elcasteller.cat

La meva afició als castells va començar de la mà del meu pare quan tenia 7-8 anys. El pare va començar a portar-me a la plaça del Blat de Valls a veure castells. Era per la Festa Major de Sant Joan, el 24 de juny i per les Ferias i fiestas de ganado de Santa Úrsula, el 21 d'octubre. I es feien castells encara que el 21 d'octubre no caigués en diumenge. Eren les dues úniques festes oficials que es feien castells a Valls. Alguna vegada m'havia portat quan la feina li permitia al Concurso Regional de Frutos del Campo y Flores, ara Firagost. I així cada any. Mentre vaig ser petit vaig veure com actuaven les dues colles vallenques, La Muxerra, coneguda popularment en aquelles èpoques com la Colla Nova i la Colla Vella-Rabassó. Dic en aquelles èpoques, perquè em situo als anys que van del 1957-8 en endavant.

Quan anàvem a la plaça del Blat, es deia Plaza de España, per Sant Joan i per Santa Úrsula, el pare em pujava els seus braços per veure els castells, perquè el carrer de la Cort, que era la Calle Baldrich, (En honor al liberal Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló) estava ple de gent i jo d'en peus a terra no veia res. Com que els castells queien m'espantava de valent i baixava dels braços del pare i m'agafava a les seves cames.

Ens els miràvem des del carrer de la Cort tocant gairebé a l'antic edifici que feia xamfrà a la plaça del Blat.

1958, St. Joan, la Colla la Muxerra va fer el 4de7 amb el pilar de cinc al mig, el 3de7 aixecat per baix, el 2 de 6 i el pilar de cinc al balcó. De totes maneres, jo no recordava pas els castells vistos i no hi entenia. En qualsevol cas, veia castells. La Colla Vella-Rabassó també hi va actuar. També vam anar a la Fira de Santa Úrsula. La Muxerra no hi va actuar, m'ho explicava el pare. Només la Vella-Rabassó. Que per cert, va fer llenya amb el 4de8 i el 2de7. Aquests castells els sé gràcies als diaris.

1961 Santa Úrsula, reapareix la Colla la Muxerra després de 2 anys d'inactivitat per manca de renovació de castellers i canalla. Jo no sabia res si la colla actuava o no. Només recordo que anavem a la plaça del Blat a veure castells i res més. No recordo si cada any actuava una o dues colles. El que si sé és que el pare i jo erem a la plaça i m'explicava el castell que aixecava cada una d'elles. Repeteixo, els veiem des de la calle Baldrich (de la Cort).

El 1964 l'edifici antic de la cantonada plaça del Blat (Plaza de España)-carrer de la Cort (Calle Baldrich) ja estava enderrocat. Vegem-ho: 4de7 de la Colla la Muxerra, popularment Colla Nova, per Santa Úrsula i intent de 2 de 7. Tinc 14 anys.

Anys 1960-1970. La plaça del Pati del Castell amb el monument a El Casteller. (De pedra)
L'Edifici frontal era el del convent de les monges i al mateix costat hi havia la Xurreria Palau, on anàvem a buscar patates fregides i xurros. A l'altre costat del carrer de les Monges i havia el local, Educación y Descanso, de la falange. Un lloc que per a nosaltres era d'esbarjo.

1965. La calle Baldrich (carrer de la Cort) amb la cantonada amb la plaza de España (del Blat) encara amb obres. El pare i jo vèiem els castells a l'altra banda del carrer davant la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorros.

Això dels castells, de mica en mica, m'hi vaig aficionar. Quan ja tenia 14, 15, 16 anys vaig començar a rumiar, a pensar i em preguntava, qui va començar això de fer castells? Com va ser? D'on bé? Volia esbrinar-ho, tenia ganes de saber. Només em deien que venien de molt lluny i res més. En aquella època, generalment, ningú sabia res.

A la família teníem un casteller de la Colla Nova o Muxerra, el Manel Valverde Alonso

Un crac, que de jovenet, 14 anys, va d'haver de deixar els castells per haver perdut el braç esquerre quan treballava a la fàbrica de Ca Dasca (Dasca Boada SA). Una màquina se'l va emportar. Era un dels millors quints que tenia la colla. Va néixer a Terque-Albox (Almeria) el 1933 i de petit va venir amb la seva família a Catalunya. El 1956, el 19 de maig, es casava amb la

Teresa Tondo Serra, (cosina de qui subscriu i cosina-germana de la meva mare) nascuda a Valls l’11 d’agost de 1934. Ella passava dels castells i no hi tenia gens d'interès. El Manel va ser molt estimat a la família i era molt actiu. La meva germana i jo érem molt fans del Manel, era un crac amb tot amb braç o sense braç. Era molt espavilat. Anàvem a pescar anguiles al riu Francolí a prop del Pont Trencat. Ens ensenyava pescar-les amb una forquilla de taula. Era un gran caçador i amb sol braç feia meravelles amb l'escopeta de caça.

1947. Festa Major de Sant Joan. El pilar de 5 girat dreta-esquerra i a l'inrevés de la Colla la Muxerra: Segon: Joan Rossell Guasch (a) Pelegrí, de Llorens del Penedès. Terç: Llorenç Fabra Español (a) Llorençó. Aixecador: Manel Valverde Alonso i Anxaneta: Lluís Lirón Munuera. El Pelegrí girava totalment el pilar com veiem a la fotografia.

Amb el quatre vuit, el Manel anava a quints amb Jordi Benedicto (a) Creus, Josep Garcia i Àngel Ruiz, (a) l’Angelet. I era un bon pilaner.

Al gener de 1948 la seva Colla, la Colla del Blanco, que deia ell, li va oferir un homenatge fent castells la plaza de los Mártires, (el Pati), a la calle Baldrich, (de la Cort), a la plaza de España (plaça del Blat), on la colla aixecaria diversos castells al seu honor.

Ara, aquell jove casteller, el 2 de febrer de 2017, ens deixava per sempre més a l'edat de 84 anys.

Per l’altra banda tenia un altre casteller de la Colla Vella-Rabassó, Ramon Tondo Serra. cosí-germà de la meva mare la Teresa Ferré Serra i, naturalment, cosí meu.

El seu besavi fou el mític cap de Colla Isidre Tondo Ballar (a) Isidre de Rabassó.

La tia "Tresina" va néixer a Valls el 19 de desembre de 1895. A la fotografia del 1967 té 72 anys. El seu marit l’Isidre Tondo Arnau, era nascut a Valls l'1 de novembre de 1896. Net de l'Isidre de Rabassó. No va fer mai castells.

Quan nosaltres, els cosins, de petits anàvem a “Ca la Tia”, al carrer del Carme, que era a casa dels pares d'en Ramon Tondo Serra, la nostra “Tia "Tresina”, la Teresa Serra Domènech, la petita de vuit germans, de Ca la Xacona, casada amb Isidre Tondo Arnau, net de l'Isidre de Rabassó, sempre ens deia que aquell home del retrat que penjava a la paret del menjador va ser el que va batejar la colla dels carlins amb el nom de “Colla Vella” a aquella colla del segle passat.

Doncs bé, ambdós, el Manel i el Ramon ja no pujaven als castells. Evidentment, m'explicaven coses dels castells ja de gran. El Ramon no venia massa a Valls perquè va anar a viure a Barcelona, però quan venia amb la seva dona la Mercedes, encara explicava coses de la seva colla i presumia de la camisa que havien fet a la fàbrica de Ca Soriano per a la nova Colla sense nom (la que seria la colla Vella-Rabassó) que havien fundat ell i el seu amic Josep Solé Saleses (a) Pep de Nulles.

Els castells em feien molt de respecte. Els vaig aprendre a valorar-los per la seva dificultat. Això sí, em feien patir, perquè no sabies si s'arribaria a carregar per exemple un 4de8. Però amb el que havies après dels cosins i del pare ja sabies de què anava tot plegat.

Vaig anar a veure la inauguració del monument al compositor i músic Josep-Anselm Clavé el 21 de juny de 1964 quan es va col·locar el final del Passeig de l’Estació. Va ser el creador de la cançó per cant coral "Els Xiquets de Valls". Aquest any tenia 14 anys.

Tant va ser la meva curiositat pels castells després del que m'explicaven els dos castellers de la família i el meu pare, que vaig començar a buscar llibres que parlessin de castells, si és que n'hi havia algun. No ho sabia i en vaig trobar un a la Llibreria Alt Camp, de l'Ignasi Moncunill, llibreria situada al final del carrer de la Peixateria, quasi tocant al carrer de Sant Antoni, avui desapareguda.

El meu primer llibre va ser "Els Castells dels Xiquets de Valls" del vallenc Francesc Blasi i Vallespinosa, editat el 1948, segona edició i imprès al taller de l'Eduard Castells Ollé, de Valls.

Amb aquest llibre vaig adquirir una base castellera i em vaig aficionar a la història. A partir d'aquí ja no pararia de comprar llibres de temàtica castellera que a poc a poc anaven surtin al mercat.

Un dels primers llibres que va sortir al mercat van ser els dos volums titulats "Món Casteller" obra dirigida pel vallenc Pere Català Roca i editats per Rafael Dalmau Editors, el 1980. Van sortir en facsímils que després els havies d'enquadernar tu pel teu compte.

També em vaig enriquir a través de la Revista Cultura on hi col·laboraven diverses persones com per exemple, Pere Català Roca, Eduard Castells Ollé, conegut per ECO, Josep Piñas Mercadé, J. Soler, Joaquim Besaran, Juan Vives Surià, Pere Mialet, Juan Llompart, i altres. Escrivien articles d’història dels castells de Valls.

Mentrestant, ja havia començat a retallar notícies castelleres que sortien publicades als diaris de l'època com La Vanguardia, El Correo Catalán, el Noticiero Universal "el siero", tal com era conegut, el semanario sindicalista Juventud, la revista Destino, el TeleExprés, la Hoja del Lunes, etc. Els diaris esportius Dicen i el Mundo Deportivo també hi sortien castells perquè els castells eren considerats un esport, etc.

Durant tota la vida he anat recollint informació sigui a través de llibres que anaven apareixent al mercat com dels diaris de l'època i fotografies. Les fotografies que no podia tenir les fotocopiava perquè l’original era d’una altra persona.

Mentrestant, el juny de 1969 a Valls s’inaugurava el Monument als Xiquets de Valls. També hi vaig ser present en aquesta efemèride. Van assistir-hi sis o set colles castelleres.

El pare i jo després veuríem el pilar de 6 i de 7 amb forro dels Nens del Vendrell aquest 1969. El pare era un gran aficionat als castells i ens havíem traslladat a la vila del Vendrell amb el seat 1430 per anar-los a veure.

..............................................................21 de setembre de 1969 ............................. 23 de novembre de 1969

(1970 autorretrat) Aquests anys també feia fotografies de castells i altres i estava vinculat a la Secció fotogràfica de la AAEEMI. Fotografiava a la Colla Vella-Rabassó perquè la Colla la Muxerra o Nova a finals del 1964 havia deixat d’actuar a causa de les circumstàncies polítiques del moment. Mai va dir que plegava. En Manel Valverde Alonso així ho confirmava. Hi va haver molt mal rotllo a la població sobretot pels partidaris de la Colla Vella-Rabassó cap als castellers de la Colla Nova. També va ser una època que als castellers de la Colla els hi deien muxerrillos com a nom despectiu, perquè algú sabia que aquest no no era de la Colla, no li pertocava. Va ser imposat l'any 1947 pel "Patronat dels Xiquets de Valls" presidit per l'alcalde franquista i de la FET i de las JONS Sr. Josep Maria Fàbregas Cisteré.

Temps després, vaig conèixer personalment al Jan Julivert, el mític cap de colla dels Nens del Vendrell quan qui us escriu tenia 19 anys. Una persona que en sabia molt de castells i vaig tenir una conversa força interessant. Em vaig enriquir molt. Vaig aprofitar per fer-li una fotografia.

Per St. Jaume del 1969 em vaig traslladar als habitatges de la Colla Vella-Rabassó per veure l'intent de pilar de 6, un pilar que va quedar carregat ja arribada la nit.

Aquí veiem a segons, el Bonet, a terços, l'Àngel Batet, a quarts, Miquel Lòpez (a) Ros i ...

El polèmic 5de8 de la Colla Vella el 12 d’octubre de 1969 que no es va donar per carregat per estar l’aixecador mal col·locat. Va quedar amb la cama esquerra tocant la faixa dels dosos i l’anxaneta passant per damunt d’ell i caure el castell. La Colla Vella-Rabassó el donava per carregat. Recordo que a la premsa hi va haver molta literatura dels uns donant-lo per carregat i dels altres, no.

1969, un dies després, per Santa Úrsula, véiem per primera vegada l’intent del 2de8 amb forro

1970. Dies abans del Concurs la Colla Vella-Rabassó va fer un assaig a la plaça de los Mártires (El Pati) per veure com estava l’estat de la seva construcció, el 2de8 amb forro. No van fer pujar l’anxaneta. Evidentment, en aquells moments ja s'havia fet la crida a tot Valls per anar a donar suport a la Colla.

Vaig viure, també, als 20 anys, el meu primer Concurs de Castells, anomenat el Concurs dels Pilars: El del 1970 a Tarragona vaig anar a la plaça de braus a baix a l’arena. Em vaig posar a la pinya amb la colla perquè s'havia de fer vallenquisme.

Recordo que a Valls es va fer una crida amb megàfons damunt el capó dels cotxes pels carrers, perquè els vallencs anessin a ajudar a l'única colla que hi havia en aquells moments a la ciutat per lluitar contra Vendrell. Valls no podia perdre. El vallenquisme no podia perdre. Tot un poble contra un altre poble. S'havia de guanyar sí o sí. Així ens van menjar el "coco".

Va ser conegut com el concurs dels pilars. La lluita anava entre els Nens del Vendrell i la Colla Vella-Rabassó. Van guanyar els primers amb el pilar de 6, el pilar de set amb forro carregat i el 2de8 amb forro. Aquest últim va ser el primer del segle XX. La Vella-Rabassó va fer el 2de8 amb forro carregat, carregaren el pilar de set amb forro i carregava el pilar de sis. Havia guanyat els Nens del Vendrell, però la Vella-Rabassó abans de claudicar va tirar un coet: “el 4de8 amb el pilar de sis al mig”, castell que no havia assajat mai. Va ser un desastre, no van carregar el quatre mentre el pilar al mig s’estava fent. Van prendre mal molts castellers amb braços i costelles trencades. L’endemà, per Valls, els veies enguixats.

El primer 2de8 amb forro del segle XX aixecat pels Nens del Vendrell el 1970.

Doncs, degut a la derrota vallenca va ser el moment oportú per refer la colla Nova o Muxerra per reprendre l’activitat castellera, i així va ser.

També vaig viure la represa de la Colla La Muxerra, la colla que havia participat el casteller de la família, Manel Valverde Alonso. Aquest fet passava l'11 d'octubre de 1970 amb la majoria dels castellers que després de sis anys d’inactivitat anirien tornant a la Colla amb el jovent d’aquells moments.

Aquí veiem a uns quants castellers de la Colla el 2 de febrer de 1971 per les Decennals de la Candelera actuant a la plaça de los Mártires (el Pati) per no tenir autorització de l'alcaldia per actuar a la plaza d'España, plaça del Blat..

1971 Festa Major de St. Joan. La Colla la Muxerra ara Colla Joves Xiquets de Valls rebia el permis del Consistori vallenc per actuar a la Plaza de España (El Blat). Era la presentació oficial de la Colla i ho comunicava a través d’una pancarta. En aquesta època recent mirava els castells des del lateral del Bar Bruc d'esquena a l'església de St. Joan.

Vaig poder anar a veure el Concurs de Castells del 1972, també a baix a l'arena. Tenia ja 22 anys, estava fent la mili i tenia el permís de poder anar als caps de setmana a casa a dormir i tornar l'endemà.

1 d’octubre de 1972 es reprenia amb una nova edició els concursos castellístics i la Muxerra ja hi podia col·laborar. Però després del 1970, resumin, a la Colla la Muxerra li van adjudicar des de l’Ajuntament de Valls el nom de Colla (de) Joves perquè els altres eren els Vells. Va ser una sol·lució salomònica. El nom de Roser o Nova estaven prohibits recuperar-los, perquè eren noms d’esquerra i dins del règim franquista no hi tenien cabuda. L'Ajuntament franquista no va voler cap nom històric. Només un, Colla Vella.

La Colla, ara Joves Xiquets de Valls, va quedar en tercer lloc del Concurs. Va guanyar el Concurs els Castellers de Vilafranca.

El 1973, concretament el 12 d’octubre, vaig anar a Vilafranca el Concurs de castells que es va dur a terme al camp d’esports de Vilafrfanca, amb motiu de la Setamana de la Vinya i del Vi del Penedès. Hi van participar nou colles. La Joves va fer el 2de7 carregat, entre altres i va quedar en tercer lloc.

1976, St. Fèlix a Vilafranca, la Colla Joves feia per primera vegada el 3de8 carregat al primer intent.

El 1978 es constituïa la Junta del Museu casteller. Em van cridar per formar-hi part i vaig acceptar quan tenia 28 anys. Des d'aleshores he anat participant en diferents etapes.

1978, Sta. Úrsula. La primera vegada que la Colla Joves Xiquets de Valls va intentar el 5de8 el va carregar. Per molta gent va ser el primer carregat correctament. Altres deien que era el segon, perquè el primer va ser el de la colla Vella-Rabassó encara que fos amb una anomalia. L’aixecador tenia el peu a la faixa a la part del dos i així s'hi va quedar fins a carregar-lo. Per qui subscriu va ser el primer carregat del segle XX.

Fins que va arribar un dia, i si el treball m'ho permitia, vaig començar a anar a la Biblioteca Popular de Valls, a la secció Hemeroteca, a fi de revisar els diaris més antics i prendre notes. També vaig alternar anant a l'Arxiu Històric Comarcal de l’Alt Camp, tal com es coneixia en aquells anys i... vinga a remenar papers!!! Ep!, no són papers, són documents. Més endavant, ja vaig sortir fora de Valls a buscar més informació.

El 1981 vaig fotografiar el primer 5de8 del segle XX per part de la Colla Joves Xiquets de Valls.

També vaig fotografiar el primer castell de nou pisos del segle XX, el 4de9 amb forro de la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

1982 Concurs de Castells de Tarragona. La Colla Joves Xiquets de Valls va carregar el 4de8 amb el pilar de sis al mig, seguint les Bases del Concurs: Es considerarà carregat quan quedin els quints posats i haver tret el pom de dalt. El Jurat no el va donar per bo degut a les pressions de la Colla Vella, perquè si l’acceptaven guanyaven el Concurs. Per tant, el castsell va quedar desqualificat i la Colla Joves Xiquets de Valls no va acceptar el veredicte i es va retirar del Concurs. Els Nens del Vendrell també es van retirar donant suport a la Colla Joves. Va ser un escàndol. Qui va guanyar el Concurs?

1981. Sta Úrsula. Al cap de pocs dies del Concurs de Castells, la Colla Joves XdeV tornava a carregar el castell, millor encara que a la plaça de braus de Tarragona: el 4de8 amb el pilar de sis al mig. Era la segona vegada que s’aconseguia seguint les Bases del Concurs.

El 1983, per Santa Úrsula, veiem el primer intent del segle XX del 4de9net.

El 1986 per Santa Úrsula, veia el primer 3de9 amb forro descarregat per la Colla Joves Xiquets de Valls i el primer del segle XX.

El 1987 es portava a terme, també, per Santa Úrsula, el primer intent de 2de8net. Va ser un intent molt seriós.

fotograma extret del video per observar el moment on eren l'aixecador i l'anxaneta. Col·lecció particular.

Fins aquí un petit extracte dels meus primers anys com aficcionat als castells sense entrar en totes les actuacions castelleres viscudes.

El 1995, a la Diada del Mercadal, a Reus, vaig estrenar la camisa vermella i pantalons blancs (els colors de la ciutat de Valls). M'havia fet casteller de la Colla Joves Xiquets de Valls quan vaig tenir 45 anys. Era la colla del meu cosí casteller Manel Valverde, d'esquerres, de La Nova o Muxerra o la Colla del Blanco com ell deia. Siguem sincers, va influir, també, el tarannà polític que representaven les dues colles històricament, liberals-carlins, republicans-carlins, esquerres-dretes. Amb la mentalitat de la Vella no hi tenia cabuda, impossible. Una cosa es veure els castells de les dues Colles i l'altra es formar part d'una d'elles.

Fins aquells moments havia tingut bona relació amb gent de les dues colles vallenques pel que em representava ser, podríem dir, un dels fundadors del Museu Casteller. Però, en el moment que em vaig decantar per una de les dues colles castelleres, uns castellers (no cal dir noms) de la Colla Vella, sorpresos, perquè creien que era partidari de la seva colla pel bon tarannà que havia tingut amb tothom, em van girar la cara i, aquest fet, avui encara perdura.

L'any següent, el 1996, la nova junta de la Colla Joves Xiquets de Valls presidida ara per Jacint Fontanillas Subielos i el cap de colla Francesc Sànchez Català (a) Cisco em demanaven per formar part de la seva junta a l'àrea administrativa fet que vaig acceptar.

Amb la nova Junta posàvem al dia la història de la Colla des dels inicis del segle XIX que havia estat oblidada, començant per la Galeria de Caps de Colla i Presidents de la Entitat i pintant un mural a l'Estatge Social dels noms que la Colla havia tingut al llarg de la història. També, agafant la idea d’un casteller de la colla, la Junta va trobar encertada la proposta de fabricar els Castellers d'Alçada, entre altres activitats. El 2000 s'acabaven els quatre anys d'estar a la Junta de la Colla.

Un dia parlant amb la família i amb algun amic i amb coneguts castellers em van animar a escriure tot allò que els hi anava explicant i que aquell material que havia recollit al llarg de molts anys havia de tenir una sortida, perquè ho consideraven molt interessant i innovador.

Així va ser, dit i fet.
El 1998, als 48 anys, escrivia el primer article: "La identitat dels primers caps de colla" publicat als setmanaris de Valls, El Pati i el Vallenc, el 1998.

He dut a terme diverses conferències i he participat al Canal Blau, de Vilanova; a la ràdio Ona Valls; ràdio Ona la Torre, de Torredembarra; a la ràdio Gràcia, de Barcelona; al programa "Rutes Misterioses", de la productora Bàrbara Granados per a la Xarxa de Televisions Locals; a "Va passar aquí", de Betevé. I, també, a "Va passar aquí, Cat" programa emès a les Xarxes de televisions locals el 2024. https://elcasteller.cat/indexmassmedia.html

El 2004 em premiaven amb un accèssit pel treball sobre Josep Antoni Baldrich i Palau, milicià liberal del segle XIX convocat pel XVI Premi Rodón-Giró d'Història comarcal de Valls.

El 2010 em vaig convertir en un webmaster tot creant una pàgina web www.elcasteller.cat amb molts articles i vídeos de temàtica castellera.

Al mateix temps creava una revista electrònica "Quaderns del Casteller", dins el web esmentat.

Treballant en paral·lel vaig decidir publicar el meu primer llibre: "Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885) Vida i fets d'un liberal polifacètic", editat per Editorial Sunya, el 2010.

Aquest llibre tracta d'un personatge que va ser un crac, fixeu-vos: milicià, militar, conspirador i revolucionari. Alcalde del Pla de Cabra, avui, Pla de Santa Maria, i atenció: Cap de Colla de la Colla dels Menestrals, avui Colla Joves Xiquets de Valls. Després diputat, més tard Capità general de Puerto Rico, aquí el Ministra d'Ultramar español el va fer fora de l’illa per ser considerat poc espanyol, el va fer tornar a la península i el van destinar a Catalunya com a Capità General i, finalment, senador.

El segon llibre: "Els Primers Castellers (1813-1851) editat per Farell Editors, el 2013.

Aquest llibre descobreix per primera vegada a la història la "primera" família castellera, Els Batet, de Valls. El pare Jaume Batet Espelt serà conegut com de les Anxanetes, i els seus dos fills, Josep Batet Llobera serà conegut com el Casteller, el primer cap de Colla dels Menestrals, el primer, i Salvador Batet Llobera, com a pagès, el segon, que serà el primer cap de Colla dels Pagesos.

El llibre explica el perquè del sobrenom "de les Anxanetes" i del renom "Casteller". El llibre és la vida d'aquesta família castellera que fins aquells moments ningú sabia si els Batet havien estat una realitat o era una ficció, és a dir, una llegenda urbana.

De fet, ja havia escrit un tastet amb l’article “La identitat dels primers Caps de Colla” on per primera vegada documentava els dos germans BATET.

El 4 de desembre de 2014 es presentava al Teatre Principal de Valls, l'obra "El Casteller", lectura dramatitzada basada en el llibre Els primers castellers... escrita per qui subscriu, dirigida pel vallenc Pere Cano, amb la idea original del barceloní Josep Fornés Garcia, director del Museu Etnològic de Barcelona. (Veure: https://elcasteller.cat/elcastellerlecturateatrelitzada.html)

El 10 de juny de 2016 el Fes Ta Festa començava una nova aventura: L'enregistrament d'un dramàtic radiofònic a la Violeta de Gràcia, de Barcelona, amb públic, titulat "El Casteller" amb les veus de Jesús Ventura, Antoni Serés, Amadeu Carbó i el mestratge de Pep Adell.

Josep Ma Adell , Amadeu Carbó, Jesus Ventura, Antoni Serés, Joan Climent, 65 anys, Josep Fornés.

Mentrestant, estava treballant en paral·lel rebuscant pel·lícules antigues sobre la història de la Colla dels Menestrals i he pogut obtenir imatges castelleres per poder fer un estoig de tres dvd amb el títol: "Flaixos del passat" que va des del 1912, primera pel·lícula de castells més antiga, fins al 1972. Període que he volgut treballar. Aquest documental es va editar el 2016.

Avui, 2025 "Flaixos del passat", de tres hores en total repartides en una hora cada DVD, no ha estat estrenat oficialment.

El tercer llibre arribava el 2024, deu anys després de l'anterior, quan ja tenia 74 anys. Ha estat "La Colla dels Menestrals. The beginning" editat per Pagès Editors, dins la col·lecció Grama, a l'any esmentat.

“La Colla dels Menestrals. The beginning” explica l'origen dels castells de Valls un cop es van diferenciar del Ball de Valencians des del primer terç del segle XIX donant un cop d'ull al segle XVIII fins al 1853 i inclou el meravellós Trienni Casteller.

Bona part dels fets van tenir lloc en els temps convulsos de la Guerra del Francès, el Trienni Liberal i la Dècada Ominosa, així com les dues guerres carlines. S'hi troben baralles internes, odis, persecucions, trampes electorals, assassinats, etc.

Entre altres qüestions s'explica que allò que va començar amb un pilar de tres va acabar amb el tres de nou net. Sabem com es va executar aquest castell i si de debò es va fer el castell de deu pisos.

Espero, i si els anys m’ho permeten, poder portar a terme el quart llibre que serà sobre el "Chón", el segon cap de colla dels Menestrals. La idea és aconseguir la trilogia dels tres primers caps de colla de la història:
1-Josep Batet Llobera (a) Casteller, (Els primers castellers 1813-1851)
2-Ramon Ribé Targa (a) Chón
3-Gabriel Baldrich i Palau (a) Bieló. (Gabriel Baldrich i Palau 1814-1885, Vide i fets d'un liberal polifacètic)