiquets per tal que no anéssim a Vilafranca, a on aquell any actuava la Colla Nova. A la nit, però, ens van deslliurar i llavors vàrem anar a Vilafranca. A Vilanova, per les festes d'inauguració del ferrocarril, solament havien contractat la Colla Nova. La Colla Vella s'hi va presentar també, però feu constar que hi anava gentilment, per tal d'obsequiar els vilanovins I comarcans. Així ho va manifestar un emissari de la Colla a l'alcalde, en veure que no els deixaven entrar a la vila. Llavors l'alcalde els donà el permís i fins va fer tramesa de la vara a l'emissari com a penyora de la seva autorització davant qualsevol que la posés en dubte. Durant aquelles festes van aixecar els tres de nou, els quatre de nou i el pilar de set, fent caminar aquest últim fins a assolir la balconada de la Casa de la Vila. Acabada la festa, l'Ajuntament no solament va donar a la Colla Vella la mateixa quantitat que havia contractat amb la Colla Nova, sinó que va afegir-hi 25 duros més.
—En aquesta vida plena de riscs I d'intrepidesa, no recordeu cap episodi trist?
—Alguns, malauradament. A Bonastre, per la festa major, un any hi va anar —com succeïa sovint— una part de la nostra Colla. No van tenir sort, i els van caure, l'un darrere l'altra, els tres de vuit, els quatre de vuit i els dos de set. Llavors vingué un home a Valls a cercar reforç, i jo, endut de l'honor casteller, hi vaig córrer amb uns quants companys; per cert, que encara estava dejú; tot just arribats a aquell poble, la Colla Vella, amb l'esmentat reforç, va alçar la torre de vuit i el pilar de set, i ja cap més castell no va caure aquell dia... En canvi, veig aterrat tràgicament, a la Pobla de Montornès, els quatre de vuit, i en la caiguda va trobar la mort l'Hereu de cal Blé un dels més estimats xiquets de la contrada. Però servo encara un record més personal i més profund... Un germanet meu, el tercer de cal Janillo, l'anomenat Magí, perdé la vida en estavellar-se contra el sòl, quan només tenia nou o deu anys. Fou a la Masó, per Santa Magdalena. Havíem aixecat un castell senzill, gairebé sense cap esforç: els dos de sis... Però el destí no té espera i allà va finir la vida del Xiquet de Valls que jo més m'estimava.
I mentre ei Pep de Janillo evoca amb melangia el record consirós, pensem amb admiració en el coratge d'aquests homes de la nostra raça que tenen ànima d'heroi i gaudeixen el sensualisme de les festasses, però que saben també ésser estoics, incommutables davant l'adversitat: en els reviu l'esperit dionisíac dels àtics agermanat amb la fermesa intrèpida dels espartans. (Reproduïda a La Crónica de Valls, 16.05.1936 i al llibre Els castells dels Xiquets de Valls, de Francesc Blasi i Vallespinosa, editat el 1948. 2a. edició. També al volum Món Casteller, dirigit per Pere Català Roca, el 1980)
No consta la persona que li fa l'entrevista.
Arbre genealògic de la família Serra-Miret
Joan Baptista Serra Freixes (a) Batista de Janillo
nat el 22 març de 1831 a Valls
(Bapt.1831, pàg.47,Parròquia de St. Joan) Morí a l'Argentina
casat el dia 8 d'abril de 1851
amb
Raymunda Miret, de Valls
(Mat.1851,pàg.214, St. Joan)
Morí el 27 de juliol de 1914 als 83 anys.
(Òbits 1914,pàg.136, El Carme) |
Joan
Serra Miret
nat, 27-10-1854.
(Bapt.1843,pàg.439, St. Joan)
segon del pilar de vuit |
Josep
Serra Miret
(a) Pep de Janillo
nat 28-9-1856(Bapt.1856,pàg.861,St. Joan)
Des del 1923 viu a Buenos Aires (Argentina)
terç del pilar de vuit |
Isidre
Serra Miret
nat 14-6-1858
(Bapt.1858,pàg.276, St. Joan)
mort als 6 anys i cinc mesos.
(Òbits, 1864, pàg.407, St. Joan) |
Magí
Serra Miret
nat 26-1-1860
(Bapt.1860,pàg.672, St. Joan)
El 22 de juliol de 1871, als 11 anys, va perdre la vida en estavellar-se contra el terra amb el 2de6 a La Masó. Va ser enterrat el mateix dia per la tarda al cementiri de La Masó |
Miquel
Serra Miret
nat 1-11-1861
(Bapt.1861,pàg.267,St. Joan)
mort el 1914
(Òbits, 1914,pàg.,pàg.540, St. Joan).
quart del pilar de vuit |
Teresa
Serra Miret
nada 21-3-1863
(Bapt.1863,pàg.56, St. Joan)
mort el 1953.
(Òbits, 1953,pàg.11, St. Joan) |
Ramon
Serra Miret
nat 10-7-1866
(Bapt.1866,pàg.133, St. Joan)
mort el 1930
(Òbits,1930,pàg,222, El Carme)
|
Ara que ja tenim la família documentada anem a veure que deia la premsa de l'època sobre el Pilar de Vuit a Altafulla.
Altafulla,
La Opinión, del domingo dia 10 noviembre 1878. “La fiesta mayor que todos los años celebra el vecino pueblo de Altafulla, en honor de su patron San Martin, dará principio mañana, dia del Santo, continuando hasta el Martes. Segun nos escriben, espérase que la de este año será muy lucida y que aquella poblacion se verá honrada con la concurrencia de muchos forasteros(…) las dos collas de chiquets de Valls conocidas por la nova y la vella, que han sido contratadas al efecto, y las diferentes danzas del país que en aquel pueblo se han organizado y que recorrerán las calles durante los dos días”
La Opinión, del jueves dia 14 de novembre de 1878:
"La fiesta mayor de Altafulla, de la que dimos cuenta en nuestro numero del domingo, se ha visto en estremo concurrida, habiendo proporcionado las dos collas de xiquets de Valls, grato solaz a los aficionados a esa clase de espectaculos, pues se hicieron gran numero de torres de las mas dificiles y arriesgadas.
El entusiasmo por una de las collas llegó a tal estremo, que por tres aficionados se costearon diferentes obsequios con que dieron publica muestra de la satisfacción que les causó, entre otras cosas, el que hiciera lo pilà de vuit limpio. Mucho hacer es". Recordem que els castells de nou pisos límpios eren nets o sense folre.
Aquest tres aficionats estaven engrescats a costejar uns obsequis per la colla que fes el Pilar de Vuit límpio, perquè sabien o havien vist a Tarragona, per Santa Tecla, el passat 24 de setembre, dos Pilars de Vuit executats per les dues colles vallenques la Nova i la Vella, única vegada fins aquells moments que s'havien vist en una sola actuació. Volien un nou repte?
Però, ara oferien un obsequi a la Colla que fes un pilar de vuit limpio (net)? És que volíen sobrepassar els pilars amb forro i manilles? Volien que s'aixequés sense manilles? No sabem com interpretar aquest pilar. La nostra opinió és que s'hauria aixecat amb forro i manilles i que l'aposta hauria fracasssat.
El vallenc mossèn Eusebio Ribas [1874-1959] manifesta que el pilar de 8 que es feu era amb crosses fins a terços sostingut per Janillo. (Els Castells dels Xiquets de Valls, de Fc. Blasi i Vallespinosa, pàg. 40. Ed. 1934) Segons parer de gent entesa.
Una observació: La llàstima és que no pogués explicar en aquesta entrevista com estava configurat el forro i les manilles i si el pilaner del segon pis anava forrat o estava sol sense ser agafat per ningú només amb puntals agafant les cames del terç, i les manilles al damunt. Es a dir, com el pilar del dibuix de la capçalera d'aquest article.
Els Pilars de Vuit que es varen bastir a Tarragona per Santa Tecla per les dues colles vallenques feia vint anys que no es feia. Els ultims van ser el 1858 un aixecat a Alió, per la Colla la Muixerra, la dels pagesos i l'altre el 19 d'agost de 1858 a Vallmoll, per la Colla la Roser, la dels menestrals. (font oral de l'Anton Vilanova Mateu (a) Pabroter entrevistat l'1 de setembre de 1998 per qui subscriu)
Analitzem més detalls de l'entrevista:
Primer: Bé, Pep de Janillo, a l'entrevista té 80 anys. Va néixer el 1856 i estem el 1936. Manifesta que el seu pare era casteller i que tots els seus fills que eren quatre el Joan, el Miquel, el Magí i Jo formaven a la Colla Vella. Els fills de Batista Serra van ser set fills tots homes menys una, la Teresa. L'Isidre es va morir els 6 anys. D'acord, no el comptem, però i d'en Ramon que morí el 1930 perquè se'l deixa? Se'l deixa perquè no va pujar als castells o perquè es va equivocar en dir el nombre de germans que eren en total?
Segon: En l'entrevista Pep del Janillo manifesta que el pilar de vuit feia 30 o 40 anys que no es feia. Entenem que és a partir de la data de l'entrevista, el 1936. Es a dir, el 1886 en que fou carregat per la Candelera d'aquest any. Són 50 anys des del 1936.
Tercer: No sé quina informació tenia sobre l'antiguitat dels castells, però parlar que els Xiquets de Valls dataven del 1700 més o menys és ven bé una fal·làcia, perquè encara no estaven configurades les dues colles vallenques. Ara, menciona els Batet com els primitius castellers que restaven a la memòria d'alguns castellers. Els Batet, Josep i Salvador, van ser els primers caps de colla de les colles vallenques a partir de 1813, el primer, els 19 anys, i 1815, el segon. els 23 anys.
I quart: La reina Isabel II va visitar Catalunya arribant a Barcelona el 30 de juny de 1840. Ella tenia 10 anys. Va venir junt amb la seva germana la infanta Maria Luisa Fernanda i la seva mare, la fins ara, la regenta Maria Cristina. Com que la reina representava les idees liberals enfront de les idees absolutistes o carlines del seu oncle Carlos Maria Isidro de Borbón "Carlos V" i la Colla dels Pagesos s'havia posicionat a favor d'aquest últim, la colla que va anar a Barcelona enviada per l'ajuntament constitucional de Valls seria la Colla dels Menestrals, de Josep Batet Llobera (a) Casteller, per ser afina a les idees liberals.
Després, la reina Isabel II, el 1844, passaria per Tarragona. Les colles de Valls no hi varen participar en la festa de benvinguda van ser les tarragonines. Després l'1 d'octubre de 1860 la reina es va desplaçar a Montserrat i el 5 i 6 d'octubre va anar a Lleida sense els Xiquets de Valls. La reina Isabel va ser exiliada a París el 1868 i no tornar mai més. Motiu la revolució coneguda com la "Gloriosa".
Concloem tot dient que la seva història és la seva font oral i, naturalment, hi ha errors. L'entrevista està feta el 1936 i havien passat molts anys per recordar-ho fil per randa.
Des del 1878 la població d'Altafulla ja no va veure més el pilar de vuit amb forro i manilles. Han hagut de passar 145 anys per tornar-lo ha veure descarregat. Va ser el proppassat dia 16 de setembre de 2023 quan la Colla Joves Xiquets de Valls va ser la primera en descarregar-lo novament. A més, va anar acompanyat d'un 2de8 net o sense folre, carregat, el 3de9f. i el 5de8.
Degut a aquesta efemèride, l'Ajuntament d'Altafulla va voler immortalitzar el pilar de vuit amb unes rajoles de ceràmica enganxades a una de les façanes de la plaça.
fotografies joanclimentferré
video joanclimentferré
15 de gener de 2025
