El dia 1 de novembre de 2022 els Castellers de Vilafranca van construir una estructura humana piramidal que la van titular: El pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Realment és un pilar de nou o és una altra cosa? Sense desmerèixer el castell l'analitzarem.
En primer lloc que entenem per "puntals".
Segons el Diccionari.cat (Gran diccionari de la llengua catalana) Etimologia: de puntal 1a font: s. XIII.
Verb transitiu: Sostenir amb un puntal o amb diversos (alguna cosa). Apuntalar un arbre, una branca.
pronominal: Posar-se convenientment descansant en alguna cosa ferma per exercir o resistir un esforç sense cedir. Quan hi va haver el terratrèmol, em vaig apuntalar en un fanal del carrer per no caure.
pronominal figuradament: Prevenir-se de la protecció d’algú en una empresa.
transitiu CONSTRUCCIÓ Posar puntals a una cosa, sostenir per mitjà de puntals una cosa que, altrament, podria caure.
En el dibuix extret del Costumari Català Vol. 1, observem el pilar de cinc amb dos puntals. Fixem-nos com els castellers apuntalaven el pilar.
Folres i manilles, el gran dilema. Quanta gent hi ha d'haver damunt la pinya? Totes les colles hi han passat de puntetes i cap d'elles ha volgut sol·lucionar el tema. Seria bo que es normalitzés el nombre de castellers que hi ha d'haver en cada sostre de cada castell. El Patronat dels Castells de Tarragona hauria de regular el nombre de castellers que han de configurar folres, manilles i puntals, ja que la resta que afecta a tot l'esdeveniment ja té la seva normativa i puntuació.
Anem a pams:
La Colla dels Menestrals de la mà de Josep Batet Llobera (a) Casteller, l'únic casteller en tot el segle XIX conegut amb aquest renom, va fer una revolució i no una evolució dels castells que es bastien abans: castells o sostres de gent.. Va construir unes estructures castelleres amb menys gent i de més alçada realitzades amb pilars de persones en línia perpendicular pel mateix nombre de castellers per cada pis, les construccions actuals.
Abans que això passés, del segle XVIII i primers del XIX documentarem tres narracions:
22 de gener de 1770. A la vila de l’Arboç, els del Catllar feu el castell de sis sostres. (Notes històriques de la parròquia i vila d'Arbós, Rev. Mossèn Gaietà Vilaplana. L'Arboç 1927, sobre la festa d’inauguració de la Capella del Santíssim).
A Tarragona, el 1794, ..."i l'habilitat de castells o sostres de gent ab un noi al capdemunt fent-hi la figuereta. (Calaix de Sastre 1792-1794, per Rafael d'Amato de Cortada i de Sentjust (a) Baró de Maldà, Vol.II, pàg. 231-232, Curiel Edic. Barna 1987).
Tarragona, el 1802, «...las danzas de valencianos que forman subiendo, y manteniéndose en pie con el mayor equilibrio unos hombres sobre otros hasta el número de siete, y a veces de más; representando la pretendida estatura gigantesca de los titanes, ò aquella hazaña portentosa de haber colocado un monte sobre otro, como otras tantas gradas para escalar el Cielo aunque la empresa es algo temeraria, y parece más a proposito para estrellarse contra el suelo;(...) hace que se considere como remotísimo el peligro; y si por desgracia sucede venirse á tierra este edificio de carne humana, lo más que se experimenta, y esto rara vez, es romperse alguno las piernas, brazos, ó muslos, que son los gages del oficio». (Tarragona 1802, per Xavier Güell a El Vallenc el 31.12.2009 i 19.03.2010.)
Amb aquests tres exemples observem com els castells es realitzaven amb una estructura piramidal: un monte sobre otro monte como tantas gradas para escalar el Cielo.
Col·lecció particular .............................................................. .............. Piràmide esglaonada de Djoser, Saqqara, Egipte.
...................................................................................................Pinya, folre, manilles, puntals, sobrepuntals i més,..
.................................................................................................. i, a sobre, col·loquem el castell que ens agradi. És una metàfora.
Una estructura de nou pisos: És un pilar de nou?, o és un "monte sobre otro monte com gradas para escalar el cielo"d'estructura piramidal per col·locar el pilar de sis a dalt de tot.
Els Govindes de Munbai (Ïndia) i els Castellers de Vilafranca
Si anem pel camí de col·locar grades i més grades aviat es farà el castell d'11, 12, 13 pisos... d'alçada fins a esclafar els baixos del castell i /o a la pinya sencera. És això el que vol el món casteller? Les colles hauran de tenir dos mil castellers per fer castells? Han d'evolucionar en aquesta línia? No és un retornar a les estructuresd'abans dels castells dels Xiquets de Valls?
Pensem que s'està perdent l'essència dels castells. Precisament els vallencs van aconseguir fer una revolució sobre les estructures humanes per tal d'agilitzar-les i aixecar castells els més alts possibles amb menys gent. Després dels sis pisos venen els de set, els de vuit, els de nou i que s'aguantin sols sense cap mena d'ajut. És veritat que s'hi va posar un folre per sovintejar els castells de nou pisos, però també els van treure per fer-los sense ells. Certament, tampoc sabem quants castellers anaven al forro i a les manilles.
Continuem amb els puntals.
Algunes cròniques parlen de castells amb puntals en lloc de manilles i folres com la següent:
Torre: «Consiste en dos “espadats” puesto frente á frente y unidos con llos brazos. La Torre se habia logrado hacer de 7 limpia, pero esteaño (1853) hemos visto de 8 servan peus de tersos, esto es, sosteniendo con puntales los pies de terceros». (Diari de Barcelona 08-09-1853 per Joan Mañé i Flaquer) És a dir, seria el 2de8 sense folre apuntalat amb 4 castellers, un al darrera de cada segon i els altres dos de daus, tots amb les mans a les cames dels terços.
Observem el dibuix del 3de9 amb 3 puntals: 3 castellers damunt la pinya fent de dau aguantant amb els seus braços la cama esquerra del terç i la cama dreta de l'altre terç.
-----------------------------
Adjuntem la postal del pilar de vuit amb folre i manilles per observar com l'haurien vist els antics. Un folre minúscul i unes manilles de quatre castellers. Si haguessin provat els nou pisos haurien posat dos-tres puntals, ja que no cabrien més castellers damunt les manilles. Amb la gent que les colles vallenques arrossegaven no creiem pas que formessin grans folres i manilles, ja que en prou feines podien bastir els castells normals les propies colles sense l'ajuda de persones provinents d'altres llocs.
No sabem si es obra del dibuixant o és que realment el pilar de set i de vuit es construia des de terra, és a dir, el baix, damunt d'ell el segon, a continuació el terç, fins a l'anxaneta. Però, té tota la lògica que es construís d'aquesta manera. No com es fa actualment el pilar..
En el dibuix s'entreveu el pilar sencer des del segon.
Col·lecció particular
Els puntals de l'estructura vilafranquina (observant la fotografia i els videos publicats) no són puntals són unes manilles més, perquè el pilaner porta crosses i agulla i els puntals abracen el pilaner. Aquest pis el pilaner hauria d'anar sol només amb els suport dels puntals exteriors apuntalant les cames del pilaner del pis superior. Els dos sostres restants o un monte sobre otro monte són dues pinyes. Vet aquí la forma piramidal de base ample. La construcció té la forma de la piràmide esglaonada egípcia. Amb tota aquesta massa de gent el pilarr que veiem és el pilar de sis. La resta no és cap pilar "són les grades per arribar al cel".
Finalment, la construcció podria rebre el nom de "La Piràmide esglaonada de nou pisos" o "La Campana de nou pisos", noms que ja havien aparegut el segle XVII.
-------------------------------
Per completar aquest treball adjuntem un article de Pere Camprovin que va publicar al setmanari el 3deVuit el 8 d'agost de 2020 on profunditza com van ser els folres i manilles del segle XIX i les compara amb les que es fan actualment.
Com eren els castells del segle XIX?
Redacció el3devuit
@el3devuit
08/08/2020 - 21:00h
L’excap de colla dels Castellers de Sants, Pere Camprovín, analitza en un text les primeres construccions folrades dels Xiquets de Valls.
Els grans castells que van realitzar els Xiquets de Valls al segle XIX són construccions mítiques dels quals malauradament ens ha arribat poca informació. Molts de nosaltres, si tinguéssim una màquina del temps, la utilitzaríem per poder-los veure en directe i analitzar com els feien.
Com els assajaven? Com era la pinya i el folre? Quants castellers eren necessaris per fer castells de nou? I quants dels integrants del castell eren autòctons de la població on actuaven?
És probable que mai acabem de trobar les respostes clares a moltes d’aquestes preguntes, però podem intentar fer una estimació d’acord amb l’observació de les poques imatges que tenim de castells folrats del segle XIX.
Així, mirant en detall les imatges que reproduïm en aquest article, hem intentat fer unes observacions que ens puguin donar pistes de com eren tècnicament aquelles estructures.
No pretén ser un estudi rigorós, sinó només un humil pas més per intentar desxifrar aquells castells mítics. Segurament serà interessant afegir-lo a altres fets del passat, incloent-hi anàlisis com la que em consta que en el seu moment va fer Francesc Piñas per dissenyar els primers castells de 9 del segle XX
Com s’observa en les imatges, hem intentat identificar les posicions del folre amb colors: en lila les mans, en verd els vents, en blau els laterals i en vermell els terços. Sembla clar que aquells folres només tenien un cordó i les mans arribaven a agafar una mica més avall que actualment. També hem identificat en groc el que crec que podrien ser les persones que fan l’últim cordó de la pinya per tal que ens ajudi a dimensionar-la.
Els
A la imatge superior, esquema del 3d9f del segle XIX i, a la inferior, comparativa amb el segle XXI.
D’acord amb les observacions anteriors, aquest seria l’esquema que imaginem de pinya i folre per a aquests 3 de 9 amb folre. En l’esquema de la dreta, en groc hi ha marcats a la pinya aquells castellers que podrien portar peu, d’on semblaria observar-se que només hi ha un cordó de persones sense peu a la pinya.
De la imatge podem observar que el públic està molt pròxim al castell, de manera que podríem pensar que en cas de caiguda el mateix públic feia de cordó de seguretat. Una de les grans incògnites que les fotos a priori no ens permeten determinar és la configuració del nucli del folre, cosa que fa que desconeguem si els segons del castell disposaven de crosses o contraforts.
Finalment, hem intentat calcular el nombre de castellers que hi hauria en aquells 3 de 9 amb folre del segle XIX i els hem comparat amb un esquema actual. D’aquesta comparativa podríem extreure’n la conclusió que els castells de 9 de les imatges del segle XIX tenien aproximadament un terç dels castellers que solen tenir aquets castells en l’actualitat. Tenint en compte que els Xiquets de Valls eren ajudats per gent local per fer els seus castells, podríem suposar que per fer un 3 de 9 amb folre es desplaçaven des de Valls menys d’un centenar de Xiquets.
De la imatge podem observar que el públic està molt pròxim al castell, de 
manera que podríem pensar que en cas de caiguda el mateix públic feia de cordó de seguretat. Una de les grans incògnites que les fotos a priori no ens permeten determinar és la configuració del nucli del folre, cosa que fa que desconeguem si els segons del cas
te
ll disposaven de crosses o contraforts.truccions mítiques dels quals malauradament ens ha arribat poca inf
A la imatge superior, 3d9f dels Xiquets de Valls al segle XIX i, a la inferior, detall de les posicions del folre.
Amb les imatges originals amb major definició, incloent a l’anàlisi altres imatges existents de castells del segle XIX, així com informació històrica de context, segur que podem arribar a extreure més informació i podem imaginar encara millor com feien aquells castells mítics els nostres avantpassats. Així que ja que en el present no podem fer castells, almenys dedicarem el temps a desxifrar el passat.
Pere Camprovin
--------------------------------------
Cal que el folre i manilles siguin tant exhuberants quan el segle XIX bastien els mateixos castells amb menys castellers? S'ha perdut l'essència? A les fotografies antigues observem un folre super reduït per fer un tres i un quatre de nou. La nostra opinió segueix sent que els folres i manilles eren con uns contrafors per aguantar l'estructura el mínim possible, perquè els castells s'havien d'aguantar sols. Els castells no van ser dissenyats per posar dues pinyes a dalt del cordó com a l'actualitat.
Podeu continuar a: Piràmides humanes a l'India
3 de novembre de 2022 jcf
